31 de desembre de 2011

SENDERA D'OKU (おくの細道) 34

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

越後路

酒田の余波日を重て、北陸道の 雲に望、遥〃のおもひ胸をいた ましめて加賀の府まで百卅里 と聞。鼠の関をこゆれば、越後 の地に歩行を改て、越中の 国一ぶりの関に到る。此間九日、 暑湿の労に神をなやまし、 病おこりて事をしるさず。
文月や六日も常の夜には似ず
荒海や佐渡によこたふ天河

CAMÍ D'ECHIGO

Passàrem uns jorns planyent-nos del comiat a Sakata, veiérem les nuvolades sobre el camí a Hakuroku, i el pensament d'un altre llarg viatge se'm feia feixuc, es deia que hi havia cent trenta llegües a la capital de Kaga.
Passada la barrera de Nezu seguírem per terra d'Echigo i arribàrem a la barrera d'Ichibuki, a la província d'Etchû. Ho férem en nou jornades, la calor i la humitat m'havien esgotat i tinguí un brot de ma dolença (127).

---És del sisé jorn de la setena lluna, nit sens parangó. (128)

---La maregassa, escampat sobre Sado és el riu del cel.



- - - - - -
127 - Veure nota 51.
128 - “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 33

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

象潟

江山水陸の風光数を尽して 今象潟に方寸を責。酒田の湊 より東北の方、山を越、礒を伝ひ、 いさごをふみて、其際十里、日影 やゝかたぶく比、汐風真砂を吹上、 雨朦朧として鳥海の山かくる。 闇中に莫作して、雨も又奇也と せば、雨後の晴色又頼母敷と、蜑 の苫屋に膝をいれて雨の晴 を待。其朝、天能霽て、朝日花 やかにさし出る程に、象潟に舟を うかぶ。先能因嶋に舟をよせて、 三年幽居の跡をとぶらひ、むかふの 岸に舟をあがれば、花の上こぐと よまれし桜の老木、西行法師 の記念をのこす。江上に御陵 あり。神功后宮の御墓と云。寺 を干満珠寺と云。比處に行幸 ありし事いまだ聞ず。いかなる 事にや。此寺の方丈に座して 簾を捲ば、風景一眼の中に 尽て、南に鳥海天をさゝえ、 其陰うつりて江にあり。西はむやむや の関路をかぎり、東に堤を築て 秋田にかよふ道遥に、海北にかま えて浪打入る所を汐こしと 云。江の縦横一里ばかり、俤松嶋に かよひて又異なり。松嶋は笑ふが 如く、象潟はうらむがごとし。寂し さに悲しみをくはえて、地勢魂 をなやますに似たり。
象潟や雨に西施がねぶの花
汐越や鶴はぎぬれて海涼し
祭礼
象潟や料理何くふ神祭
曾良
みのゝ国の商人低耳
蜑の家や戸板を敷て夕涼
岩上に雎鳩の巣をみる
波こえぬ契ありてやみさごの巣
曾良

KISAGATA

Després de rius i muntanyes, terra i mar, ara em delia per veure Kisagata. Des del moll de Sakata anàrem nord-est, passàrem muntanyes, seguírem la costa trepitjant la sorra de les platges i després de deu llegües començava a pondre's el sol, la marinada aixecava la sorra i bromada de pluja celava la muntanya de Chôkai. Tot i talpejant en la foscor ben segur que el paratge sota la pluja seria esplendorós, més encara amb el cel esbandit. Ens arraulírem en una caseta de pescadors esperant que escampés.
L'endemà amb el cel net el sol del matí resplendia i embarcàrem cap a Kisagata. Anàrem primer a Nôinjima i visitàrem el lloc on Nôin (122) s'havia reclòs durant tres anys. Quan desembarcàrem a la costa del davant veiérem el vell cirerer en memòria de Saigyô (123) que li dedicà els versos “...bogant sobre tes flors....” A la cala hi havia un mausoleu imperial, es diu que era el de l'emperadriu Jingû (124), i un temple dit Kanmanjuji. No havia sentit mai de cap viatge imperial a aquells paratges. Què hi hauria de cert?
Quan assegut en una cel.la del temple enrotllí la persiana aparegué tot el paisatge davant meu. Al sud la muntanya de Chôkai, alta fins a aguantar el cel, l'ombra reflectida en la cala. La barrera de Muyamuya limitava a l'oest, una escullera a l'est amb la llarga ruta cap a Akita. La mar del nord batia un lloc de nom Shiogoshi. La cala faria un llegua de llargada i d'amplada. Sa forma recordava Matsushima, diferent, emperò. Matsushima sembla riallera, Kisagata ressentida. S'hi afegia una desolada tristor que angoixava.

