31 d’agost de 2019

– 落窪物語 -63-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 大将殿は若君に添ひたまひて、わが御殿におはす。日々に、立ちながらおはしつつ泣きあはれがり、かつは後の御事、あるべきやうの御沙汰も、みづから入り居なむとしたまひけれど、父おとど「新しき帝の居たまひてほどなく、長々とあらむ暇は、いと悪しかるべし」と、せちに宣ふ。女君も「幼き人々、ここに迎へむは、物忌などするに、ゆゆしかし。籠め置きたらむに、殿さへおはせずは、いとうしろめたなし。な居たまひそ」と聞えたまひければ、わが御殿に、習はぬひとり住みにて、君達うちながめ、あそばして、さうざうしく思さる。かくとく亡せたまひぬるを見たまふにつけても、よくぞ思ふことを、いそぎてける、と思す。
 かの殿には、御忌はき日とて、三日といふに、をさめてまつりたまふ。大将殿の御送りに、四位、五位、いと多くあゆみ続きたりける。「げに、宣ひしやうに、死にのさいはひ限りなし」と言ふ。
 御忌のほどは、誰も誰も、君達、例ならぬ屋の短きに、移りたまひて、寝殿には、大徳達、いと多く籠れり。大将殿おはせぬ日なし。立ちながら対面したまひつつ、すべきやうなど聞えたまふ。女君の御服のいと濃きに、精進のけに少し青みたまへるが、あはれに見えたまへば、男君、うち泣きて、
    涙川わがなみたさへ落ち添ひて君がたもとぞふちと見えける
と宣はば、女、
    袖朽たす涙の川の深ければふちの衣といふにぞありける
など聞えたまひつつ、行き還りありきたまふほどに、三十日の御忌、果てぬれば、「今はかしこに渡りたまひね。子ども恋ひ聞ゆ」と宣へば、「今いくばくにもあらず。御四十九日果てて渡らむ」と宣へば、ここになむ夜はおはしける。
 はかなくて御四十九日になりぬ。この殿にてなむ、しける。「こたみこそ果てのことなれば」とて、大将殿いといかめしうおきてたまひけり。子ども、われもわれもと、ほどほどに従ひて、したまひければ、いと猛にきらきらしき法事になむありける。
 事果てて、大将殿「今は、いざたまへ。部屋にもぞ籠むる」と宣へば、「けしからず、今は、かけても、かかることな宣ひそ。忘れざりけると聞きたまはば、思ひつつむこと出で来なむかし。なき人の御代りには、よろしう思させにしがなとこそ思はめ」と宣へば、「さらなること。女君達にも、君こそは問ひたまはめ」と宣ふ。
 越前の守、帰りたまふと聞きて、かの、おとどの「奉れ」とて処分し集めたまひし物ども、所々の荘の券、取り出でて持て参りて、「あやしうはべれども、昔人の言ひ置きたまひしかばなむ」とて奉りたまへば、大将殿、見たまひければ、帯三つ、一つはわが取らせしなり、今一つは、さすがにわろし、荘の券、ここの図となむありける。
 大将殿「けしうはあらぬ所々をこそは領じたまひけれ。この家は、などか君達、北の方の御中には奉りたまはざりし。異所のあるか」と宣へば、女君「さもなし。ここは、かう久しう年ごろ住みたまはれば、得じ。北の方、に奉りてむとなむ思ふ」と宣へば、男君「いとよきこと。これは、君得たまはずとも、おのれあれば、おはしなむ。皆、怨みの心ふぉもあらむ」と、うち語らひたまひて、越前の守近う呼び寄せて、「そこに、そのことどもは知らむ。など、いとここがちには見ゆるぞ。豪家とわづらはしがりてあるか」と、うち笑ひたまへば、守「さらに、さも侍らず。もと、物したまひし時、皆、しおき、預けたてまるなり」と申せば、「さかしうも、そたまひけるかな。『ここに誰も誰も住みつきたまふめるを、何しにかは』と、ここに宣ふめればなむ。北の方、領りたまふべし。この帯二つは、衛門の佐と、そこにと、一つづつ。美濃なる所の券と帯一つ、とどめつる。むげに、さ、し置きたまひけむ御心ばへの、かひなきやうなれば」となむ宣へば、越前の守「いと不便なること。みづからし置きはべらぬことなりとも、殿になむ。しろしめすべし。いはむや、さらに『わが、かく、し置く』など言ひ置きはべるにし違ひては。誰も誰も皆少しづつ分かたれはべるめるものを」とて取らせねば、大将「あやしくも言ふかな。みづからの心、ひがざまひし置かばこそあらめ。かく見たまへば、ここに得たまふ、同じこと。この君は、おのれあらむ限りは、さてものしたまひてむ。うち続き、幼き人々あれば、頼もし。かうて、はやう四の君なむ、思ふ人少なきやうに物したまふなるを、おのれ一向に領りきこえむと思ふ。その君達の得たまはむに添へられよ。今ニ所には、御夫たちになむつけて仕うまつるべき」と宣へば、越前の守、かしこまり喜ぶ。「まづ、かくなむと物しはべらむ」とて立てば、「もし返しなどしたまへむ、取りて物したまふな。むつかし、同じことをのみ言へば」と宣ふ。「帯は、なほ、かくて、人に賜はせ、つかはせたまはむ」と申したまへば、「今用ならむをりは物せむ。うとき人達にしあらねば」とて、しひて取らせたまふ。




