28 de maig de 2011


NTCJ 70


Nue

Ocell de nit

Un “Nue” (鵺) és un criatura llegendària dintre del folklore japonès. Se la descriu amb el cap d'un mico, el cos d'un ós rentador, les potes d'un tigre i una serp per cua. Sembla ser que segons la llegenda pot transformar-se en un núvol negre i desplaçar-se pel cel. Se'l considera de mal averany i causant de malalties.
El caràcter és un combinat de “nit” (夜) i “ocell” (鳥), tot i que a vegades també està representat amb caràcters diferents : 空 (cel) i 鳥 (ocell), amb la mateixa pronunciació. També n'hi ha un de més peculiar amb els caràcters completament separats, és a dir dos “kanji”, no com els altres que només en formen un de sol : 虎 (tigre) i 鶇 (merla), en aquest cas la pronunciació és “tora tsugumi”.

Segons el Heike Monogatari, durant l'estiu de l'any 1153 l'emperador Konoe (近衛天皇, 1139-1155 ) es va posar malalt després de tenir terribles malsons cada nit on un núvol negre se li apareixia cap a les dues de la matinada sobre la teulada del palau de Kioto. Minamoto no Yorimasa (源頼政, 1106-1180) va ser l'escollit per protegir el sobirà. Va pujar a la teulada i va disparar una fletxa al núvol del qual va caure un “nue” mort. Yorimasa en va llençar el cos al mar on es va enfonsar.
Hi ha una variant que explica que el “nue” mort va arribar surant fins a una platja i la gent del lloc, temorencs d'una maledicció, el van enterrar allà.
Trobem les primeres referències a “Nue” en el Kojiki (古事記 - Annals de fets del passat) i també en parla el Wamyô Ruijushô (倭名類聚抄, llibre 18 – Noms japonesos classificats i anotats), diccionari japonès de caràcters xinesos, obra datada cap l'any 938,. El seu autor és Minamoto no Shitagô (源順, 911-983) que en va començar la compilació l'any 934 d'acord amb les instruccions de la filla de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). Ens han arribat dues edicions : una en vint volums publicada l'any 1617, i un altre de deu de l'any 1883.

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : Un monjo de províncies va cap a la capital i s'atura en un poble per passar la nit. S'acosta a un habitant del lloc i li pregunta on pot fer cap per dormir. L'home li diu que no es permès d'hostejar-se allà, però hi ha un lloc on si podrà fer-ho, un santuari, però que es diu que per les nits apareix un espectre. El monjo no en fa cas i arriba al santuari prop de la platja. Veu una embarcació que s'apropa a la sorra. Porta un home però té una aparença molt estranya, com poc humana. Quan desembarca li pregunta al monjo perquè el mira fixament i aquest li pregunta si és humà. L'home li explica la història dels malsons de l'emperador i la fletxa de Yorimasa que va acabar amb la vida del “nue”. Vol redimir-se però el monjo li diu que fins que no talli els seus lligams amb el món material estarà condemnat a aquella forma monstruosa, però l'home diu que no ho pot fer, puja a la barca i s'enfonsa en la nit. L'endemà matí arriba el vilatà del dia anterior i narra l'atac de Yorimasa, l'arribada de l'espectre a aquella platja i demana al monjo una oració per aquell ésser turmentat, cosa que fa el religiós. Després de les pregàries tornar a aparèixer l'ésser que desitja poder alliberar-se de la part maligna del seu esperit i ser guiat per les oracions budistes. El “nue”, ara en la seva veritable i terrible forma, narra el moment en que la fletxa de Yorimasa se li va clavar al cos i va caure ferit de mort i com l'aigua se'l va emportar. Es plany del seu destí. Mentre el guerrer rebia l'espasa Shishiô (獅子王 – Rei de las bèsties) del mateix emperador com a regal entre altres honors per haver acabat amb la seva amenaça, ell, el “nue”, surava com un tros de fusta fins arribar a aquelles contrades on es podriria i s'enfonsaria per sempre més en l'aigua del riu.


Referències :

“Heike Monogatari” (平家物語) :
Llibre 4 : La fi del príncep (宮御最後).
Llibre 10 : El missatge a Yashima de l'emperador retirat (八島院宣).
Llibre 10 : La dama Senju (千手前).


