2 de maig de 2020

おらが春 -03-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828).




正月元日の夜の丑刻より始りて、打つゞき八日目/\に、天に音樂あると云ふこと、誰といふともなく云觸らして、いつ/\の夜そんぜうそこにてしかと きゝしと人もあり、又吹風の迹なし事とけなすものもあり。其噂東西南北にはつと弘りぬ。つら/\思ふに、全く有りと信じがたく、又ひたすらなしとかたつけ がたし、天地ふしぎのなせるわざにて、いにしへ甘露を降らせ、乙女の天下りて舞しためしなきにしもあらず、今此天下泰平に感じて、天上の人も腹鼓うち、俳 優してたのしむならめ、それを聞得ざるは其身の罪の程によるべし。何にまれあしからぬとりさたなりと、三月十九日夕過より、誰かれ我菴につどひつゝ、おの /\息をこらして今や/\と待うち、夜はしらしら明て、窓の梅の木に一聲有り、
今の世も鳥はほけ經鳴にけり ゝ一茶
鶯の馳走に掃しかきねかな ゝ
馬までもはたご泊や春の雨 ゝ
雀の子そこのけ/\御馬が通る ゝ
かすむ日やしんかんとして大座敷 ゝ
横乘の馬のつゞくや夕雲雀 ゝ
京島原
入口のあいそになびく柳かな ゝ
藪村やまぐれあたりも梅の花 ゝ
正月や夜はよる迚うめの月 ゝ
茶屋むらの一夜にわきし櫻かな ゝ
翌/\と待たるゝうちが櫻かな 白飛
なぐさみにわらを打也夏の月 一茶
卯月八日
長の日をかはく間もなし誕生佛 ゝ
五月雨も中休みかよ今日は ゝ
病後
ちりの身とともにふは/\紙帳哉 ゝ
五月雨も仕廻のはらり/\かな ゝ
小座頭の天窓にかぶる扇かな ゝ
竹の子と品よく遊べ雀の子 ゝ
入梅晴や二軒並んで煤拂ひ ゝ
谷藤橋
這わたる橋の下よりほとゝぎす ゝ
はつ瓜を引とらまへて寐た子哉 ゝ
人形町
人形に茶を運ばせて門凉み ゝ
今迄は罰もあたらず晝寐蚊屋 ゝ
蚊がちらりほらり是から老が世ぞ ゝ
世がよくばも一ツ泊れ飯の蠅 ゝ
卯の花に一人きりの社かな ゝ
幽栖
蟲にまで尺とられけり此はしら ゝ

身一つすぐす迚山家のやもめの哀さは

おの(が)里仕舞てどこへ田植笠 ゝ
あつぱれの大わか竹ぞ見ぬうちに ゝ
花つむや扇をちよいとぼんのくぼ ゝ
としよりと見るや鳴蚊の耳のそば ゝ
戸隱山
居風呂へ流し込たる清水かな ゝ
此入りはどなたの菴ぞ苔清水 一茶
一つ蚊のだまつてしくり/\かな ゝ
その門に天窓用心ころもがえ ゝ
かくれ家の柱で麥を打れけり ゝ
越後女旅かけて商ひする哀さを
麥秋や子を負ひながらいはし賣 ゝ
笋や人の子なくば花咲ん ゝ
芝でした休み所や夏木立 ゝ
山苔も花さく世話はもちにけり ゝ
孑孑の天上したり三ケの月 ゝ
獨樂坊
寐所見る程は卯の花明りかな ゝ
法の山や蛇もうき世を捨衣 ゝ



Corria la brama que des de l'hora del Bou (10) el matí de cap d'any s'havia sentit una música celestial que es repetia cada vuit jorns. Hi havia gent que la sentia en aital nit o en aital indret, mentre altri deia que passava com bufada de vent sens deixar petja. Aquesta brama s'escampava als quatre vents. Pensí en açò amb molta cura. Era difícil de creure-ho i alhora no deixar de prendre-ho seriosament. Entre les meravelles del cel certament hi havia des de l'antigor la caiguda de la dolça rosada (11) i de la baixada de les verges celestials (12) que feren danses. Potser sentint que el món ha rebut ara la pau els éssers celestials es piquen el ventre d'acontentament i, si per cas, no els sentim, és degut als nostres pecats.
Tot pensant que es tractava d'un rumor estrany, el dinou de la tercera lluna, passat el vespre, alguns amics s'aplegaren a ma cabana. Gairebé sens ni respirar esperàrem frisosos. La nit es féu alba i de la prunera a la finestra es sentí un cant :


També en el mon
d'avui un ocell canta
“Sutra del Lotus” (13)

Per a festejar
el rossinyol netejo
la meva barda.

També el cavall
té aixopluc a l'hostal
pluja del matí

Aparteu-vos i
aparteu-vos pardalets
que passa En Cavall. (14)

Jorn de boirina
seient a la gran sala
tot en silenci.

Muntats al gairó
passen i passen cavalls
alosa de nit.

A Shimabara, Kyoto (15)

A la portada
tremolós és el salze
tot saludant-vos.

Poble de matolls
com a benastrugança
flors de prunera.

Dia de cap d'any
aquesta nit és la nit
lluna del pruner.

