17 d’octubre del 2010

KOKINSHÛ (古今集) -105-

梅花にゆきのふれるをよめる

Compost sobre la neu que colga les flors de la prunera.

花の色は雪にまじりて見えずともかをだににほへ人のしるべく

はなのいろはーゆきにまじりてーみえずともーかおだににおえーひとのしるべ

Amagat a la neu és el color de la flor. Si més no, deixa ta fragància perquè tothom sàpiga de tu.

Poema no. 335

Autor : Ono no Takamura no Ason /El conseller Ono no Takamura (小野篁の朝臣, 802 – 852).
També conegut com Sangi no Takamura  (参議篁).
En el seu temps la seva reputació va dependre bàsicament de la seva producció literària en xinès.
 L´any 837 va ser destinat a la Xina per incorporar-se a l´embaixada japonesa, però va fingir estar malalt i no va fer el viatge, criticant després la diplomàcia japonesa en terres xineses. Per aquesta ofensa va ser exiliat a l´illa Oki, al mar del Japó, durant un any.

KOKINSHÛ (古今集) -104-

梅花それとも見えず久方のあまぎる雪のなべてふれれば

うめのはなーそれともみえずーひさかたのーあまぎるゆきのーなべてふれれば

No es poden distingir les flors de la prunera. La neu del cel emboirat cau arreu.

Poema no. 324

Autor : Anònim.

この哥は、ある人のいはく、柿本人まろが哥なり

Nota : Segons algunes fonts s'atribueix aquest poema a Kakinomoto no Hitomaro (柿本人麿, 662-710). És el poeta més important del Man’yôshû. Va ser membre de la cort de l’emperadriu Jitô (持統天皇, 645-702) i de l’emperador Monmu (文武天皇, 683-707).

KOKINSHÛ (古今集) -103-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Poema presentat al concurs amb el patronatge de l'emperadriu durant l'era Kanpyô (any 889-898).


浦ちかくふりくる雪は白浪の末の松山こすかとぞ見る
うらちかくーふりくるゆきはーしらなみのーすえのまつやまーこすかとぞみる

La neu que voleia per la cala sembla les blanques ones que s'escullen contra la pineda de Sue.

Poema no. 326

Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, dates desconegudes)

No hi dades sobre la seva vida.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

KOKINSHÛ (古今集) -102-

しがの山ごえにてよめる

Compost a la collada de Shiga.

白雪のところもわかずふりしけばいはほにもさく花とこそ見れ

しらゆきのーところもわかずーふりしけばーいわおにもさくーはなとこそみれ

La neu blanca cau uniforme arreu, i així es poden veure florir les flors inclús sobre les roques.

Poema no. 324

Autor : Ki no Akimine (紀あきみね, ?-¿)
Sense dades.

KOKINSHÛ (古今集) -101-

今よりはつぎてふらなむわがやどのすすきおしなみふれるしら雪

いまよりはーつぎてふらなむーわがやどのーすすきおしなみーふれるしらゆき

Des d'ara que caigui incessant la blanca neu que vincla l'eulàlia a casa meva.

(すすき: Miscantus sinensis)

Poema no. 318

Autor : Anònim.