27 de juliol del 2013

雨月物語 28
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


呼つぐやうなりしが。我跪ま りし背の方より。大なる法師の。面うちひらめきて。目鼻あざやかなる人の。僧衣かいつくろひて座の末にまゐれり。貴人古語かれこれ問弁へ給ふに。詳に答へ たてまつるを。いと/\感させ給ふて。他に録とらせよとの給ふ。一人の武士かの法師に問ていふ。此山は大徳の啓き給ふて。土石草木も霊なきはあらずと聞。 さるに玉川の流には毒あり。人飲時は斃るが故に。大師のよませ給ふ哥とて
わすれても汲やしつらん旅人の高野の奥の玉川の水
といふことを聞傳へたり。大徳のさすがに。此毒ある流をばなど涸ては果し給はぬや。いぶかしき事を足下にはいかに弁へ給う。法師笑をふくみていふ は。此哥は風雅集に撰み入給ふ。其端詞に。高野の奥の院へまゐる道に。玉川といふ河の水上に毒虫おほかりけれは。此流を飲まじきよしをしめしおきて後よみ 侍りけるとことわらせ給へば。足下のおぼえ給ふ如くなり。されど今の御疑ひ僻事ならぬは。大師は神通自在にして隠神を役して道なきをらひらき。巖を鐫には 土を穿よりも易く。大蛇を禁しめ。化鳥を奉仕しめ給ふ事。天が下の人の仰ぎたてまつる功なるを思ふには。此哥の端の詞ぞまことしからね。もとより此玉河て ふ川は國/\にありて。いづれをよめる歌も其流もきよきを誉しなるを思へば。こゝの玉川も毒ある流にはあらで。哥の意も。かばかり名に負河の此山にある を。こゝに詣づる人は忘る/\も。流れの清きに愛て手に掬びつらんとよませ給ふにやあらんを。後の人の毒ありといふ狂言より。此端詞はつくりなせしものか とも思はるゝなり。又深く疑ふときには。此歌の調今の京の初の口風にもあらず。おほよそ此國の古語に。玉蘰玉簾珠衣の類は。形をほめ清きを賞る語なるか ら。清水をも玉水玉の井玉河ともほむるなり。毒ある流れをなど玉てふ語は冠らしめん。強に佛をたふとむ人の。歌の意に細妙からぬは。これほどの訛は幾らを もしいづるなり。足下は歌よむ人にもおはせで。此歌の意異しみ給ふは用意ある事こそと篤く感にける。貴人をはじめ人々も此ことわりを頻りに感させ給ふ。

La crida semblà escampar-se i des del darrera on eren asseguts un monjo de bona grandària, cara ample i faccions ben marcades aparegué arranjant-se l'hàbit, i anà al davant de tot.
El noble li preguntà diverses coses sobre la literatura antiga i el monjo donà respostes acurades que li plagueren molt.
Que se'l gratifiqui!
Un dels guerrers preguntà al monjo :
Es diu que aquesta muntanya fou desbrossada pel Gran Virtuós (167), i que cap pedra ni cap planta és sens ànima. Això no obstant, hi ha verí al corrent del riu Tama. Perquè la gent que hi bevia moria hi ha un poema del Gran Mestre que fa :

---Si fos tot oblit, segur que la prendria el viatjador al cor de l'alta plana l'aigua del Tamagawa.

Això he sentit dir. Per què, com s'hauria d'esperar del Gran Virtuós, no ressecà pas aquest corrent emmetzinat? Com enteneu-vos això tan estrany?
El monjo digué amb un somrís :
Aquest poema fou escollit i inclòs al Fûgashû (168). En la introducció es diu “El camí que mena al santuari, al cor de Kôya, una munió d'insectes verinosos cobreix l'aigua del riu de nom Tama i havent avisat que no s'hauria de beure d'aquest corrent composà els versos”, així és interpretat i com vós el recordeu. Nogensmenys, aquest dubte no és pas desassenyat car el Gran Mestre tenia a sa disposició forces divines, i emprant deïtats invisibles obrí camins on no n'hi havia, gravà roques més fàcilment que es cava la terra, condemnà les grans serps, i quan s'hi pensa en ses mèrits que li han valgut el respecte de tothom sota el cel, llavors, la introducció a aquest poema no pot pas ésser veritat. Des d'antany en diverses contrades hi ha rius amb el nom de Tama. I si pensem que els poemes fets sobre alguns d'ells lloen la puresa de l'aigua, aquesta del Tamagawa no és pas emmetzinada. A més, el sentit del poema és que també en aquesta muntanya hi ha un riu de tanta anomenada, i encara que la gent que ve ací en pelegrinatge ho hagi oblidat, lloant la puresa de l'aigua la prendria en llurs mans. Es pot suposar que és sobre la fal.làcia del verí d'algú posterior que es fonamentà aquesta introducció. A més, aprofundint en aquest dubte, el to d'aquest poema no és en l'estil poètic de la primera època de la capital. En general, en la llengua antiga del nostre país, hi ha diverses expressions com “Tamakazura”, “Tamadare” i “Tamagina”, mots per enaltir la bellesa i la puresa. Per enaltir també l'aigua pura hi ha “Tamamizu”, “Tama-no-i” i “Tamagawa” (169). Per què s'hauria de posar el nom de “Tama” a un corrent emmetzinat? Un devot de Buda, no copsant particularment l'esperit de la poesia, pot arribar a fer reiterades errades d'aquesta faisó! Vós que no féu versos, heu trobat estrany el sentit del poema perquè sou certament perspicaç.
I el felicità cordialment. Hom, començant pel noble, lloà molt aquesta explicació.
- - - - - -
167 - Daitoku (大徳) : Kôbô-Daishi (弘法大師 , 774-835), també conegut amb el nom de Kûkai (空海).
168 – Fûgawakashû” (風雅和歌集) : Col·lecció de l'Elegància”, completada personalment per l'emperador Hanazono (花園天皇, 1297-1348) entre 1344 i 1346, ell mateix també en va escriure els tradicionals prefacis en japonès i xinès. Té 20 llibres i 2210 poemes. Considerada la darrera de les grans antologies poètiques de la cort imperial.
169 – Tama-kazura (玉蘰).
玉 : joia, i per analogia “pur, brillant, esplèndid, etc).
蘰 : Meravella, planta enfiladissa molt fibrosa que s'emprava per fer collarets, etc.
Tamadare (玉簾 ). 簾 : Cortina, persiana.
Tamaginu (珠衣). 衣 : roba de seda.
Tamamizu (玉水). 水 : Aigua.
Tama-no-i (玉の井).井 : Pou.
Tamagawa (玉河). 河 : Riu, corrent d'aigua.
o0o