30 de juliol de 2011


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 100-


百段

むかし、おとこ、後涼殿のはさまを渡りければ、あるやむごとなき人の御局より、忘れ草を「忍ぶ草とやいふ」とて、出ださせたまへりければ、給はりて、

忘草生ふる野べとは見るらめどこは忍ぶなり後もたのまん



Una vegada, un home, quan passava entre el Kôrôden i el Seiryôden (1), una certa dama d'alta condició li féu arribar des de sa cambra (2): “És l'herba de l'oblit l'herba del secret?” (3). Ell ho acceptà :

---Tot i veient-me com prada on creix l'herba dita de l'oblit esperem sigui després dita herba del record. (4)


- - - - - -



(1) Encara que en el text no s'esmenta el Seiryôden (清涼殿), はさま (hasama) vol dir “passadís, corredor, entre dos llocs”, i que aquí correspon a la distància entre el Kôrôden i el Seiryôden. El Kôrôden era un dels pavellons de palau situat a l'oest del Seiryôden que era la residència habitual de l'emperador.
(2) Altres còpies de l'Ise indiquen que allò que també li féu arribar era una planta : 忍ぶ草 (shinobu-gusa) que és una varietat de la falguera : Davallia Mariesii.
Sobre aquest punt vaig posar-me en contacte amb en Joan Bibiloni
al seu esplèndid blog sobre plantes i flors (http://jardin-mundani.blogspot.com/), i em va precisar que no li constava cap nom en català per a aquesta falguera que en anglès, en castellà i en francès té el nom de “falguera pota de conill”, traducció literal. En anglès també hi ha “falguera pota d'esquirol”.En Joan també suggereix “Davalia japonesa”.
Naturalment, si hi ha algun lector que pugui oferir un nom català més concret, o popular, agrairia molt que me'n fes cinc cèntims.
(3) La dama es refereix a que l'ha oblidada o que potser els seus sentiments no eren certs.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokukokinshû( 続古今和歌集) no. 1270.

o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 99-

九十九段

むかし、右近の馬場のひをりの日、むかひにたてたりけるくるまに、女のかほのしたすだれよりほのかに見えければ、中将なりけるおとこのよみてやりけ る。
見ずもあらず見もせぬ人のこひしくはあやなくけふやながめくらさむ
返し、
しるしらぬなにかあやなくわきていはむおもひのみこそしるべなりけれ
のちはたれとしりにけり。



Una vegada, un jorn de concurs d'arc a les cavallerisses de la Guàrdia de la Divisió de la Dreta, dintre d'un carruatge instal.lat a l'altra banda es percebí el rostre d'una dona rere la cortineta, i un home que era capità (1) féu un poema i li envià :

---Per qui no he vist no perquè no hi fora mes no percebut haig de llanguir aquest jorn potser jo endebades? (2).

I ella contestà :

---Saber o no saber pas per què incertament fer la diferència si només l'amor és qui de veres sap. (3)


Després esbrinà qui era.


- - - - - -

(1) Ariwara no Narihira.
(2) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 476
(3) Poema anònim. KKS no. 477


o0o



Ise Monogatari (伊勢物語)

- 98-

九十八段

昔、おほきおほいうちぎみと聞ゆるおはしけり。仕うまつるおとこ、九月許に、梅のつくり枝に雉をつけて奉るとて、

わがたのむ君がためにとおる花は時しもわかぬ物にぞ有ける

とよみて奉りたりければ、いとかしこくおかしがり給て、使に禄給へりけり。



Fou una vegada un home dit el Primer Ministre (1). Cap a la novena lluna un home que era al seu servei li oferí un faisà fermat a una branca artificial amb flors de prunera :

---
九十八段

昔、おほきおほいうちぎみと聞ゆるおはしけり。仕うまつるおとこ、九月許に、梅のつくり枝に雉をつけて奉るとて、

わがたのむ君がためにとおる花は時しもわかぬ物にぞ有ける

とよみて奉りたりければ、いとかしこくおかしがり給て、使に禄給へりけり。



Fou una vegada un home dit el Primer Ministre (1). Cap a la novena lluna un home que era al seu servei li oferí un faisà fermat a una branca artificial amb flors de prunera :

---En vós confio i per açò són les flors que us he collit i de les estacions ben cert que res no saben. (2) (3)


L'oferiment amb els versos li fou plaent i recompensà el missatger.


- - - - - -



(1) Era Fujiwara no Yoshifusa (藤原良房, 804-872).
(2) Poema anònim. KKS no. 866, amb alguna diferència.
(3) 時し (toki shi) : joc de paraules amb 雉 (kiji) : faisà.

