28 de desembre de 2008

NTCJ 07

東房朔
Tôbôsaku

Autor : Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolific i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Entre la seva producció dramàtica cal destacar 芭蕉 (Bashô), 雨月 (Amezuki), 玉葛 (Tamakazura) i 賀茂 (Kamo – veure NTCJ 03).
Obra de l'any 1524.

Argument : Un oficial de la cort imperial xinesa es presenta i fa un panegíric de les virtuts de l'emperador, exaltant la pau i la concòrdia del seu regnat. Explica que ha aparegut un ocell blau amb tres potes que sobrevola el palau i que s'ha de convocar els àugurs per esbrinar si es un senyal de bon averany. Arriba l'emperador (1) per celebrar les festes del “Tanagata” (2), com cada any. Després d'un reguitzell de termes laudatoris sobre la festa i les estacions de l'any arriba un ancià (東房朔 - 3) que demana audiència amb l'emperador per explicar-li que el vol de l'ocell blau és un bon auguri. Es tracta de l'au predilecta de Seiôbo (西王母), la deessa de la longevitat, que té un jardí on els presseguers només donen fruit un cop cada tres mil anys i qui en menja viu tres mil anys. Surten dos ermitans que han baixat de les muntanyes i parlen sobre la llarga vida que donen aquests préssecs a qui té la sort de tastar-ne, llavors apareix l'esperit del pinyol del préssec (emprat en la farmacopea xinesa) i tenen un diàleg sobre las qualitats que també té el fet de només llepar el pinyol. Finalment Tôbôsaku crida Seiôbo perquè faci ofrena dels seus préssecs a l'emperador. La deessa arriva dalt d'un drac i tots es fan compliments fins que Seiôbo torna al seu reialme dels préssecs de la llarga vida.

(1)Es tracta de l'emperador xinés Han Wu (漢武帝, 156-87 a.e.c.). Tot i les notes sobre budisme de l'obra aquest emperador no era seguidor de la doctrina de Sakyamuni, però va ser durant el seu regnat que va establir ambaixades amb països de l'Àsia central i va rebre moltes estatues del panteó budista.
(2)Llegenda de Tanabata (七夕), Festivitat de les Estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (Shokujô織女), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realizar durant l’any. Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar d'un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes.
(3)Era un personatge xinès anomenat Dongfang Shuo.
Va estar a la cort de l'emperador Han Wu. Molta gent el considerava un sant i altres un simple mortal molt espavilat, amb un comportament a vegades molt seriós i altres vegades molt superficial. Històricament ha esdevingut un personatge a qui se li atribueixen tota mena de bromes i acudits. És una figura important dintre del taoïsme popular. Ell és el protagonista de la legenda que li atribueix el robatori dels préssecs de la longevitat del jardí de la fada (en altres textos “Reina de l'Oest”) Seiôbo (西王母, en xinès Xiwang Mu). Hi ha tota una iconografia que representa aquests dos personatges sempre amb els préssecs a la mà perquè es creia que el préssec era la fruita de la longevitat i sota aquest concepte apareix en nombrosos textos literaris tant de la Xina com del Japó. Sobre els “tres mil anys” altres fonts parlen de només “mil anys”, però hem de considerar que aquestes xifres eren simbòliques i volien expressar una tongada de temps impensable.
.


El Heike Monogatari també cita Tôbôsaku en el llibre III, “El naixement del príncep” ;平家物語。三。御産。
................金錢九十九文、皇子の御枕に置き、「天を以て父とし、地を以て母と定め給へ。御命は方士東方朔が齡を保ち、御心には天照大神入替らせ給へ。」
.........”(Komatsu) va depositar noranta-nou monedes d'or a la capçalera del bressol del príncep : Que el cel sigui son pare i la terra sa mare! Que sa vida compti tants anys com la de Tôbôsaku, el mag, i que en son cor es digni penetrar la gran divinitat del cel!..................”

Les referències budistes són constants en tota l'obra i, naturalment, no podia faltar el Sutra del Lotus (妙法蓮華經 – MyôKôrengekyô -, generalment abreujat “Hôkkekyô”, 法華經).
A la peça de teatre es parla sobre les austeritats religioses i el desig d'arribar al Nirvana, contraposat a la superstició i a la ignorància per aconseguir la immortalitat o la longevitat a qualsevol preu.

L'obra exalta la bondat de les estacions, especialment de la tardor, i ens ho enalteix amb un poema del Kokinshû (古今集 ), exactament el no. 169 de Fujiwara no Toshiyuki ( - El noble Fujiwara no Toshiyuki, 藤原敏行朝臣 / 藤原敏行, naixement 901?/907?- ?).
Hi ha poques dades sobre la seva vida. A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats dels quatre emperadors que va servir :

秋立つ日よめる
Compost el primer dia de la tardor

秋きぬと 目にはさやかに 見えねども 風の音にぞ おどろかれぬる
Els meus ulls no han esbrinat si ha arribat la tardor, sí m'ho diu, però, el so del vent.

19 de desembre de 2008

KOKINSHÛ (古今集) -48-

うりむゐんのみこのもとに、花見にきた山のほとり にまかれりける時によめる

Compost pels voltants de Kitayama tot contemplant les flors, en una visita al príncep a Urin-In (veure nota Kokinshû -35-)

いざけふは春の山辺にまじりなむくれなばなげの花のかげかは
いざきょうはーはるのやまべにーまじりなむーくれなばなげのーはなのかげかは

Anem per les muntanyes de primavera, i quan es faci fosc, ens acollirà l'ombra de les flors?

Poema no. 95

Autor : Sosei / Monjo budista (Sosei Hôshi, 素性法師, act. lit. 859-897)
Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.
 Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).
 Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i Oficial de la Guàrdia de Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), captítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……
 És un dels “Trenta-sis poetes Immortals”, com el seu pare.

13 de desembre de 2008

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -54-

旅人の宿りせむ野に霜降らば我が子羽ぐくめ天の鶴群
たびひとの-やどりせむのに-しもふらば-あがこはぐくめ-あめのたづむら

Si el gel colga els camps per on viatja el meu fill, aixoplugeu-lo sota les vostres ales, grues del cel!

Poema nº 1791

Autoria : La mare d’un home que viatjava des de Naniwa formant part d’una embaixada cap a la Xina l’any 733 (遣唐使母).

6 de desembre de 2008

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -82-

長からむ心も知らず黒髪のみだれて今朝はものをこそ思へ [80]
nagakaramu-kokoro mo shirazu-kuro kami no-midarete kesa wa-mono o koso omoe
Durarà per sempre? Ningú no ho pot saber. Els meus pensaments són al matí tan embullats com els meus cabells.

SENZAISHÛ no. 802. Amor. 千載集 / 恋

Autor : Taikenmon In no Horikawa / Horikawa, dama d'honor de Taikenmon In(待賢門院堀河, ¿-?)
Va estar al servei de l´emperadriu Taikenmon.In (待賢門院), esposa de Toba (鳥羽天皇, 1103-1156) i mare de Sutoku (崇徳天皇, 1119-1164).

29 de novembre de 2008

NTCJ 06

嵐山
Arashiyama

Autor : Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolific i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Entre la seva producció dramàtica cal destacar 芭蕉 (Bashô), 雨月 (Amezuki), 玉葛 (Tamakazura) i 賀茂 (Kamo – veure NTCJ 03).
Obra de l'any 1524.

Arashiyama és una muntanya situada a la província de Kyoto.

Argument : Un missatger de l'emperador de Saga es ordenat que vagi a esbrinar si ja han florit els cirerers d'Arashiyama. Allà es troba amb els “guardians de les flors”, les deïtats protectores, un matrimoni d'ancians que tenen cura del lloc i que li mostren la bellesa de la flors dels cirerers. Tot és un reguitzell de lloances a les flors, a la natura en general, i a la doctrina budista..


