26 de març de 2011


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 85 -

八十五段

昔、おとこ有けり。童より仕うまつりける君、御髪おろしたまうてけり。正月にはかならずまうでけり。おほやけの宮仕へしければ、常にはえまうでず。されど、もとの心うしなはでまうでけるになん有ける。昔仕うまつりし人、俗なる、禅師なる、あまたまいり集りて、正月なれば事だつとて、大御酒たまひけり。雪こぼすがごと降りて、ひねもすにやまず。みな人酔ひて、「雪に降りこめられたり」といふを題にて、歌ありけり。

思へども身をしわけねば目離れせぬ雪のつもるぞわが心なる

とよめりければ、親王、いといたうあはれがりたまうて、御衣ぬぎてたまへりけり。


Fou una vegada un home. El príncep a qui havia servit (1) des que era infant es féu monjo. Ell el visitava (2) sempre durant la primera lluna. Com servia a palau no podia fer-ho sempre que volia. Emperò, el seu cor no havia canviat.
La gent que l'havia servit, laics i religiosos, s'hi aplegaren en gran nombre, i com era l'Any Nou, una ocasió especial, el príncep els obsequià amb vi. La neu queia com si l'aboquessin i no parà en tot el jorn. Hom era begut, i amb el tema “reclòs per la neu” composaren versos. Algú féu :

Tot i mon afecte, no puc dividir mon cos, el munt de neu incessant plau mon cor. (3) /4)

El príncep, molt emocionat, es tragué vestit i li'n regalà.


- - - - - -


(1) Veure no. 82, notes nos. 1 i 2. És molt probable que es tracti dels mateixos personatges.
(2) El lloc on s'havia retirat el príncep.
(3) Poema anònim al KKRJ no. 722, amb diferències. La primera part del poema és al KKS no. 373; la segona part és completament diferent, i l'autoria és d'Ikago no Atsuyuki (伊香子淳行, ¿-?).
(4) Perquè serveix a la cort.


o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 84 -


八十四段

むかし、おとこ有けり。身はいやしながら、母なん宮なりける。その母、長岡といふ所に住み給けり。子は京に宮仕へしければ、まうづとしけれど、しばしばえまうでず。ひとつ子にさへありければ、いとかなしうし給ひけり。さるに、十二月ばかりに、とみのこととて御ふみあり。おどろきて見れば、歌あり。

老ぬればさらぬ別れのありといへばいよいよ見まくほしき君かな

かの子、いたううち泣きてよめる。

世中にさらぬ別れのなくも哉千代もといのる人の子のため


Fou una vegada un home. Tot i essent de baixa condició sa mare era princesa (1).
Aquesta mare vivia en un lloc de nom Nagaoka. Com el fill servia a palau a la capital no podia visitar-la tant com volia. Com era el seu únic fill ella l'estimava molt.
Emperò, cap a la dotzena lluna arribà una lletra urgent. Quan ell la llegí, astorat, hi havia un poema :

Quan s'envelleix es diu que la separació és certa. Desitjo veure't més que mai! (2)

Aquest fill, colpit fins a les llàgrimes composà :

Tan de bo la separació certa del món no hi fos per al fill que prega mil anys per a vós. (3)


- - - - - -



(1) Era la princesa Ito (伊登 / 伊豆, ¿- 861 ), mare d'Ariwara no Narihira.
(2) Poema de la princesa Ito. KKS 900
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 901.



o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 83 -

八十三段

むかし、水無瀬にかよひ給し惟喬の親王、例の狩しにおはします供に、馬頭なる翁仕うまつれり。日ごろ経て、宮に帰りたまうけり。御をくりして、とく去なんと思ふに、大御酒給ひ、禄給はむとて、つかはさざりけり。この馬頭心もとながりて、

枕とて草ひき結ぶこともせじ秋の夜とだに頼まれなくに

とよみける。時は三月のつごもりなりけり。親王、大殿籠らで明かし給てけり。

かくしつゝまうで仕うまつりけるを、思ひのほかに、御髪おろしたまうてけり。正月におがみたてまつらむとて、小野にまうでたるに、比叡の山の麓なれば、雪いと高し。しゐて御室にまうでておがみたてまつるに、つれづれといと物がなしくておはしましければ、やゝ久しくさぶらひて、いにしへのことなど思ひ出で聞えけり。さても侍ひてしがなと思へど、公事どもありければ、えさぶらはで、夕暮に帰るとて、

忘れては夢かとぞ思思ひきや雪ふみわけて君を見むとは

とてなむ泣く泣く来にける。



Una vegada, el príncep Koretaka (1) que visitava sovint Minase hi era en una de ses caceres habituals, i en el seguici hi havia l'ancià (2) que era el Cap de les Cavallerisses . Després d'uns jorns el príncep tornà a palau.
L'ancià que l'havia acompanyat pensà en tornar-se'n tot seguit, però el príncep amb el propòsit d'oferir-li vi i una recompensa no el deixà. L'ancià, desficiós (3), composà :

