31 de març de 2012

竹取物語

Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -23-

かゝる程に、宵うち過ぎて、子の時ばかりに、家のあたり昼の明さにも過ぎて光りわたり、 望月の明さを十あはせたるば


かりにて、ある人の毛の穴さへ見ゆるほどなり。大空より人、雲に乘りて下り來て、土より五尺ばかり上りたる程に、立ち列ねた り。これを見て、内外なる人の心ども、ものにおそはるゝやうにて、あひ戰はん心もなかりけり。からうじて思ひ起して、弓矢をとり立てんとすれども、手に力 もなくなりて、萎えかゝりたり。中に心さかしき者、念じて射んとすれども、外ざまへ行きければ、あれも戰はで、心地たゞ痴れに痴れて、まもり合へり。立て る人どもは、裝束の清らなること、物にも似ず。飛車一つ具したり。羅蓋さしたり。その中に王とおぼしき人、家に「造麻呂、まうで來」と言ふに、猛く思ひつ る造麻呂も、物に酔ひたる心地して、うつ伏しに伏せり。いはく、「汝、をさなき人、いさゝかなる功徳を翁つくりけるによりて、汝が助けにとて、かた時のほ どとて下しゝを、そこらの年頃、そこらの金給て、身をかへたるがごとなりにたり。かぐや姫は、罪をつくり給へりければ、かく賤しきおのれがもとに、しばし おはしつるなり。罪の限り果てぬればかく迎ふるを、翁は泣き嘆く。能はぬ事なり。はや出したてまつれ」と言ふ。
翁答へて申、「かぐや姫を養ひたてまつること二十余年になりぬ。かた時とのたまふに、あ やしくなり侍りぬ。又異所に、かぐや姫と申人ぞおはすらん」と言ふ。「こゝにおはするかぐや姫は、重き病をし給へば、え出でおはしますまじ」と申せば、そ の返事はなくて、屋の上に飛車を寄せて、「いざ、かぐや姫。穢き所にいかでか久しくおはせん」と言ふ。立て籠めたるところの戸、すなはち、たゞ開きに開き ぬ。格子どもゝ、人はなくして開きぬ。女抱きてゐたるかぐや姫、外に出ぬ。え止むまじければ、たゞさし仰ぎて泣きをり。竹取心惑ひて泣き伏せる所に寄り て、かぐや姫言ふ、「こゝにも心にもあらでかくまかるに、昇らんをだに見おくり給へ」と言へども、「なにしに、悲しきに見おくりたてまつらん。我をいかに せよとて、捨てゝは昇り給ふぞ。具して率ておはせね」と泣きて伏せれば、心惑ひぬ。「文を書きおきてまからん。恋しからむをりをり、とり出でて見給へ」と て、うち泣きて書く言葉は、「この国に生まれぬるとならば、嘆かせたてまつらぬほどまで侍らで、過ぎ別れぬる事、返すがへす本意なくこそおぼえ侍れ。脱ぎ おく衣を形見と見給へ。月の出でたらむ夜は、見おこせ給へ。見捨てたてまつりてまかる、空よりも落ちぬべき心地する」と書きおく。


Enfosquia i cap a l'hora del Rat (24) els voltants de la casa s'il.luminaren amb una lluor més intensa que la del migdia, com l'esclat de deu llunes, àdhuc si podien distingir els porus de la pell de la gent d'allà.
Cavalcant els núvols del firmament baixaren homes que restaren palplantats a cinc peus de terra. Veient això, tothom de dintre i defora la casa restaren com acovardits, sens esma de lluitar. Amb molt d'esforç uns dreçaren llurs arcs i sagetes, emperò, llurs braços, erts, no tenien puixança. Els més coratjosos llançaren sagetes, emperò, no arribaven enlloc, i impotents per lluitar restaren tot just com uns beneits fitant-se entre ells.
Aquells éssers palplantats vestien robes d'esplendor imparella. Portaven un carruatge volador, un para-sol de seda s'alçava al damunt. Des de dintre algú que semblava ésser el rei digué :
-Miyatsukomaro, sortiu!
I Mityatsukomaro, que es considerava ben ferm, com embruixat, es prostrà.
El rei continuà :
-Tu, simple mortal! Per una insignificant bona acció t'enviàrem aquesta noia per aidar-te durant un breu temps, i durant tots aquests anys t'hem omplert d'or i has esdevingut una altra persona. Kaguyahime, degut a son mal capteniment, s'ha estat per un temps en aquesta ta mísera casa. Ja ha expiat sa falta i som vinguts a emportar-nos-la i per molt que ploris i gemeguis no hi podràs fer res! Reverteix-nos-la tantost!
El vell respongué :
-He tingut cura de Kaguyahime durant més de vint anys. És ben estrany que vos parleu d'un breu temps. Potser parleu d'algú altre que es diu Kaguyahime. La Kahuyahime que viu ací és molt malalta i no pot eixir.
Sens respondre'l el carruatge volador s'apropà al teulat i el rei cridà :
-Kaguyahume! Per què has restat tant de temps en aquest lloc miseriós?
La porta de l'estança on s'havia reclòs s'obrí promptament. També les cloendes s'obriren sens que ningú no les toqués. Kaguyahime a qui la vella tenia entre ses braços eixí i no pogué aturar-la. La vella només feia que mirar cap amunt i plorar.
Kaguyahime s'apropà al vell del bambú que amb el cor trencat plorava prostrat, i li digué :
-També jo amb el cor trencat me n'haig d'anar d'ací. Veniu encara que només sigui per acomiadar-me.
-Com put veure angoixat que te'n vas? Què serà de mi quan m'abandonis amb ton ascensió? Pren-me amb tu! - exclamà prostrat.
Kaguyahime consirosa digué :
-Us deixaré una lletra abans d'anar-me'n. Quan m'enyoreu llegiu-la.
I tot plorosa escriví
“Si fos nata en aquesta terra us serviria i no us causaria cap neguit, emperò, hora és de ma partença i ho faig certament a contracor. Us deixo aquest mon vestit com a record. En nits de lluna esguardeu cap amunt. Ara que us deixo tinc la sensació de caure del cel.

- - - - - -

24 – 子の時 : període entre les 23-01 hores.

o0o