---Cala de Kisa, sota la pluja Seiji (125), flor de mimosa.

---A Shiogoshi grua amb potes molles, fredor de la mar.


Al festival (126).

---Cala de Kisa, quina serà la menja dels jorns de festa? (Sora)

---Cau de pescadors, ben ajaguts al llindar al vespre frescós.

Tot veient un niu d'àguiles marines a l'espadat.

---Promesa feien de no passar les ones, niu d'aguilons. (Sora)



- - - - - -
122 - Veure nota 34.
123 - Referència a un poema de Saigyô (西行, 1118-1190) :
象潟の桜は波に埋れて花の上漕ぐ海士の釣り舟
Cirerer de Kisagata, les barques boguen sobre tes flors que colguen les ones.
124 - Emperadriu Jingû (神功天皇, es creu que va viure entre 169-269). No obstant això, els historiadors la consideren un personatge de llegenda.
125 – Xi Shi (西施, +- 506 aC) considerada una de les quatre belleses de la Xina.
Es diu que era tan bella que quan s'atansava a mirar els peixos dels estanys aquests quedaven tan enlluernats per la seva bellesa que s'oblidaven de nedar i s'enfonsaven....
126 - Festival de Kumano (熊野神社祭礼) que celebrava un Gongen (権現) : creença en la manifestació d'una deïtat japonesa que representava l'avatar d'un buda arribat al Japó com a guia i salvador.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 32

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

酒田

羽黒を立て、鶴が岡の城下、長山 氏重行と云物のふの家にむかへ られて、誹諧一巻有。左吉も共に 送りぬ。川舟に乗て酒田の湊 に下る。淵庵不玉と云医師の許 を宿とす。
あつみ山や吹浦かけて夕すゞみ
暑き日を海にいれたり最上川

SAKATA



Sortírem de Haguro cap a la ciutat-castell de Tsurugaoka on ens trobàrem amb un samurai de nom Nagayama Shigeyuki (119), i a ca seva férem un seguit de versos. Sakuchi (120) que ens havia acompanyat era amb nós.
Anàrem amb barca fins al moll de Sakata. Ens hostatjàrem cal metge Enan Fugyôku (121).

---Del mont Atsumi a la cala de Fuku fredor de vespre.

---Sol abrusador penetrant cap a la mar, riu de Mogami.

- - - - - -

119 - Nagayama Shigeyuki (長山 氏重行. ¿-?) Deixeble de Bashô.
120 - Zushi Sakichi (淵庵不玉). Veure nota 107.
121 - Enan Fugyôku (淵庵不玉, ¿-1698). Metge i deixeble de Bashô.

o0o

17 de desembre de 2011

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 115 -

百十五段

むかし、みちの国にて、おとこ女すみけり。おとこ、「宮こへいなん」といふ。この女いと悲しうて、馬のはなむけをだにせむとて、おきのゐて、都島といふ所にて、酒飲ませてよめる。

をきのゐて身を焼くよりも悲しきは宮こしまべの別れなりけり



Una vegada, un home i una dona convivien a la província de Michi. L'home digué “Hauria d'anar a la capital”. La dona s'entristí molt i digué de fer una festa de comiat, i a Okinoite Miyakojima (1) li serví sake, i composà :

---Més dolorós que abrusar-me el cos amb brases és la separació vora Miyakojima.(2)(3)

- - - - - -



(1) Topònim desconegut.
(2) Poema d'Ono no Komachi (小野 小町, 825-900). KKS no. 1104.
(3) Els versos incorporen el topònim esmentat, fent un joc de paraules amb “oki” (をき): brases, i “ite” (ゐて): enganxar.