i sens entrar-hi, des de la porta estant, el plorava El Taishô restà a sa residència fent companyia a ses fills. Cada jorn es traslladava a la casa del difunt Dainagon mentre feia els arranjaments pel funeral i donava les instruccions adients. Hauria volgut entrar-hi, emperò, son pare, el ministre de la Dreta, l'exhortà a no fer-ho perquè feia molt poc que l'emperador era al tron i una llarga absència de la cort seria molt desconvenient. També Ochikubo li ho demanà :

– Si portessis els nens ací hauríem de fer una cerimònia de purificació i açò seria malestant. Si ells restessin sols a casa de Sanjô mentre tu ets ací ens amoïnaríem molt, resta allà.

El Taishô no era avesat a ésser allà sol. Esguardà els nens, jugà amb ells i es sentí molt sol. Quan pensà en com d'aviat el Dainagon havia traspassat sentí que li hauria agradat fer més coses promptament per ell.

El funeral es celebrà tres jorns després del traspàs car era un jorn malaurat. Molts dignataris del quart i cinquè rang hi foren presents i escortaren el Taishô a la cerimònia. Hom digué que el Dainagon havia hagut una benaurada mort. Per la durada del dol tota la família es traslladà a unes casetes que es dreçaren per aquella ocasió mentre un gran nombre de monjos de molta virtut es reuniren a la residència.

No passava un jorn que el Taishô no hi anés i parlés amb Ochikubo de fora estant sobre els arranjaments que calia fer. Veure-la abillada de fosc amb la pal·lidesa de son rostre pell dejuni l'adoloria.

Eixes llàgrimes
vessades són com un riu
que amb les teves
amaren les mànigues
fins a semblar un estany.

I ella contestà :

Amb les mànigues
al riu de mes llàgrimes
desfetes al fons
és com dir que m'abillo
amb vestit de glicines. (91)


I anant i venint de les dues cases passaren els trenta jorns de purificació.

– Ara ja pots tornar. Els nens t'enyoren.
– No puc encara. Tornaré passats els quaranta-nou jorns de dol.

Així el Taishô anà cada nit allà.

S'arribà al darrer jorn del dol i a la residència del Dainagon es celebrà el servei de difunts arranjat amb tota solemnitat pel Taishô. Fills i filles acompliren perfectament llurs obligances i el servei fou esplèndidament reeixit.

A la cloenda el Taishô digué a Ochikubo :

– Bé, vine ja. Altrament et podrien recloure en una cambra......
– Quina impertinència! No ho tornis a dir açò. Si et sentissin pensarien que no has oblidat tot allò i no voldrien tenir res a veure amb nosaltres. Ara que mon pare no hi és vull demostrar-los mon afecte.
– Tens raó. Ara cal fer costat a tes germanes.

Quan l'Echizen no Kami sentí que se'n tornaven a Sanjô es reuní amb ells i els hi lliurà els objectes i les escriptures que els hi havia deixat son difunt pare.

