徒然草 - 107 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -107- - - -

女の物いひかけたる返り事、とりあへずよき程にする男は、有りがたきものぞとて、龜山院の御時、しれたる女房ども、若き男達（をのこだち）の參らるゝ毎に、「時鳥や聞き給へる。」と問ひて試みられけるに、某の大納言とかやは、「數ならぬ身〔人數に入らぬ賎しい身〕はえ聞き候はず。」と答へられけり。堀河内大臣殿〔源具守、岩倉具實の子〕は、「岩倉〔山城愛宕郡岩倉〕にて聞きて候ひしやらむ。」とおほせられけるを、「これは難なし。數ならぬ身むつかし〔こゝでは、やかましい（大仰の意）と解く所だらう〕。」など定めあはれけり。總て男（をのこ）をば、女に笑はれぬ樣におほしたつべしとぞ、淨土寺の前關白殿〔藤原師教、忠教の子〕は、幼くて安喜門院〔後白河帝の女御、藤原有子、公房の女〕のよく教へまゐらせさせ給ひける故に、御詞（おほんことば）などのよきぞと人の仰せられけるとかや。山階左大臣殿〔藤原實雄〕は、「怪しの下女（げぢょ）の見奉るも、いと恥しく心づかひせらるゝ。」とこそ仰せられけれ。女のなき世なりせば、衣紋も冠もいかにもあれ、ひきつくろふ人も侍らじ。かく人に恥ぢらるゝ女、いかばかりいみじきものぞと思ふに、女の性は皆ひがめり。人我（にんが）の相〔利己的な、人と我とを區別する姿〕ふかく、貪欲甚だしく、物の理を知らず、たゞ迷ひの方に心も早くうつり、詞も巧みに、苦しからぬ事をも問ふ時はいはず、用意あるかと見れば、又あさましき事まで問はずがたりにいひ出す。深くたばかり飾れる事は、男（をのこ）の智慧にも優りたるかと思へば、その事あとより顯はるゝを知らず。質朴（すなほ）ならずして拙きものは女なり。その心に隨ひてよく思はれむことは、心うかるべし。されば何かは女の恥かしからむ。もし賢女あらば、それも物うとく〔近づき難く〕、すさまじかりなむ。たゞ迷ひをあるじとしてかれに隨ふ時、やさしくもおもしろくも覺ゆべきことなり。 - - - Es diu que hi ha pocs homes aptes per a donar una rèplica presta a allò que diu una dona. Durant el regnat de l’emperador Kameyama (180) algunes dones vanes preguntaren als joves que anaven a la cort, a tall de prova: - Heu sentit alguna vegada cantar el cucut? Un cert conseller major contestà : - Una persona insignificant com jo no ha tingut aquest privilegi. El ministre de l’interior Horikawa (181) digué : - Crec haver-lo sentit una vegada a Iwakura. Les dones ho criticaren : - A aquest no se li pot dir res. Emperò, aquella “persona insignificant com jo” és un carrincló. A un home se l’hauria de preparar perquè cap dona se li pogués enriure-se’n. He sentit gent que diu : - El canceller Jôdôji (182) parlava tan bé perquè d’infant havia estat molt ben educat per l’emperadriu Anki (183). El ministre de l’Esquerra Yamashina (184) digué : - Fins i tot quan em mira una pobre serventa em sento incòmode. Si no hi haguessin dones al món els homes no s’amoïnarien en portar de manera adient la roba o els barrets. Crec sorprenent que les dones puguin arribar a intimidar tant els homes. Totes les dones són per naturalesa perverses, pregonament egoistes, vivament cobejoses, inaptes per a raonar, simplement propenses a les quimeres. Manipuladores de mots, res no diuen a una pregunta inofensiva, semblen prudents, emperò, no deixarien de parlar sobre coses que ningú no pregunta i sobre temes estúpids. Disfressen llur gran capacitat d’engalipar tot creient-ho superior a la saviesa dels homes, emperò, no s’adonen que açò se’ls hi nota des del començament. Arteres, matusseres són les dones. És desagradós haver de cedir a llurs desigs perquè ens tinguin en consideració. Cal amoïnar-se per allò que pensen? Si hi fos una dona intel·ligent seria distant i gens cordial. Si un home cedeix a aquesta il·lusió i es deixa seduir pel cor d’una dona la trobarà gentil i fascinant. - - - - - - - - - 180 – (182 – 03) Emperador Kameyama (亀山天皇, 1249-1305). Va regnar des de l’any 1259 al 1274. 181 – (182 – 09) Minamoto no Tomomori (源具守, 1249-1316). 182 – (182 – 14) Kujô no Moronori (九条 師教. 1273-1320). 183 – (182 – 15) Fujiwara no Yûshi (藤原有子, 1207-1286). La consort de l’emperador Go-Horikawa (後堀河天皇, 1212-1234). 184 – (182 – 16) Saionji Saneo (西園寺実雄, 1217/1218-1275). - - - o0o