-“Ima Kagami” (今鏡) : El mirall d'enguany.
Llibre que cobreix el període des de l'any 1025 fins al 1070. Forma part de les anomenades Rekishi Monogatari (歴史物), obres històriques.
Entre els seus probables autors tenim Fujiwara no Tametsune (藤原為経, ¿-?), que va entrar en religió l'any 1143, però sense una absoluta confirmació, i hi ha fonts que proposen altres autors, amb la mateixa manca de dades definitives.
També se l'anomena “Shokuyotsugi”(続世継), que significa “La següent generació” i també “Shōkagami” (小鏡) : El mirall petit.

-“Shunrai Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
-“Manyôshû” (万葉集).
-“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

-“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la versió feta el 406 la més completa.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar. La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC (hi ha altres dates, però).

-“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nenbutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
-”Ise Monogatari” (伊勢物語), no. 87.

-“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

-"Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una n'és aquest llibre.

-“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

-“Hôgen Monogatari” (保元物語). Crònica militar de la guerra civil de l'any 1156 sobre la successió imperial i el control dels regents Fujiwara. Va donar lloc a establir el primer govern dominat pels samurais de la història japonesa, entre altres esdeveniments polítics. Obra d'autor, o autors, desconegut.
-“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan (花山天皇, 968-1008), però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô (藤原 公任, 966-1041) qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

o0o


NTCJ 69

昭君
Shōkun

És el nom d'una donzella de palau de finals de la dinastia Han. L'acció passa a la Xina.
En xinès la pronunciació és Wang Zhaojun (Wang Chao-chün). Ō Shōkun és el títol original en japonès.
La primera referència sobre aquest personatge és en el Hanshu (漢書) : Llibre dels Han. Cobreix el període històric dels anys 206 aC-25 dC El “khan” de Xiongnu, Huhanye, va visitar la cort imperial per retre homenatge a l'emperador i aquest li va concedir una de les seves concubines, Wuang Quian, també anomenada Zhaojun. L'emperador no la coneixia i quan la va veure en va quedar enamorat però ja no hi podia fer res. El “khan” del nord va quedar encantat amb la dona i va es va comprometre a mantenir la pau entre ells. Resumint : la noia no va voler restar a les contrades del nord però l'emperador ja no podia fer-se enrere del seu compromís i ella va morir de pena. És una llegenda molt popular a la Xina i, naturalment, hi ha nombroses versions.

Sembla ser que la primera referència japonesa és deguda a Shigeno no Sadanushi (滋野貞主, 785-852), a l'antologia “Ryônshû” (凌雲書) : Recull de poemes més enllà dels núvols.

Aquest Nô està basat en una versió més elaborada que introdueix un element més dramàtic. Com l'emperador tenia moltes concubines i no les havia vist totes va ordenar als pintors de la cort que els hi fessin un retrat de cadascuna. Les noies el van subornar perquè sortissin ben glamoroses, però Zhaojun no va voler fer-ho i el retrat seu va ser gens afavoridor. Quan l'emperador va haver d'escollir una dona per Huhanye es va decidir per la menys afavorida, però quan a l'hora de marxar amb el “khan” l'emperador la va veure va quedar admirat de la seva bellesa, i rabiós per la seva pèrdua va fer executar el pintor, va prendre represàlies contra la seva família i va confiscar totes les seves propietats.

Autor : Konparu Gonnokami (金春権守, ¿-? - finals del segle XIV), avi de Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 ?).
En l'obra de Zenchiku “Kabuzuinôki” ( 歌舞随脳記 - Els punts fonamentals de la dansa i del cant), datat l'any 1456, trobem el títol antic del NÔ : Ô Shôkun (王昭君) i l'atribueix al seu avi : 此風姿、殊に祖父曲風之.

Argument :

