31 de març de 2012

竹取物語

Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -23-

かゝる程に、宵うち過ぎて、子の時ばかりに、家のあたり昼の明さにも過ぎて光りわたり、 望月の明さを十あはせたるば


かりにて、ある人の毛の穴さへ見ゆるほどなり。大空より人、雲に乘りて下り來て、土より五尺ばかり上りたる程に、立ち列ねた り。これを見て、内外なる人の心ども、ものにおそはるゝやうにて、あひ戰はん心もなかりけり。からうじて思ひ起して、弓矢をとり立てんとすれども、手に力 もなくなりて、萎えかゝりたり。中に心さかしき者、念じて射んとすれども、外ざまへ行きければ、あれも戰はで、心地たゞ痴れに痴れて、まもり合へり。立て る人どもは、裝束の清らなること、物にも似ず。飛車一つ具したり。羅蓋さしたり。その中に王とおぼしき人、家に「造麻呂、まうで來」と言ふに、猛く思ひつ る造麻呂も、物に酔ひたる心地して、うつ伏しに伏せり。いはく、「汝、をさなき人、いさゝかなる功徳を翁つくりけるによりて、汝が助けにとて、かた時のほ どとて下しゝを、そこらの年頃、そこらの金給て、身をかへたるがごとなりにたり。かぐや姫は、罪をつくり給へりければ、かく賤しきおのれがもとに、しばし おはしつるなり。罪の限り果てぬればかく迎ふるを、翁は泣き嘆く。能はぬ事なり。はや出したてまつれ」と言ふ。
翁答へて申、「かぐや姫を養ひたてまつること二十余年になりぬ。かた時とのたまふに、あ やしくなり侍りぬ。又異所に、かぐや姫と申人ぞおはすらん」と言ふ。「こゝにおはするかぐや姫は、重き病をし給へば、え出でおはしますまじ」と申せば、そ の返事はなくて、屋の上に飛車を寄せて、「いざ、かぐや姫。穢き所にいかでか久しくおはせん」と言ふ。立て籠めたるところの戸、すなはち、たゞ開きに開き ぬ。格子どもゝ、人はなくして開きぬ。女抱きてゐたるかぐや姫、外に出ぬ。え止むまじければ、たゞさし仰ぎて泣きをり。竹取心惑ひて泣き伏せる所に寄り て、かぐや姫言ふ、「こゝにも心にもあらでかくまかるに、昇らんをだに見おくり給へ」と言へども、「なにしに、悲しきに見おくりたてまつらん。我をいかに せよとて、捨てゝは昇り給ふぞ。具して率ておはせね」と泣きて伏せれば、心惑ひぬ。「文を書きおきてまからん。恋しからむをりをり、とり出でて見給へ」と て、うち泣きて書く言葉は、「この国に生まれぬるとならば、嘆かせたてまつらぬほどまで侍らで、過ぎ別れぬる事、返すがへす本意なくこそおぼえ侍れ。脱ぎ おく衣を形見と見給へ。月の出でたらむ夜は、見おこせ給へ。見捨てたてまつりてまかる、空よりも落ちぬべき心地する」と書きおく。


