徒然草 - 108 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -108- - - -

寸陰惜しむ人なし。これよく知れるか、愚かなるか。愚かにして怠る人の爲にいはば、一錢輕しと雖も、これを累ぬれば貧しき人を富める人となす。されば商人（あきびと）の一錢を惜しむ心切なり。刹那覺えずといへども、これを運びてやまざれば、命を終ふる期（ご）忽ちに到る。されば道人〔智度論に「得道者名爲2道人1、餘出家者未得道者亦名2道人1」、佛道に志す人〕は、遠く日月を惜しむべからず、只今の一念空しく過ぐることを惜しむべし。もし人來りて、わが命明日は必ず失はるべしと告げ知らせたらむに、今日の暮るゝ間、何事をか頼み、何事をか營まむ。我等が生ける今日の日、何ぞその時節に異ならむ。一日の中に、飮食（おんじき）、便利〔大小便〕、睡眠、言語（ごんご）、行歩（ぎゃうぶ）、止む事を得ずして、多くの時を失ふ。その餘りの暇、いくばくならぬうちに、無益（むやく）の事をなし、無益の事をいひ、無益の事を思惟（しゆゐ）して、時を移すのみならず、日を消（せう）し月をわたりて、一生をおくる、最も愚かなり。謝靈運〔支那晉代の文學者〕は法華の筆受〔法華經の飜譯者（事實では涅槃經の譯者であつたと云ふ。）〕なりしかども、心常に風雲の思ひ〔自然を愛すること〕を觀ぜしかば、惠遠（ゑをん）〔支那廬山東林寺の僧、東晉の人、釋道安の弟子〕白蓮の交はり〔惠遠を中心として出來た佛教徒の團體、白蓮社〕をゆるさざりき。しばらくもこれなき時は死人におなじ。光陰何のためにか惜しむとならば、内に思慮なく、外に世事なくして、止まむ人は止み、修（しう）せむ人は修せよとなり。 - - - Ningú no escatima un instant, és coneixement o follia? A aquell que és mandrós per estupidesa li diria que el valor d’un cèntim és insignificant, emperò, que si s’amuntega un pobre seria ric. Així el comerciant és delerós d’estalviar un cèntim. Potser no ens adonarem d’un instant, emperò, si els malbaratem constantment prest serem a la fi de nostres vides. Aquells que són en el camí de la virtut no s’haurien de plànyer del ràpid trànsit del temps, no haurien de perdre ni un instant d’ara mateix. Si vingués algú i us comuniqués que moriríeu l’endemà mateix, com desitjaríeu viure el jorn que us resta de vida, què faríeu? Quina diferència hi hauria entre el jorn que esteu vivint ara i el vostre darrer jorn? La majoria del nostre temps la passem de necessitat menjant i bevent, a la comuna, dormint, parlant i caminant. La poca estona que ens resta fem coses inútils, dient coses inútils, també tot seguit pensem coses inútils. Jorns que s’acaben, llunes que passen, i així vivim de la manera més fosca. Sha Reiun (185) edità la traducció del sutra del Lotus, emperò, com sempre cercava sa promoció social (186), Eon (187) li denegà l’accés a l’associació del “Lotus blanc” (188). Qui no valora un instant és com un cadàver. Si un es pregunta perquè hem de valorar el temps, no hauria d’ésser imprudent ni barrejar-se en els afers del món. Que s’aturi quan vulgui aturar-se, que segueixi el camí de la virtut quan vulgui seguir-lo. - - - - - - 185 – (186 – 13) Es tracta del poeta xinès : Xie Lingyun (謝靈運, 385–433). Va traduir diversos textos sànscrits sobre el budisme al xinès. Va col·laborar en l’edició del Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, més conegut amb el nom de Sûtra del Lotus, però no en va ser el traductor, sí, però, va traduir el Mahāyāna Mahāparinirvāṇa Sūtra, basat en una versió literal. Va compilar diverses antologies poètiques oficials, entre altres activitats literàries. - - - 186 (186 – 15) Sobre aquest punt he trobat algunes discrepàncies prou diferenciades. Una nota de la versió emprada per a la meva traducció indica que degut a la seva constant fixació pels temes de la natura per a la seva poesia no va ser acceptat a participar en les reunions del “Lotus blanc” (vegeu nota següent no. 188), però als diccionaris clàssics s’interpreta aquesta frase com a les seves ànsies de promoció social, tot indicant, precisament, aquesta mateixa frase del Tzurezuregusa. Uns traductors han escollit aquesta interpretació i altres s’han inclinat per a la traducció literal del text. Jo he triat la interpretació dels diccionaris clàssics després de llegir sobre la seva vida. 187 – (186 – 16) Es tracta d’un monjo xinès : Huiyuan (惠遠, 336-416). - - - 188 – (186 – 17) Una associació de monjos i laics encapçalada per Huiyuan (vegeu nota anterior) dedicada a l’exaltació de Buda. - - - o0o