16 de març del 2019

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 166

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百六十六】

在中将物見にいてゝ女のよしあるくるまのもとにたちぬしたすたれのはさまより此女のかほいとよく見てけり物なといひかはしけりこれもかれもかへりてあしたによみてやりける
みすもあらすみもせぬ人の恋しくはあやなくけふやなかめくらさむ
とあれは女かへし
見もみすもたれとしりてか恋らるゝおほつかなみのけふのなかめや
とそいへりけるこれらはものかたりにてよにあることゝもなり

El comandant Zai havia anat a veure un festival i es posà al costat del carruatge d'una dona d'alta condició. Per un plec de la cortineta veié perfectament el rostre de la dona. Bescanviaren alguns comentaris. Cadascú se'n tornà a casa seva. I l'endemà ell li féu arribar aquest poema :

Per qui no he vist
no perquè no hi fora
mes no percebut
haig de llanguir aquest jorn
potser jo endebades? (316)

A això la dona respongué :

Sens apercebre'm
sabeu doncs vós qui sóc jo
per esllanguir-vos
amb tanta incertesa
per haver-me vist avui? (317)

De coses com aquestes n'hi ha d'històries en aquest món.

- - - - - -
316 - Poema no. 476, llibre 11, Kokinshûwakashû (古今和歌集), ia la narració no. 99 de l'Ise Monogatari (伊勢物語) i al recull de Narihira (業平集).
317 - Recull de Narihira (業平集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 165
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百六十五】


水尾のみかとの御時左大弁のむすめへんのみやす所とていますかりけるをみかと御くしおろし給て後にひとりいますかりけるを 在中将しのひてかよひけり中将やまひいとおもくしてわつらひけるをもとのめともゝありこれはいとしのひてあることなれはえいきもとふらひ給はすしのひ/\ になんとふらひける事日々にありけりさるにとはぬ日なん有けるやまひもいとおもりてその日に成にけり中将のもとより
つれ/\といとゝ心のわひしきにけふはとはすてくらしてんとや
とてをこせたりよはく成にたりとていといたくなきさはきて返事なともせんとするほとにしにけりときゝていといみしかりけりしなんとすることいま/\となりてよみたりける
つゐに行道とはかねて聞しかと昨日今日とはおもはさりしを
とよみてなんたえはてにける


En temps de l'emperador de Mizunoe (312) hi havia una Dama de la Cambra dita dama Ben, filla del gran Controlador de l'Esquerra. Després que l'emperador prengués la tonsura (313), ella es trobà sola i el comandant Zai la visità en secret.
El comandant emmalaltí greument i patia molt. Com hi havia ses altres dones a la casa i ell havia portat l'afer amb la dama Ben amb tanta discreció ella no podia anar a veure'l. Li feia arribar lletres cada jorn en secret preguntant per sa salut. Un jorn no ho féu. L'estat del comandant esdevingué molt greu i arribà el darrer jorn. De la casa d'ell li feren arribar aquest poema :

En ma sofrença
aquesta buidor del cor
tan tediosa
aquest jorn deixeu passar
sens preguntar com estic.

Se li digué que era molt afeblit i ella plorà amb desfici.
Quan era a punt de contestar sabé que ell havia mort (314) i en fou molt afligida.
Ell sabent-se morir d'un moment a l'altre composà :

Hi ha un camí
que hom farà a la fi
ans ho he sentit
emperò no pensava
que fora ara mateix. (315)

Això féu i finà.
- - - - - -

312 - Emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
313 – Va entrar en religió l'any 879.
314 – Va morir el 28 de la cinquena lluna de l'any 880.
315 – Poema no. 861, llibre 16, Kokinshûwakashû (古今和歌集), a la narració no. 125 de l'Ise Monogatari (伊勢物語) i al recull de Narihira (業平集).

o0o