1 de setembre del 2008

NTCJ 02

養老
Kôrô
(També apareix sota la seva altra pronunciació “Yôrô”, i significa “Tenir cura de la gent gran”).
El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥).
L'argument gira al voltant de d'una famosa deu d'aigua miraculosa: 養老の滝.
L'emperador Yûryaku envia un missatger per esbrinar els orígens d'aquesta font de l'eterna juventud, Allà el missatger imperial troba un llenyataire i li pregunta sobre l'aigua. Poc després apareixen el déu de la muntanya i una de les trenta-set formes de la deessa Kannon, “la misericordiosa”, i tots fan lloances a l'aigua miraculosa beneïda pels déus.
L'emperador en qüestió era Yûryaku Tennô (雄略天皇, 418-479), i les seves ordres de la recerca es troben al :

"Zokunihongi " (続日本紀 – 七 - ) : ...................《養 老元年(七一七)十一月癸丑【十七】》○癸丑。天皇臨軒。詔曰。朕以今年九月。到美濃国不破行宮。留連数日。因覧当耆郡多度山美泉。自盥手面。皮膚如滑。 亦洗痛処。無不除愈。在朕之躬。甚有其験。又就而飲浴之者。或白髪反黒。或頽髪更生。或闇目如明。自余痼疾。咸皆平愈。昔聞。後漢光武時。醴泉出。飲之 者。痼疾皆愈。符瑞書曰。醴泉者美泉。可以養老。蓋水之精也。寔惟。美泉即合大瑞。朕雖庸虚。何違天..........

És una continuació del clàssic Nihongi 日本紀), també anomenat Nihonshogi (日本書紀) : Cròniques del Japó (720), i és també de l'època Nara (710-794).
i també al :

"Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una és d'aquest llibre.

Sobre el tema de deus o fonts d'aigua de l'eterna juventud n'hi ha una munió de llegendes. Entre elles una de xinesa, concretament de les muntanyes de Hunan, i es parla d'una “aigua de crisantem” (菊水), denominació que apareix també en aquesta peça teatral.
Sobre la ubicació de 養老 el text ens parla de “.....当耆郡多度山...., però tot i que també hi és així en el Zokunihongi (続日本紀 – 七 - ) esmentat anteriorment, sembla que és una errada. Geogràficament es situa a Motosu (本巣君 - 本巣 és un dels vuit estanys que hi ha al peu del Fuji), a l'actual Gifu.
El famós topònim poètic per designar el Japó també el trobem aquí : Akitsushima (秋津島 / 秋津洲) o Tonboshima (蜻蛉島): Pais de les libèl.lules. Segons una llegenda el mític i primer emperador del Japó, Jimmu Tennô (神武天皇, va veure des dels cims de les muntanyes del Yamato una terra que tenia la forma d'una libèl.lula, i li otorgar aquest nom:

日本書紀 (巻三)
《神 武天皇三一年(辛卯前六三〇)四月乙酉朔》三十有一年夏四月乙酉朔。皇輿巡幸。因登腋上 間丘。而廻望国状曰。妍哉乎国之獲矣。妍哉。此云 鞅奈珥夜。雖内木錦之真
国。猶如蜻蛉之臀 焉。由是始有秋津洲之号也。昔伊弉諾尊目此国曰。日本者浦安国。細戈千足国。磯輪上秀真国。秀真国。此云袍図莽句爾。復大己貴大神目之曰。玉牆内国。及至饒速日命乗天磐船。而翔行太虚也。睨是郷而降之。故因目之曰虚空見日本国矣。

De fet, però, 秋津島 / 秋津洲 significa “terra/regió de collites”. Va ser posteriorment que els historiadors japonesos es van decantar per 蜻蛉島.
Segons ens explica la llegenda del Kojiki (古事記) Jimmu Tennô ba néixer el 711 aec i va morir el 585 aec (dates del calendari tradicional japonès).
Referències generals i fragments de :
- Santaishi (三體詩), una antologia feta pels monjos “Gosan” (五山), textos dels cinc temples de Kioto i de Kamakura, respectivament. Representa als poetes que van inspirar-se en les obres dels escriptors xinesos de l'època T'ang (Du Fu i Li Bai, entre altres). Va ser considerada l'antologia oficial dels “neoconfucianistes”

- Kokon Chômonjû (古今著聞集), de Tachibana Narisue (橘成季), de qui es desconeixen dates de la seva vida. Sabem, però, que era un famós interpret de “biwa” (琵琶), una mena de llaüt. La història de la literatura japonesa li reconeix la importància de l'obra esmentada, que és del 1254, i es pot traduir com “Històries escoltades dels escriptors d'antany i d'enguany”, i te unes 726 narracions dividides en trenta parts.

- 宴曲集 (Enryokushû), varietat del 歌謡 (kayô), també anomenat 早歌 (sôga). Eren cançons melòdiques molt apreciades per l'aristocràcia, militars i religiosos, i s'interpretaven en festes i celebracions.