Enfosquia i cap a l'hora del Rat (24) els voltants de la casa s'il.luminaren amb una lluor més intensa que la del migdia, com l'esclat de deu llunes, àdhuc si podien distingir els porus de la pell de la gent d'allà.
Cavalcant els núvols del firmament baixaren homes que restaren palplantats a cinc peus de terra. Veient això, tothom de dintre i defora la casa restaren com acovardits, sens esma de lluitar. Amb molt d'esforç uns dreçaren llurs arcs i sagetes, emperò, llurs braços, erts, no tenien puixança. Els més coratjosos llançaren sagetes, emperò, no arribaven enlloc, i impotents per lluitar restaren tot just com uns beneits fitant-se entre ells.
Aquells éssers palplantats vestien robes d'esplendor imparella. Portaven un carruatge volador, un para-sol de seda s'alçava al damunt. Des de dintre algú que semblava ésser el rei digué :
-Miyatsukomaro, sortiu!
I Mityatsukomaro, que es considerava ben ferm, com embruixat, es prostrà.
El rei continuà :
-Tu, simple mortal! Per una insignificant bona acció t'enviàrem aquesta noia per aidar-te durant un breu temps, i durant tots aquests anys t'hem omplert d'or i has esdevingut una altra persona. Kaguyahime, degut a son mal capteniment, s'ha estat per un temps en aquesta ta mísera casa. Ja ha expiat sa falta i som vinguts a emportar-nos-la i per molt que ploris i gemeguis no hi podràs fer res! Reverteix-nos-la tantost!
El vell respongué :
-He tingut cura de Kaguyahime durant més de vint anys. És ben estrany que vos parleu d'un breu temps. Potser parleu d'algú altre que es diu Kaguyahime. La Kahuyahime que viu ací és molt malalta i no pot eixir.
Sens respondre'l el carruatge volador s'apropà al teulat i el rei cridà :
-Kaguyahume! Per què has restat tant de temps en aquest lloc miseriós?
La porta de l'estança on s'havia reclòs s'obrí promptament. També les cloendes s'obriren sens que ningú no les toqués. Kaguyahime a qui la vella tenia entre ses braços eixí i no pogué aturar-la. La vella només feia que mirar cap amunt i plorar.
Kaguyahime s'apropà al vell del bambú que amb el cor trencat plorava prostrat, i li digué :
-També jo amb el cor trencat me n'haig d'anar d'ací. Veniu encara que només sigui per acomiadar-me.
-Com put veure angoixat que te'n vas? Què serà de mi quan m'abandonis amb ton ascensió? Pren-me amb tu! - exclamà prostrat.
Kaguyahime consirosa digué :
-Us deixaré una lletra abans d'anar-me'n. Quan m'enyoreu llegiu-la.
I tot plorosa escriví
“Si fos nata en aquesta terra us serviria i no us causaria cap neguit, emperò, hora és de ma partença i ho faig certament a contracor. Us deixo aquest mon vestit com a record. En nits de lluna esguardeu cap amunt. Ara que us deixo tinc la sensació de caure del cel.

- - - - - -

24 – 子の時 : període entre les 23-01 hores.

o0o

竹取物語

Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -22-

この事を御門きこしめして、竹取が家に御使つかはさせ給ふ。御使に竹取出会ひて、泣く事 かぎりなし。此事をなげくに、髪も白く、腰もかゞまり、目もたゞれにけり。翁、今年は五十ばかりなりけれども、物思ふには、かた時になむ老になりにけると 見ゆ。御使、仰事とて翁にいはく、「いと心苦しく物思ふなるは、まことか」と仰せ給ふ。竹取泣く泣く申す。「この十五日になん、月の都より、かぐや姫の迎 へにまうで来なる。たふとく問はせ給ふ。この十五日は、人々賜はりて、月の宮この人まうで来ば捕へさせん」と申す。御使帰りまゐりて、翁の有樣申して、奏 しつる事ども申すを、きこしめして、の給、「一目見たまひし御心にだに忘れ給はぬに、明暮見なれたるかぐや姫をやりては、いかゞ思ふべき」
かの十五日、司々に仰せて、勅使少將高野のおほくにといふ人をさして、六衞の司あはせて 二千人の人を、竹取が家に遣す。家にまかりて、築地の上に千人、屋の上に千人、家の人々いと多かりけるに合はせて、空ける隙もなく守らす。この守る人々も 弓矢を帶して、母屋の内には、女どもを番にをりて守らす。女、塗籠の内に、かぐや姫を抱へてをり。翁、塗籠の戸をさして、戸口にをり。翁のいはく、「かば かり守る所に、天の人にも負けむや」と言ひて、屋の上にをる人々にいはく、「つゆも、物空にかけらば、ふと射殺し給へ」。守る人々のいはく、「かばかりし て守る所に、蚊ばかり一だにあらば、まづ射殺して、外に曝さんと思ひ侍る」と言ふ。翁これを聞きて頼もしがりけり。これを聞きてかぐや姫は、「さし籠め て、守り戦ふべきしたくみをしたりとも、あの国の人を、え戦はぬなり。弓矢して射られじ。かくさし籠めてありとも、かの国の人来ば、みな開きなむとす。あ ひ戦はんとすとも、かの国の人来なば、猛き心つかふ人も、よもあらじ」。
翁の言ふやう、「御迎へに来む人をば、長き爪して、眼をつかみ潰さん。さが髪をとりて、 かなぐり落とさむ。さが尻をかき出でゝ、こゝらの公人に見せて、恥を見せん」と腹立ちをる。かぐや姫いはく、「声高に、なのたまひそ。屋の上にをる人ども の聞くに、いとまさなし。いますかりつる心ざしどもを思ひも知らで、まかりなむずる事の口惜しう侍りけり。長き契りのなかりければ、程なくまかりぬべきな めりと思ふが、悲しく侍るなり。親達の顧をいさゝかだに仕うまつらで、まからむ道も安くもあるまじき。日頃も出でゐて、今年ばかりの暇を申しつれど、さら に許されぬによりてなむ、かく思ひ嘆き侍る。み心をのみ惑はして去りなむことの、悲しく耐へがたく侍るなり。かの都の人は、いとけうらに、老をせずなん。 思ふ事もなく侍るなり。さる所へまからむずるも、いみじくも侍らず。老い衰へ給へるさまを見たてまつらざらむこそ、恋しからめ」と言ひて、翁、「胸痛き 事、なしたまひそ。うるはしき姿したる使にも障らじ」と、ねたみをり。