– Són coses insignificants, mes és l'herència que us ha deixat,

El Taishô ho contemplà. Hi havia tres “obis”, un d'ells era aquell que ell mateix li havia donat i que era el més valuós. Hi havia les escriptures d'unes propietats i el plànol de la residència familiar.

– Són propietats que no són pas malament. Emperò, per què no ha deixat aquesta casa a ses fills i a la Kita no Kata? Teniu un altre lloc?
– No n'hi ha cap altre – digué Ochikubo- Jo no vull aquesta casa on hi han viscut sempre. Penso donar-la a la Kita no Kata.
– Açò està molt bé. Si l'haguéssim mentre ells no en tenen pas, es sentirien agreujats.

Demanaren a l'Echizen no Kami d'acostar-s'hi.

– Vós coneixeu aquest afer en detall. Per què se'ns dona tant? És per la influència de mon càrrec?

Digué el Taishô tot rient.

– No és pròpiament açò. Sa darrera voluntat fou de llegar-vos-ho tot.
– Molt prudent de sa part. Com dia ella, com podria jo haver aquesta casa on sempre hi veu viscut? És la Kita no Kata qui l'hauria d'haver. D'aquests “obis” un és per al Saemon no Suke i un per a vós. Guardaré les escriptures de la casa de la província de Mino i l'altre “obi”, perquè no sembli que no valoro prou son llegat.

L'Echizen no Kami digué refusant :

– Açò és malestant. Encara que no us ho hagués llegat seria només a vós de disposar-ne, i més encara havent estant aquesta sa voluntat. Cadascun de nosaltres ha rebut qualque cosa.
- Se'm fa estrany açò que dieu. Ningú no us retrauria si us quedéssiu la casa. A ella tant li fa haver-la com no. Mentre jo sigui en vida a ella no li mancarà de res. A més, hi ha els fills que tindrien cura d'ella. Així que com la quarta damisel·la (92) no té ningú que vetlli per ella jo faré allò que calgui perquè no tingui cap mancança. També afavoriré els marits de la primera i segona dames.

L'Echizen no Kami en restà molt content i agraït. S'alçà per a anar-se'n.

– Diré açò a ma família.
– Si ho refusen no acceptaré cap retorn. Seria una inconveniència.
– Aquests “obis” podríeu fer-ne present a algú.
– Si en tingués necessitat us els demanaria. Ara tenim una relació.

I insistí perquè els hagués.

- - - - - -

91 – Joc de paraules amb “fuchi” (淵) : llac, estany, aigües profundes, etc. , i “fuji” (藤) : glicina, el qual color era emprat per a la roba de dol.
92 - La nota que acompanya el text esmenta altres versions on hi apareix també la “tercera dama”, com no és el cas en aquesta versió no ho tradueixo.

o0o

24 d’agost de 2019

小林 一茶 -99-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




釣人やいま~しいと夕桜
つりびとや いまいましいと ゆうざくら
Tsuribito ya-imaimashii to-yuuzakura

Per al pescador
una nosa al vespre
flors de cirerer.




桃咲くや犬にまたがる悪太郎
ももさくや いぬにまたがる あくたろう
Momo saku ya-inu ni matagaru-aku taroo

Flors de presseguer
el noi entremaliat
cavalca un gos.


o0o


小林 一茶 -98-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




正直はおれも花より団子哉
しょうじきは おれもはなより だんごかな
Shojiki wa-ore mo hana yori-dango kana

Amb sinceritat
més que flors prefereixo
una panada.




大かたは泥にひつゝく桜哉
おおかたは どろにひっつく さくらかな
Ookata wa-doru ni hittsuku-sakura kana

Al fang sens dubte
restareu enganxades
flors del cirerer.


o0o

小林 一茶 -97-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




ちる花をざぶ~浴る雀哉
ちるはなを ざぶざぶあびる すずめかな
Saru hana o-zabuzabu abiru-suzume kana

Tot fent esquitxos
un pardal fa banyada
en la florida.




花の木にさつと隠るゝ忰哉
はなのきに さっとかくるる せがれかな
Hana no ki ni-satto kakururu-segare kana

I sobtadament
als arbres en florida
s'amaga mon fill.

o0o

17 d’agost de 2019

与謝蕪村 - 90
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR


猪の露折かけてをみなへし
Inoshishi no tsuyu ori kakete ominaeshi.