. (2) (3)

L'oferiment amb els versos li fou plaent i recompensà el missatger.


- - - - - -



(1) Era Fujiwara no Yoshifusa (藤原良房, 804-872).
(2) Poema anònim. KKS no. 866, amb alguna diferència.
(3) 時し (toki shi) : joc de paraules amb 雉 (kiji) : faisà.




o0o




o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 97-



九十七段

むかし、堀河の大臣と申すいまそがりけり。四十の賀、九条の家にてせられける日、中将なりける翁、

桜花散り交ひ曇れ老いらくの来むといふなる道まがふがに



Fou una vegada un ministre de nom Horikawa (1). El jorn de la celebració de son quarantè aniversari a sa residència de Kujô, un ancià que era capità de la Guàrdia Imperial (2) composà :

---Flors del cirerer! Escampades arreu com una nuvolada, que la vellura que diuen arriba no reconegui el camí. (3)


- - - - - -



(1) Era Fujiweara no Mototsune (藤原基経, 836-891). Vivia a Horikawa, i en aquell temps era molt habitual anomenar la gent emprant el topònim del lloc on residien.
(2) Era Ariwara no Narihira.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 349.




o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 96-
九十六段

むかし、おとこ有けり。女をとかくいふこと月日経にけり。石木にしあらねば、心苦しとや思けん、やうやうあはれと思けり。そのころ、六月の望ばかりなりければ、女、身に瘡一つ二つ出できにけり。女いひをこせたる、「今はなにの心もなし。身に瘡も一つ二つ出でたり。時もいと暑し。すこし秋風吹き立ちなん時、かならず逢はむ」といへりけり。秋まつころをひに、こゝかしこより、その人のもとへいなむずなりとて、口舌出できにけり。さりければ、女の兄人、にはかに迎へに来たり。さればこの女、かえでの初紅葉を拾はせて、歌をよみて、書きつけてをこせたり。

秋かけていひしながらもあらなくに木の葉降りしくえにこそありけれ

と書きをきて、「かしこより人をこせば、これをやれ」とて去ぬ。さて、やがて、後つゐに今日まで知らず。よくてやあらむ、あしくてやあらん、去にし所も知らず。かのおとこは、天の逆手をうちてなむ呪ひをるなる、むくつけきこと。人の呪ひごとは、負ふ物にやあらむ、負はぬ物にやあらん、「いまこそは見め」とぞいふなる


Fou una vegada un home. Durant un temps havia festejat una dona de diverses maneres. Ella no era pas de pedra ni de fusta (1), i planyent-se d'ell, mica en mica, li tingué afecte.
Cap a mitjans de la sisena lluna, a la dona li sortiren un o dos furóncols i li féu arribar una nota : “Avui no em veig en cor de veure-us. M'han sortit un o dos furóncols, i també fa massa calor. Trobem-nos certament quan comenci a bufar el vent de la tardor”.
Mentre esperava la tardor hi hagueren discussions ca la dona pel fet de no voler ella deixar d'anar a veure aquell home. Amb tot això, el germà gran de la dona arribà sobtadament a buscar-la. Ella, llavors, féu recollir les primeres fulles vermelles d'auró, composà uns versos, i ho envià tot a l'home :

---No serà a la tardor com vaig dir; fou certament com una badia colgada per fulles mortes. (2) (3)

Aquest poema el deixà a casa (4) . “Que sigui lliurat quan vingui algú d'allà” (5), i així partí.
Bé, des de llavors i fins avui no se'n ha sabut res més. Estaria bé? Estaria malament? No se sap ni on havia anat. Es diu que aquell home els hi féu (5) una maledicció batent les mans de manera especial (6), quina malesa!
La maledicció humana, l'enduraren o no, i digué “Ara ho veurem”.

- - - - - -

(1) 石木にしあらねば (Iwaki ni shi araneba...) fa referència a un poema de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
El fragment és : 人非岩木皆有情 .... (Els homes no són de fusta ni de pedra, tots tenen sentiments).

(2) Poema anònim. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 736, amb algunes diferències.
(3) えに(e ni) és : a la badia (江に), joc de paraules que implica 縁ん (en) : relació, lligam.
(4) No hi constància dels versos enviats amb les fulles d'auró.
(5) De part de l'home.
(6) 天の逆手をうちて... (ama no sakate o uchite...). De fet, la primera referència a això es troba al Kojiki (古事記), però no està gens clar de quina manera es pica de mans.



o0o