Això arribà a l'emperador i envià un missatger a la casa.
El vell del bambú sortí a rebre'l, tot plorós. El dolor de tot allò li havia emblanquinat els cabells, vinclat el cos i emboirat els ulls. Tot i que el vell havia fet just cinquanta anys (22) el patiment de la situació l'havia envellit de cop.
El missatger li transmeté les paraules de l'emperador :
-És cert que teniu aquest patiment?
I ell tot plorós respongué :
-Segurament el quinzè jorn vindran de la capital de la Lluna a emportar-se la Kaguyahime. M'honoreu interessant-vos-hi. Envieu, us ho prego, homes que captivin si ve aquesta gent de la capital de la Lluna!
El missatger tornà i informà de com estava el vell i d'allò que li havia dit.
L'emperador digué :
-Tot i haver-la vist només una vegada mon cor no pot oblidar-la, imagino, doncs, els sentiments de perdre-la d'aquells que la veuen matí ni nit.
El quinzè jorn l'emperador donà ordres a la Guàrdia de palau i nomenà general a Takano no Ôkuni perquè comandés els sis cossos de la Guàrdia, dos mil homes, que envià a cal vell del bambú.
Un cop allà es distribuïren mil homes al voltant de la casa i altres mil al teulat, a més d'aplegar tothom de la casa, i no restà ni una escletxa escarida. També ells portaven arcs i sagetes. Dintre de la casa es posaren les dones a l'aguait. La vella era a la cambra principal amb Kaguyahime entre ses braços. El vell n'havia tancat la porta i era vigilant l'entrada, i digué :
-En un lloc tan protegit ni éssers celestials no podrien vèncer-nos.
Cridà als homes que eren dalt del teulat :
-Si hi ha res que passi pel cel, per petit que sigui, l'abateu prest amb les sagetes.
I els homes respongueren :
-En un lloc així protegit àdhuc un moscard (23) seria abatut perquè ho vegi tothom.
Sentint això el vell en fou molt content.
Quan ho sabé Kaguyahime digué :
-Tot i reclosa i encara que lluiteu amb destresa no podreu lluitar contra la gent d'aquell país. Ni arcs ni sagetes no faran res. Encara que amagada, quan aquesta gent arribi tot s'obrirà davant d'ells. Encara que vulgueu combatre'ls, quan la gent d'aquell país arribi ja no hi haurà més coratge en vos cors.
El vell digué enfurismat :
-A aquesta gent que vindrà a prendre't els hi trauré els ulls amb mes ungles, els arrossegaré pels cabells, els deixaré amb el cul enlaire per a riota de tothom!
Kaguyahime digué :
-No digueu això amb veu alta. No està bé que us senti la gent de dalt del teulat. M'afligeix haver d'anar-me'n sens poder demostrar-vos mon afecte, m'afligeix no haver estat pas llarg nostre lligam, i m'entristeix haver d'anar-me'n aviat. No podré tenir cura de mes pares i em serà feixuc mon camí de tornada. Quan eixia per contemplar la lluna demanava de restar ací un any més, emperò, m'ho han refusat i en sóc ben consirosa. El dolor d'anar-me'n em desconhorta. La gent de la capital de la Lluna són plens de bellesa i no envelleixen mai. A més no tenen ànsies. Tot i que me'n vaig a aital lloc no m'és plaent. Sentiré molt no poder tenir cura de vosaltres mentre envelliu.
I plorava.
El vell digué vindicatiu :
-No parlis així que em trenques el cor. Ni la bellor d'aquesta gent no m'aturarà.