No colliré ni feixaré herba per un coixí, no és de comptar aquesta nit com les de tardor. (4) (5) (6)

Era a finals de la tercera lluna. El príncep passà la nit sens dormir.
Així doncs, l'ancià vingué i el serví, però, inesperadament, el príncep es féu monjo.
Quan a la primera lluna l'ancià anà a Ono (7) per retre-li el seu homenatge la neu s'apilava alta al peu de la muntanya de Hie. Arribà a la cel.la del príncep amb prou penes i li féu homenatge. El príncep era tediós i entristit i ell el serví més temps de l'habitual. Li parlà dels records d'antany, i pensà que voldria ésser al seu servei, però degut als seus deures a la cort no pogué fer-ho, havia de tornar aquell mateix vespre, i recità :

A l'oblidar-ho, creuria que ha estat somni, i pensar que travessaria la neu per venir a veure-us..... (8) (9)

I se'n tornà entre llàgrimes.



- - - - - -



(1) Veure no. 82, nota no. 1
(2) Veure no. 82, nota no. 2
(3) Perquè volia tornar a casa seva.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 538.
(5) Quan un anava de viatge es feia un coixí amb herbes. Expressió emprada com a sinònim de viatge.
(6) Com era a finals de primavera les nits eren curtes i ell hauria preferit una llarga nit de tardor.
(7) 小野 (Ono) era el lloc on s'havia reclòs el príncep.
(8) Aquest poema és al KKS amb el no. 970. En algunes edicions és atribuït a Ariwara no Narihira, però no pas en altres.
(9) 忘れて (Wasurete...) es refereix a les circumstàncies actuals de príncep.




o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 82 -


八十二段

むかし、惟喬の親王と申す親王おはしましけり。山崎のあなたに、水無瀬といふ所に宮ありけり。年ごとの桜の花ざかりには、その宮へなむおはしましける。その時、右の馬頭なりける人を、常に率ておはしましけり。時世へて久しくなりにければ、その人の名忘れにけり。狩はねむごろにもせで、酒をのみ飲みつゝ、やまと歌にかゝれりけり。いま狩する交野の渚の家、その院の桜ことにおもしろし。その木のもとにおりゐて、枝を折りてかざしにさして、上中下みな歌よみけり。馬頭なりける人のよめる。

世中に絶えて桜のなかりせば春の心はのどけからまし

となむよみたりける。又人の歌、

散ればこそいとゞ桜はめでたけれうき世になにか久しかるべき

とて、その木のもとは立ちてかへるに、日ぐれになりぬ。御供なる人、酒をもたせて野より出で来たり。この酒を飲みてむとて、よき所を求めゆくに、天の河といふ所にいたりぬ。親王に馬頭、大御酒まいる。親王ののたまひける、「交野を狩りて、天の河のほとりに至るを題にて、歌よみてさか月はさせ」とのたまうければ、かの馬頭よみて奉りける。

狩り暮らし棚機つ女に宿からむ天の河原に我は来にけり

親王、歌を返々誦じたまうて、返しえしたまはず。紀の有常御供に仕うまつれり、それが返し、

一年にひとたび来ます君まてば宿かす人もあらじとぞ思

帰りて宮に入らせ給ぬ。夜ふくるまで酒飲み物語して、あるじの親王、酔ひて入り給ひなむとす。十一日の月も隠れなむとすれば、かの馬頭のよめる。

あかなくにまだきも月のかくるゝか山の端にげて入れずもあらなん

親王にかはりたてまつりて、紀の有常、

をしなべて峰もたひらになりななむ山の端なくは月も入らじを




Fou una vegada un príncep imperial de nom Koretaka (1). Cap a Yamasaki, en un lloc anomenat Minase, hi tenia un palau. Cada any quan els cirerers eren florits anava a aquell palau. En aquelles vegades sempre es feia acompanyar pel Cap de les Cavallerisses de la Divisió de la Dreta (2). Com fa molt de temps he oblidat el nom d'aquell home. No tenien cap afany en la cacera i tot bevent es dedicaven a compondre poesia japonesa (3). Aquell cop, de cacera a la casa de Nagisa, a Katano, els cirerers d'aquella mansió eren esplendorosos. Descavalcaren sota aquells arbres, trencaren unes branques i se les posaren als cabells, i hom de tots els rangs, alts, mitjans i baixos, feren versos. L'home que era el Cap de les Cavallerisses composà :

Si no hi haguessin cirerers al món, el cor a la primavera seria serè. (4) (5)

Això recità. Algú altre féu :

Perquè s'escampen les flors del cirerer són encara més preuades en aquest mon fugisser on res no és durador.

