28 de maig de 2007

KOKINSHÛ (古今集) -6-


春のはじめによめる

Compost al començament de la primavera


はるやとき花やおそきとききわかむ鶯だにもなかずもあるかな

はるやときーはなやおそきとーききわかむーうぐいすだにもーなかずもあるかな

Fa tard la primavera? Fan tard les flors? Ho sabria si el rossinyol cantés, però no ho fa.


Poema no. 10


Autor : Fujiwara no Kotonao (ふぢはらのことなほ). Va viure cap al 900.

20 de maig de 2007

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -10-


わが庵は都のたつみしかぞ住む世をうぢ山とひとはいふなり

[8]

Waga io wa-miyako no tatsumi-shika zo sumu-yo wo Uji yama to-hito wa iu nari


La meva cabana és
al sud-est de la capital, i visc allà on els homes en diuen el “turó del desesper”.


Uji
(宇治), localitat a mig camí entre Kioto i Nara, a la riba del riu que porta aquest nom. Lloc conegut històricament per les grans batalles que van haver-hi i sempre associat a la tristor i al dolor.

Els darrers 10 llibres del Genji Monogatari (源氏物語)porten per títol “Els llibres d’Uji” (宇治八の宮の物語), i també el trobem al Heike Monogatari (平家物語), llibre IV, “La batalla del Pont d’Uji” (宮は宇治と寺との間にて、六度迄御落馬有けり。これは去ぬる夜、御寢の成ざりし故也とて、宇治橋三間引きはづし….)i al llibre IX “La batalla de la vanguarda sobre el riu Uji” (宇治橋のつめにぞ押寄せたる。宇治も勢田も橋を引き…), a més d’aparèixer en altres obres menors.


KOKINSHÛ no. 983. Temes diversos.
古今集. .


Autor : Kisen Hôshi /
El monjo Kisen (喜撰法師, act. lit. aprox. 810-824).

Pràcticament no en sabem res de la seva vida només que va residir al temple de Saga, al nord-est de Kioto, i va viure després en reclusió a Uji.

KOKINSHÛ (古今集) -5-


心ざしふかくそめてし折りければきえあへぬ雪の花と見ゆらむ

こころざしーふかくそめてしーおりければーきえあえぬゆきのーはなとみゆらむ

Em commou profundament quan cullo una branca, la neu glaçada sembla unes flors.


Poema no. 7


Autor : Anònim.

Segons algunes fonts es tractaria de “l'anterior primer ministre”, és a dir, Fujiwara no Yoshifusa (藤原良房, 804-872), el primer regent que va tenir la família dels Fujiwara.

16 de maig de 2007

MANYÔSHÛ (万葉集) -17-

水鳥の立ちの急ぎに父母に物言はず来にて今ぞ悔しき

みづとりの,たちのいそぎに,ちちははに,ものはずけにて,いまぞくやしき

Ara sento haver-me’n anat sense un mot als pares, com l’ocell de l’aiguamoll frisós per volar.


Poema nº 4337

Del volum nº 20 dedicat a“La guàrdia de la frontera”

Autor :Utobe Ushimaro(有度部牛麻呂, sense dates conegudes)


A partir d'aquesta data i atenent els comentaris d'uns amics sobre les traduccions del Man'yôshû, Kokinshû i Ogura sobre si no seria adient incorporar la transcripció fonètica dels caràcters i facilitar-ne així la seva lectura als lectors, afegiré al Man'yôshû i al Kokinshû la transcripció en kana. Referent a l'Ogura seguiré el criteri més habitual i la transcripció fonètica serà en lletres occidentals, seguint el sistema Hepburn per ser el més utilitzat i amb el qual la gran majoria de lectors i estudiants hi estan més avesats.

13 de maig de 2007

MANYÔSHÛ (万葉集) -16-

我が妻はいたく恋ひらし飲む水に影さへ見えてよに忘られず

La meva dona deu penar d’amor . Veig la seva imatge inclús en l’aigua que bec, i no puc oblidar-la per res del món.

Poema nº 4322

Autor :Wakayamatobe no Mumaro (若倭部身麻呂, ¿-¿)

Aquest poema forma part dels anomenats “La guàrdia de la frontera”. Eren soldats apostats al nord de Kyushu des de Nara a l’època Heian i la seva missió era evitar les incursions de tropes xineses i coreanes.

Molts camperols d’aquelles contrades eren reclutats i la durada del servei era de tres anys. Mumaro vivia a Totômi (Shizuoka), dintre de la zona nord, i no va lliurar-se’n.

La poesia dels Sakimori (防人), literalment “Vigilants dels promontoris o caps”, expressa la tristor per estar lluny dels seus, i està recollida en el volum 20 del Man’yôshû. Tant ells com la seva família van compondre molts poemes sobre el tema de la separació.

9 de maig de 2007

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -9-

天の原ふりさけ見れば春日なる三笠の山に出でし月かも
[7]

Contemplo de lluny les prades celestials; és la lluna que surt a Kasuga sobre les muntanyes de Mikasa!


KOKINSHÛ no.406. Viatge.
古今集. 羇旅.


Autor : Abe no Nakamaro
(安倍仲麿,701-770)

Literat i poeta.

Quan tenia setze anys va ser enviat a la Xina per estudiar allà. Va ocupar càrrecs importants al servei de l’emperador Hsüan-tsung (唐玄宗,685-762), i es va relacionar amb els poetes d’aquell temps, especialment amb Li Po i Wang Wei. En el seu viatge de retorn al Japó l’any 753 una gran tempesta a alta mar va enfonsar el vaixell prop de les costes d’Annam, al sud-est asiàtic, i va tornar a la Xina on s’hi va estar fins a la seva mort.

La nit abans de salpar cap al Japó, els seus amics li van fer una festa de comiat a una platja de Mingzhou. Feia una esplèndida lluna aquella nit i després de sopar va compondre aquest poema que reflecteix tota l’enyorança de la seva terra natal.

6 de maig de 2007

KOKINSHÛ (古今集) -4-


雪の木にふりかかれるをよめる
Sobre la neu que cau als arbres


春立てば花とや見らむ白雪のかかれる枝にうぐひすぞなく

Quan neix la primavera no seran pas flors a l'ull del rossinyol les volves de neu sobre l'embanquinada branca on canta?


Poema no. 6


Autor :
El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897) Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.

Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890). Poema nº 12.

Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i Oficial de la Guàrdia de la Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), captítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……

És un dels “Trenta-sis poetes Immortals”, com el seu pare.

4 de maig de 2007

MANYÔSHÛ (万葉集) -15-

うらうらに照れる春日にひばり上がり心悲しも独し思へば

L’alosa s’enlaira en la calma del lluent cel de primavera I jo em sento sol i trist.

Poema nº. : 4292

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).