- - - - - -

22 - Al capítol 03 se'ns diu que té més de setanta anys.
23 – Això varia en altres versions :
針 (hari) : agulla
蝙蝠 (kômori)


: ratpenat


o0o

24 de març de 2012

KOKINSHÛ (古今集) -185-


夢の内にあひ見む事をたのみつつくらせるよひはねむ方もなし

ゆめのうちにーあいみむことをーたのみつつーくらせるよいはーねむかたもなし

La nit que passo frisós per somiar-te no sé ni com allitar-me.

Poema no. 525

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -184-

思ひやるさかひはるかになりやするまどふ夢ぢにあふ人のなき

おもいやるーさかいはるかにーなりやするーまどうゆめじにーあうひとのなき

Potser els confins de mes sentiments s'han allunyat? Ni pels viaranys del somni no hi trobo ningú.

Poema no. 524

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -183-

人を思ふ心は我にあらねばや身の迷ふだにしられざるらむ

ひとをおもうーこころはわれにーあらねばやーみのまどうだにーしられざるらむ

Inclús el cor que estima m'és desconegut, ignorant sóc de ma perplexitat?

Poema no. 523

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -182-

ゆく水にかずかくよりもはかなきはおもはぬ人を思ふなりけり

ゆくみずにーかずかくよりもーはかなきはーおもわぬひとをーおもうなりけり

Més endebades que traçar xifres a l'aigua que flueix és estimar a qui no estima.

Poema no. 522

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -181-

つれもなき人をこふとて山びこのこたへするまでなげきつるかな

つれもなきーひとをこうとてーやまびこのーこたえするまでーなげきつるかな

Em delejo per algú a qui sóc indiferent. Fins i tot l'eco de la muntanya respon a mon plany!

Poema no. 521

Autor : Anònim.
o0o

17 de març de 2012

雨月物語 04
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

新院呵々と笑はせ給ひ。汝しらず。近來の世の乱は朕なす事なり。生てありし日より魔道にこゝろざしをかたふけて。平治 の乱を發さしめ。死て猶朝家に祟をなす。見よ/\やがて天が下に大乱を生ぜしめんといふ。西行此詔に涙をとゞめて。こは浅ましき御こゝろばへをうけ給はる ものかな。君はもとよりも聡明の聞えましませば。王道のことわりはあきらめさせ給ふ。こゝろみに討ね請すべし。そも保元の御謀叛は天の神の教給ふことわり にも違はじとておぼし立せ給ふか。又みづからの人慾より計策給ふか。詳に告せ給へと奏す。
其時院の御けしきかはらせ給ひ。汝聞け。帝位は人の極なり。若人 道上より乱す則は。天の命に應じ。民の望に順ふて是を伐。抑永治の昔。犯せる罪もなきに。父帝の命を恐みて。三歳の體仁に代を禅りし心。人慾深きといふべ からず。體仁早世ましては。朕皇子の重仁こそ国しらすべきものをと。朕も人も思ひをりしに美福門院が妬みにさへられて。四の宮の雅仁に代を簒はれしは深き 怨にあらずや。重仁國しらすべき才あり。雅仁何らのうつは物ぞ。人の徳をえらはずも。天が下の事を後宮にかたらひ給ふは父帝の罪なりし。されど世にあらせ 給ふほとは孝信をまもりて。勤色にも出さゞりしを。崩させ給ひてはいつまでありなんと。武きこゝろざしを發せしなり。臣として君を伐すら。天に應じ民の望 にしたがへば。周八百年の創業となるものを。ましてしるべき位ある身にて。牝鶏の晨する代を取て代らんに。道を失ふといふべからず。汝家を出て佛に婬し。 未來解脱の利慾を願ふ心より。人道をもて因果に引入れ。尭舜のをしへを釈門に混じて朕に説やと。御聲あらゝかに告せ給ふ。

L'emperador retirat esclafí una rialla.