No està clar de quin emperador es parla.
Saga (嵯峨) és un poble a l'oest de Kyoto, i l'emperador d'aquest mateix nom (嵯峨天皇) s'hi va construir un palau quan es va retirar l'any 823.

Els cirerers d'Arashiyama van ser trasplantats des de Yoshino, Yoshino era, i és, un lloc molt famós per tots els seus cirerers, referència poètica gairebé obligada, fins i tot Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945) en el seu pròleg “japonès”, en va fer un altre en xinès, del Kokinshû (古今集) en fa esment :.....als matins de primavera, les flors dels cirerers de Yoshino només eren com núvols per l'esperit de Hitomaro........ (...春のあしたよしのの山のさくらは人まろが心にはくもかとのみなむおぼえけ る...). Va ser un emperador, també amb el nom de Saga, en aquest cas, però, és l'emperador Gosaga (後嵯峨天皇 , 1220-1272), qui va ordenar, a l'era Kenchô (建長 – 1249), trasplantar cirerers de Yoshino a la seva residència de la muntanya de Kame (亀山 - Kameyama), on es va retirar quan va abdicar. Kameyama es al davant d'Arashiyama.

El “Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) :"Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar” torna a aparèixer, aquí sobre el vent de primavera, fent una referència budista a un fragment de l'obra que parla del vent diví que “neteja” el cor de l'home dels enganys del món:

和漢朗詠集(下)風
春(はる)の風(かぜ)暗(あん)に庭前(ていぜん)の樹(き)を剪(き)り、
夜(よる)の雨(あめ)は偸(ひそ)かに石上(せきじやう)の苔(こけ)を穿(うが)つ、
春風暗剪庭前樹。夜雨偸穿石上苔。
春日山居 輔昭

Tot el darrer acte és ple de reflexions budistes sobre l'il.lusori món dels humans, els seus lligams als instints, tot amanit amb lloes a Buda i als bodhisattves.

KOKINSHÛ (古今集) -47-

はるのうたとてよめる
Compost com un poema de primavera.

みわ山をしかもかくすか春霞人にしられぬ花やさくらむ
みわやまをーしかもかくすかーはるかすみーひとにしられぬーはなやさくらむ
Per què amagues la muntanya de Miwa, boirina de la primavera? Potser ha florit una flor desconeguda pels humans?

Poema no. 94
Basat en el Man'yôshû, Poema no. 18 :
三輪山をしかも隠すか雲だにも心あらなも隠さふべしや
みわやまをーしかもかくすかーくもだにもーこころあらなもーかくさふべしや
Està amagada la muntanya de Miwa? Si els núvols tinguessin cor no l'amagarien.
Autor : Princesa Nukata (額田王, 630-690)

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

21 de novembre de 2008

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -53-

落ちたぎち流るる水の岩に触れ淀める淀に月の影見ゆ
おちたぎち-ながるるみづの-いはにふれ-よどめるよどに-つきのかげみゆ
L’aigua que vessa per les roques fa bassals on veig la imatge de la lluna.

Poema nº 1714

Autor : Anònim.

18 de novembre de 2008

Notes a l'atzar

Gran problemes, paraules petites

L'articulista d'un diari japonès parlava de la dificultat dels estrangers que viuen al Japó i que encara no tenen prou domini de la llengua per d'entendre les notificacions que fan els mitjans de comunicació en cas de desastres naturals, com els terratrèmols.
L'article diu que actualment hi ha a terres nipones uns 2,1 milions de forans, i que ells són precisament els que es poden veure més afectats pels accidents d'aquesta mena. El govern japonès prefereix en aquests casos fer habitualment les comunicacions en anglès i altres llengües en lloc de fer-ho en japonès senzill, però el problema rau en què les ràdios locals quan avisen de terratrèmols i de llocs o centres d'evacuació ho fan només en japonès.
Un exemple d'això va passar durant el gran terratrèmol de Hanshin el 1995. Hi va haver estrangers que només van poder restar a les seves llars damnificades a esperar que els seus amics els trobessin, i inclús aquells que van fugir cap als parcs un cop allà no sabien què havien de fer ja que no sabien llegir la informació escrita en japonès. En els casos de desastres naturals inclús els japonesos tenen manca d'informació, es pràcticament impossible pel govern o els mitjans de proveir els estrangers amb missatges amb les seves pròpies llengües , i amb l'increment de població estrangera amb la consequent profusió d'idiomes el pais té un problema cara a informació d'emergència.
L'article continua amb una serie d'exemples des d'el punt de vista lingüístic força interessant.
Casualment, aquell mateix vespre vaig veure una pel.lícula japonesa. L'acció passava a les acaballes de la guerra del Pacífic en un poble al sud del Japó. Unes camperoles carregades de queviures passen pel centre de la població i veuen un grup de gent escoltant un missatge pels altaveus connectats a una ràdio. Pregunten què passa i un home els hi diu que qui parla és l'emperador i que creu que parla de la guerra però no acaba de saber de què es tracta. Les noies paren l'orella i tampoc no entenen res, llavors van cap a casa. Un cop allà fan preparatius per evacuar el lloc que uns dies abans havia estat bombardejat i volen anar a les muntanyes per buscar aixopluc. Poc després s'anuncia per tot el poble que la guerra s'ha acabat, l'emperador ha confirmat la rendició incondicional de l'exercit nipó.
Això en va fer recordar que aquest cas no va ser aïllat. Vaig llegir molt del Japó de la postguerra i aquesta era una de les queixes de molts japonesos: el llenguatge arcaic, gairebé críptic de la casa imperial va provocar el desconcert en molts ciutadans. Posteriorment moltes veus van demanar que les comunicacions imperials empressin el llenguatge corrent de la seva gent, no pas unes formes clàssiques periclitades que provocaven l'estupefacció general.

14 de novembre de 2008

NOTES A L'ATZAR

Descoberta de textos del Genji Monogatari

Fa uns mesos el diaris japonesos van escampar la noticia de que s'havien descobert un parell de jocs complets dels 54 capitols del Genji Monogatari (源氏物語), la qual cosa s'espera obrirà la porta a noves interpretacions de la novel.la més antiga de la literatura considerant que enguany es celebra el seu mil.leni.
Molts dels capitols d'ambdós jocs de manuscrits són anomenats “Betsu-on”(別本), és a dir, “altres textos”, coneguts també com “Fujiwara no Teika” (藤原定家) que va ser qui en va editar l'edició manuscrita estándar, “Aobyoshi-bon” (青表紙本 - “El text amb tapes blaves”), o “Minamoto no Mitsuyuki” (源光行) que en va transcriure l'anomenat Kawachi-bon (河内本 - “El text Kawachi”).
Molta gent creu erròniament que la versió comercial publicada és el text original escrit per Murasaki Shikibu (紫 式部 ).
Malauradament no existeix el manuscrit original ni cap transcripció de l'època Heian. La versió actual està basada en l'Aobyoshi-bon que va ser transcrita durant el període Muromachi (1333-1568), és a dir, uns dos-cents anys després de que l'obra fos originalment escrita.
És sabut que quan Fujiwara no Teika va transcriure el “Tosa Nikki” (土佐日記) de Ki no Tsurayuki ((紀貫之) , el primer diari personal de la literatura japonesa escrit en “kana”, va fer alguns petits canvis en el començament de l'obra. Així doncs, és possible que també en fes al G.M.
Tot I que l'Aobyoshi-bon de Teika hagi anat consolidant-se amb els anys, el professor Kazuomi Ikeda de la Universitat de Chuo,un especialista en literatura clàssica japonesa, va dir que l'edició de Teika s'allunya de l'original de Murasaki.
Actualment els especialistes han començat a revalorar els Betsu-bon, que anteriorment havien estat considerats com manuscrits no publicats de transcriptors desconeguts. Han analitzat frases que podrien haver estat incloses en les edicions del G.M. durant el període Heian per copsar millor el punt de vista dels compiladors dels textos.
Les edicions dels Betsu-bon no només tenen errades sinó que també inclouen paraules de collita pròpia dels transcriptors segons els seus estat d'ànim provocats pel seu entusiasme o satisfacció.