Un matrimoni d'ancians està molt preocupat per la seva filla Shôkun que ha estat enviada al territori dels “ebisu” (夷, nom que rebien els “ainus”, habitants de Hokkaidô – 北海道- , i sinònim de bàrbars, salvatges) per l'emperador com a regal per la ratificació del tractar de pau entre els dos països. I expliquen que la noia formava part de les concubines imperials. Un retrat seu, pintat malintencionadament va fer que fos escollida per no ser tan agraciada com las altres, però quan l'emperador la va veure va quedar captivat per la seva bellesa, però va ser enviada al “khan dels” “ebisu” com havia promès.
La parella està escombrant els voltants d'un salze del jardí que van plantar el dia en que la filla va ser enviada al nord. Arriba un vilatà i els hi pregunta què hi fan al costat de l'arbre i ells li diuen que Shôkun els hi havia dit que si a ella li passés res el salze es marciria i ara les fulles han començat a caure. Abans de marxar Shôkun va penjar un mirall a les branques de l'arbre tot recordant una llegenda (no esmentada en cap llibre) entre un home anomenat Tôyô i una monja de les muntanyes. Van fer-se jurament d'amor etern i van penjar un mirall a un presseguer. Temps després quan la monja va morir la seva imatge va aparèixer sobtadament al mirall, i Shôkun va fer el mateix. La parella narra entre plors la malaurada història del retrat i la pèrdua de la filla. Mentre parlen el mirall s'il·lumina i apareix un rostre esfereïdor que fa recular els ancians. La mare li pregunta qui és i la cara demoníaca s'identifica com el rei dels “ebisu”, Kanyashô (韓邪将). Diu que ell i la Shôkun han mort i vol que els seus pares vegin qui era. La mare diu que l'esglai de la seva visió és massa horrorós per ser benvingut. De sobte, a un altre costat del mirall apareix la cara de la filla i la seva bellesa fa recular Kanyashô que desapareix avergonyit.



Referències :

“Kara Monogatari” (唐物語) : Contes de la Xina.
Obra escrita cap a finals de l'era Heian suposadament per Fujiwara no Narinori (1135-1187), els dubtes sobre la seva autoria encara subsisteixen. Consta de vint-i-set històries xineses força conegudes a la cort imperial.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011. 20 llibres i 1351 poemes.

“Konjaku Monogatari shû” (今昔物語集).
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.
“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.
“Shinchokusenwakashû” (新勅撰和歌集) : La nova antologia imperial de la poesia japonesa.
Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382).
Encarregada per l´emperador Gohorikawa (後堀河天皇, 1212-1234) l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241) va ser-ne el recopilador.
Com tantes col.leccions anteriors també està basada en el Kokinshû.
Té els seus 20 llibres “reglamentaris” i 1374 poemes.
“Hakushi Monjû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
“Heike Monogatari” (平家物語), llibres no. 7 : Koremori surt de la capital (維盛都落), i no. 3 : Raigô (頼豪).
“Shunrai Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.
o0o


NTCJ 68

熊坂
Kumasaka

Autor : Desconegut.
En el 能本作者注文 es diu que és d'autor desconegut, però que podria ser de Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-) : 幽霊 熊坂. 作者不分明能 但シ大略金春能か.
El títol en el tractats clàssics de Nô era " L'espectre de Kumasaka" (幽霊 熊坂).

Argument : Un monjo surt de la capital en un viatge cap a l'est del país i arriba al poble d'Akasaka. Allà es troba amb un altre monjo que viu allà. Aquest li demana unes pregàries per una persona enterrada en una tomba, però no li pot dir el nom del difunt. El monjo de la capital diu que sense saber el nom no pot oficiar cap servei religiós però l'altre insisteix i el porta a casa seva. Un cop allà el nou vingut queda sorprès de no veure cap imatge religiosa, només hi ha armes penjades a les parets. Quan li pregunta al seu hoste aquest li confessa que ell havia estat un bandit de les muntanyes, robava la gent i saquejava pobles. Quan el monjo li diu que tot això no fa per un home religiós l'altre fa tota una explicació argumentant sobre els diversos deixebles de Buda que havien tingut alguna relació amb la violència i les armes, intentant d'aquesta manera justificar el seu estil de vida anterior. Després d'això sembla que va cap a la seva cambra però de cop i volta la cabana desapareix tot deixant el seu hoste tota la nit sota un pi enmig del camp.
HI ha un entreacte on el monjo pregunta a un vilatà sobre el bandit que vivia allà i aquest li narra els robatoris i les malifetes de Kumasaka no Chôhan (熊坂の長範) i de la seva trepa de bandits abans de ser vençut i que potser se li ha aparegut demanant les seves pregàries.
El monjo demana a Kumasaka, que ha aparegut, que li expliqui què li va passar. Aquest llavors narra la preparació de l'atac a Sanjô no Kichiji Tobutaka (三条の吉次信高) un home molt ric que mercadejava or. Va convocar una tropa d'uns setanta brivalls i van controlar els camins per on havia de passar la seva comitiva amb l'or. L'atac va ser de nit quan tots dormien i semblava que no hi havia torn de guàrdia, però un jovenet de setze o disset anys no dormia i era a l'aguait. Era Ushiwaka (el nom d'infant de Minamoto no Yoshitsune - 源 義経, 1159-1189). Kumasaka explica amb detall la contesa entre els dos bàndols i la lluita final amb Ushigawa i la seva derrota davant del que posteriorment seria el gran general dels Minamoto. Kumasaka desapareix al peu del pi i prega al monjo que oficii un servei funerari per a la seva ànima.