-Tu no saps res! Els desoris d'ara al món són mes fets. Essent viu mon cor ha tendit a la via demoníaca. He provocat els desoris de l'era de Heiji (23) i mort mes malediccions són per a la casa imperial. Veuràs, veuràs com aviat faré esclatar disturbis (24) arreu del país!
A aquesta proclama Saigyô contenint les llàgrimes :
-Ah! Això que sento és d'un cor menyspreable! Sempre havíeu estat considerat un home savi, amb una concepció lúcida del dret de la raó. Per comprovar-ho us ho haig de preguntar . Així, vostra revolta de l'era de Hôgen (25) no transgredí els ensenyaments transmesos per la deïtat celestial (26), o han estat obra de vostra humana cobejança? Expliqueu vos circumstàncies.
Li digué amb respecte.
En aquest instant l'emperador retirat canvià d'expressió.
- Escolta! La condició d'emperador és al capdavant dels homes. Quan la humanitat és contorbada per l'autoritat se la derroca segons la llei divina i obeint el desig del poble. Així a l'era d'Eiji (28), sens cometre cap crim de sedició em sotmetí a les ordres de mon pare (29), i de mon acte de cedir el tron a Toshihito (30), que tenia tres anys, no se'n diria pas que fou d'un excés de cobejança. Toshihito traspassà ben aviat, tant jo mateix com el poble creguérem que Shigehito (31), mon fill, hauria de rebre el govern de la nació, i ens trobàrem amb l'obstacle de la gelosia de Bifukumon-In (32), no n'hi havia potser per estar-ne profundament ressentits per haver estat desposseïts del poder pel quart príncep Masahito (33)? Fou incapaç d'escollir l'home per sa virtut i parlava dels afers d'estat amb ses consorts de palau, aquest fou el crim de l'emperador, mon pare. Nogensmenys, mentre fou en aquest món, observí la pietat filial i fidelitat, mai no demostrí res. Quan traspassà, emperò, això no podia continuar i prenguí ferma resolució. Un vassall (34) derrocà son senyor, i com fou en concordança amb la llei divina i el desig del poble, establí durant vuit-cents anys la dinastia Chou; amb més raó encara, jo mateix amb capacitat per mon rang hauria pogut substituir un govern on “les gallines cantessin al matí” (35), i no es diria pas que fos contrari a la Via. Tu t'has fet monjo i seguidor de Buda, ton cor cobejós de la salvació futura t'ha fermat a la cadena de les causes i els efectes de la Via dels homes, barrejar els ensenyaments de Yao i Shun (36) i els de Sakyamuni, i tu me'n vols convèncer?
Proclamà amb veu enutjada.

- - - - - -
23 - “Heiji Monogatari” (平治物語).
Obra èpica que narra els esdeveniments de la rebel.lió Heiji (1150-1160). Tracta sobre el tema de la successió imperial entre els clans Minamoto i Taira. Tot i que algunes vegades s'ha atribuït la seva autoria de Hamuro Tokinaga ( ¿-?), de fet, però, es considera d'autor desconegut. Està dividida en tres parts amb trenta-sis capítols. Com en la majoria d'obres d'aquestes característiques el text va ser revisat i re-escrit molts vegades en el decurs dels anys.
- - - - - -




24 - Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

25 – “Hôgen” (保元), any 1186.
Hôgen Monogatari” (保元物語). Crònica militar de la guerra civil de l'any 1156 sobre la successió imperial i el control dels regents Fujiwara. Va donar lloc a establir el primer govern dominat pels samurais de la història japonesa, entre altres esdeveniments polítics. Obra d'autor, o autors, desconegut.

26 – Ame no kami (天の神) : Amaterasu, la deessa del sol.

27 – “Ten no mei” (天の命), referència a l'obra de Mengzi (孟子, les dates són incertes. Potser les més acurades són : 372 – 289 aC, i/o 385 – 303/302 aC), un concepte tradicional en la filosofia xinesa que confirma la legitimitat dels governants.

28 – Era d'Eiji (永治) : any 1141.

29 – Emperador Toba (鳥羽天皇, 1103-1156).

30 – Toshihito (體仁), nom pòstum de l'emperador Konoe (近衛天皇, 1139.1155), de fet, però, el nom més correcte seria Narihito (体仁).

31 – Shigehito (重仁, 1140-1162).

