27 de novembre de 2010

KOKINSHÛ (古今集) -115-

人をわかれける時によみける

Compost al separar-se d'una persona.

わかれてふ事はいろにもあらなくに心にしみてわびしかるらむ

わかれちょうーことはいろにもーあらなくにーこころにしみてーわびしかるらむ

La separació no té color; perquè, doncs, la tristor em taca el cor?

Poema no. 381

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels“Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -114-

ひたちへまかりける時に、ふぢはらのきみとしによ みてつかはしける

Compost i enviat a Fujiwara no Kimitoshi quan l'autora se n'anava a Hitachi.

あさなけに見べききみとしたのまねば思ひたちぬる草枕なり

あさなけにーみべききみとしーたのまねばーおもいたちぬるーくさくらなり

No puc comptar amb tu com a company ni de dia ni de nit, així doncs, faig el cor fort i me'n vaig a Hitachi.

Nota : Poema elaborat i enginyós. L'autora hi incorpora el nom del destinatari i del topònim.

Poema no. 376

Autor : Chô (寵 , ?-¿), també es llegeix Utsuku. Era una Minamoto (源), però no hi ha més dades sobre la seva vida.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -113-

あづまの方へまかりける人によみてつかはしける

Composició enviada a una persona que se n'anava a las províncies orientals.

おもへども身をしわけねばめに見えぬ心を君にたぐへてぞやる

おもえどもーみをしわけねばーめにみえぬーこころをきみにーたぐえてぞやる

Encara que t'ho pensis no em puc partir en dos. T'envio doncs el meu cor, invisible, perquè sigui amb tu.

Poema no. 373

Autor : Ikago no Atsuyuki (いかごのあつゆき, ¿-?)

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -112-


めづらしきこゑならなくに郭公ここらの年をあかずもあるかな

めずらしきーこえならなくにーほととぎすーここらのとしをーあかずもあるかな

Sa veu no és singular , però en tots aquests anys no m'he cansat pas del cucut.

Poema no. 359

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -111-

さだやすのみこのきさいの宮の五十の賀たてまつり ける御屏風に、さくらの花のちるしたに人の花見たるかたかけるをよめる

Compost sobre el tema de la gent que contempla la caiguda de les flors de cirerer en un paravent, en ocasió del 50è aniversari de l'emperadriu i ofert pel príncep Sadayasu.
Nota : Príncep Sadayasu (貞明親王, 870-924), fill de l'emperador Seiwa (清和天皇 ,850-880). La celebració era per l'emperadriu Nijô ( Nijô Kisaki,二条のきさき), la seva mare, Takaiko, (Fujiwara no Koshi, 842-910).

いたづらにすぐす月日はおもほえで花見てくらす春ぞすくなき

いたずらにーすぐすつきびはーおもおえでーはなみてくらすーはるぞすくなき

No sóc conscient del temps que s'escola debades. La vida contemplant les flors de la primavera és, però, ben breu!

Poema no. 351

Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, ?-¿)
Va viure cap a l'any 900 però no hi ha dades sobre la seva vida.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

o0o

20 de novembre de 2010


Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 65 -

六十五段

むかし、おほやけ思(おぼ)して使うたまふ女の、色ゆるされたるありけり。大御息所とていますかりけるいとこなりけり。殿上にさぶらひける在原なりけるおとこの、まだいと若かりけるを、この女あひ知りたりけり。おとこ、女がた許されたりければ、女のある所に来て向ひをりければ、女、「いとかたはなり。身もほろびなん。かくなせそ」といひければ、

思ふには忍ぶることぞ負けにける逢ふにしかへばさもあらばあれ

といひて、曹司に下りたまへれば、例の、この御曹司には人の見るをも知らでのぼりゐければ、この女、思ひわびて里へ行く。されば、何のよきことと思て、いき通ひければ、みな人聞きて笑ひけり。つとめて主殿寮の見るに、沓はとりて奥に投げ入れてのぼりぬ。かくかたはにしつゝありわたるに、身もいたづらになりぬべければ、つゐにほろびぬべしとて、このおとこ、「いかにせん。わがかゝる心やめたまへ」と仏神にも申けれど、いやまさりにのみおぼえつゝ、猶わりなく恋しうのみおぼえければ、陰陽師、巫よびて、恋せじといふ祓の具してなむ行きける。祓へけるまゝに、いとゞかなしきこと数まさりて、ありしよりけに恋しくのみおぼえければ、