Referències :

“Tokan Kikô” (東関紀行) : Narració d'un viatge cap a l'est.
Obra d'autor desconegut, escrita a mitjans l'època de Kamakura (鏡倉), entre els anys 1185-1333.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.

“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“Hosshinshû” (発心集) : Recull de despertars religiosos. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216) on narra històries de monjos i sants que han abandonat el món i tots els seus afanys per rebre la gràcia de Buda.
“Nehankyô”(涅槃経) ; Nirvana Sūtra (Mahayana Mahāparinirvāṇa Sūtra - 大般涅槃經).
“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike. Tracta, evidentment, sobre Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189).
“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 9 : Les dues cavalcades (二度之懸).

o0o

21 de maig de 2011


SENDERA D'OKU (おくの細道) 15

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

佐藤庄司が旧跡

月の輪のわたしを越て、瀬の上と 云宿に出づ。佐藤庄司が旧跡は 左の山際一里半計に有。飯塚の里 鯖野と聞て尋尋行に、丸山と云 に尋あたる。是庄司の旧館なり。梺 に大手の跡など人の教ゆるにまかせ て泪を落し、又かたはらの古寺に 一家の石碑を残す。中にも二人の 嫁がしるし先哀也。女なれども かひがひしき名の世に聞えつる物 かなと袂をぬらしぬ。堕涙の石碑 も遠きにあらず。寺に入て茶 を乞へば、爰に義経の太刀弁慶 が笈をとゞめて什物とす。
笈も太刀も五月にかざれ帋幟
五月朔日の事也。

LES RUÏNES DE LA MANSIÓ DE SATÔ SHÔJI (45)

Travessàrem el gual de Tsukinowa i arribàrem a un hotal de nom Senoue. Les ruïnes de la mansió de Satô eren a una llegua i mitja al peu de les muntanyes, a l'esquerra. Sentírem dir que el lloc era Sabano, al poble d'Iizuka, i tot preguntant arribàrem a la muntanya dita Matsuyama. Allà hi havia les ruïnes del casalot de Shôji. En una vessant hi havia les restes del portal i les explicacions de la gent ens feren caure les llàgrimes. En un temple antic al costat es conservaven encara les làpides de la família, entre les qual les que ens colpiren primer les de les dues vídues dels seus dos fills (46). Si bé eren dones llur heroïcitat ha restat per a la posteritat, i es mullaren mes mànigues. No eren pas diferents d'aquella “Làpida de les llàgrimes” (47).
Entrí al temple i demaní una tassa de te. Allà tresorejaven l'espasa de Yoshitsune (48) i la cistella que carregava Benkei (49).

---Cistell, espasa, ornaments del mes de maig les banderetes. (50)

Fou a primers de la cinquena lluna.

- - - - - -

45 – Satô Shôji (佐藤庄司, ?-1189), pare de Satô Tsugunobu (佐藤継信, 1158-1185) i de Tadanobu (佐藤忠信,1161-1186) que van morir lluitant per Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189), segons es narra al Heike Monogatari (平家物語).

46 – Les vídues dels fills es van vestir amb les seves armadures i es van presentar davant de la mare dels nois per consolar-la fent-se passar per ells.

47 - 墮淚 (Darui) : La làpida de les llàgrimes. Sepulcre en memòria de Yang Hu (羊祜,221-278). Degut a les seves virtuts com a persona i governador la gent de Xiangyang li va construir un sepulcre davant del qual tots aquells que el visitaven no podien contenir les seves llàgrimes.