32 – Bifukumon-in (美福門院, 1117-1160). Era Fujiwara no Tokuko ((藤原得子), tercera dona de l'emperador Toba (鳥羽天皇, 1103-1156) i mare de l'emperador Konoe (近衛天皇, 1139.1155). Quan a la mort de Konoe l'any 1155 les seves manipulacions perquè fos Goshirakawa (后 白河 天皇, 1127-1192) qui ocupés el tron en lloc del fill de Sutoku, Shigehito, va propiciar els esdeveniments que van abocar el país a la revolta de Hôgen (nota 25).

33 - “El quart príncep Masahito” (Yon no miya no Masahito (四の宮の雅仁): Goshirakawa (nota 32).

34 – Referència al rei xinès Wu (武王), fundador de la dinastia Chou (周朝, 1046-256 aC). Es va revoltar contra l'últim rei de la dinastia Shang, (商朝, 1123? - 1028? aC), també dita dinastia Yin (殷代), establint el precedent del dret a derrocar un monarca que va contra els interessos del seu poble. Fet esmentat al Shiji (史記, Anals del gran historiador), monumental obra històrica de la Xina de Sima Qian / Ssuma-Ch'ien - 司馬遷, 145/135 – 86 aC).

35 - Referència al Hôgen Monogatari” (保元物語), veure nota no. 25, i al Shiji (史記), veure la nota no. 34.

36 - Yao (堯, aprox. 2356-2255 aC), llegendari monarca xinès.
Shun (舜, entre 2300-2200 aC), llegendari monarca xinès. El seu govern va tenir una durada de cinquanta anys, una de les més llargues de tota la història d'aquest país.
Tradicionalment considerats el paradigma del savi-sobirà, enaltits per la seva saviesa, perfecció moral i benevolència.

o0o

雨月物語
Ugetsu Monogatari



CONTES DE PLUJA I LLUNA 03

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

日は没しほとに。山深き夜のさま常ならね。石の牀木葉の衾いと寒く。神清骨冷て。物とはなしに凄 じきこゝちせらる。月は出しかと。茂きが林は影をもらさねば。あやなき闇にうらぶれて。眠るともなきに。まさしく圓位/\とよぶ聲す。眼をひらきてすかし 見れば。其形異なる人の。背高く痩おとろへたるが。顔のかたち着たる衣の色紋も見えで。こなたにむかひて立るを。西行もとより道心の法師なれば。恐ろしと もなくて。こゝに來たるは誰と答ふ。かの人いふ。前によみつること葉のかへりこと聞えんとて見えつるなりとて
松山の浪にながれてこし舩のやかてむなしくなりにけるかな
喜しくもまうでつるよと聞ゆるに。新院の霊なることをしりて。地にぬかづき涙を流していふ。さりとていかに迷はせ給ふや。濁世を厭離し給ひつること のうらやましく侍りてこそ。今夜の法施に随縁したてまつるを。現形し給ふはありがたくも悲しき御こゝろにし侍り。ひたふるに隔生即忘して。佛果円満の位に 昇らせ給へと。情をつくして諫奉る。

Mentre es ponia el sol la nit al cor de la muntanya li semblà estranya, una pedra per jaç, fulles dels arbres per flassada ben freda, net l'esperit l glaçats els ossos, sentí un reguard inexplicable. Tot i que hi havia lluna sa lluïssor no travessava el bosc impenetrable. En la incerta foscor restà consirós. No era endormiscat que amb claredat s'alçà una veu que el cridava ;
-En'i! En'i! (20)
Quan esguardà amb ells ulls ben oberts un home d'estranya aparença, alt, esprimatxat i macilent, no es podia percebre la forma del rostre, ni el color ni la faiçó de son indument, era allà, dret davant seu. Saigyô, des de sempre fidel seguidor de la doctrina de Buda, sens cap temença, preguntà :
-Qui sou que heu vingut ací?
-Heu-me ací perquè sentis ma resposta als teus versos d'abans :
---Prompta ha estat ma barca portada per les ones a Matsuyama, debades, emperò. (21)
-Em plau ta visita.
Quan ho sentí Saigyô sabé que era l'espectre de l'emperador retirat, es prostrà i se li enllagrimaren els ulls.
-Com és que encara sou errant? Jo, certament, us envejo d'haver abandonat desplagut aquest món impur. Aquesta nit he pregat perquè Buda us sigui provident, i ara que us heu manifestat en forma real (22) en sóc reconeixent i consirós alhora. Ara que deslliurat d'aquest món, plenament oblidat, assoliu la posició de Buda perfecte!
I l'exhortà de tot cor.