o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)
- 114 -

百十四段

むかし、仁和の帝、芹河に行幸したまひける時、今はさること似げなく思けれど、もとつきにける事なれば、大鷹の鷹飼にてさぶらはせたまひける。摺狩衣の袂に書きつけける。

翁さび人なとがめそ狩衣けふばかりとぞ鶴も鳴くなる

おほやけの御気色あしかりけり。をのが齢を思けれど、若からぬ人は聞きおひけりとや。



Una vegada, quan l'emperador Ninna (1) visitava Sekikawa, on home gran (2), pensant que el present ja no era adient, el servia com a falconer major, perquè així ho havia fet antany. Sobre la butxaca d'una de les mànigues de son vestit de cacera estampat escriví :

---No blasmeu l'home de vella aparença! Del vestit la grua sembla plorar per l'avui que li resta. (3)

L'emperador en fou desplagut. L'home pensava en ell mateix, però l'emperador es preguntà si es referia a ell (4).

- - - - - -


(1) Era l'emperador Kôkô (光孝天皇, 830-887).
(2) Altres versions de l'Ise porten “生翁" (nama okina) : un home gran ( en contrast de només “okina” que indica un ancià), abans de “今は....” (ima wa).
No és aquest el cas en la versió origen d'aquest treball, per això ho aclareixo.
(3) Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 1076, o no. 1077 en altres edicions. Aquí s'indica que “l'home gran” és Ariwara no Yukihira, i que a la butxaca d'una de les mànigues duia una grua estampada.
(4) L'emperador tenia llavors 57 anys, i moriria poc després.


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 113 -

百十三段

昔、おとこ、やもめにてゐて、

ながからぬ命のほどに忘るゝはいかに短き心なるらん



Una vegada, un home a qui una dona havia deixat (1) :

---Oblidar-me en la brevetat de la vida, no és de poc cor?

- - - - - -




(1) També es podria interpretar que la seva esposa havia traspassat.




o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 112 -

百十二段

むかし、おとこ、ねむごろにいひ契りける女の、ことざまなりにければ、

須磨のあまの塩焼く煙風をいたみ思はぬ方にたなびきにけり



Una vegada, un home, quan una dona que li havia compromès el seu amor canvià per un altre afecte :

---El vent rebufa el fum de la sal que cremen els pescadors de Suma i s'escampa per llocs inesperats. (1)


- - - - - -



(1) Poema anònim. KKS no.708.





o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 111-

百十一段

昔、おとこ、やむごとなき女のもとに、亡くなりにけるをとぶらふやうにて、いひやりける。

いにしへはありもやしけん今ぞ知るまだ見ぬ人を恋ふるものとは

返し、

下紐のしるしとするも解けなくにかたるがごとは恋ひずぞあるべき

又、返し、

恋しとはさらにもいはじ下紐の解けむを人はそれと知らなん





Una vegada, un home, simulant donar el condol a una dama d'alta condició per una defunció (1), envià :

---Potser ha estat antany, ara sé que es pot estimar a algú no vist abans. (2)

La resposta :

---Com a prova d'amor no s'afluixa el meu cinyell, pla que no m'estimeu com dieu. (3) (4)

Resposta :

---No tornaré a dir que estimo. Voldria que l'estimada sabés que és per això que s'afluixa. (5)


- - - - - -



(1) Podria tractar-se del traspàs d'un familiar o una dona al seu servei.
(2) Poema anònim. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 631.
(3) Poema anònim. Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 703, o no. 702 en altres edicions, i KKRJ no. 3317.
(4) Veure 37, no. 2
(5) Poema d'Ariwara no Motokata (在原元方, 888-953). Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 702, o no. 781 en altres edicions.