恋せじと御手洗河にせし禊神はうけずもなりにけるかな

といひてなん去にける。

この帝は顔かたちよくおはしまして、仏の御名を、御心にいれて、御声はいとたうとくて申たまふを聞きて、女はいたう泣きけり。「かゝる君に仕うまつらで、宿世つたなく悲しきこと、このおとこにほだされて」とてなん泣きける。かゝるほどに、帝聞こし召しつけて、このおとこをば流しつかはしてければ、この女のいとこの御息所、女をばまかでさせて、蔵に籠めてしおりたまふければ、蔵に籠りて泣く。

海人の刈る藻にすむ虫の我からと音をこそ泣かめ世をばうらみじ

と泣きをれば、このおとこ、人の国より夜ごとに来つゝ、笛をいとおもしろく吹きて、声はおかしうてぞあはれにうたひける。かゝれば、この女は蔵に籠りながら、それにぞあなるとは聞けど、あひ見るべきにもあらでなんありける。

さりともと思覧こそ悲しけれあるにもあらぬ身を知らずして

と思ひをり。おとこは、女し逢はねば、かくし歩きつゝ、人の国に歩きてかくうたふ。

いたづらに行ては来ぬる物ゆへに見まくほしさに誘はれつゝ

水のおの御時なるべし。大御息所も染殿の后也。五条の后とも。


Una vegada, una noia estimada per l'emperador (1) i al seu servei, li fou permès vestir els colors imperials (2). Era cosina de la mare de l'emperador (3).
Un home, Ariwara, servia a palau, era encara molt jove, i aquesta noia hi tenia relacions. Com a l'home li era permès visitar les sales de les dones s'estava allà amb la noia. Quan ella li digué : “És impúdic. I també la nostra perdició. Deixeu-ho.” ell féu :

Celar l'amor? Si per veure't m'he de perdre que així sia! (4)

Quan ella es retirà a sa estança ella hi anà d'usança tot i que la gent ho veié, i la dona, perplexa, anà a sa casa pairal. Llavors ell pensà que era bonastruc i la sovintejà allà, i la gent al sentir-ho se'n rigué.
De matí quan el serviment de palau mirava ell entrava, després de llançar el calçat al fons de la sala (5).
Si continuava comportant-se de manera impúdica allò seria la seva fi, i l'home pregà als déus : “Què fer? Atureu ma luxúria!” Però quan més hi pensava més enfollia d'amor. Consultà oracles i fetilleres, i anaren al riu (6) amb llurs ormeigs per guarir-lo d'amor. Quan més purificat més forts ses sentiments, i més que abans estimava. Composà i partí :

Les ablucions per no estimar fetes en el riu purificador els déus no ho han acceptat. (7)

Aquest emperador era de bona aparença i quan aquella dona l'escoltava entonant el nom sagrat de Buda amb sa noble veu ella plorava, punyent. “No poder servir a aital senyor, quina desgràcia! Malaurada existència meva, lligada a aquest home” i plorava.
Això ho sentí l'emperador i exilià aquest home, mentre la mare de l'emperador, sa cosina, la féu fora i la confinà en un magatzem com a càstig. I confinada plorà :

Com el cranc de les algues collides pels pescadors vull plorar però no detesto el món. (8)

I mentre plorava aquell home venia cada nit d'on era exiliat, tocava la flauta amb emoció i se'n planyia amb dolça veu. Així, aquella dona confinada en el magatzem l'escoltava d'allà estant, però no pogueren veure's.

És ben trist que pensi en veure'm, tot i que hi sóc no sap que no visc. (9)

Això pensà ella. L'home, com no podia veure-la continuava anant-hi, i al tornar al seu lloc d'exili recità :

Encara que debades vaig i vinc no me'n puc estar del desig de veure-la. (10)

Fou en el regnat de l'emperador Mizunô (11). La mare de l'emperador era Somedono. També dita emperadriu Gojô (12).