- 和漢朗詠集 (wakanrôeishû) :"Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Aquí, concretament aquests fragments :
絵本和漢朗詠集  新撰朗詠集
老人(らうじん)- El vell
老の眠り早く覚めて常に夜を残 す、病の力先づ衰へて年を待たず/老眠早覚常残夜。病力先衰不待年.

Un fragment de l'obra ens parla d'un vell va estar per aquelles contrades i es va adormir i quan es va despertar havien passat seixanta anys.

Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa.

- 閑吟集 (Kanginshû) “Cançons per a les hores de lleure”. És una col.lecció de cançons o poemes melòdics especialment per a ser cantats. Obra atribuida a un poeta anomenat Sôchô, però no hi ha res conclusiu al respecte. Té unes 311 cançons i va tenir molta influència en antologies posteriors, i especialment en el “Kabuki” femení dels orígens , i són per ser interpretades amb shamisen. És del finals del període Muromachi, l'any 1518.

Els clàssics xinesos també hi són presents. Aquí, en aquest cas, hi ha una referència del Rongô (論語), “Les Analectes” o “Les Converses de Confuci”.
- “Soga monogatari” (曽我物語), on es parla d'un ermità, Hôso (彭祖) que va viure set-cents anys bevent “l'aigua del crisantem” (菊水, kikusui), un altre elixir de la immortalitat :
曽我物語
〔酒の事〕
…………….. 漢書には、「せきそ、みきを えて、天命を助く」と書けり。又、慈童と言ひし者は、七百歳をえて、彭祖(はうそ)と名を返し仙人、菊水とてもて遊びける........

La poesia del Kokinshû (古今和歌集) és un altre clàssic que no podia faltar :
No. 343 (anònim) :

我が君は 千代に八千代に さざれ石の 巌となりて 苔のむすまで
Que visqui mon Senyor mil vegades vuit mil generacions, fins que els còdols esdevinguin roques colgades de molsa.

No. 273 (Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897) Nom laic : Yoshimine no Harutoshi :

濡れてほす 山路の菊の 露の間に いつか千歳を 我はへにけむ
Amarat de la rosada del crisantem pel camí de la muntanya, quan s'eixuga ja han passat mil anys........

No. 002 (Ki no Tsurayuki - 紀貫之, 872-945):

袖ひちて むすびし水の こほれるを 春立つ今日の 風やとくらむ
M'he arremangat amb les mans plenes d'aigua glaçada, la descongelarà el vent del primer dia de primavera?

El gran Man'yôshû (万葉集) també hi és amb els no. 340 i 3807 :

いにしへの七の賢しき人たちも欲りせしものは酒にしあるらし
Inclús pels set savis d'antany semblava que el vi era el summum del desig.

安積山影さへ見ゆる山の井の浅き心を我が思はなくに
És de poca fondària el pou de la muntanya que emmiralla els turons d'Asaka, no ho és però el meu cor.

(Dedicat al príncep Kazuraki -葛城皇子, 626-672. Té un comentari que explica el motiu del poema, però com aquí no és el cas només en tradueixo els versos).

.

KOKINSHÛ (古今集) -41-

KOKINSHÛ (古今集) -41-

秋の夜はつゆこそことにさむからし草むらことにむしのわふれは
あきのよは-つゆこそことに-さむからし-くさむらことに-むしのわふれは

En la nit de tardor la rosada sembla molt freda i en cada matoll es planyen els insectes.

Poema no. 199.

Autor : Anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -70-


心にもあらでうき世にながらへば恋しかるべき夜半の月かな [68]

kokoro ni mo-arade ukiyo ni-nagaraeba-koishikaru beki-yowa no tsuki kana

Si hagués de viure, que no ho desitjo, en aquest pobre món d´ombres, només enyoraria aquesta lluna de la mitjanit.


Nota : Aquest comentari encapçala el poema a l'antologia :

例ならずおはしまして位などさらむと覺しめしける頃月のあゝかりけるを御覽じて

Quan no es trobava bé (l´emperador Sanjô) pensava en abdicar. Va mirar la lluna i el va escriure.

De fet, això és ampliat en l´Eiga Monogatari (栄華物語 /Història de l´esplendor florent) on s´especifica que va ser el deu del dotzè mes (primers de gener del 1015), tot just unes setmanes abans d´abdicar (el 19 del primer mes del 1016). A més dels seus problemes d´estat cal afegir-hi els físics ja que gairebé havia perdut la vista completament.


GOSHÛISHÛ no. 860. Temes diversos. 後拾遺集 /


Autor : Sanjô In / L´exemperador Sanjô (三条院, 976-1017)

Va ocupar el tron durant cinc anys i va abdicar al tornar-se cec. Va morir un any després.

No té una producció poètica extensa, però els seus poemes són en algunes antologies imperials.