13 de maig de 2007

MANYÔSHÛ (万葉集) -16-

我が妻はいたく恋ひらし飲む水に影さへ見えてよに忘られず

La meva dona deu penar d’amor . Veig la seva imatge inclús en l’aigua que bec, i no puc oblidar-la per res del món.

Poema nº 4322

Autor :Wakayamatobe no Mumaro (若倭部身麻呂, ¿-¿)

Aquest poema forma part dels anomenats “La guàrdia de la frontera”. Eren soldats apostats al nord de Kyushu des de Nara a l’època Heian i la seva missió era evitar les incursions de tropes xineses i coreanes.

Molts camperols d’aquelles contrades eren reclutats i la durada del servei era de tres anys. Mumaro vivia a Totômi (Shizuoka), dintre de la zona nord, i no va lliurar-se’n.

La poesia dels Sakimori (防人), literalment “Vigilants dels promontoris o caps”, expressa la tristor per estar lluny dels seus, i està recollida en el volum 20 del Man’yôshû. Tant ells com la seva família van compondre molts poemes sobre el tema de la separació.

1 comentari:

eva ha dit...

Jo també em sento anyorada dels meus, i no estic pas tany lluny, però sobretot una mare...és molt trist de recordar-la.
Eva