- - - - - -


(1) Era l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
(2) Eren els anomenats “colors prohibits” que eren reservats per a l'emperador i la família imperial, un total de set.
(3) Era Fujiwara no Akirakeiko (藤原明子, ¿-?).
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS 1151, i en el KKS 503 és anònim i hi ha algunes diferències.
(5) Ho feia perquè no es sabés que havia passat la nit en un altre lloc, descurant així la seva tasca a palau.
(6) Anaven al riu perquè allà es llançaven els ninots o qualsevol altre objecte on s'havien transferit les impureses. Era el riu Kamo, tot i que en el poema posterior porta el nom de Mitarashigawa (御手洗河), amb el sentit de purificació :
御手洗 (mitarashi) : aigua beneïda d'un santuari.
御手 (mite) : la mà d'un déu.
御手洗 (tearai) : rentamans.
(7) Poema anònim. KKS 501, amb alguna diferència.
(8) Poema de Fujiwara no Naoiko (藤原直子, ¿-?).
(9) Poema anònim. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no.868.
(10) Poema anònim. KKS 620. En el KKRJ és atribuït a Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710).
(11) 水のお (Mizunô . 水尾) un altre nom per l'emperador Seiwa ja esmentat. Aquest nom li ve per haver-se retirat a la vila de Mizunô després d'abdicar i entrar en religió.
(12) L'emperadriu Somedono (染殿の后) és un altre nom per Fujiwara no Akirakeiko (藤原明子, ¿-?) ja esmentada en la nota no. 3. El nom d'emperadriu Gojô (五条) era aplicat generalment a Fujiwara no Junshi (藤原順子, 809-871), anomenada Nobuko, esposa de l'emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850) i mare de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858). Filla de Fujiwara no Fuyutsugu (藤原冬嗣, 775,826). Podria ser que s'apliqués també a Akirakeiko?



o0o


Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 64 -


六十四段

昔、おとこ、みそかに語らふわざもせざりければ、いづくなりけん、あやしさによめる。

吹風にわが身をなさば玉すだれひま求めつゝ入るべきものを

返し、

とりとめぬ風にはありとも玉すだれ誰が許さばかひま求むべき


Una vegada, un home, como una dona refusava parlar amb ell en privat (1), es preguntava on viuria, i composà :

Si pogués afaiçonar-me en ventada cercaria esquerdes en ta bella gelosia per on entaforar-m'hi., però........ (2)

I ella replicà :

Encara que fóssiu vent sens aturador ningú no us permetria cercar esquerdes en ma bella gelosia.


- - - - - -


(1) El text original és aquí molt esquemàtic, més aviat escarit. S'interpreta que entre ells dos només hi hauria hagut un intercanvi de cartes, i ella no volia un contacte verbal. Per aquest motiu l'home no sap pas on viu. L'intercanvi hauria estat fet per missatgers.
(2) Poema d'Ariwara no Narihira. Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集) no. 1214.



o0o


Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 63 -

六十三段

むかし、世心つける女、いかで心情あらむおとこにあひ得てしがなと思へど、言ひ出でむもたよりなさに、まことならぬ夢語りをす。子三人を呼びて、語りけり。二人の子は、情なくいらへて止みぬ。三郎なりける子なん、「よき御男ぞ出でこむ」とあはするに、この女、気色いとよし。こと人はいと情なし、いかでこの在五中将に逢はせてし哉と思心あり。狩しありきけるに行きあひて、道にて馬の口をとりて、「かうかうなむ思ふ」といひければ、あはれがりて、来て寝にけり。さてのち、おとこ見えざりければ、女、おとこの家に行きてかいまみけるを、おとこ、ほのかに見て、

百年に一年たらぬつくも髪我を恋ふらし面影に見ゆ

とて出でたつ気色を見て、むばらからたちにかゝりて、家に来てうちふせり。おとこ、かの女のせしやうに、忍びて立てりて見れば、女、嘆きて寝とて、

さむしろに衣かたしきこよひもや恋しき人にあはでのみ寝む

とよみけるを、おとこあはれと思て、その夜は寝にけり。世中の例として、思ふをば思ひ、思はぬをば思はぬ物を、この人は、思ふをも、思はぬをも、けぢめ見せぬ心なんありける。


Una vegada, una dona voluptuosa pensà que desitjava conèixer un home afectuós.
Com no podia expressar-ho a la clara, s'enginyà un somni fantasiós. Cridà als seus tres fills i els hi ho explicà. Dos d'ells l'atallaren amb una resposta desairosa. El tercer interpretà “vindrà un home excel.lent”, i ella en fou cofoia. El noi pensà que altres homes serien insensibles i s'inclinà perquè es trobés amb el coronel Zaigo (1). Un jorn (2) se'l trobà anant de cacera i pel camí li agafà la brida del cavall i li digué allò que pensava. El coronel es compadí, hi anà i hi jagué.
Bé, com desprès d'allò l'home no aparegué, la dona anà a casa de l'home i l'entrellucà per una escletxa. L'home l'albirà i recità :

Un any per un centenar, cabells blancs, sembla enamorada la imatge davant dels meus ulls.