o0o

10 de desembre de 2011

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS-17-

日暮れぬれば、かの寮におはして見たまふに、まことに燕巣つくれ り。くらつまろ申やう、尾浮けてめぐるに、粗籠に人をのぼせて釣りあげさせて、燕の巣に手をさし入させて探るに、「物もなし」と申に、中納言、「惡しく探 ればなき也」と腹立ちて、「誰ばかりおぼえんに」とて、「吾上りて探らむ」とのたまうて、籠に乘りて釣られ上りて、窺ひ給へるに、燕、尾をさゝげていたく めぐるに合はせて、手をさゝげて探り給に、手に平める物さはる時に、「われ、物握りたり。いまは下してよ。翁、し得たり」との給。集まりてとく下さんと て、綱を引きすぐして、綱絶ゆるすなはちに、八島の鼎の上に、のけざまに落ち給へり。人々あさましがりて、寄りて抱えたてまつれり。御目は白目にて臥し給 へり。人々水をすくひ入たてまつる。からうじて息出給へるに、又、鼎の上より、手取り足取りして、さげ下したてまつる。からうじて、「御心地はいかゞおぼ さるゝ」と問へば、息の下にて、「物はすこし覺ゆれども、腰なん動かれぬ。されど子安貝をふと握りもたれば、うれしくおぼゆる也。まづ紙燭さして來。この 貝、顔見ん」と、御髪もたげて、御手をひろげ給へるに、燕のまりおけるふる糞を握り給へるなりけり。それを見たまひて、「あな、かひなのわざや」との給け るよりぞ、思ふにたがふ事をば、「かひなし」とは言ひける。貝にもあらずと見給けるに、御心地もたがひて、唐櫃のふたに入れられ給べくもあらず、御腰はを れにけり。中納言は、わらはげたるわざして病むことを、人に聞かせじとし給けれど、それを病にて、いと弱く成たまひにけり。貝をばえ取らずなりにけるより も、人の聞き笑はんことを、日にそへて思ひ給ひければ、たゞに、病み死ぬるよりも、人聞き恥づかしくおぼえ給なりけり。これをかぐや姫聞きて、とぶらひに やる歌、
  年をへて浪たちよらぬ住の江の松かひなしときくはまことか
とあるを、よみて聞かす。いとよわき心に、頭もたげて、人に紙を持たせて、苦しき心ちにからうじて書き給、
  かひはかく有ける物をわびはてゝしぬる命をすくひやはせぬ
と書きはつる、絶え入給ひぬ。これを聞きて、かぐや姫すこしあはれと思しけり。それよりなん、すこしうれしき事をば、「かひある」とは言ひける。

Quan es feu fosc el Conseller anà al Dipòsit i esguardà. Era cert, les orenetes hi feien niu. I com havia dit Kuratsumaro, quan dreçaren la cua i giravoltaren féu hissar un home dintre d'una cistella fins a un niu i quan hi furgava amb la mà l'home digué :
- No hi ha res.
El Conseller digué tot enutjat :
- És perquè no cerques bé!
Pensà que no podia refiar-se de ningú.
- Pujaré jo mateix a cercar-la.
Es ficà en una cistella, s'hi féu hissar i esguardà.
Quan l'oreneta dreçà la cua i giravoltava més allargà la mà per furgar i notant una cosa plana digué :
- La he agafada! Baixeu-me, ara. Vell, la tinc!
S'aplegà la gent i mentre l'abaixaven estiraren tant la corda que es trencà i el Conseller caigué d'esquena damunt d'una de les calderes del Dipòsit.
La gent esparverada s'hi apropà a recollir-lo. Jeia amb els ulls en blanc. Li feren beure un glop d'aigua. Respirava amb dificultat i agafant-lo per les cames i els braços el llevaren de la caldera.
Li preguntaren :
- Com us trobeu?
I ell amb veu feble respongué :
-M'adono d'on sóc, emperò, no puc moure l'esquena. Mes, si tinc la petxina a la mà ja sóc content. Porteu-me un llum. Vull veure-la bé.
Alçà el cap i obrí la mà, emperò, el que havia pres eren excrements secs. Quan ho veié digué :
-Ah, tants d'afanys per no res!
D'aquí l'expressió “no hi ha petxina” per dir “endebades”.
Quan el Conseller veié que no era una petxina restà abatut. Amb l'esquena trencada no el pogueren posar dintre d'una caixa xinesa i el portaren sobre la tapa.
El Conseller no volia que la gent s'assabentés de que s'havia ferit en una acció tant pueril, emperò, allò el feu emmalaltí i s'afeblí molt.
Jorn rere jorn es capficà en que era la riota de la gent a l'assabentar-se del que li havia succeït al no poder prendre la petxina, i la vergonya que això li feia era pitjor que no pas la malaltia o la mort.