KOKINSHÛ (古今集) -46-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた
Poema presentat al concurs sota el patronatge de l'emperadriu durant l'era Kanpyô (anys 889-898)

はなの木も今はほりうゑじ春たてばうつろふ色に人ならひけり
はなのきもーいまはほりうえじーはるたてばーうつろういろにーひとならいけり

Ara ja no es poden trasplantar els arbres florits. Quan s'acaba la primavera els colors s'apaguen, com la vida dels humans.

Poema no. 92

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897)
Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.

 Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).

 Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i Oficial de la Guàrdia de Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), capítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……

 És un dels “Trenta-sis poetes Immortals”, com el seu pare.

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -81-

秋風にたなびく雲の絶えまよりもれ出づる月の影のさやけさ [79]
akikaze ni-tanabiku kumo no-taema yori-more izuru tsuki no-kage no sayakesa
Brillant apareix la claror de la lluna pels núvols clivellats que s´emporta el vent de la tardor.

Nota : 崇徳院に百首哥たてまつりけるに
Recull de 100 poemes dedicats a l´exemperador Sutoku.

SHINKOKINSHÛ no. 413. Tardor. 新古今集 / 秋

Autor : Sakyô no Daibu Akisuke / El gran senescal de l´esquerra Akisuke, prefecte de la ciutat (左京大夫顕輔, 1090-1155).
Era Fujiwara no Akisuke (藤原顕季), pare de Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177) i poeta també.
Va recopilar l'antologia Shikawakashû (詞花和歌集) encarregada per l'emperador Sutoku (崇徳天皇 , 1119-1164) el 1144 i completada el 1151.

7 de novembre de 2008

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -52-

春日山 おして照らせる この月は 妹が庭にも 清けかりけり
かすがやま-おしててらせる-このつきは-いもがにはにも-さやけかりけり

Aquesta lluna que il.lumina els turons de Kasuga també ho fa al jardí de ma estimada.

Nota : En altres edicions la transcripció en “kana” és :
かすがやま-おしててらせる-このつきは-いもがにはにも-さやけくありけり
Poema nº 1074

Autor : Anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -80-

淡路島かよふ千鳥のなく声に幾夜寝ざめぬ須磨の関守 [78]
Awaji shima-kayou chidori no-naku koe ni-iku yo nezamenu-Suma no sekimori

Quantes nits t´han desvetllat, guardià de la barrera de Suma, la piuladissa dels estornells volant cap a l´illa d´Awaji ?

Nota : Poema al.lusiu al capítol “Suma” (須磨), capítol/llibre no. 12) del Genji Monogatari (源氏物語) :
Genji, exiliat a les ribes del Suma, una nit d´hivern, no pot dormir i sent la cridòria dels estornells:
.....とひとりごちたまひて、例のまどろまれぬ暁の空に、千鳥いとあはれに鳴く。
 「友千鳥諸声に鳴く暁は
  ひとり寝覚の床も頼もし」
 また起きたる人もなければ、返す返すひとりごちて臥したまへり.......

A Suma hi havia uns burots en el camí de Kioto cap a les províncies occidentals..

KIN´YÔSHÛ no. 288. Hivern. 金葉集 / 冬
Autor : Minamoto no Kanemasa ( 源兼昌, ¿-? ).
Va viure entre el final del segle XI i principis del XII, però no hi ha dades precises.
Va participar molt activament en els cercles poètics durant l´època de l´exemperador Horikawa (堀河天皇, 1079-1107).
No té cap antologia personal llevat d´alguns poemes en els reculls imperials.

6 de novembre de 2008

NTCJ 03

賀茂
Kamo

Obra de Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolific i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Entre la seva producció dramàtica cal destacar: 芭蕉 (Bashô), 雨月 (Amezuki), 玉葛 (Tamakazura), i la que encapçala aquest article.

El títol antic era 矢立鴨 (Yatate Kamo), aquí per “kamo” s'utilitza el mateix caràcter homòfon per designar l'ànec salvatge. En altres textos apareix com 加茂 , amb la mateixa pronunciació.

Argument : Un monjo xintoïsta comença el seu viatge cap a la capital i de passada vol visitar els dos santuaris xintoïstes de Kamo. Un cap allà, a la vora del riu, veu una fletxa amb unes aletes blanques dintre d'un senzill entramat de joncs. Llavors apareixen dues dones que amb unes galledes agafen l'aigua sagrada del riu. Parlen sobre el lloc i el monjo els hi pregunta el significat de la fletxa. Li expliquen que una vegada allà hi vivia una dona molt devota que sempre oferia als déus l'aigua del riu. Un dia va veure una fletxa surant a l'aigua, la va recollir i se la va emportar a casa seva. Poc després va descobrir que estava embarassada tot i ser encara verge. Va parir un nen i quan aquest tenia tres anys, en una reunió de gent a casa, va preguntar que qui era el seu pare i va assenyalar la fletxa. Llavors va ressonar un tro eixordador i tothom va creure que era fill del déu del tro i el nen va esdevenir-ne una deïtat. Se li va atribuir també a la mare la categoria de deessa, i com a tals eren venerats a Kamo. A continuació tot és un panegíric a la bondat d'aquestes deïtats i a la seva protecció.


賀茂 és una localitat al nord de Kioto, famosa pels seus dos grans santuaris. Un és Shimo Kamo (下賀茂), dedicat a la deïtat Tamayori Hime (玉依姫), també coneguda com a Mioya (御祖), i l'altre dedicat a Wake Ikazuki (別雷), fill de 御祖.
L'emperador Kanmu (桓武天皇, 737-806) va escollir aquestes deïtats com a protectores de la seva nova capital Heian-Kyô (平安京), l'actual Kyoto.

Uns versos del Man'yôshû (万葉集) ill.lustren les primeres escenes, exactament el poema no. 375, (Príncep Yuhara – 湯原王, ¿-?) i que trobarem posteriorment en el Shinkokinshû no. 654 (新古今集 – 巻第六冬哥) :

吉野なる菜摘の川の川淀に鴨ぞ鳴くなる山蔭にして

A la llacuna del riu de Natsumi que passa per Yoshino criden els ànecs salvatges a l'ombra de les muntanyes.


Altres referències / fonts :

- Shingosenshû (新後撰集) : “Nou recull posterior de poesia japonesa”
Autor : Fujiwara (o Nijô) Tameto ( 藤 / 二条 為世, 1251-1338). Consta de 20 volums i 1606 poemes, i no té cap pròleg.


- Kagakushū (下学集): “Col.lecció d'afers mundans” , també es llegeix Gegakushū. És un diccionari japonès de caràcters xinesos, amb data del 1444. Està distribuït en encapçalaments semàntics. El seu títol va referència a unes paraules de Confuci que es descriu a si mateix com “de pocs estudis però de gran penetració”. Cita que apareix en la seva obra “Lunyu” (下学而上達).
Va ser un dels primers diccionaris que podríem qualificar de populars, a diferència d'altres que eren adreçats exclusivament a la gent culta de la cort imperial.

- Shûishû (拾遺和歌集) “Collita de poesia japonesa”. Té 20 llibres i 1351 poemes. La recopilació va ser entre el 1005 i el 1011.

Llibre : 卷第二. 夏
Autor : Minamoto no Kintada Ason (源公忠朝臣 – 889-948):

行きやらで山路くらしつ時鳥今ひと聲のきかまほしさに
Amb la incertesa de seguir he restat a la muntanya, amb l'esperança de sentir una vegada més la veu del cucut .

- Kamo no Chômei (鴨長明) també hi és representat amb un dels seus poemes del Shinkokinshû (新古今集) :
石川やせみの小川のきよければ月もながれを尋ねてぞすむ

A Ishikawa el rierol de Semi is tan clar que fins i tot la lluna hi flueix i s'hi allotja.