Tot veient que ell anava a sortir, la dona, esgarrinxada pels matolls, tornà a casa i s'allità.
Mentre l'home, com ella havia fet, la mirà d'amagat, la dona sospirant es digué “al llit”, i recità :


Jauré sola aquest vespre sobre la petita estora amb el vestit estès sens veure aquell que estimo? (3)

L'home, compadit pels versos, hi jagué aquella nit.
És norma d'aquest món que un estimi qui estima i no estimi qui no estima, i aquell home era de mena que no distingia entre aquells que estimava i aquells que no estimava.


- - - - - -


(1) 在五中将 (Zaigo chûjô) era el títol d'Ariwara no Narihira.
(2) El text no especifica el temps, només acaba la frase i n'enceta la següent amb 狩しありきけるに行きあひて...
(3) Poema anònim. KKS 689, amb diferències.




o0o


Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 62 -

六十二段

むかし、年ごろをとづれざりける女、心かしこくやあらざりけん、はかなき人の事につきて、人の国なりける人につかはれて、もと見し人の前に出で来て、物食はせなどしけり。夜さり、「このありつる人たまへ」とあるじにいひければ、をこせたりけり。おとこ、「我をば知らずや」とて、

いにしへのにほひはいづら桜花こけるからともなりにける哉

といふを、いと恥づかしと思て、いらへもせでゐたるを、「などいらへもせぬ」といへば、「涙のこぼるゝに、目も見えず、物もいはれず」といふ。

これやこの我にあふみをのがれつゝ年月経れどまさり顔なき

といひて、衣脱ぎてとらせけれど、捨てて逃げにけり。いづち去ぬらんとも知ら
ず。

Una vegada, una dona, en molt de temps sens noves d'un home, poc assenyada, seguí consell d'una persona de poc refiar, i anà al servei d'un home d'una altra contrada.
Un jorn (1) , mentre servia a taula, es trobà davant d'aquell home. Al vespre, l' home li demanà al seu hoste: “Envieu-me qui ha servit a taula”, i li envià.
L'home li digué : “Ja no em coneixes?”, i recità :

On és aquella lluïssor? Com branca nua de flors de cirerer has esdevingut.

Ella, molt avergonyida, no respongué. Ell digué : “No em respons?”. I ella digué :
“Per mes llàgrimes no puc veure ni parlar”. I ell recità :

És aquesta qui fugí per no veure'm, tot i el temps passat per a tu no ha millorat.

Ell es tragué el vestit i li'n oferí, ella, emperò, ho rebutjà i fugí. Ningú no sabé on.

- - - - - -

(1) El text no indica quan, simplement enllaça la frase amb la següent amb una coma, per això he afegit “Un jorn....”, un recurs clàssic.
(2) にほひ (nioi) significa “olor, fragància, etc.”. Els comentaristes indiquen que aquí és adient l'accepció de “lluïssor, brillantor, etc.” que trobem en els diccionaris clàssics.

o0o



Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 61 -

六十一段

昔、おとこ、筑紫まで行きたりけるに、「これは色好むといふすき物」と、簾のうちなる人のいひけるを聞きて、

染河を渡らむ人のいかでかは色になるてふことのなからん

女、返し、

名にしおはばあだにぞあるべきたはれ島浪のぬれぎぬ着るといふなり


Una vegada, un home, de viatge a Tsukushi, sentí una dona rere un estor que deia . “Aquest és un home luxuriós i femeller”, i ell recità :

Com fer perquè qui travessa el riu Some no esdevingui del seu color? (1) (2) (3)

La dona contestà :

Si fes honor al seu nom Tawarejima seria debades, es diu que en el vostre cas l'acusació és falsa. (4) (5)

- - - - - -


(1) Poema d'Ariwara no Narihira. Shûiwakashû (拾遺和歌集) no. 1234, amb alguna diferència.
(2) 染 (some) significa “tint, tintura, etc.”
(3) 色 (iro), a més de “color”, també vol dir “amor, luxúria, sexe, etc.
(4) Poema anònim. Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 1352, amb alguna diferència; en altres edicions té el no. 1351.
(5) たはれ (taware), del verb 戯れる (tawamureru) : “jugar, fer broma, festejar, tenir relacions, etc.”


o0o

13 de novembre de 2010


NTCJ 53

通小町
Kayoi Komachi

Tot festejant Komachi.