Les patrinies
la rosada trencada
per el porc senglar.

白萩を春わかちとるちぎり哉
Shirahagi wo haru wakachi to suru chigiri kana.

Em comprometo
a tallar el trèvol blanc
en primavera.

澗水湛如藍 Rierol de color virolat de la muntanya.

朝がほや一輪深き淵のいろ
Asagao ya ichirin fukaki fuchi mo iro.

La meravella
una flor amb el color
d'aigua profunda.

o0o

与謝蕪村 - 89
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR


山は暮て野は黄昏の薄哉
Yama wa kurete no wa tasokare no susuki kana.

Muntanya fosca
en el camp del capvespre
les eulàlies.

里人はさともおもはじをみなへし
Satobito wa sato mo omowaji ominaeshi.

Les patrinies
el pagès ni hi pensa
que les té al camp.

茨老すゝき痩萩おぼつかな
Ibara oi susuki yase hagi obotsukana.

Espines velles
eulàlies petites
trèvols insegurs.

o0o

与謝蕪村 - 88

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



遊行柳のもとにて Sota el salze de Yûgyô.


柳散清水涸石處々
Yanagi chiri shimizu kare ishi tokorodokoro.

Fulles disperses
el rierol assecat
les pedres són arreu. (36)


小狐の何にむせけむ小萩はら
Kogitsune no nani ni musekemu kohagi-hara.

Al prat dels trèvols
què li fa esbufegar
la guineueta?
- - - - - -
36 - Referència al poema no. 262 de Saigyô (西行 ,1118-1190) en l'antologia Shinkokinwakashû (新古今和歌集) :
道のべに清水ながるる柳かげしばしとてこそ立ちどまりつれ.

El tercer vers té sis síl·labes.
o0o

10 d’agost de 2019

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-99-




Temes diversos

水のおとはさびしき庵のともなれやみねの嵐のたえまたえまに

みつのおとは- さびしきいほの- ともなれや- みねのあらしの- たえまたえまに

Mizu no oto wa-sabishiki io no-tomo ware ya-mine no arashi no-taema taema ni

El soroll de l'aigua
és al solitari jaç
com si fos amic
i fa barrejadissa
amb la tempesta al cim

Poema no. 944

Nota : el primer vers té sis síl·labes.
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-98-




Temes diversos.

入日さす山のあなたは知らねども心をぞかねておくり置きつる

いりひさす-やまのあなたは-しらねとも-こころをかねて-おくりおきつる

Irihi sasu-yama no anata wa-shiranedomo-kokoro o kanete-okuri okitsuru

No sé què hi ha
enllà de la muntanya
amb el capvespre
mes jo hi he enviat
per davant ma pensada

Poema no. 942
Nota : La muntanya al capvespre simbolitza el paradís de Buda. Vegeu també nota del poema 92.
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-97-



Temes diversos

谷の間にひとりぞ松はたてりけるわれのみ友はなきと思へば

たにのまに- ひとりぞまつも- たてりける- われのみともは- なきかとおもへば

Tani no ma ni-hitori zo matsu mo-taterikeru-ware no mi tomo wa-naki ka to omoeba

A la clotada
s'hi alçava aquell pi
tot solitari
i jo pensant que només
era jo sens cap amic