En altres edicions hi ha un “kana” diferent després de 石川 / いしかは :
いしかはのせみのをがはのきよければ月もながれをたづねてぞす む

Tot i això el sentit resta el mateix.

També ens trobem amb una referència a la seva obra magna “Hôjôki” (方丈記), concretament el seu esplèndid començament :
行く川のながれは絶えずして、しかも本の水にあらず。よどみに浮ぶうたかたは、かつえかつ結びて久しくとゞまることなし。世の中にある人とすみかと、またかくの如し

“Incessant flueix l’aigua del riu i mai no és la mateixa. Damunt de l’aigua embassada la bromera es fa i es desfà i aviat desapareix. Així és la vida de l’home i de les seves estances en aquest món......”

Això es refereix a unes frases de la peça teatral en que es parla de l'aigua del riu que sempre és constant i per això mateix mai no és la mateixa.

- Kokinshû (古今集) – Poema no. 928
Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, 898-920) :
落ちたぎつ 滝の水上 年つもり 老いにけらしな 黒き筋なし
L'aigua de la cascada que es precipita avall, curulla d'anys, sembla un vell canós sense ni un cabell negre.

Més referències d'altres antologies imperials : Goshûiwakashû (後拾遺和歌集) i Shinkokinshû (新古今集).

- El Heike Monogatari (平家物語) hi és present amb una referència al poder benefactor de les deïtats sobre el món dels humans i amb la seva influència a favor de la pau entre els homes :
卷第二
康頼祝言
...............上一人より下萬民に至るまで、或は現世安穩のため、或は後生善所のために朝には淨水を掬で、煩惱の垢を濯ぎ、夕には深山に向て寶號を唱ふるに、感應怠ることなし........................

4 de novembre de 2008

Novetats de textos clàssics japonesos.

Acaba de publicar-se una nova traducció a l'anglès del clàssic Ogura Hyakunin Isshu (百人一首 ), l'autor és Peter McMillan i l'edició de Columbia University Press (Spring 2008), dintre de la col.lecció “Translations from the Asian Classics”. Té un pròleg a cura de Donald Keene i un epíleg d'Eileen Kato.
Aquesta traducció ha guanyat el premi Donald Keene Center Special Prize 2008.
S'en prepara un edició en japonès.

NOTES A L'ATZAR

Una nova versió moderna del Genji Monogatari

Fa uns mesos es va presentar una nova versió moderna del G.M. feta per una monja budista, Setouchi Jakucho (瀬戸内 寂聴), també escritora I activista coneguda com a Setouchi Harumi (瀬戸内 晴美).
Es va graduar a la Tokyo Women's Christian University on va estudiar I graduar en literatura japonesa. Va guanyar el Premi Literari Femení I el Premi Tanizaki la va consolidar con escritora, el reconeixement literari més important del Japó. L'any 1973 va prendre els vots budistes I es va ver monja del temple Chusonji, a Hiraizumi, I va adoptar el nom de Jakucho. El Premi Noma també va ser seu l'any 2001 per una obra dedicada a Bashô.
Es va decidir a fer una nova versió del G.M. en japonès modern perquè molts estudiants tant dels institut com de les universitats no poden llegir el japonès clàssic de l'obra de Murasaki Shikibu. Va dedicar quatre anys a la recerca i uns sis en escriure el text. El seu intent d'apropar el gran clàssic als lectors actuals va tenir molta acceptació ja que s'han venut gairebé tres mil.lions d'ejemplars.
La seva no és la primera versió moderna ja que anteriorment Yosano Akiko (与謝野 晶子, 1878-1942), Tanizaki Junichirô (谷崎 潤一郎 , 1886-1965) I Enchi Fumiko (円地文子, 1905-1986) també ho havien fet. El mateix Kawabata Yasunari (川端 康成1899-1972 ) havia començat a fer la seva, però va morir abans de completar-la.

L'u de novembre ha estat declarat “Dia dels Clàssics” sent-ne el Genji el primer a encetar aquesta diada per tal de celebrar el mil.leni de l'obra de la Murasaki.






 

31 d’octubre de 2008

  KOKINSHÛ (古今集) -45-

  はるのうたとてよめる 
  Compost com un poema de primavera.

花の色はかすみにこめて見せずともかをだにぬすめ春の山かぜ 

はなのいろはーかすみにこめてーみせずともーかをだにぬすめーはるのやまかぜ

Els colors de les flors s'amaguen en la boirina i no les puc veure..... roba-lis el menys la seva la fragància, vent de primavera de la muntanya.

Poema no. 91

Autor : Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890)
 Nét de l'emperador Kammu (桓武天皇, 737-806). Va ser camarlenc de l'emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850) i quan aquest va morir es va fer monjo amb el nom de Henjo (遍昭 o遍照).
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

  OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -79-

瀬をはやみ岩にせかるる滝川のわれても末に逢はむとぞ思ふ [77]

se wo hayami-iwa ni sekaruru-takigawa no-warete mo sue ni-awamu to zo omou

Encara que les aigües del torrent vinguin a esberlar-se contra les roques, al cap d´avall es retroben novament.


Nota : És considerat com un dels millors poemes d´amor de la poesia clàssica japonesa. Malgrat el seu convencionalisme, el seu to melangiós el fa destacar de la munió de poemes més tòpics sobre aquest mateix tema.

SHIKASHÛ no. 228. Amor. 詞花集 / 恋

Autor :Sutoku In / L´ex-emperador Sutoku 崇徳院,1119 – 1164)
També es pot llegir “Shutoku”.
El seu pare, Toba (鳥羽天皇, 1103-1156), el va obligar a abdicar a favor del seu germà petit, Konoe (近衛 ), de dos anys d´edat. Konoe va morir als disset anys i Toba va intentar que un altre dels seus fills ocupés el tron però Sutoku, amb l´ajut de Fujiwara no Yorinaga (藤原頼長, 1120-1156) va intentar recuperar el poder, fet que va motivar una guerra civil (sota el nom de Hôgen,保元の乱) l´any 1156. Els partidaris de Sutoku van ser derrotats i ell va ser exiliat a Sanuki (讃岐国), i allà va morir, als quarant-sis anys.

25 d’octubre de 2008


Notes a l'atzar
--------------------- 

MOKKAN (木管)

El mes de maig d'enguany a Koka, provincia de Shiga, es va trobar el fragment d'una peça de fusta on hi havia escrits uns versos del Manyoshû. És la primera vegada que es troba un poema d'aquesta antologia en una fusta que podria datar de mitjans del segle VIII. Els caràcters de la peça de fusta (木管 - mokkan) són diferents dels caràcters originals del Manyoshû. El fragment té uns 2 centímetres d'amplada I un mil·límetre de gruix, i es creu que originalment devia tenia uns seixanta centímetres de llargada.  

Fa temps ja s'havien trobat inscripcions d'uns poemes anomenats Asakayama I Naniwazu (els noms que encapçalen els versos). Ja erfa conegut que aquest dos poemes eren emprats com a models de poesia durant l'època Heian, quan es va aplegar l'antologia Kokin Wakashû, però aquesta descoberta significa que potser aquests poemes eren ja considerats com a models uns cent cinquanta anys abans,a la data del Manyoshû.

Es creu que a les ruines de Miyamachi, a Koka, es troben les restes del palau de Shigaraki-no-Miya construit per l'emperador Shomu (聖武天皇, 701-756), periode de Nara. Les fustes van ser desenterrades l'any 1997 en un fossar que es creia formava part dels desaigües del palau.