48 – “Minamoto no Yoshitsune” (源 義経, 1159-1189), un dels personatges històrics més populars del Japó. És impossible destriar els fets històrics de la llegenda al voltant del gran vencedor dels Taira, especialment de la batalla final de Dan-no-ura (壇ノ浦) que precisament marcaria el punt d'inflexió de la seva vida. Després d'aquella fita van començar els problemes amb el seu germà Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199) i que acabarien amb el final luctuós de Yoshitsune arran de la batalla del riu Koromo al ser traït i que va provocar el seu suïcidi.

49 - “Benkei”. El seu nom complet és Saito- Musashibo-Benkei 西塔武蔵坊弁慶, 1155 – 1189). Amb ell també la història i la llegenda fan una barreja indestriable. En una es diu que era fill d'un monjo d'un santuari que havia violat la filla d'un ferrer. Una altra que era el fill d'una deïtat, i moltes li confereixen els atributs d'un dimoni o d'un monstre, de fet d'infant se l'anomenava “el nen dimoni”. Al setze ja feia més de dos metres.
Va entrar en religió de jovenet, va viatjar molt per tots els monestirs del país i va convertir-se en un “yamabushi”. Era molt expert amb l'espasa. Una llegenda diu que una vegada es va posar a l'entrada del pont de Gôjô, a Kioto, on va desafiar a tothom que portava espasa a lluitar amb ell i si perdien Benkei se'ls hi quedava l'arma que anava destinada a la reconstrucció d'un monestir. N'havia vençut 999 abans d'enfrontar-se al jove general Yoshitsune. Benkei va ser derrotat i va jurar servir tota la seva vida Yoshitsune, esdevenint el seu home més fidel. Van lluitar junts en totes les batalles i en la darrera va contenir ell sol l'assalt final de les tropes de Yoshitomo fins a la mort perquè Yoshitsune pogués preparar el seu “seppuku”
(切腹) de rigor.

50 – “La festa de maig” que es celebra el dia cinc d'aquest mes. És també “la festa dels nens”.

o0o


SENDERA D'OKU (おくの細道)14

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)


しのぶの里

あくれば、しのぶもぢ摺 の石を尋て忍ぶのさとに行。 遥山陰の小里に石半土に埋て あり。里の童部の来りて教ける。 昔は此山の上に侍しを往来の人の 麦草をあらして此石を試侍を にくみて此谷につき落せば、石の 面下ざまにふしたりと云。さもある べき事にや。
早苗とる手もとや昔しのぶ摺

SHINOBU NO SATO
A punta d'alba anàrem al llogaret de Shinobu per veure la pedra on es feien els estampats “shinobumoji”. Lluny, a l'ombra d'una muntanya hi havia la pedra mig colgada a terra. Uns vailets del lloc ens digueren que antany era dalt de la muntanya, emperò, la gent que feia per provar-la estronxava els sembrats de civada. Els del poble la feren caure a aquesta vall i caigué cara avall. I sembla que fou així.

---Les mans que planten arrossars antanyasses tenyien roba.
- - - - - -

44 - Michinobu és una regió del nord de l´illa principal del Japó. Shinobu es refereix a una roba estampada amb dissenys de falgueres que era molt famosa el segle VIII. L´estampació es feia mitjançant pedres planes on s´hi havien gravat  prèviament herbes i plantes entrellaçades, implicant desordre o confusió.

o0o


SENDERA D'OKU (おくの細道)13

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

須賀川

あさか山

等窮が宅を出て、五里計桧皮 の宿を離れてあさか山有。路より 近し。此あたり沼多し。かつみ刈比 もやゝ近うなれば、いづれの草を 花かつみとは云ぞと人〃に尋侍れ ども、更知人なし。沼を尋、人に とひ、かつみかつみと尋ありきて日は 山の端にかゝりぬ。二本松より右に きれて、黒塚の岩屋一見し、 福崎に宿る。

ASAKAYAMA

A unes cinc llegües de cal Tôkyû, després de l'hostal de Hiwada hi ha la muntanya d'Asakaya, prop del camí. Hi ha molts estanys als voltants. Com s'apropava el temps de collir “Katsumi” (42) preguntí quina era la planta, emperò, ningú no ho sabia . Arribàrem a un estany i ho torni a preguntar :
- Katsumi, Katsumi?
El sol es ponia al caire de la muntanya. Des de Nihonmatsu tombàrem a la dreta , donàrem un cop d'ull a la balma de Kurozuka (43) i férem nit a Fukushima.