Quan Kahuyahime ho sabé li envià aquests versos que algú llegí al Conseller :

---Els anys passen, com els pins de Suminoe on les onades no s'hi apropen, he sentit que no hi ha la petxina esperada, veritat?

Molt afeblit, dreçà el cap, es feu portar un full de paper i, afligit. escriví dificultós :

---No ha estat endebades car m'heu escrit, no salvareu aquesta vida que mor en la pena?

I en acabar el poema traspassà.
Kaguyahime ho sabé i pensà que era una mica trist.
Des d'aleshores ençà d'un xic feliç se'n diu “És una petxina”.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -16-

燕の子安貝



中納言いそのかみのまろたりの、家に使はるゝ男どものもとに、「燕の巣くひたらば、告げ よ」とのたまふを、うけたまはりて、「何の用にかあらん」と申。答へての給やう、「燕のもたる子安の貝を取らむ料也」とのたまふ。男ども答へて申、「燕を あまた殺して見るだにも、腹に何もなき物也。たゞし、子産む時なん、いかでか出すらむ。はらくかと申。人だに見れば失せぬ」と申。又、人の申やうは、「大 炊寮の飯炊く屋の棟に、つくの穴ごとに、燕は巣をくひ侍る。それに、まめならむ男どもをゐてまかりて、あぐらを結ひあげて、窺はせんに、そこらの燕、子産 まざらむやは。さてこそ取らしめ給はめ」と申。中納言喜び給て、「をかしき事にもあるかな。もつともえ知らざりつる。興あること申たり」との給て、まめな る男ども廿人ばかりつかはして、あなゝひにあげ据ゑられたり。殿より使ひまなくたまはせて、「子安の貝取りたるか」と問はせ給。燕も、人のあまた上りゐた るにおぢて、巣にも上り來ず。かゝるよしの返事を申たれば聞き給て、いかゞすべきと思し煩ふに、かの寮の官人、くらつまろと申翁申やう、「子安貝取らんと 思しめさば、たばかり申さん」とて、御前にまゐりたれば、中納言、額を合せてむかひ給へり。くらつまろが申やう、「此燕の子安貝は、惡しくたばかりて取ら せ給なり。さてはえ取らせ給はじ。あなゝひにおどろおどろしく廿人の人の上りて侍れば、あれて寄りまうで來ず。せさせ給べきやうは、このあなゝひをこぼち て、人みな退きて、まめならん人ひとりを粗籠に乘せ据ゑて、綱をかまへて、鳥の、子産まむあひだに、綱をつりあげさせて、ふと子安貝を取らせ給はんなむ、 よかるべき」と申。中納言の給やう、「いとよき事也」とて、あなゝひをこぼし、人みな歸りまうで來ぬ。中納言、くらつまろにのたまはく、「燕は、いかなる 時にか子産むと知りて、人をばあぐべき」との給。くらつまろ申やう、「燕子産まむとする時は、ををさゝげて七度めぐりてなん、産み落すめる。さて、七度め ぐらんをり、引きあげて、そのをり、子安貝は取らせ給へ」と申。中納言喜び給て、よろづの人にも知らせ給はで、みそかに寮にいまして、男どもの中に交じり て、夜るを晝になして取らしめ給。くらつまろかく申を、いといたく喜びて、のたまふ。「こゝに使はるゝ人にもなきに、願を叶ふることのうれしさ」とのたま ひて、御衣ぬぎてかづけ給つ。「さらに、夜さりこの寮にまうで來」との賜て、つかはしつ。


“LA PETXINA QUE AJUDA A INFANTAR” DE L'ORENETA

El Conseller del Centre, Isonokami no Marotari, digué a ses servidors :
- Feu-me avinent quan les orenetes facin el niu.
Sentint això li preguntaren :
- Per alguna raó?
I ell respongué :
- Vull prendre “la petxina que ajuda a infantar” que tenen les orenetes!
Els homes li contestaren :
- Encara que matéssiu moltes orenetes no hi trobaríeu res dintre d'elles. Potser, qui sap, quan ponen els ous deixen anar alguna cosa. Quan veuen un ésser humà desapareixen.
Algú altre digué :
- Les orenetes fan els nius als forats dels ràfecs de la cuina del Dipòsit de Gra. Aneu-hi amb gent de fiança, féu una bastida i aguaiteu, no n'hi haurà cap que no pongui ous, llavors podreu certament prendre-ho.
El Conseller, ben cofoi, digué :
- Esplèndid! No ho sabia pas. M'interessa això que dius.
Hi envià uns vint homes, féu fer una bastida, i despatxà missatgers un rere altre preguntant :
- Teniu “la petxina que ajuda a infantar”?

