26 de febrer de 2010

KOKINSHÛ (古今集) -65-

秋風の吹きにし日より久方のあまのかはらにたたぬ日はなし

あきかぜのーふきにしひよりーひさかたのーあまのかわらにーたたぬひはなし

Des que bufa el vent de la tardor no m'he mogut de la vora del Riu del Cel.


Nota : El “Riu del Cel” és la Via Làctia. Aquest poema fa referència a la llegenda de Tanabata (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (Shokujô織女) , també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes.

Poema no. 173.

Autor : Anònim.

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -72-

玉垂の小簾のすけきに入り通ひ来ねたらちねの母が問はさば風と申さむ

たまだれの,をすのすけきに,いりかよひこね,たらちねの,ははがとはさば,かぜとまをさむ

Travessa la cortina de bambú i vine a mi. Si la mare em pregunta li diré que ha estat el vent.

Poema no. 2364

Autor : Anònim. D'una antologia de poemes antics.