- - - - - -

42 – És la Zizània Latifolia. Segons algunes fonts és l'arròs salvatge característic de Manxúria, unes que es tracta d'una mena d'alga, altres que ordi. En fí, si algun lector, botànic o no, me'n pogués fer cinc cèntims ho agrairia, de debò.

43 – Balma on segons una llegenda hi va viure un dimoni.
Taira no Kanemori (平兼盛, ¿ - 990 ) ho esmenta en un dels seus poemes al Shûiwakashû (拾遺和歌集), exactament el no. 599 :

陸奥の 安達ヶ原の 黒塚に 鬼こもれりと 聞くはまことか

Era descendent de l´emperador Kôkô (光孝天皇,830-887) i va ser governador de Suruga.La seva activitat literària es va desenvolupar durant la recopilació de la segona antologia imperial Gosenwakashû (後撰和歌集). És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen)
o0o

15 de maig de 2011

KOKINSHÛ (古今集) -140-

かはなぐさ (川菜草) / Kawanagusa

“Herba sobre el riu”

うばたまの夢になにかはなぐさまむうつつにだにもあかぬ心は

うばたまのーゆめになにかはーなぐさまむーうつつにだにもーあかぬこころを

Quin consol puc tenir en la foscor del somni si ni en la realitat no puc sadollar mon cor?

Nota :Herba d'origen desconegut i que forma part de l'ensenyament ocult del Kokinshû, el Kokindenju (古今伝授 ). Els deixebles havien d'anotar els punts més importants de l'ensenyament dels seus mestres i que es considerava un secret. Molt sovint això va degenerar en pedanteria impartint lliçons sobre l'estudi de punts insignificants del Kokinshû a preus abusius

Poema no. 449

Autor : Kyohara no Fukayabu (清原深養父, ?-?)
Descendent del príncep Toneri ( 舎人親王, 676-735), fundador de Nara, avi de Kiyohara no Motosuke (清原元輔, 908-990) i besavi de Sei Shônagon (清少納言, 965-1010 ?).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -139-

からはぎ / Karawagi

Lespedeza Cinese

空蝉のからは木ごとにとどむれどたまのゆくへを見ぬぞかなしき

うつせみのーからはきごとにーとどむれどーたまのゆくえをーみぬぞかなしき

Resta a l'arbre la closca abandonada de la cigala, però quina tristor no saber on va l'ànima........

Poema no. 448

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -138-

しのぶぐさ / Shinobugusa

Varietat de la falguera.

山たかみつねに嵐の吹くさとはにほひもあへず花ぞちりける

やまたかみーつねにあらしのーふくさとはーにおいもあえずーはなぞちりける

En aquest llogaret on sempre bufa la tempesta a l'alta muntanya, les flors cauen abans de llur fragància.

Poema no. 446

Autor : Ki no Toshisada (紀利貞, ? - 881)
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -137-

二条の后春宮のみやすん所と申しける時に、めどに けづり花させりけるをよませたまひける

Compost per ordre de l'emperadriu quan era coneguda com a Consort Imperial, mare del príncep hereu, sobre el tema d'un ram de “medo” on s'hi havien posat unes flors artificials.

めど (Medo).

És una flor però no està clar de quina classe o família.

花の木にあらざらめどもさきにけりふりにしこのみなるときもがな

はなのきに-あらざらめども-さきにけり-ふりにしこのみ-なるときもがな

Sembla un arbre sens fulles, però el ram és florit. Arribarà el temps de la floridura inclús per algú marcit com jo!

Poema no. 445

Autor : Fun´ya no Yasuhide (文屋康秀, act. lit. aprox. 858-888)
No hi ha dades sobre la seva vida. Sabem que va ocupar càrrecs oficials menors i té alguns poemes en les antologies imperials.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -136-

けにごし / Kenigoshi

Flor de la maravella (varietat).

うちつけにこしとや花の色を見むおく白露のそむるばかりを

うちつけにーこしとやはなのーいろをみむーおくしらつゆのーそむるばかりを

Al primer cop d'ull el color de la flor és intens; és només la blancor de la gebrada que el revifa.