Referent als poemes esmentats, l'Asakayama diu :

安積山影さへ見ゆる山の井の浅き心を我が思はなくに
Asakayama kage sae miyuru yamanoi no asaki kokoro wo waga omowanakuni"

La versió en japonès actual :
安積山の影までも見える澄んだ山の井のように浅い心でわたしは思っておりませぬ

I el Naniwazu :
難波津に咲くや(木こ)の花冬こもり今は春べと咲くや木の花 
Naniwazuni saku ya konohana fuyukomori ima wa harube to saku ya konohana"

La versió en japonès actual : 

難波津に梅の花が咲いています。今こそ春が来たとて梅の花が咲いています


Es creu que molt probablement eren llegits amb veu alta durant certs rituals o festes de la cort.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -51-

一つ松幾代か経ぬる吹く風の音の清きは年深みかも

ひとつまつ-いくよかへぬる-ふくかぜの-おとのきよきは-としふかみかも

Quant fa que hi és aquest solitari pi? Són potser els seus anys que fan que el so del vent sigui tan agradós?

Poema nº 1042

Autor : Príncep Ichihara (市原王, ¿-¿)  

Es creu que va ser el besnét del Príncep Shiki (志貴皇子, ¿-716)). Amic del poeta Ôtomo noYakamochi ((大伴家持). Durant molts anys va ser l’encarregat oficial de la construcció de la gran estatua de Buda al temple de Todaiji (東大寺), a Nara. 

  OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -78-

わたの原漕ぎ出でて見ればひさかたの雲居にまがふ沖つ白波 [76]
wata no hara-kogi idete mireba-hisakata no-kumoi ni magô-okitsu shiranami
Per les prades de la mar miro al meu voltant. Les blanques ones, llunyanes, semblen els núvols del cel.

Nota : 新院位におはしましゝ時海上遠望といふことをよませ給ひけるによめる
Compost durant el regnat de l´emperador Sutoku (la seva data podria ser el 1135) sobre el tòpic : tot contemplant l´oceà.

SHIKAISHÛ no. 380. Temes diversos. 詞花集 / 雑

Autor : Hoshôji no Nyûdô Saki no Kanpaku Dajôdaijin / Antic primer ministre i conseller, el novici del Hoshôji ( 法性寺入道前関白太政大臣, 1097-1164)
Era Fujiwara no Tadamichi (藤原忠通). 
Va ocupar molts càrrecs oficials. Una filla seva es va casar amb un emperador.
Era molt religiós i va fundar el temple Hôshô l´any 1148, fet pel qual és conegut com amb el nom de Hôshôji Kampaku.
També va conrear la poesia en xinés.
   

18 d’octubre de 2008

KOKINSHÛ (古今集) -44-


ならのみかどの御うた

Poema de sa majestat l'emperador de Nara.


ふるさととなりにしならのみやこにも色はかはらず花はさきけり
ふるさととーなりにしならのーみやこにもーいろはかわらずーはなはさきけり
A Nara, l'antiga capital, els colors són sempre els mateixos quan s'obren les flors.

Poema no. 90


Autor : L'emperador de Nara era Heijô, també pronunciat Heizei (平城天皇,774-824).

El caràcter城 es pot pronunciar Sei (en aquest cas Zei) i Jô, i per això es pot trobar el nom d'aquest emperador amb aquestes dues pronunciacions. De fet Heijô significa “Castell de la Pau”, que era el nom del palau imperial a Nara ( la capital es coneixia també amb aquest nom, mentre que Kioto era “Heian”).

Va regnar durant quatre anys, del 806 fins al 809, i va abdicar en favor del seu germà el príncep Kamino (l'emperador Saga, 嵯峨天皇, 786-842). Se'n va penedir després de la seva decisió i va tramar un complot, sent-ne el principal instigador la seva esposa Kusuriko. Aspirava tornar a ocupar el tron i transferir la capital a Nara que en aquell temps era a Kioto. Sakanoe no Tamuramaro (坂上田村麿, 758-811) va rebre les ordres de reprimir la revolta i Heijô va ser derrotat. Es va afaitar el cap, és a dir, es va fer monjo, i es va retirar a un monestir on viure els seus darrers quatorze anys.


OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -77-


契りおきしさせもが露を命にてあはれ今年の秋もいぬめり [75]

chigiri okishi-sasemo ga tsuyu wo-inochi ni te-aware kotoshi no-aki mo inumeri

Com la rosada que dóna vida a la planta, així va ser la teva promesa, però, amb dolor, la tardor també ha passat.


Nota : 堀川院の御時百首の歌奉りける時述懷の心をよめる 唐國に沈みし人もわが如くみよまであはぬ歎きをばせし僧都光覺維摩會の講師の請を申しけるをたび/\もれにければ法性寺入道前太政大臣に恨み申しけるを志めぢがはらと侍りけれど又その年も漏れにければ遣はしける

El Gran Mestre de monjos Kôkaku (fill de Mototoshi) havia demanat el càrrec d´oficiant per la cerimònia del Yuima (un ofici religiós - budista exactament-), però li havien refusat diverses vegades. El seu pare s´havia queixat al cap religiós del temple Hosshô, l´antic ministre Fujiwara no Tadamichi. i aquest li havia contestat amb un poema que diu bàsicament que confiï en ell,”com l´altimira dels camps de Shimeji”....... (poema atribuït a la deïtat budista de la compassió Kannon). Kôkaku tampoc no va ser acceptat aquesta vegada.


SENZAISHÛ no. 1023. Temes diversos. 千載集 /


Autor : Fujiwara no Mototoshi (藤原基俊, 1060-1142/3?)

Va seva fama d´erudit, barrejat amb un caràcter rabiüt, va fer d´ell un personatge molt temut en els concursos poètics.

Té un recull personal : 基俊集.

Es va fer monjo als vuitanta anys amb el nom de Kakushun.





15 d’octubre de 2008

NTCJ 04

竹生島
Shikubushima

Obra d'autoria incerta.

Argument : Un oficial de la cort imperial va en pelegrinatge a Shikibushima. Demana passatge a uns pescadors que en principi no estan massa disposats a fer el servei, però davant la insistència de l'oficial el porten allà. Durant el trajecte li parlen de la bellesa del lloc amb referències poètiques i històriques. Quan hi arriben els pescadors es transformen en Saravasti i el déu dels dracs, senyor de l'estany. Allà es continua parlant de les meravelles de Chikubushima que està considerat un dels paratges més bells de tot el Japó.

L'acció passa durant el regnat de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930), cap els anys de l'era d'Engi (延喜) que va del 901 al 923.

A l'illa es venera Benzaiten (弁才天) , el nom japonès d'una deessa del panteó indi : Saravasti. El culte va arribar al Japó durant els segles VI i VIII mitjançant les traduccions xineses del Sutra de la Llum Daurada, i hi ha també una referència a Saravasti en el Sutra del Lotus.
En sànscrit el seu nom és “Saravasti Devi”, i significa “l'aigua que flueix”. Benzaiten és així doncs la deessa de tot allò que flueix, aigua, la paraula (el coneixement), l'eloqüència i la música. Com que en el Sutra de la Llum Daurada es parla de la protecció del govern de l'estat aquesta deïtat va esdevenir al Japó la protectora de l'estat i per extensió la de tota la gent del pais. Posteriorment va esdevenir una de les set deïtats de la fortuna, llavors un dels caràcters del seu nom canvia i es transforma en 弁財天. Així doncs, la lectura dels dos caràcters canviats és la següent : 弁才天. Aquí 才 significa “talent, coneixement, capacitat, etc.
A 弁財天 el caràcter 財 vol dir “diner, fortuna”. Ambdós tenen la mateixa pronunciació.

En el Rig Veda Saravasti mata la serp de tres caps “Vritra”, també amb el nom de “Ahi”, que significa simplement “serp”. D'aquí segurament l'associació d'aquesta deessa amb les serps i dracs del Japó.
Al Rig Veda (6.061.07) es diu que Saravasti munta un carro daurat, l'anomena “destructora dels enemics” i “benefactora de l'aigua “, i lloa el seu poder infinit.

Té santuaris a l'illa d'Enoshima, al golf de Sagami, a uns cinquanta kilòmetres de Tokio. Precisament la deessa és la figura principal , conjuntament amb un drac de cinc caps, a “Enoshima Engi” (江嶋縁起), una història dels santuaris d'aquesta illa escrita per un monjo budista anomenat Kokei ( 皇慶, 977-1049 ?) i data de l'any 1047. També n'hi ha en nombrosos indrets del Japó.

