29 de juny de 2019

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 171

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百七十一】


いまの左のおとゝ少将にものし給ふける時故式部卿宮につねにまいり給けりかの宮にやまとゝいふ人さふらひけるをものなとのたまひけれはいとわりなくいろこのむ人にて女いとおかしうめてたしと思ひけりされとつねにあふ事かたかりけりやまと
人しれぬ心のうちにもゆる火は煙もたゝてくゆりこそすれ
といひやりけれはかへし
ふしのねの絶ぬおもひも有ものをくゆるはつらき心成けり
とありけりかくて久しう参り給はさりけるころ女いといたうまちわひにけりいかなる心ちしけれはかさるわさはしけむ人にもし らせてくるまにのりて内に参りにけり左衛門のちんにくるまをたててわたる人をよひよせていかて少将の君にものきこえんといひけれはあやしきことかなたれと 聞ゆる人のかゝる事はし給ふそなといひすさひていりぬ又わたれはおなしこといへはいさ殿上なとにやおはしますらむいかてかきこえんなといひていりぬる人も ありうへのきぬきたるものゝいりけるをしゐてよひけれはあやしとおもひてきたりける少将のきみやおはしますとゝひけりおはしますといひけれはいとせちにき こえさすへきこと有て殿より人なんまいりたるときこえ給へと有けれはいとやすきことなりそも/\かくきこえつきたらん人をは忘れ給ふましやいとあはれに夜 ふけて人すくなにてものし給かなといひて入ていと久しかりけれはむこに待たてりけるからうしてこれもいひつかてやいてぬらんいかさまにせんとおもふほとに なんいてきたりけるさていふやう御まへに御あそひなとしたまへるをからうしてなんきこえつれはたかものしたまふならんいとあやしきことたしかにとひ奉りて ことなむの給ひつるといへはしんしちにはしもつかたよりなりみつから聞えんとをきこえたまへといひけれはさなん申すときこえけれはさにやあらんとおもふに いとあやしうもおかしうもおほえ給けりしはしといはせてたち出てひろはたの中納言の侍従にものし給ひける時かゝる事なんあるをいかゝすへきとたはかり給け りさてさゑもんのちんにとのゐ所なりけるひやうふたゝみなともていきてそこになんおろいたまひけるいかてかくはのたまひけれはなにかはいとあさましうも のゝおほゆれは............................
敦慶のみここの家に大和といふ人に、左大臣、
今さらに思もひでじとしのぶを戀ひしきにこそ忘れわびぬれ

En temps que l'actual ministre de l'Esquerra era capità de la Guàrdia (336) visitava sovint el príncep director de Cerimònies. Allà hi servia una dona de nom Yamato, la qual el capità havia festejat, i com era molt enamoradissa l'havia trobat molt plaent amb les dones. Això no obstant, després els hi havia estat difícil de retrobar-se. Yamato li féu arribar :

Desconeguda
és la flama que crema
dintre de mon cor
i encara que sens fums
és del cert cendra viva. (337).

I la resposta :

Amor que crema
sense apagar-se mai
al cim del Fuji
cendra viva covada
és mostra d'un cor feral. (338)

Durant un temps ell no la visità i la dona l'havia esperat amb impaciència. Què li passava amb ses sentiments, quin era el problema? I sens dir res a ningú pujà a son carruatge i se n'anà al palau. S'aturà a la caserna de la Guàrdia de la Porta de l'Esquerra i cridà un home que passava.

-Hauria de parlar amb el senyor capità – digué.

L'home entrà tot rondinant :

-Quina cosa més estranya! Qui s'ha cregut que és per a comportar-se així?
Algú altre passà i ella li demanà el mateix.

-Segurament és a palau, no sé com avisar-lo....

I ell també entrà.

Passà algú que portava un vestit de cort i el cridà porfidiosa i l'home s'hi atansà sorprès.

-Que hi és el senyor capità?
-Sí que hi és.
-Haig de comunicar-li una cosa molt important. Us prego de dir-li que ha vingut algú de palau.
-Res de més fàcil! Bé, ara, que no se n'oblidi de la persona amb aquest assumpte. És una pena que hàgiu vingut tan tard al vespre quan hi ha poca gent.

L'home entrà i triga molt a tornar. Yamato tingué la sensació d'haver esperat una eternitat quan tot pensant que aquell home se n'havia anat sens haver transmès son missatge i preguntant-se què hauria de fer, aquell home aparegué.

-Està actuant per a sa majestat. Gairebé no he pogut parlar amb ell. “De què es tractarà? És molt estrany.... Aneu i informeu-vos-en exactament!” Això se m'ha ordenat.
-En realitat és de part d'una persona de poc rang. Digueu-li que jo mateixa li ho faré saber.

L'home n'informà el capità, qui s'imaginà que seria ella i pensà que tot allò era ben estrany, i divertit féu dir-li que s'esperés una mica. Anà a consultar el conseller del Centre Hirohata (339), llavors camarlenc, què hauria de fer en aquella situació. Féu portar al quarter de la Guàrdia de la Porta de l'Esquerra uns paravents i estores i la hi instal.là.

-Què us ha portat ací?
-Bé, res, que no m'he sentit ben tractada per vós........ (340)

A una dona de nom Yamato de la residència del príncep Tsuyoshi, de part del ministre de l'Esquerra :

Pensàreu potser
que ja no us recordo
al dia d'avui
més no puc oblidar-vos
perquè llangueixo d'amor. (341).
- - - - -
336 - Fujiwara no Saneyori (藤原実頼, 900–970).
337 – Poema no. 850, llibre 13, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集).
338 – Poema no. 851, llibre 13, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集). Clàssic joc de paraules entre “omoi/omohi” (思い/思ひ) ; estimació, amor, pensar, etc, i “hi” (火): foc.
339 – Minamoto no Moroakira (源庶明, 903-955).
340 – Aquí hi ha un buit de text.
341 – Poema no. 789, llibre 11, Gosenwakashû (後撰和歌集).
o0o