Poema no. 444

Autor : Yatabe no Nazane (やたべの名実, ?-900)
Diplomat a l'Institut d'Estudis Superiors de la Cort (大学寮 - Daigakuryô) l'any 884, i Conseller d'Afers Imperials (大内記 – Dainaiki).

o0o

7 de maig de 2011


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 90 -


九十段

むかし、つれなき人をいかでと思わたりければ、あはれとや思けん、「さらば、明日物越しにても」といへりけるを、限りなくうれしく、又うたがはしかりければ、おもしろかりける桜につけて、

桜花今日こそかくもにほふともあな頼みがた明日の夜のこと

といふ心ばへもあるべし。


Una vegada, un home (1) desitjava trobar-se d'una manera o altra amb una dona insensible de qui n'era enamorat. Ella, compadida, i si de debò l'estimava, digué “Trobem-nos demà, separats, emperò, per una cortina (2)”. Ell en fou gojós, i com també dubtós, lligat a una preciosa branca florida de cirerer li envià :

--La flor del cirerer és avui esplendorosa, ah, emperò, és difícil de fiar per demà vespre. (3)

Ella també n'era d'aital condició.


- - - - - -


(1) En aquesta edició no hi consta el subjecte “otoko” (home) que, invariablement, apareix en la majoria de narracions, sí que hi és, però, en d'altres.
(2) 物越し (monogoshi) vol dir “amb alguna cosa entremig”. Hi ha una il.lustració clàssica d'aquest capítol en la primera edició impresa de l'IM, l'any 1608, d'una mà anònima de l'escola Tosa, on es pot veure una mena de persiana o cortina. Com parlar rere cortines era molt normal en aquell temps per això ho he traduït així.
(3) La flor del cirerer es marceix ràpidament.




o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 89-


八十九段

昔、いやしからぬおとこ、我よりはまさりたる人を思かけて、年経ける。

人知れず我恋ひ死なばあぢきなくいづれの神になき名おほせん




Una vegada, un home de no baixa condició estimava una dona de condició més alta, i després d'uns anys :

--Si haig de morir en secret d'amor, debades, quin déu blasmaré per culpa immerescuda? (1)




- - - - - -



(1) Poema d'Ariwara no Narihira. Shinshokukokinshû” (新続古今和歌集) no. 1157.





o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 88-

八十八段

昔、いと若きにはあらぬ、これかれ友だちども集りて、月を見て、それがなかに一人、

おほかたは月をもめでじこれぞこのつもれば人の老となる物


Una vegada, uns amics, no massa joves, s'aplegaren, contemplaren la lluna, i un d'ells féu :

--En general no lloem la lluna, quan s'apilen l'home envelleix. (1)



- - - - - -



(1) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 879




o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 87-

八十七段

むかし、おとこ、津の国、菟原の郡、蘆屋の里にしるよしして、いきて住みけり。むかしの歌に、

蘆の屋の灘の塩焼いとまなみ黄楊の小櫛もさゝず来にけり

とよみけるぞ、この里をよみける。こゝをなむ蘆屋の灘とはいひける。このおとこなま宮仕へしければ、それを便りにて、ゑうの佐ども集り来にけり。このおとこのこのかみも衛府督なりけり。その家の前の海のほとりに遊びありきて、「いざ、この山の上にありといふ布引の滝見にのぼらん」といひて、のぼりて見るに、その滝、物よりこと也。長さ二十丈、広さ五丈許なる石のおもて、白絹に岩をつゝめらんやうになむありける。さる滝の上に、わらうだの大きさして、さし出でたる石あり。その石のうへに走りかゝる水は、小柑子、栗の大きさにてこぼれ落つ。そこなる人にみな滝の歌よます。かの衛府督まづよむ。

わが世をばけふかあすかと待つかひの涙の滝といづれ高けん

あるじ、次によむ。

ぬき乱る人こそあるらし白玉のまなくも散るか袖のせばきに

とよめりければ、かたへの人、笑ふことにや有けん、この歌にめでてやみにけり。

帰りくる道とをくて、亡せにし宮内卿もちよしが家の前来るに、日暮れぬ。やどりの方を見やれば、海人の漁火多く見ゆるに、かのあるじのおとこよむ。

晴るゝ夜の星か河辺の蛍かもわが住むかたの海人のたく火か

とよみて、家に帰り来ぬ。その夜、南の風吹きて、浪いと高し。つとめて、その家の女の子ども出でて、浮海松の浪によせられたる拾ひて、いゑの内に持て来ぬ。女がたより、その海松を高坏にもりて、柏をおほひて出したる、柏に書けり。

渡つ海のかざしにさすといはふ藻も君がためにはおしまざりけり


田舎人の歌にては、あまれりや、足らずや。



Una vegada, un home que tenia propietats al poble d'Ashiya, terme de Mubara , província de Settsu, hi anà i hi visqué.
Com diu un antic poema :

--Sens lleure cremant sal als baixos d'Ashinoya han arribat fins a ni posar-se pintes de boix. (1)

Es refereix a aquest poble, per això aquí s'anomena Ashiyanonada.