Poema no. 941
o0o

3 d’agost de 2019

o0o
YAMATO MONOGATARI (大和物語) 173

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百七十三】


よしみねのむねさたの少将ものへゆく道に五条わたりにて雨いたうふりけれはあれたるかとに立かくれて見いるれは五間はかり なるひはたやのしもに土やくらなとあれとことにひとなと見えすあゆみ入てみれははしのまに梅いとおかしう咲たり鴬もなく人ありともみえぬみすの内よりうすいろのきぬこききぬのうへにきてたけたちいとよきほとなる人のかみたけはかりならんとみゆなるか
葎おひて荒たる宿を鴬の人くとなくや誰とかまたむ
とひとりこつ少将
きたれ共いひしなれねは鴬のきみに告よとをしへてそなく
とこゑおかしうていへは女おとろきて人もなしと思ひつるに物しきさまをみえぬる事とおもひてものもいはすなりぬ男えんにの ほりてゐぬなとか物ものたまはぬ雨のわりなく侍つれはやむまてはかくてなんといへはおほちよりはもりまさりてなんこゝは中々といらへけり時は正月十日のほ となりけりすのうちよりしとねさしいてたり引よせてゐぬすたれもへりはかはほりにくはれて所々なし内のしつらひ見いるれはむかしおほえてたゝみなとよかり けれとくちおしく成にけり日もやう/\暮ぬれはやをらすへり入てこの人をおくにもいれす女くやしとおもへとせいすへきやうもなくていひかひなし雨は夜ひと よふりあかして又のつとめてそすこしそらはれたる男は女のいらむとするをたゝかくてとていれす日もたかうなれは此女のおや少将にあるしすへきかたのなかり けれはことねりわらははかりとゝめたりけるにかたいしほさかなにしてさけをのませて少将にはひろき庭に生たるなをつみてむし物といふものにしてちやうわん にもりてはしには梅のはなのさかりなるをおりてその花ひらにいとおかしけなる女のてにてかくかけり
君か為衣のすそをぬらしつゝ春のゝに出てつめるわかなそ
男これをみるにいとあはれにおほえて引よせてくふ女わりなうはつかしと思てふしたり少将おきてことねりわらはをはしらせて すなはち車にてまめなる物さま/\にもてきたりむかへに人のあれはいま又も参こんとていてぬそれより後たえすみつからもきとふらひけり万のものくへとも猶 五条にてありしものめつらしうめてたかりきと思出ける年月をへてつかうまつりし君に少将をくれ奉りてかはらん世を見しとおもひて法師に成にけりもとの人の もとにけさあらひにやるとて
霜ゆきのふるやかしたにひとりねのうつふしそめのあさのけさなり
となんありける


El capità Yoshimine no Munesada (344) anava als seus assumptes quan per la Cinquena Avinguda el sorprengué la pluja i s'aixoplugà en un portal ruïnós. Dóna una llambregada a l'interior. Sota una teulada d'escorça de xiprer hi havia una casa d'uns cinc cofats i recambrons fets de terra, mes no hi veié ningú. Hi entrà i copsà al costat d'una escala una prunera florida. També hi cantava un rossinyol. Rere una persiana on semblava no haver-hi ningú veié una dona vestida de color carmesí sobre un fons rosa pàl·lid, de bona talla, amb uns cabells que li arribaven als peus, i que murmurejava :

Ruïnosa llar
Plena d’artemísia
Arriba algú
Em canta el rossinyol
a qui puc jo esperar? (345)

El capità :

Sóc ací vingut
tot i sense dir-vos res
mes el rossinyol
canta anunciant-vos
que jo sóc ja arribat.

Això de plaent digué i la dona, sorpresa de veure's en una situació poc escaient quan creia que no hi havia ningú, restà sens dir res. L'home pujà a la galeria.

-No dieu res? Com feia un bon xàfec m'he aturat ací fins que parés.

-Hi ha més pluja ací dintre per les goteres que no pas al carrer gran – digué ella.

Era cap al desè jorn de la primera lluna. Del darrere de la persiana se li féu lliscar un coixí, ell l'estirà i s'hi assegué. Les vores de la persiana havien estat mossegades dels ratpenats i alguns bocins havien desaparegut. Ullà l'interior. L'endreçament feia imaginar com havia estat antigament, les estores eren de qualitat, mes llastimosament gastades. Mica en mica s'enfosquia el jorn, llavors l'home anà cap a dintre silenciosament i agafà la dona no deixant-la retirar-se a l'interior. Ella en fou vexada, emperò, desvalguda, impotent per a fer altrament restà callada. Plogué tota la nit fins a l'alba tot i que el cel clarejà una mica. La dona féu per retirar-se mes ell no la deixà.
Quan el sol era ben alt, els pares de la dona haurien desitjat oferir al capità un àpat adient, emperò, no tenien mitjans. Oferiren al patge que l'havia acompanyat sake i unes salaons amb sal gruixuda, i per al capità unes herbes que creixien en el gran jardí de la casa amb les que feren un brou presentat en un bol d'arròs i per bastonets uns branquillons de prunera florida. Sobre les fulles una mà femenina molt agradosa havia escrit :