El Heike Monogatari ens en parla d'aquesta illa, concretament en el llibre VII on li dedica un capítol sencer titulat “Pelegrinatge a Shikibushima”:
平家物語。七。竹生島詣

...... 「あれをば何くと云ぞ。」と問はれければ、「あれこそ聞え候ふ竹生島にて候へ。」と申。「げにさる事あり。いざや參らん。」とて、藤兵衞有教、安衞門守教以下、侍五六人召具して、小船に乘り、竹生島へぞ渡られける.........

Aquí es parla d'anar a visitar una famosa illa, que no és altra que la que dóna nom a aquesta peça teatral : Shikibushima.

Trobem el poema de Taira no Tadanori ((平忠度, 1144-1184) que en el Senzaishû
(千載集 .卷第一. 春歌上. 讀人志らず) consta com “Autor desconegut”. El poema diu :

さゞなみや志がの都はあれにしを昔ながらのやま櫻かな

A Shiga, mullada per les ones, la capital és ara destruida, però els cirerers de les muntanyes resten com antany.

(ながら és també el nom d'una muntanya i es podria traduir el poema canviant “antany” per “la muntanya de Nagara”).

El Heike Monogatari, el mateix llibre VII, en el capítol “Tadanori surt de la vila” (平家物語。七. 忠度都落) en reivindica la seva autoria tot explicant que quan Tanadori va sentir que el final del clan dels Taira era imminent va voler que un dels seus poemes fos inclòs en alguna antologia imperial. Va sortir de la ciutadella on era i va traspassar les línies enemigues (els Minamoto) per anar a veure Fujiwara no Shunzei (藤原俊成, 1114-1204). Quan va arribar a casa seva li va demanar que inclogués un dels seus poemes a l'antologia que Shunzei estava llavors preparant ( 千載集) i aquest hi va accedir. Tadanori va morir poc després a la batalla d'Ichinotani, que va acabar amb la victòria dels Minamoto. Shunzei, fidel a la seva promesa, el va incloure però com Tadanori havia estat un enemic i els Taira repudiats per la cort no hi va poder posar el seu nom.

Trista fi la d'aquest guerrer i poeta. El Heike Monogatari li dedica un capítol al llibre IX , titulat "La fi de Tadanori" (平家物語。九。忠度最期) . Ens diu que un tal Okabe no Rokuyata (岡部六弥太, ¿-?) va matar Tadanori i sense saber qui era va trobar un paper en el buirac del mort. Era aquest poema amb el títol “Jornada sota les flors":
..........名をば誰とも知らざりけるに、箙に結び附られたる文を解て見れば、「旅宿花」といふ題にて一首の歌をぞ讀まれける。
"ゆきくれて木の下陰を宿とせば、花やこよひの主ならまし"。  忠度と書かれたりけるにこそ、薩摩守とは知てけれ........

“Fent camí cau la nit, si fes dels arbres el meu aixopluc les flors serien els meus hostes”.

El mateix Zeami li dedicarà un Nô sota el seu nom “Tadanori”, el més famós dintre del genere dels “Guerrers”, precisament per reclamar la justícia de la seva autoria. Ja en parlaré quan em toqui treballar aquesta obra.

L'Ise Monogatari (伊勢物語。九) hi és representat amb un poema d'Arihara no Narihira (在原業平, 825-888 ), poema també inclòs en el Shinkokinshû, no. 1616 (新古今和歌集.巻十七雑哥中) :

時しらぬ山はふじのねいつとてかかのこまだらに雪のふるらむ

El Fuji no en sap res de les estacions. Quan hauria de caure del seu cim la neu amb clapes de cervató?

















NTCJ 04

竹生島
Shikubushima

Obra d'autoria incerta.

Argument : Un oficial de la cort imperial va en pelegrinatge a Shikibushima. Demana passatge a uns pescadors que en principi no estan massa disposats a fer el servei, però davant la insistència de l'oficial el porten allà. Durant el trajecte li parlen de la bellesa del lloc amb referències poètiques i històriques. Quan hi arriben els pescadors es transformen en Saravasti i el déu dels dracs, senyor de l'estany. Allà es continua parlant de les meravelles de Chikubushima que està considerat un dels paratges més bells de tot el Japó.

L'acció passa durant el regnat de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930), cap els anys de l'era d'Engi (延喜) que va del 901 al 923.

A l'illa es venera Benzaiten (弁才天) , el nom japonès d'una deessa del panteó indi : Saravasti. El culte va arribar al Japó durant els segles VI i VIII mitjançant les traduccions xineses del Sutra de la Llum Daurada, i hi ha també una referència a Saravasti en el Sutra del Lotus.
En sànscrit el seu nom és “Saravasti Devi”, i significa “l'aigua que flueix”. Benzaiten és així doncs la deessa de tot allò que flueix, aigua, la paraula (el coneixement), l'eloqüència i la música. Com que en el Sutra de la Llum Daurada es parla de la protecció del govern de l'estat aquesta deïtat va esdevenir al Japó la protectora de l'estat i per extensió la de tota la gent del pais. Posteriorment va esdevenir una de les set deïtats de la fortuna, llavors un dels caràcters del seu nom canvia i es transforma en 弁財天. Així doncs, la lectura dels dos caràcters canviats és la següent : 弁才天. Aquí 才 significa “talent, coneixement, capacitat, etc.
A 弁財天 el caràcter 財 vol dir “diner, fortuna”. Ambdós tenen la mateixa pronunciació.

En el Rig Veda Saravasti mata la serp de tres caps “Vritra”, també amb el nom de “Ahi”, que significa simplement “serp”. D'aquí segurament l'associació d'aquesta deessa amb les serps i dracs del Japó.
Al Rig Veda (6.061.07) es diu que Saravasti munta un carro daurat, l'anomena “destructora dels enemics” i “benefactora de l'aigua “, i lloa el seu poder infinit.

Té santuaris a l'illa d'Enoshima, al golf de Sagami, a uns cinquanta kilòmetres de Tokio. Precisament la deessa és la figura principal , conjuntament amb un drac de cinc caps, a “Enoshima Engi” (江嶋縁起), una història dels santuaris d'aquesta illa escrita per un monjo budista anomenat Kokei ( 皇慶, 977-1049 ?) i data de l'any 1047. També n'hi ha en nombrosos indrets del Japó.

El Heike Monogatari ens en parla d'aquesta illa, concretament en el llibre VII on li dedica un capítol sencer titulat “Pelegrinatge a Shikibushima”:
平家物語。七。竹生島詣

...... 「あれをば何くと云ぞ。」と問はれければ、「あれこそ聞え候ふ竹生島にて候へ。」と申。「げにさる事あり。いざや參らん。」とて、藤兵衞有教、安衞門守教以下、侍五六人召具して、小船に乘り、竹生島へぞ渡られける.........

Aquí es parla d'anar a visitar una famosa illa, que no és altra que la que dóna nom a aquesta peça teatral : Shikibushima.

Trobem el poema de Taira no Tadanori ((平忠度, 1144-1184) que en el Senzaishû
(千載集 .卷第一. 春歌上. 讀人志らず) consta com “Autor desconegut”. El poema diu :

さゞなみや志がの都はあれにしを昔ながらのやま櫻かな

A Shiga, mullada per les ones, la capital és ara destruida, però els cirerers de les muntanyes resten com antany.

(ながら és també el nom d'una muntanya i es podria traduir el poema canviant “antany” per “la muntanya de Nagara”).

