14 de maig de 2010



Ise Monogatari (伊勢物語)

-4-
四段

むかし、東の五条に大后の宮おはしましける、西の対に住む人有けり。それを本意にはあらで心ざし深かりける人、行きとぶらひけるを、正月の十日ばかりのほどに、ほかにかくれにけり。ありどころは聞けど、人の行き通ふべき所にもあらざりければ、猶憂しと思ひつゝなんありける。又の年の正月に、梅の花ざかりに、去年を恋ひて行きて、立ちてみ、ゐてみ見れど、去年に似るべくもあらず。うち泣きて、あばらなる板敷に月のかたぶくまでふせりて、去年を思いでてよめる。

月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして

とよみて、夜のほのぼのと明くるに、泣く泣く帰りにけり。


Fou una vegada una dama (1) de la cort que vivia a la part oriental de la cinquena avinguda (2), a l'ala occidental del palau on residia l'emperadriu-mare (3). Un home que en principi no s'hi sentia massa atret acabà per enamorar-se'n i la visitava. Però cap al deu del primer mes ella s'amagà en un altre indret. Tot i saber on s'amagava no era pas un lloc on ell hi pogués anar, i com no pogué altrament s'entristí molt. A primers de l'any següent quan les flors de les pruneres havien florit enyorà aquell amor i tornà al lloc. Mirà i mirà, ara dret, ara assegut, però tot era ja diferent de l'any passat, i estirat sobre l'enfustat (el terra de l'ala occidental del palau) plorà amb desconsol fins que la lluna es pongué i tot pensant en l'any passat recità :

No és la lluna d'aquella primavera? No serà doncs pas la primavera d'antany? Només jo sóc el d'abans. (4)
4)

Se'n tornà plorant i plorant quan s'encetà la llum de l'alba.

- - - - - -

(1) L'emperadriu Nijô (二条) era Fujiwara noTakaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?) i esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
(2) “Gojô" (五条) : la cinquena de les nou avingudes distribuïdes en angle recte de la capital.
(3) Ôkisaki (大后). Era Fujiwara no Junshi (藤原順子, 809-871), també Nobuko, esposa de l'emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850) i mare de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858). Filla de Fujiwara no Fuyutsugu (藤原冬嗣, 775,826).
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 747, amb alguna diferència.




o0o


NTCJ 30

松風
Matsukaze

“Vent del pi”.

De fet és el nom del personatge principal.
Una altra traducció potser inclús més acurada seria “El vent de l'espera”. “Matsu” té doble significat aquí : 1) l'arbre, 2) el verb “esperar”; un joc de paraules absolutament clàssic en la literatura japonesa, i del qual ja n'he fet esment en diverses ocasions.

Autor : Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥 清次, 1333-1384) i revisada posteriorment per Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443).

El “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el Nô, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ) indica que l'obra també portava el títol de “Matsukaze Marusame” (松風 村雨); de fet, els noms de les dues germanes protagonistes.
“Marusame” es pot traduir com un “fort ruixat”, és a dir, uns instants molt intensos però que aviat passen, en contrast amb l'enyorança de “Matsukaze”, sempre esperant el retorn de Yukihira, que no es produirà mai.


Argument : Un monjo arriba a Suma i pregunta sobre un pi molt famós de la contrada. Li expliquen que fa referència a la història de dues germanes, Matsukaze i Murasame, que havien estat estimades per Nariwara noYukihira. El monjo fa un servei religiós a la seva memòria. A continuació apareixen dues noies recollint aigua salada quan ha baixat la marea per obtenir-ne sal. Semblen fascinades per la lluna i volen capturar la seva imatge amb les mans.
El monjo pregunta on pot passar la nit i li diuen que hi ha una cabana a prop. Després d'un estira i arronsa li donen aixopluc. Parlen sobre el pi i l'estada de Yukihira a Suma i després de moltes evocacions elles li confessen que són els esperits de les dues noies. Matsukaze es vesteix amb la roba que va deixar l'amant i explica la seva història d'amor amb el poeta, plorant la seva absència. La seva germana Murasame s' afegeix als planys durant uns instants i després confessa que ja ho ha oblidat. Matsukaze enfollida d'amor declara la seva espera eterna.


Està inspirada en un poema de Nariwara no Yukihira, que surt al Kokinshû, el no. 365. Separació. (古今集. 離別). És també present a l'Ogura Hyakunin Isshû (小倉百人一首), aquí amb el no. 16 :

たち別れいなばの山の峰に生ふるまつとしきかば今帰り来む
Et deixo cap a les muntanyes d´Inaba on creixen el pins, però si sé que m´esperes tornaré plenament a tu.


Nota : Inaba, una muntanya a la província del mateix nom, al nord de Kyoto, també es pot traduir per “si me´n vaig...”

Chûnagon Yukihira (El conseller Yukihira, Aiwara no Yukihira (中納言行平818-893)
Com a poeta està a l´ombra del seu germà més petit, Narihira.
Va estar molt involucrat en el govern arribant inclús a ser Conseller i Cap del Departament d´Afers Civils, entre altres càrrecs.
Va ser exiliat a Suma pels Fujiwara, el clan que pràcticament governava el país en aquell temps.
Es parla d´ell en el llibre no. 12 (須磨 : Suma) del Genji Monogatari (源氏物語) :

須磨の住居 お住まいになる所は、行平中納言が 京の人々へ手紙 だんだんと落ち着いて行くころ、梅雨時期 伊勢の御息所へ手紙 ほんと、そうであった、混雑しているうちに 朧月夜尚侍参内する 尚侍の君は、世間体を恥じてひどく沈みこんでいられるのを…………

També es creu que podria haver estat un dels models del príncep Genji.
Aquest capítol del Genji és una de les fonts d'aquesta obra.
També s'esmenten els llibres no. 13, Akashi (明石), i no. 31, Makibashira (真木柱).

Referències :

“Makura no Sôshi” (枕草子)

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Manyôshû” (万葉集)

“Kinyôshû” (金葉集) : Recull de fulles daurades.
Antologia compilada entre els anys 1124-1127 per Minamoto no Shunrai, també es pot llegir Toshiyori, (源俊頼 , 1057?-1129?). Consta de 10 llibres i 716 poemes.

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Senshûshô” (撰集抄). Recull de narracions del segle XIII. Obra anònima.

“Ise Monogatari” (伊勢物語)

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.



“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.


“Shingosenwakachû” (新後撰和歌集).
Antologia compilada l'any 1303 per Fujiwara no Tameyo, també anomenat Nijô Tameyo (藤原 / 二条為世, 1251-1338).Té 20 llibres i 1606 poemes.

“Senzaishû” (千載和歌集) : “Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa (後白河天皇, 1127-1192) l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador, Fujiwara no Shunzei (藤原俊成,1114-1204), ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´es la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.


“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítols nos. 87 i 119.


o0o