Ha estat per vós
que s'ha mullat la vora
d'aquest mon vestit
quan al camp primaverenc
he collit l'herba tendre. (346)

Quan ho llegí l'home en fou colpit, s'apropà el bol i menjà. La dona contorbada era prostrada. L'home s'alçà i envià el patge perquè portés immediatament del carruatge els articles més imprescindibles. Com s'havia de trobar amb gent, digué que se n'havia d'anar, emperò, que tornaria, i partí. Després d'allò, tingué la volença de fer-hi moltes visites.
Assaborí moltes menges, emperò, sempre recordà la menja que li oferiren a la Cinquena Avinguda, especial i saborosa.
Anys i llunes passaren, traspassà l'emperador (347) a qui havia servit, no volgué contemplar els canvis del món i entrà en religió.
A ca aquella dona d'antany envià una estola per rentar i amb això :

Gebrada i neu
penetren ma vella llar
on dormo tot sol
ací tintada fosca
mon estola de cànem. (348)
- - - - -
344 - Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890).
345 – Aquest poema és força semblant al no. 1011, del llibre 19, Kokinshûwakashû (古今和歌集).
346 – Poema semblant al no. 21, llibre 1, Kokinshûwakashû (古今和歌集). Amb variacions també al no. 24, llibre 1, Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集).
347 - Emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).
348 - Poema semblant al no. 1068, llibre 19, Kokinshûwakashû (古今和歌集), amb variacions i nombrosos jocs de paraules.






YAMATO MONOGATARI (大和物語) 172

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百七十二】


亭子のみかといし山につねにまうて給けり国のつかさたみつかれくにほろひぬへしとなんわふるときこしめしてこと国々のみさ うなとに仰てとの給へりけれはもてはこひて御まうけをつかうまつりてまうて給けり近江のかみいかにきこしめしたるにかあらんとなけきおそれて又むけにさて すくしてんやとてかへらせ給うちいての浜によのつねならすめてたきかりやともをつくりて菊のはなのいとおもしろきをうへて御まうけつかうまつれりけり国の かみはおちおそれて外にかくれをりてたゝくろぬしをなんすへをきたりけるおはしましすくるほとに殿上人くろぬしはなとてさてはさふらふそととひけり院も御 車をさへさせ給てなにしにこゝにはあるそととはせたまひけれは人々とひけるに申ける
さゝら浪まもなく岸をあらふめり渚清くは君とまれとか
とよめりけれはこれにめて給てなんとまりて人々にもの給てかへらせ給ひける


L'emperador retirat del Teiji pelegrinava sovint a Ishiyama. Una vegada sabé que el governador de la província es planyia de què allò era esgotador per a la gent i la ruïna de la contrada. L'emperador ordenà que les despeses fossin a càrrec de les hisendes d'altres contrades i les provisions foren portades d'arreu per al pelegrinatge següent.

El governador d'Omi es preguntà com havia pogut sa majestat assabentar-se de ses planys, i patís neguitós. Féu com si no en sabés res i l'atengué amb tots els honors. A la platja d'Uchiide, per on havia de tornar l'emperador retirat, féu construir per rebre'l una magnífica residència provisional, plantar crisantems esplendorosos i tots els arranjaments adients. El governador era també temorenc i anà a un altre indret a amagar-se deixant només Kuroneshi (342) al lloc. Quan sa majestat arribà la gent de son seguici preguntà :

-Què hi fa ací Kuroneshi?

Inclús l'emperador retirat féu aturar son carruatge i féu demanar què hi feia allà, i quan se li preguntà Kuroneshi contestà :

Infatigables
les ones esbandeixen
els marges del llac
a la riba tan neta
resteu-hi vós mon senyor. (343)

Això composà i sa majestat complagut hi restà, i després d'atorgar presents a tothom se'n tornà.
- - - - - -

342 – Ôtomo no Kuronushi (大友 黒主, ¿-?), besnét de l'emperador Kôbun (大友皇子,648-672).
343 – Poema no. 1655, llibre 16, Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集), amb algunes variacions.
o0o