El Heike Monogatari, el mateix llibre VII, en el capítol “Tadanori surt de la vila” (平家物語。七. 忠度都落) en reivindica la seva autoria tot explicant que quan Tanadori va sentir que el final del clan dels Taira era imminent va voler que un dels seus poemes fos inclòs en alguna antologia imperial. Va sortir de la ciutadella on era i va traspassar les línies enemigues (els Minamoto) per anar a veure Fujiwara no Shunzei (藤原俊成, 1114-1204). Quan va arribar a casa seva li va demanar que inclogués un dels seus poemes a l'antologia que Shunzei estava llavors preparant ( 千載集) i aquest hi va accedir. Tadanori va morir poc després a la batalla d'Ichinotani, que va acabar amb la victòria dels Minamoto. Shunzei, fidel a la seva promesa, el va incloure però com Tadanori havia estat un enemic i els Taira repudiats per la cort no hi va poder posar el seu nom.

Trista fi la d'aquest guerrer i poeta. El Heike Monogatari li dedica un capítol al llibre IX , titulat "La fi de Tadanori" (平家物語。九。忠度最期) . Ens diu que un tal Okabe no Rokuyata (岡部六弥太, ¿-?) va matar Tadanori i sense saber qui era va trobar un paper en el buirac del mort. Era aquest poema amb el títol “Jornada sota les flors":
..........名をば誰とも知らざりけるに、箙に結び附られたる文を解て見れば、「旅宿花」といふ題にて一首の歌をぞ讀まれける。
"ゆきくれて木の下陰を宿とせば、花やこよひの主ならまし"。  忠度と書かれたりけるにこそ、薩摩守とは知てけれ........

“Fent camí cau la nit, si fes dels arbres el meu aixopluc les flors serien els meus hostes”.

El mateix Zeami li dedicarà un Nô sota el seu nom “Tadanori”, el més famós dintre del genere dels “Guerrers”, precisament per reclamar la justícia de la seva autoria. Ja en parlaré quan em toqui treballar aquesta obra.

L'Ise Monogatari (伊勢物語。九) hi és representat amb un poema d'Arihara no Narihira (在原業平, 825-888 ), poema també inclòs en el Shinkokinshû, no. 1616 (新古今和歌集.巻十七雑哥中) :

時しらぬ山はふじのねいつとてかかのこまだらに雪のふるらむ

El Fuji no en sap res de les estacions. Quan hauria de caure del seu cim la neu amb clapes de cervató?

11 d’octubre de 2008


MAN’YÔSHÛ (万葉集) -50-

振り放けて三日月見れば一目見し人の眉引き思ほゆるかも

ふりさけて-みかづきみれば-ひとめみし-ひとのまよびき-おもほゆるかも

Quan contemplo la lluna creixent recordo les celles pintades d’algú a qui només vagi veure una vegada.

Poema nº 994

Autor : Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718? - 785).

Poeta i polític. i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable : 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra. Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir molts alts-i-baixos. Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).


OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -76-


憂かりける人をはつせの山おろしよはげしかれとは祈らぬものを [74]

ukari keru-hito wo Hatsuse no-yama oroshi-hageshikare to wa-inoranu mono wo

Despietada és com les violentes tempestes de les muntanyes de Hatsuse. No ha estat aquesta la meva pregària!


Nota : 權中納言俊忠の家に戀十首の歌よみ侍りける時いのれどもあはざる戀といへる心を

Compost sobre el sentiment d´amor a una dona la qual no ens correspon malgrat totes les nostres pregàries, durant una composició de deu poemes a la residència del Conseller Toshitada.


Aquesta és la nota de l´antologia original d´on prové. És un poema que es troba en la majoria de reculls de l´època. Hatsuse era la seu del temple Hase, un lloc de pelegrinatge molt visitat per parelles i dones de la cort.

En altres versions 山おろしよ és 山おろそ.


SENZAISHÛ. Amor. 千載集 / 恋


Autor : Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129).

俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents.

Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.

El seu tractat poètic “Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳. Fonaments bàsics de poesia de Shunrai), és encara interessant. Alguna referència data la seva publicació cap al 1115.





4 d’octubre de 2008

KOKINSHÛ (古今集) -43-

KOKINSHÛ (古今集) -43-


春雨のふるは涙かさくら花ちるををしまぬ人しなければ

はるさめのーふるはなみだかーさくらばなーちるをおしまぬーひとしなければ

Són llàgrimes la pluja de primavera? Hi ha algú que no ho senti quan cauen les flors del cirerer?



Poema no.88

Autor : Ôtomo no Kuronushi (大伴くろぬし, act. lit. 885-897)

Poc se'n sap de la seva vida i gens se'n pot deduir dels pocs poemes que té en el Kokinshû i en un parell d'antologies posteriors. Va compondre un poema pel Daijôsai (大嘗祭, cerimònia shintoïsta per celebrar la pujada al tron d'un sobirà) de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930) l'any 897.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -75-

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -75-


高砂の尾上の桜咲きにけり外山の霞立たずもあらなむ [73]

takasago no-onoe no sakura-saki ni keri-toyama no kasumi-tatazu no aranamu

Pels vessants de les altes muntanyes ha florit el cirerer. Que les boirines del tossal no colguin la seva imatge!


Nota : 内のおほいまうち君の家にて人々酒たうべて歌よみ侍りけるに遙に山の櫻を望むといふ心をよめる

Compost sobre el tema del sentiment produït per la contemplació de lluny dels cirerers de la muntanya durant un aplec on es bebia “sake” al palau de Fujiwara no Moromichi (藤原 師通, 1062-1099).


Takasago és un paratge molt famós en poesia. Al poema es parla textualment de la carena de Takasago, però en les imatges clàssiques que il.lustren el poema només es distingeix una muntanya i tot el detall es concentra en el cirerers florits omplint els vessants i no són pas al cim ni s´hi veu cap serralada. Naturalment, és discutible, però s´accepta aquesta interpretació de manera general.


GOSHÛISHÛ no 120. Primavera. 後拾遺集 /


Autor : Gon Chûnagon Masafusa / El Conseller Supernumerari del Mig Masafusa (権中納言匡房, 1041-1111)

Era Ôe no Masafusa.

Fill d´una família d´intel.lectuals va ser molt admirat per la seva erudició, als set anys ja llegia els clàssics xinesos! Va estar al servei de cinc emperadors.

Era conegut amb el nom de “el prestigiós noble del passat i del present”.

També va conrear poesia en xinés.







27 de setembre de 2008

NTCJ 03

賀茂
Kamo

Obra de Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolific i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Entre la seva producció dramàtica cal destacar: 芭蕉 (Bashô), 雨月 (Amezuki), 玉葛 (Tamakazura), i la que encapçala aquest article.

El títol antic era 矢立鴨 (Yatate Kamo), aquí per “kamo” s'utilitza el mateix caràcter homòfon per designar l'ànec salvatge. En altres textos apareix com 加茂 , amb la mateixa pronunciació.

Argument : Un monjo xintoïsta comença el seu viatge cap a la capital i de passada vol visitar els dos santuaris xintoïstes de Kamo. Un cap allà, a la vora del riu, veu una fletxa amb unes aletes blanques dintre d'un senzill entramat de joncs. Llavors apareixen dues dones que amb unes galledes agafen l'aigua sagrada del riu. Parlen sobre el lloc i el monjo els hi pregunta el significat de la fletxa. Li expliquen que una vegada allà hi vivia una dona molt devota que sempre oferia als déus l'aigua del riu. Un dia va veure una fletxa surant a l'aigua, la va recollir i se la va emportar a casa seva. Poc després va descobrir que estava embarassada tot i ser encara verge. Va parir un nen i quan aquest tenia tres anys, en una reunió de gent a casa, va preguntar que qui era el seu pare i va assenyalar la fletxa. Llavors va ressonar un tro eixordador i tothom va creure que era fill del déu del tro i el nen va esdevenir-ne una deïtat. Se li va atribuir també a la mare la categoria de deessa, i com a tals eren venerats a Kamo. A continuació tot és un panegíric a la bondat d'aquestes deïtats i a la seva protecció.