Les orenetes esporuguides per la gentada allà dalt no tornaren als nius.
Assabentant-se del què passava el Conseller s'amoïnà i no sabia què fer.
Així, un funcionari del Dipòsit, un vell de nom Kuratsumaro, es presentà davant d'ell i li digué :
- Si desitgeu “la petxina que ajuda a infantar” permeteu-me explicar-vos mon pla.
El Conseller acotà el cap per escoltar-lo, i Kuratsumaro digué :
- Vostra manera de voler prendre la petxina d'aquestes orenetes no ha estat adient, i així no l'aconseguireu pas. Vint homes dalt d'una bastida fan molt d'enrenou i les orenetes, espantades, no s'hi acostaran. Allò que heu de fer es desmuntar la bastida, treure-hi la gent, deixar només un home de fiar en una cistella, amb una corda, i quan l'au pongui l'ou l'hisseu i que agafi ràpidament la petxina. Hauríeu de reeixir.
El Conseller digué :
- Com saber quan l'oreneta pon l'ou i hissar l'home?
Kuratsumaro contestà :
- Quan l'oreneta és a punt de pondre dreça la cua, fa set giravoltes i llavors pon. Quan faci les set giravoltes hisseu l'home i que agafi la petxina.
El Conseller molt content i sens que ningú no ho sabés anà d'amagat al Dipòsit i es barrejà amb els homes d'allà jorn i nit per preparar-ho tot i agafar la petxina.
Exultant per allò que li havia dit Kuratsumaro, digué :
- Tu que no ets ni a mon servei has satisfet mon desig, en sóc molt content.
Es tragué la roba que duia i li'n regalà.
- Quan es faci fosc aneu al Dipòsit.
I el féu tornar.

o0o

3 de desembre de 2011

KOKINSHÛ (古今集) -170-

あはれてふ事だになくはなにをかは恋のみだれのつかねをにせむ

あわれちょうーことだになくはーなにをかはーこいのみだれのーつかねおにせむ

Si no hi hagués res per expressar mon dolor, com podria controlar el desgavell de mon amor?

Poema no. 502

Autor: Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -169-

恋せじとみたらし河にせしみそぎ神はうけずぞなりにけらしも

こいせじとーみたらしがわにーせしみそぎーかみはうけずぞーなりにけらしも

La cerimònia de purificació que vaig fer amb l'aigua sagrada del riu per no estimar sembla que no ha agradat als déus.

Nota : Aquest poema és també a l'Ise Monogatari (伊勢物語) amb algunes diferències que no alteren, però, el significat del poema :

恋せじとみたらしがはにせしみそぎ神はうけずもなりにけるかな

Poema no. 501

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -168-

夏なればやどにふすぶるかやり火のいつまでわが身したもえをせむ

なつなればーやどにふすぶるーかやりびのーいつまでわがみーしたもえをせむ

Ara a l'estiu el fum que dispersa els insectes enfosqueix la llar, fins quan hauré d'amagar mon amor?

Poema no. 500

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -167-

あしひきの山郭公わがごとや君にこひつついねがてにする

あしひきのーやまほととぎすーわがごとやーきみにこいつつーいねがてにする

Tu, cucut de la muntanya, no pots dormir, com jo, per l'amor que sents?

Poema no. 499

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -166-

秋の野のをばなにまじりさく花のいろにやこひむあふよしをなみ

あきのののーおばなにまじりーさくはなのーいろにやこいむーあうよしをなみ

Com els colors de les flors que floreixen entre les eulàlies als camps de la tardor seràs mon amor que no sé on trobar-te.

Poema no. 497

Autor : Anònim.
o0o