- - - - - -
20 – En'i (圓位) : un altre nom de Sangyô (西行, 1118-1190).

21 - Poema procedent del Sankawakashû (山家和歌集 ) de Sangyô (西行, 1118-1190):
松山の浪に流れて来し船の やがてむなしくなりにけるかな

22 - Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 107, i al Senjûshô (撰集抄). Recull de narracions del segle XIII. Obra anònima.

o0o

10 de març de 2012

SENDERA D'OKU (おくの細道) 39

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

那谷



山中の温泉に行ほど、白根 が嶽跡にみなしてあゆむ。 左の山際に観音堂あり。花 山の法皇三十三所の順礼 とげさせ給ひて後、大慈大悲 の像を安置し給ひて那谷 と名付給ふとや。那智谷組の 二字をわかち侍しとぞ。奇 石さまざまに古松植ならべて、 萱ぶきの小堂岩の上に 造りかけて、殊勝の土地也。
石山の石より白し秋の風

NATA

De camí a les termes de Yamanaka rere nostre es veia el cim de Shirane. Al peu de la muntanyam a l'esquerra, hi havia un temple dedicat a Kannon. Se'ns digué que l'emperador Kazan (136) hi posà una estàtua de la deïtat de la misericòrdia després de son pelegrinatge als trenta-tres llocs sagrats i li donà el nom de Nata, agafant les primeres síl.labes de Nachi i Tanigumi.
Hi havia moltes pedres amb formes estranyes, fileres de pins envellits i una capelleta amb sostre d'empall bastida sobre una roca, terra beneïda i excelsa.
---De l'Ishiyama molt més blanc que les pedres el vent de tardor.

- - - - - -

136 – L'exemperador Kazan (花山天皇, 968-1008). Va abdicar al dinou anys i va entrar en religió.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 38

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

小松

小松と云所にて
しほらしき名や小松吹萩すゝき
此所太田の神社に詣。真盛が 甲錦の切あり。往昔源氏に 属せし時、義朝公より給はらせ給 とかや。げにも平士のものにあらず。 目庇より吹返しまで、菊から 草のほりもの金をちりばめ龍頭 に鍬形打たり。真盛討死の後、 木曾義仲願状にそへて此社 にこめられ侍よし、樋口の次郎 が使せし事共、まのあたり 縁記にみえたり。
むざんやな甲の下のきりぎりす

KOMATSU
Un lloc dit Komatsu.
---De nom preciós ventijol que mou pons, trèvols i eulàlies.
Ací visitàrem el santuari de Tada. Hi ha l'elm de Sanemori (132) i bocins de sa roba de brocat. Des d'antic havia estat en possessió del clan dels Minamoto i ens digueren que havia estat un present de Yoshitomo (133). Veritablement, no era indument d'un guerrer comú. Des de la visera fins a les orelleres era gravat amb una filigrana de crisantem en or i al cap un drac al davant amb dues banyes en forma d'aixada. Segons les cròniques, després de la mort de Sanemori en una batalla, Kiso Yoshinaka (134) en féu ofrena amb suplicatòria a aquest santuari mitjançant Haguchi no Jirô (135).
---Que n'és de penós, ben amagat sota l'elm un grill que canta.

- - - - - -
132 – Sanemori (實盛 / 実盛, ¿- 1183). Saito Betto Sanemori (斎藤別当実盛) va ser un guerrer del clan dels Minamoto però es va passar als Taira durant les guerres Genpei. Ja era un home madur quan va arribar la darrera batalla i es va tenyir de negre els cabells blancs per semblar jove. Va ser derrotat al camp de batalla i quan el seu cap va ser portat com un trofeu va costar identificar-lo. No hi ha data certa del seu naixement i la seva mort es situa cap a l'any 1183. Algunes fonts especulen que va morir als setanta-dos anys mentre d'altres diuen que va ser als seixanta.
133 – Minamoto no Yoshitomo (源 義朝, 1123-1160).
134 – Kiso Yoshinaka (木曾義仲, 1154-1184).
135 - Higuchi no Jirô (樋口の次郎, ¿-?) ), vassall fidel de Yoshinaka i qui li va tallar el coll a Sanemori que havia estat amic seu.



o0o

3 de març de 2012

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 125 -

百二十五段

むかし、おとこ、わづらひて、心地死ぬべくおぼえければ、

つゐにゆく道とはかねて聞きしかどきのふ今日とは思はざりしを




Una vegada, un home, trobant-se malament, pensà que es moria, i féu :


---Hi ha un camí que hem de fer a la fi, ans ho he sentit, emperò no pensava pas que fos ara mateix. (1)


- - - - - - -


(1)Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 861.




