19 de gener de 2019

与謝蕪村 - 72
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


律院を覗きて Un cop d'ull al temple de Ritsy-in.

飛石も三ツ四ツ蓮のうき葉哉 Tobiishi mo mitsu yotsu hasu no ukiha kana.

Graons de pedra
en tres o quatre suren
les flors de lotus.

吹殻の浮葉にけぶる蓮見哉 Suigara no uki ha ni keburu hasu mi kana.

Mirant els lotus
fum de cendra de tabac
en fulles surant.

白蓮を切らんとぞおもふ僧のさま Byakuren wo kiran tozo omou sou no sama.

Aquell lotus blanc
el monjo fa parença
de voler tallar.
o0o

与謝蕪村 - 71

Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


石工の鑿冷したる清水かな Ishikiri no nomi samashitaru shimizu kana.

A l'aigua clara
refreda el seu cisell
el mestre d'obres.


我宿にいかに引べきしみづ哉 Waga yado ni ikani hiku beki shimizu kana.

Com portaria
l'aigua de la muntanya
a casa meva?

草いきれ人死居ると札の立 Kusa ikire hito shini iru to fuda no tatsu.

Fumera d'herbes
un rètol assenyala
la mort d'un home.
o0o

与謝蕪村 - 70

Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


老なりし鵜飼ことしは見えぬ哉
Rou narishi ukai kotoshi wa mienu kana.


Enguany no he vist
el pescador envellit
amb els cormorans.


慶子病後不二の夢見けるに申遣す.
Sobre un somni amb el Fuji després de què en Seiji (28) s'hagués recuperat.


降かへて日枝を廿チの化粧かな Furi kaete Hie wo hatachi no kehai kana.


Tornat a nevar
el Fuji és maquillat
vint anys més jove.

- - - - - -
28 - Seiji (慶子) era Nakamura Fujirô (中村富士郎,1719-1786), un actor d'Ôsaka especialitzat en papers femenins, és a dir, un Onnagata (女形).
o0o

12 de gener de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-81-


雑 / みちのくににまかりたりけるに、野の中につねよりもとおしきつかのみえけるを、人にとひけれは、中将のみはかと申すはこれかことなりと申しけれは、中将とは誰かことそと、又とひけれは、さねかたの御事なりと申しける、いとかなしかりけり、さらぬたにものあはれにおほえけるに、しもかれのすすきほのの見えわたりて、のちにかたらんもことはなきやうにおほえて

Temes diversos / De viatge a la contrada de Michinoku vegí en un camp una tomba extraordinària, preguntí de qui era i em digueren que era d'un tinent coronel. Demaní doncs de quin tinent coronel es tractava i digueren que de Fujiwara no Sanekata, i son record m'entristí molt. Gairebé ni es veien les eulàlies totes marcides per la gebrada, i quan més tard pensí en descriure-ho no tinguí paraules per a fer-ho.

(Fujiwara no Sanekata (藤原実方 , 998?-999?). Els seus poemes són en diverses antologies imperials. Arran d'una discussió amb altres membres de la família Fujiwara va ser enviat a la província de Michinoku com a governador, la qual cosa representava l’exili).


朽ちもせぬその名ばかりを留め置きて枯野の薄形見にぞ見る

くちもせぬ- そのなばかりを- とどめおきて - かれののすすき- かたみにぞみる

Kuchi mo senu-sono na bakari o-todome okite-kareno no susuki-katami ni zo miru

És aquest son nom
que resta amb nosaltres
i no es marcirà
i el camp d'eulàlies
veig com sa memòria

Poema no. 800

Nota : el tercer vers té 6 síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-80-


雑 / 諸行無常の心を

Temes diversos / Sobre la vanitat d'aquest món.

はかなくて行ぎにし方を思ふにもいまもさこそは朝顏の露

はかなくて-すぎにしかたを-おもふにも-いまもさこそは-あさがおのつゆ

Hakanakute-suginishi kata o-omou ni mo-ima mo sa soko wa-asagao no tsuyu


Tot és efímer
quan penso en tot allò
que ja ha passat
com rosada és l'avui
sobre la meravella

Poema no. 777
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-79-


雑 /七月十五夜、月あかかりけるに、ふなをかにまかりて

Temes diversos / Sota la llum de la nit del quinze de la setena lluna cap a Fukaoka.


いかでわれこよひの月を身にそへて死出の山路の人を昭さむ

Ikade ware-koyoi no tsuki o-mi ni soete-shide no yamaji no-hito o terasamu

Que eixa lluna
que acompanya mon cos
en aquesta nit
il·lumini el camí
dels que deixem aquest món.