Poble de cases
de te de nit han brotat
flors de cirerer.

Demà o passat
jo us sóc en espera
flors de cirerer. (Hakushi - 16)

Entretenint-me
espallusso la palla
en lluna d'estiu.

Vuitè jorn de la quarta lluna

Un dia ben llarg
ni un moment sedegós
fa anys el Buda. (17)

Cinquena lluna
tes pluges semblen haver
un repòs avui

També és de pols
la fràgil mosquitera
i com jo mateix. (18)

Cinquena lluna
tes pluges acabades
mes fan esquitxos

El music ceguet
es cobreix el caparró
amb el seu ventall.

Vinga pardalets
amb els rebrots del bambú
juguem-hi gentils.

Les pluges fetes
dues cases veïnes
fan netejada.

Pont de la vall de les glicines

Tot a rossegons
per al dessota del pont
una cuquella.

Tot arrapant-se
a un meló novençà
s'adorm l'infantó.

El carrer de les nines (19)

Amb el te servit
per les nines sóc al fresc
de la portada.

I bé sens càstig
sota la mosquitera
faig migdiada. (Haiku repetit. Vegeu 04).

Mosquits i mosquits
per ací i per allà
món de vellesa. (20)

Si el món va bé
fins les mosques fan sojorn
en el meu arròs. (21)


És allà tot sol
entre flors de dèutzia
un santuari.

Vida en quietud (22)

Fins i tot el cuc
li fa el mesuratge
a la columna. (23)

La tristor d'una vídua que viu tota sola a la muntanya

La feina feta
poblet on planto l'arròs
amb el meu barret.

Esplèndid i gran
s'ha fet el jove bambú
sens adonar-me'n.

Mentre collint flors
ha posat el seu ventall
entre cap i coll. (24)

Saben que sóc vell
els mosquits que brunzinen
per mes orelles.

A la muntanya de Togakushi

Passa un corrent
d'aigua de la muntanya
per ma banyera.

De qui l'ermita
que és allà amb l'aigua
verda de molsa?

I aquell mosquit
silenciós insisteix
picant i picant.

Passant la porta
ves amb compte amb el cap
que vas endreçat.

En aquell recés
algú contra el pilar
hi bat la palla.

La tristor d'una dona d'Echigo venedora ambulant.

Bladars de tardor
ella hi ven sardines
carregant l'infant.

Rebrots de bambú
si no hi haguessin nens
seríeu en flor.

Faig de la gespa
el meu indret de repòs
als arbres d'estiu.

A la muntanya
la molsa dóna ajut
a la florida.

Pugen cap al cel
xiques larves de mosquit
lluna de tres quarts.


A la residència de Dokuraku (25)

Flors de dèutzia
fins tot el dormitori
me m'il·luminen.

Al clos d'un temple
una serp deixa la pell
d'aquest món sòrdid.
- - - - - -
10 - – Ushi koku (丑刻) : hora del Bou, període de temps comprès entre les 01-03 hores.

11 – Referència a la caiguda d'una rosada dolça en temps de l'emperador Tenmu
(天武天皇, 631 – 686) que era l'elixir de la immortalitat, segons la tradició xinesa.

12 – Una vegada l'emperador Tenmu era la muntanya de Yoshino tocant un “koto” i les verges celestials van baixar del cel per a escoltar-lo. El koto (琴) és un instrument de corda, normalment de tretze cordes, que es toca horitzontalment pinçant les cordes.

13 - Myōhō Renge Kyō (妙法蓮華経) : Sutra del Lotus de la llei suprema. És un mantra que constitueix la part central de totes les formes del budisme Nichiren. Aquest “mantra” li va ser revelat al budista japonès Nichiren (日蓮,1222-1282) l'any 1253.
14 – Referència a una curta peça teatral “kyôgen” (狂言) que s'interpreta durant els entreactes del teatre Nô (能). Els nens hi juguen muntats en un pal tot cridant “Aparteu-vos que passa en Cavall!”.
15 – Barri del plaer de Kyoto.
16 – Hakuhi. Era de Nagano. El seu nom era Kobayashi Eijirô.
17 – Per l'aniversari de Buda es fan moltes libacions i la gent vessa aigua i te sobre les estàtues.
18 – Les mosquiteres eren de paper blanc.
19 – Ningyôchô, Nom d'un barri del Nihonbashi a Tòquio, que en aquell temps es deia Edo (江戸).
20 – Els vells havien de suportar l'hivern i i els mosquits anunciaven l'estiu.
21 – Significa que hi ha hagut una bona collita . Fa referència una cançó popular ”... enguany l'any és bo...”.
22 – Va ser un any sense neguits per a Issa.
23 – Segons una dita de Kitashinano (北信濃の俗諺) : Si un cuc reptador et puja al cap la vida s'ha acabat”.
24 – Durant els tres mesos d'estiu els monjos budistes viuen retirats fent exercicis espirituals i fan ofrenes de flors a Buda.
25 - Dokuraku (獨樂, ¿-?) "El monjo que gaudeix estant sol" o "El monjo que és naturalment feliç". Aquest és el nom artístic d'un poeta amic d'Issa que va ser el seu deixeble durant molt anys. Era el cap d'un temple budista de la secta Shingon (真言宗).
o0o