Ise Monogatari (伊勢物語)

- 124 -


百二十四段

むかし、おとこ、いかなりける事を思ひけるおりにかよめる。

思ふこといはでぞたゞにやみぬべき我とひとしき人しなければ



Una vegada, un home, en què estaria pensant, composà :

---No diré res del que penso, tot just prou, no tinc ningú parell. (1)


- - - - - -


(1)Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 1126.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 123 -


百二十三段

むかし、おとこありけり。深草に住みける女を、やうやうあきがたにや思けん、かゝる歌をよみけり。

年を経て住みこし里を出でていなばいとゞ深草野とやなりなん

女、返し、

野とならば鶉となりて鳴きをらんかりにだにやは君は来ざらむ

とよめりけるにめでて、行かむと思ふ心なくなりにけり。



Fou una vegada un home. Mica en mica se'n cansà d'una dona que vivia a Fukakusa (1) , i així féu :

---Si me'n vaig del lloc que he visitat sovint tant temps, esdevindrà potser més i més erm. (2)

La dona contestà :

---Si esdevé erm jo seré guatlla, si crido no vindries si més no per una cacera? (3) (4)

Ho admirà, i la intenció d'anar-se'n s'esvaí..




- - - - - -

(1) - Fukakusa (深草) : herbei, tofa d'herba.
(2) - Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 971, amb alguna diferència.
(3) - Poema anònim. KKS no. 972, amb alguna diferència.
(4) - ......かりに (kari ni)....., en kana, tant significa “cacera” com “temporalment”.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 122 -

百二十二段

むかし、おとこ、契れることあやまれる人に、

山城の井手の玉水手にむすびたのみしかひもなき世なりけり

といひやれど、いらへもせず。



Una vegada, un home, a una persona que havia trencat el seu compromís amb ell :

---Com l'aigua que s'agafa amb les mans del riu clar d'Ide a Yamashiro, així la relació debades de confiar en tu. (1) (2)

Això féu i envià, però sens resposta.


- - - - - -




(1) - Poema anònim. SKKS no 1367, o no,1368 en altres edicions, amb alguna diferència., i KKRJ no. 3093, també amb diferències.
(2) - Els comentaristes consideren que aquesta part del poema “山城の井手の玉水手にむすび....” s'hauria d'ometre en una traducció perquè la seva aportació és bàsicament ornamental. Tot i així, la imatge de l'aigua escolant-se per les mans crec que és molt descriptiva i adient, com la promesa. Alguns traductors ho ometen, altres es planyen (?!) d'aquesta part tot i que la tradueixen, altres donen tot el poema amb notes, i altres sense dir res.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 121 -

百二十一段

むかし、おとこ、梅壺より雨にぬれて、人のまかり出づるを見て、

鶯の花を縫ふてふ笠も哉濡るめる人に着せてかへさん

返し、

鶯の花を縫ふてふ笠はいな思ひをつけよ乾してかへさん




Una vegada, un home, tot veient algú que sortia de l'Umetsubo (1) ben moll:

---Voldria haver el capell que el rossinyol diuen fa amb les flors, li posaria a qui sembla moll i que se'n tornés. (2)

La contesta :

---El capell que el rossinyol diuen fa amb les flors no el vull pas. Encén el foc de l'amor i tornaré a casa eixuta. (3) (4)



- - - - - -



(1) - 梅壺 (Umetsubo) era una pavelló del Palau Imperial. El nom li ve de les pruneres que hi havia al jardí.
(2)- Això del rossinyol s'esmenta en unes cançons populars anomenades “Saibara”(催馬楽) del període de Nara.
(3) - ..... 思ひ (omohi/omoi)......és “estimació, amor, etc”, i aquí s'utilitza el seu final, ひ (hi), com a "foc" 火 (hi).


o0o