Mentre s'aixecaven de sota els arbres i se'n tornaven el sol ja es ponia.
Una persona del seguici féu portar vi i arribà des del prat. Tot dient “Bevem aquest vi” anaren a cercar un bon lloc, i arribaren a un lloc de nom Amanogawa (6). El cap de les Cavallerisses oferí vi al príncep. El príncep digué “Tot caçant per Katano hem arribat prop d'Amanogawa, sobre aquest tema composeu un poema, i doneu-me la copa”.
El Cap de les Cavallerisses recità :

Després de caçar tot el jorn desitjo l'acollença de la Teixidora puix que he vingut a la riba del Riu del Cel. (7) (8)

El príncep repetí i repetí el poema, però no pogué correspondre. Ki no Aritsune que servia en el seguici contestà :

Ella espera l'estimat que ve només un cop l'any, no crec que doni acollença a ningú altre. (9)

Tornaren i entraren a palau. Beveren tota la nit i s'explicaren històries, el príncep, l'hoste, begut, decidí retirar-se. Com la lluna de l'onzè jorn també feia per amagar-se, aquell Cap de les Cavallerisses recità :

Ja s'amaga la lluna que no em canso de mirar? Si la serralada fugís i no es pogués pondre... (10)

En lloc del príncep, Ki no Aritsune féu :

Que tots els cims fossin plans, sens carena la lluna tampoc no es pondria. (11)



- - - - - -



(1) Koretaka no Miko (惟喬の親王, 844-897, fill de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858). Va entrar en religió l'any 872.
(2) Era Ariwara no Narihira.
(3) El fet d'indicar que es tractava de poesia japonesa és degut a que era també molt habitual fer-ne en xinès.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 53, KKRJ, Shinsenwakashû” (新撰和歌集) , i Narihira Shû (業平集). Es troba una referència sobre aquest episodi i el mateix poema a Tosa Nikki (土佐日記 - Diari de Tosa), obra de Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945).
(5) S'interpreta que es pateix per l'espera en tornar a veure els cirerers florits.
(6) Amanogawa (天の河). Veure la nota no. 8.
(7) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 418.
(8) “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ) , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei, (天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.
(9) Poema de Ki no Aritsune (紀の有常, 815-877). KKS 419. Era oncle del príncep Koretaka.
(10) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 884,
(11) Poema de Kantsuke no Mineo (かんつけの峯雄 - Segle IX - ¿-?). Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 1249, però en altres edicions és el no. 1250, amb algunes diferències.


o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 81 -


八十一段

むかし、左の大臣いまそがりけり。賀茂河のほとりに、六条わたりに、家をいとおもしろく造りて住み給ひけり。神無月のつごもりがた、菊の花うつろひざかりなるに、紅葉の千種に見ゆるおり、親王たちおはしまさせて、夜ひと夜酒飲みし遊びて、夜あけもてゆくほどに、この殿のおもしろきをほむる歌よむ。そこにありけるかたゐをきな、板敷の下にはひありきて、人にみなよませはててよめる。

塩竈にいつか来にけむ朝なぎに釣する舟はこゝに寄らなん

となむよみけるは。みちの国にいきたりけるに、あやしくおもしろき所々多かりけり。わがみかど六十余国の中に、塩竈といふ所に似たるところなかりけり。さればなむ、かの翁さらにこゝをめでて、塩竈にいつか来にけむとよめりける。




Fou una vegada un Ministre de l'Esquerra (1). Als voltants del riu Kamo, prop de Rokujô, es construí una casa magnífica i visqué allà.
A finals de la desena lluna (2), quan els crisantems canviaven esplendorosos llurs colors i es podia veure la infinita varietat de les flors de la tardor, convidà uns prínceps imperials, i la festa amb beguda i música durà tota una nit. Quan poc a poc es féu jorn composaren versos lloant la magnífica mansió. Un ancià espellifat que era allà es posà a anar de quatre grapes sobre el terra de fusta i quan hom hagué acabat de compondre recità :

Com és que he arribat a Shiogama? Voldria que al matí encalmat la barca de pescar s'apropés allà. (1)

Quan un ha anat a la província de Michi hi ha molts llocs interessants. D'entre les més de seixanta províncies de la nostra terra no n'hi ha cap com Shiogama.
Per això aquell ancià admirant una vegada més el lloc recità “Com és que he arribat a Shiogama?”.


- - - - - - -


(1) 左の大臣 (Hidari no ôimôchigiri / també : Sadaijin) era Minamoto no Tôru (源融, 823-895). Va ser nomenat 左の大臣 l'any 872. Era fill de l'emperador Saga (嵯峨天皇, 786-842).
(2) 神無月 ( Kannazuki, també pronunciat : Kaminazuki o Kaminashizuki) és el desè mes. Literalment significa “el mes sense déus” perquè era quan tots els déus (els vuit mil.lions de déus del xintoisme) s'aplegaven al santuari d'Izumo.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokugoshûiwakashû” (続後拾遺和歌集) no. 967.





o0o