賀茂 és una localitat al nord de Kioto, famosa pels seus dos grans santuaris. Un és Shimo Kamo (下賀茂), dedicat a la deïtat Tamayori Hime (玉依姫), també coneguda com a Mioya (御祖), i l'altre dedicat a Wake Ikazuki (別雷), fill de 御祖.
L'emperador Kanmu (桓武天皇, 737-806) va escollir aquestes deïtats com a protectores de la seva nova capital Heian-Kyô (平安京), l'actual Kyoto.

Uns versos del Man'yôshû (万葉集) ill.lustren les primeres escenes, exactament el poema no. 375, (Príncep Yuhara – 湯原王, ¿-?) i que trobarem posteriorment en el Shinkokinshû no. 654 (新古今集 – 巻第六冬哥) :

吉野なる菜摘の川の川淀に鴨ぞ鳴くなる山蔭にして

A la llacuna del riu de Natsumi que passa per Yoshino criden els ànecs salvatges a l'ombra de les muntanyes.


Altres referències / fonts :

- Shingosenshû (新後撰集) : “Nou recull posterior de poesia japonesa”
Autor : Fujiwara (o Nijô) Tameto ( 藤 / 二条 為世, 1251-1338). Consta de 20 volums i 1606 poemes, i no té cap pròleg.


- Kagakushū (下学集): “Col.lecció d'afers mundans” , també es llegeix Gegakushū. És un diccionari japonès de caràcters xinesos, amb data del 1444. Està distribuït en encapçalaments semàntics. El seu títol va referència a unes paraules de Confuci que es descriu a si mateix com “de pocs estudis però de gran penetració”. Cita que apareix en la seva obra “Lunyu” (下学而上達).
Va ser un dels primers diccionaris que podríem qualificar de populars, a diferència d'altres que eren adreçats exclusivament a la gent culta de la cort imperial.

- Shûishû (拾遺和歌集) “Collita de poesia japonesa”. Té 20 llibres i 1351 poemes. La recopilació va ser entre el 1005 i el 1011.

Llibre : 卷第二. 夏
Autor : Minamoto no Kintada Ason (源公忠朝臣 – 889-948):

行きやらで山路くらしつ時鳥今ひと聲のきかまほしさに
Amb la incertesa de seguir he restat a la muntanya, amb l'esperança de sentir una vegada més la veu del cucut .

- Kamo no Chômei (鴨長明) també hi és representat amb un dels seus poemes del Shinkokinshû (新古今集) :
石川やせみの小川のきよければ月もながれを尋ねてぞすむ

A Ishikawa el rierol de Semi is tan clar que fins i tot la lluna hi flueix i s'hi allotja.

En altres edicions hi ha un “kana” diferent després de 石川 / いしかは :
いしかはのせみのをがはのきよければ月もながれをたづねてぞす む

Tot i això el sentit resta el mateix.

També ens trobem amb una referència a la seva obra magna “Hôjôki” (方丈記), concretament el seu esplèndid començament :
行く川のながれは絶えずして、しかも本の水にあらず。よどみに浮ぶうたかたは、かつえかつ結びて久しくとゞまることなし。世の中にある人とすみかと、またかくの如し

“Incessant flueix l’aigua del riu i mai no és la mateixa. Damunt de l’aigua embassada la bromera es fa i es desfà i aviat desapareix. Així és la vida de l’home i de les seves estances en aquest món......”

Això es refereix a unes frases de la peça teatral en que es parla de l'aigua del riu que sempre és constant i per això mateix mai no és la mateixa.

- Kokinshû (古今集) – Poema no. 928
Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, 898-920) :
落ちたぎつ 滝の水上 年つもり 老いにけらしな 黒き筋なし
L'aigua de la cascada que es precipita avall, curulla d'anys, sembla un vell canós sense ni un cabell negre.

Més referències d'altres antologies imperials : Goshûiwakashû (後拾遺和歌集) i Shinkokinshû (新古今集).

- El Heike Monogatari (平家物語) hi és present amb una referència al poder benefactor de les deïtats sobre el món dels humans i amb la seva influència a favor de la pau entre els homes :
卷第二
康頼祝言
...............上一人より下萬民に至るまで、或は現世安穩のため、或は後生善所のために朝には淨水を掬で、煩惱の垢を濯ぎ、夕には深山に向て寶號を唱ふるに、感應怠ることなし........................

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -49-


青山を横ぎる雲のいちしろく我れと笑まして人に知らゆな

あをやまを-よこぎるくもの-いちしろく-われとゑまして-ひとにしらゆな

No deixis que els altres sàpiguen res de nosaltres somrient-me tan clarament com els núvols creuant les muntanyes blaves.

Poema nº 688

Autor : Una jove d’Ôsaka.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -74-


音に聞く高師の浜のあだ波はかけじや袖の濡れもこそすれ [72]
oto ni kiku-Takashi no hama no-adanami wa-kakeji ya sode no-nure mo koso sure

Famoses són les arrogants onades de la platja de Takashi. No vull que esquitxin les meves mànigues.


KIN´YÔSHÛ n0. 501. Amor. 金葉集 /

Autor : Yûshi Naishinnô-ke no Kii / Kii, de la residència de la princesa Yûshi (祐子内親王家紀伊, ?-¿)

Com a única dada hi ha una referència sobre un recull poètic seu l´any 1061.

Filla de Taira no Tsunekata i de la dama Koben.

Va participar molt en els concursos poètics del seu temps i la seva obra, no massa extensa, figura en les antologies imperials més famoses.

21 de setembre de 2008

KOKINSHÛ (古今集) -42-

春宮のたちはきのぢんにてさくらの花のちるをよめ る

Compost a la caserna de la Guàrdia del príncep hereu tot veient com cau la flor del cirerer.

春風は花のあたりをよきてふけ心づからやうつろふと見む

はるかぜはーはなのあたりをーよきてふけーこころずからやーうつろうとみむ

Vent de primavera, bufa lluny de les flors, vull veure si és que volen caure.

Nota : El príncep hereu era Yasuakira (保明親王, 903-923), fill de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).

Poema no. 85

Autor : Fujiwara no Yoshikaze (藤原よしかぜ, segle IX)

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -73-


夕されば門田の稲葉おとづれて蘆のまろ屋に秋風ぞ吹く [71]

yû sareba-kadota no inaba-otozurete-ashi no maroya ni-akikaze zo fuku

Quan es fa fosc les fulles dels camps d´arrós truquen a la porta i en la meva pobre cabana hi entra el vent de la tardor.


La nota que encapçala el poema a l'antologia ens diu :

師賢の朝臣の梅津の山里に人々まかりて田家秋風といへる事をよめる

Hi havia un grup de persones a la residència que Minamoto no Morokata (源師賢) tenia a Umezu i havien de compondre uns poemes sobre una casa de camp i el vent de la tardor.

Evidentment, la cabana del poema no té res a veure amb la mansió de Morokata i es tracta d´una imatge característica de les muntanyes a la tardor.


KIN´YÔSHÛ no. 183. Tardor. 金葉集 /


Autor : Dainagon Tsunenobu / El gran conseller Tsunenobu (大納言経信, 1016-1097)

Era Minamoto no Tsunenobu (源経信).

Va ser nomenat governador de Kyûshû gairebé als vuitanta anys, però va morir dos anys més tard.

A més de poeta va ser també un músic de renom i va participar en molts concursos de poesia.



13 de setembre de 2008

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -72-

さびしさに宿を立ち出でてながむればいづくもおなじ秋の夕暮 [70]
sabishisa ni-yado o tachi idete-nagamureba-izuko mo onaji-aki no yûgure

Quan en la meva solitud surto de la cabana i miro al voltant tot és igual que una nit de tardor.


GOSHÛISHÛ no. 333. Tardor. 後拾遺集 / 秋

Autor : Ryôzen Hôshi (良暹法師, ?-¿)

Només hi ha referència sobre ell l´any 1064.
Va ser prior del temple de Gion (祇園寺) i va passar els últims anys de la seva vida a Ôhara.
Té 31 poemes en les antologies imperials.