31 de gener de 2009

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -84-

思ひわびさても命はあるものを憂きにたへぬは涙なりけり [82]
omoi wabi-satemo inochi wa-aru mono wo-uki ni taenu wa-namida nari keri

Completament sol només la vida em resta i les llàgrimes neixen del meu profund dolor.

Nota : Aquest poema està classificat en el Senzaishû com “tema desconegut”. No se sap si el poeta el va escriure abans o després d´entrar en la vida monàstica quan ja tenia vuitanta anys.

SENZAISHÛ no. 818. Amor. 千載集 / 恋

Autor :Dôin Hôshi / El monjo Dôin 道因法師, ¿ – 1179?/1183?
Era Fujiwara no Atsuyori
Religiós des de l´any 1172.
Va participar en el esdeveniments poètics més importants de l´època.

24 de gener de 2009

NTCJ 08

鶴亀
Tsurukame

Obra d'autor desconegut.
Podria tractar-se un Nô dels grups de Shimogatari (下掛).Veure NTCJ.

Es una obra que acompanya les representacions de l'"Ôkina” (NTCJ).

Com les obres Takasago (NTCJ 01) i Tôbôsaku (NTCJ 07) tracta el tema de la longevitat.

Argument : Aquesta obra és un Nô “curt” i és tracta essencialment de dances rituals per desitjar llarga vida a l'emperador.
Un oficial de la cort ens explica que tothom espera l'arribada de l'emperador per començar la festa del nou any. Tothom expressa els seus desigs de longevitat. Tots són referències a la llarga vida i a les simbòliques Grua i Tortuga. Es fa un paral.lelisme entre la cort i la muntanya Hôrai (蓬莱山). Es deia que aquesta muntanya era en una illa “al mar oriental” (渤海 – El golf Bohai, al nord-est de la Xina), amb unes altres quatre illes on vivien els “immortals” de la mitologia xinesa, segons el “Shan Hai Jing” ( 山海經), que es pot traduir com “El Clàssic de Muntanyes i Mars”, un text xinès que té una antiguitat de gairebé dos mil anys. Bàsicament és una narració fabulosa de llocs geogràfics i culturals i un recull de mitologia. Descriu unes 5500 muntanyes (!) entre altres coses. En xinès Hôrai és Penglai i com hi ha una ciutat xinesa amb aquest nom s'han fet seva la llegenda i diuen que en un lloc determinat de la població hi havia hagut el port on arribaven els immortals. Una altra teoria diu que l'illa és el Japó i la muntanya el Fuji. Precisament a la llegenda xinesa es parla de que els immortals hi anaven a celebrar un banquet i el palau era d'or i argent amb joies penjant dels arbres i la primavera era eterna.
Comencen les danses de la Grua i la Tortuga, segueixen més termes laudatoris i s'acaba l'obra.


L'emperador de l'obra és Gensô (唐玄帝皇, 685-762), en xinès: Hsüan-tsung o Ming Huang, de qui es deia que durant el seu regnat la gent no tancava mai les portes de casa. També es deia que feia servir papallones per a escollir els seus amors. Feia festes fastuoses i quan arribava el moment de l'elecció deixava anar papallones i la noia que tocaven era la seleccionada.

Tsurukame – Grua i tortuga. Aquesta relació és d'origen xinès.
La grua és un símbol de llarga vida i també de la relació entre el pare i el fill, segons la filosofia confucianista. A més simbolitza també la saviesa. Es deia que quan un monjo taoista moria “es tornava una grua”.

En l'art budista japonès hi ha un canelobre en forma d'una grua sobre una tortuga
(Tsurukame shokudai - 鶴亀燭台), estri utilitzat per la “nova secta de de la Terra Pura” (Jôdo shinshuu - 浄土真宗). Normalment la grua porta al bec una flor de lotus la qual està feta de manera que pugui subjectar l'espelma.

16 de gener de 2009

KOKINSHÛ (古今集) -49-

はるのうたとてよめる
Compost com un poema de primavera

いつまでか野辺に心のあくがれむ花しちらずは千世もへぬべし

いつまでかーのべにこころのーあくがれむーはなしちらずはーちよもへぬべし

Fins quan el cor sentirà l'enyor pels camins? Mil anys, si no caiguessin les flors.

Poema no. 96

Autor : Sosei / Monjo budista (Sosei Hôshi, 素性法師, act. lit. 859-897)
Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.

Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).

Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i Oficial de la Guàrdia de Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), captítol 168:

………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……

És un dels “Trenta-sis poetes Immortals”, com el seu pare.

9 de gener de 2009

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -55-

春の野にすみれ摘みにと来し我れぞ野をなつかしみ一夜寝にける

はるののに-すみれつみにと-こしわれぞ-のをなつかしみ-ひとよねにける

He anat al camp florit a collir violetes i encisat m’hi he quedat a passar la nit.

Poema nº 1424

Autor : Yamabe no Akahito (山辺赤人 o山部赤人/ 山邊赤人).
Igual que en el cas de Kakinomoto no Hitomaro, no hi ha dates concretes, però sabem que va escriure entre el 724 i 737, tot i que altres fonts diuen que va néixer l’any 700 i va morir el 736.

Va acompañar l’emperador Shômu (聖武天皇, 701-756) en molts dels seus viatges i gairebé tots els seus poemes van ser escrits durant els seus desplaçaments. Els seus millors poemes mostren un marcat interès per les contrades des de Naniwa (actualmente Ôsaka) fins a Chiba, i pels elements shintoïstes, tema que comparteix també amb Kakinomoto no Hitomaro.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

3 de gener de 2009

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -83-

ほととぎす鳴きつる方をながむればただ有明の月ぞ残れる [81]
hototogisu-nakitsuru kata wo-nagamureba-tada ariake no-tsuki zo nokoreru

Quan he sotjat l´indret on cantava el cucut només hi restava la lluna de l´alba.

Nota :
曉聞郭公といへる心をよみ侍りける.
Tot sentint el cucut a l´alba.

El cucut és un ocell de principi d´estiu i està associat a l´estació de les pluges. També degut al seu cant trist sempre ha estat considerat com una expressió de melangia de les ànimes dels morts per tornar amb les persones estimades.

SENZAISHÛ no. 161 . Estiu. 千載集 / 夏

Autor : Go Tokudaiji no Sadaijin / El ministre de l´esquerra del Tokudaiji
(後徳大寺左大臣, 1139-1191)
Era Fujiwara no Sanesada (藤原実定).
Va ser Ministre de la Dreta l´any 1189, càrrec que va deixar dos anys després per malaltia, i va ingressar en un orde religiós. També era músic.