Com aquest home era novell en el seu càrrec a la cort, i era una bona oportunitat, els oficials de la Guàrdia Imperial el visitaren. El germà gran (2) d'aquest home era també comandant de la Guàrdia.
Tot passejant per la platja davant d'aquella casa digueren “Vinga, pugem a veure la cascada de Nunohiki que diuen és al cim d'aquesta muntanya”.
Pujaren i al mirar aquella cascada era diferent a qualsevol altra. Una pedra amb una superfície d'uns seixanta metres de llargada per quinze d'amplada semblava com si la roca hagués estat embolcallada amb seda blanca.. Així, de dalt de la cascada hi sortien unes pedres grans com coixins de palla. L'aigua que s'escorria per sobre la pedra queia amb gotes grosses com mandarines i castanyes. Tots els presents composaren poemes sobre la cascada.
El comandant de la Guàrdia fou el primer en recitar :

--És debades esperar en ma vida avui o demà, és més alta la cascada o mes llàgrimes? (3)

L'hoste recità a continuació :

--Sembla que algú ha esfilegat i escampat les blanques perles que cauen sobre mes mànigues estretes. (4) (5)

Havent recitat així la gent del voltant es posà a riure, i admirats no feren més poemes.

El camí de tornada era llarg, i quan arribaren davant de la casa del Ministre de la Casa Imperial, Mochiyoshi (6), que havia traspassat, es ponia el sol. Al mirar cap a la casa d'Ashiya es veieren molts focs dels pescadors i l'hoste recità :

--Són estels en clara nit o llumenetes de vora el riu? Són els focs dels pescadors d'allà on visc? (7)

I tornaren a casa. Bufava migjorn i hi havia onades.
Al matí les minyones de la casa eixiren, recolliren les algues arrossegades per les onades i les portaren dintre. Les dones serviren les algues en tauletes i sobre fulles de roure. Una d'elles escriví sobre una fulla :

--Inclús les algues que el déu de la mar preua per als seus cabells no li requen per a vós. (8)

Essent versos d'una camperola, eren bons o dolents?



- - - - - -


(1) Poema d'Ariwara no Narihira segons el SKKS no. 1588, és el 1590 en altres edicions; és anònim segons el KKRJ no. 3148. El poema és una adaptació del no. 278 del MNY, on el topònim allà és Shika en lloc d'Ashiya.
(2) Era Ariwara no Yukihira, germà gran de Narihira.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 1649, però 1651 en altres edicions.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 923, amb algunes diferències.
(5) Aquí 袖のせばき (...sode no sebaki...) es refereix a que no pot recollir-les totes, i, a més, indica que qui les porta no és d'alta condició social.
(6) もちよし (Mochiyoshi) sembla ser un personatge fictici.
(7) Poema anònim. SKKS 1591.
(8) Poema anònim. KKRJ no. 2293, amb algunes diferències.



o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 86 -


八十六段

昔、いと若きおとこ、若き女をあひ言へりけり。をのをの親ありければ、つゝみていひさしてやみにけり。年ごろ経て、女のもとに、猶心ざし果さむとや思けむ、おとこ、歌をよみてやれりけり。

今までに忘れぬ人は世にもあらじをのがさまざま年の経ぬれば

とてやみにけり。おとこも女も、あひ離れぬ宮仕へになん出でにける。



Una vegada, un home molt jove es comprometé amb una noia. Com tenien pares i ho havien amagat decidiren trencar.
Anys després, l´home, pensant que la noia volia assolir allò del passat (1) composà un poema i l'hi envià :

--Fins avui no hi ha ningú que no hagi oblidat, el temps ha passat i nosaltres som diferents. (2)

I amb això s'acabà. Tant l'home com la dona havien anat a servir al mateix palau.


- - - - - -


(1) Els comentaristes coincideixen en que aquest punt no és gens clar.
(2) Poema anònim. SKKS no. 1365, és el 1366 en altres edicions, i KKRJ no. 2885.





o0o