Poema no. 774

Nota : Funaoka (船岡), un turó al nord de Kyoto que en aquell temps era emprat com a cementiri.
o0o

5 de gener de 2019

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 161
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百六十一】


在中将二条のきさいの宮またみかとにもつかうまつり給はてたゝ人におはしましけるよによはひ奉りける時ひしきといふ物をこせてかくなん
思ひあらはむくらのやとにねもしなんひしきものには袖をしつゝも
となんのたまへりける返しを人なんわすれにけるさてきさいのみや春宮の女御と聞えて大原墅にまうて給けり御ともにかんたち め殿上人いとおほくつかうまつり給へり在中将もつかうまつれり御車のあたりなまくらきおりにたてりけりみやしろにて大かたの人々ろく給はりてのちなりけり 御車のしりより奉れる御ひとへの御そをかつけさせ給へりけり在中将たまはるまゝに
大原やをしほの山もけふこそは神代のことも思いつらめ
としのひやかにいひけりむかしをおほしいてゝおかしとおほしけり

En el temps en que el comandant Zai festejava l'emperadriu Nijô (302), la qual no era encara al servei de l'emperador, era llavors una persona del comú, li envià unes algues (303) dites “hijiki” amb un poema :

Si m'estiméssiu
dormiríeu en casa
abandonada
tot i que per flassada
fossin nostres mànigues. (304)

La resposta és oblidada.

Quan fou anomenada concubina imperial (305), mare del príncep hereu, anà de pelegrinatge a la prada d'Ôhara i l'acompanyaren molts dignataris i nobles de la cort i també el comandant Zai . A l'entrefosc ell restà prop del carruatge. I això passà després que tothom hagués rebut una gratificació al santuari. Des de la part del darrera del carruatge es cridà el comandant Zai i ella li féu posar a l'espatlles un vestit sens folre que ella havia portat. El acceptà l'honor i digué xiuxiuejant:

A Oohara
el puig Oshino també
aquest jorn potser tindrà
en record dels déus
els adveniments dels temps. (306)

Ella recordà els temps d'antany i ho féu complaguda.
- - - - - -
302 – L'emperadriu Nijô (二条) era Fujiwara no Takaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?). L'emperador era Seiwa (清和天皇, 850-880). Es creu que possiblement va entrar a palau cap a l'any 860.
303 - Una varietat d'alga marina. A l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 3, és amb el nom de “ひじきも" (hijikimo), vegeu-ne la meva traducció en aquest mateix blog.
304 - El vers porta "葎" (mugura) “Llúpol japonès”, herba que creix en llocs en ruïnes, abandonats, per això combinat amb 宿 (yado),”casa”, aquí 葎の宿 (mugura no yado) ho tradueixo per “casa abandonada”. Aquest poema en aquest mateix context és a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 3 (vegeu-ne la meva traducció en aquest mateix blog).
305 – Va esdevenir concubina imperial l'any 866.
306 – Poema no. 871, llibre 17, Kokinshûwakashû (古今和歌集), a la narració no. 76 de l'Ise Monogatari (伊勢物語) i al recull de Narihira (業平集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 160
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百六十】



おなし内侍に在中将すみける時中将のもとによみてやりける
秋はきを色とる風の吹ぬれは人の心もうたかはれけり
とありけれは返し
秋のゝをいろとる風は吹ぬとも心はかれし草葉ならねは
となんいへりけるかくてすますなりて後中将のもとよりきぬをなんしにをこせたりけるそれにあらはひなとする人なくていとわひしくなんあるなをかならすしてたまへとなん有けれは内侍御心もてあることにこそはあなれ
大ぬさとなりぬる人のかなしきはよるせともなくしかそなくなる
となんいひやりたりける中将
なかるとも何とかみえん手にとりてひきけん人そぬさとしるらん
となむいひける

En temps que el comandant Zai (298) tenia relacions amb aquesta mateixa Naishi ella li envià aquest poema :

Quan bufa el vent
que a la tardor pinta
les lespedezes
em pregunto si també
ho fa al cor de l'home. (299)

La resposta a això :

Quan bufa el vent
que a la tardor pinta
de color els prats
els cors no assecarà
car no són fulles d'herba. (300)

Això digué.

Després d'haver deixat de visitar-la el comandant Zai li envià unes robes per cosir.

- Sóc molt amoïnat perquè no tinc ningú per fer la bugada, que m'ho faríeu vós?

A això Naishi féu i envià :

-No és per cas degut a vostra actitud?

Ah quina tristor
la d'aquell que estira
d'un “nusa” ben gran
sens en qui refiar-se
així es plany el cérvol. (301)

I el comandant Zai :

Tot i que l'aigua
l'arrossega solament
qui ha estirat
amb les seves dues mans
pot conéixer el “nusa”.
- - - - - -

298 - Ariwara no Narihira (在原 業平, 825-880).
299 – Poema no. 223, llibre 5 de Gosenwakashû (後撰和歌集). És també al recull de Narihira (業平集).
300 - Recull de Narihira (業平集), amb alguna diferència.
301 - 大幣 (ônusa) : és una branca a la qual s'hi han lligat cintes de roba o de paper. És emprat en les cerimònies de purificació xintoistes. Al final del ritual els assistents les estiren cap a ells perquè les seves impureses passen a les branques i així en queden ells alliberats. Després les branques són llançades a un riu o rierol.


o0o