Autor :

Autor : Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384), segons indica el “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), amb el seu nom original : 四位の少将 観阿作.
És probable que Zeami hi afegís el seu pinzell.


El títol ja indica que es tracta d'Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col·lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom, 小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (新幹線, Shinkansen) que va el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.

Kan.ami va dedicar a Komachi un altre Nô on s'explica la història de les "cents nits" : Sotoba Komachi (卒都婆小町). Veure NTCJ 47.


Argument :

Els protagonistes són els mateixos que a 卒都婆小町: Ono no Komachi i Fukakusa no Shôshô (深草の少将, ¿-?).
Un monjo fa el seu període de meditació en un llogaret de muntanya i cada dia veu una anciana que s'arriba al poble amb fruita i branquillons. Encuriosit un dia li pregunta què fa i ella li explica que com allà hi ha molta gent rica els hi porta fruita i llenya. El monjo li demana quina mena de fruita té i ella li explica amb detall els noms. Després quan li pregunta el seu nom la dona li ho diu però sense esmentar el cognom, afegint només que és d'un poble no lluny d'allà i li prega que hi vagi per oficiar un servei de difunts, i desapareix immediatament. El monjo queda molt sorprès però decideix anar-hi. De camí es pregunta si es tracta d'Ono no Komachi. Un cop allà es presenten els esperits d'Ono no Komachi i del seu frustrat pretendent Fukakusa no Shôshô. Komachi li demana al monjo que la instrueixi en la doctrina budista per esdevenir-ne deixeble, però Fukakusa si ho oposa perquè pateixi per tot el mal que ella li va fer amb el seu desdeny i frivolitat, i clama que si ell ha de sofrir el mal de l'infern que ella també ho faci. Li retreu l'afer de les “cents nits” i li diu al monjo que no calen els seus serveis i que se'n vagi. Komachi però li prega que la separi de Fukakusa per poder-se salvar. El religiós que ha reconegut Fukakusa li demana que li expliqui la història d'aquelles nits. Fukakusa ho fa amb tot detall i durant la narració Komachi entén el seu dolor i l'angoixa per no haver pogut arribar al centenar de nits i ambdós es lamenten de l'afer. Finalment, Fukakusa reconeix que encara l'estima i accepta que el monjo faci el ritual que els hi permeti la pau de Buda.


Referències :

“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

“Kokinwakashû” (古今和歌集), entre altres poemes tenim el no. 139, d'autor anònim :
さつきまつ花橘のかをかげば昔の人の袖のかぞする
Quan sento la fragància de la flor del taronger tot esperant el cinquè mes recordo les mànigues perfumades de la persona d'antany.
“Kojidan” (古事談) : Xerrades sobre temes d'antany.
Obra compilada molt probablement per Minamoto Akikane (源昭兼,1160-1215) entre els anys 1212-1215. Hi prolifera l'escriptura “katakana”.
“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Ôgisho” (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica. Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: “Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Ise Monogatari” (伊勢物語), llibre 6.
“Manyôshû” (万葉集).
“Ippen Shônin goroku” (一遍上人語録) : Annals d'Ippen Shônin.
一遍上人語, 1239-1289). Va entrar en religió de petit, als set anys, i va estudiar les principals tendències religioses del Japó. Va viatjar molt predicant.

o0o


NTCJ 52

錦木
Nishikigi
L'arbre dels brocats

És “Euonymus alata”, conegut com a “arbust ardent” degut a l'intens color roig de les seves fulles quan arriba la tardor.

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : Un monjo passa per un poble de la provincia de Michinoku durant el seu periple de pràctiques religioses. El poble és famós pels seus teixits. Apareixen un home i una dona que semblen ser un matrimoni. Ella porta un teixit a la ma i l'home una mena de bastó pintat amb colors brillants. El monjo els hi pregunta sobre els objectes que porten i ells li diuen que són una tradició molt antiga. Antany, quan
un home volia relacions amb una dona li deixava una fusta pintada davant de la casa on vivia, era el “nishikigi”. Si la dona ho recollia i ho entrava a casa llavors significava que acceptava el pretendent. Continuen parlant i acaben explicant-li l'origen de la tradició.
Un home va començar a fer-ho com una ofrena però els pares de la noia no el consideraven un bon pretendent i no li van permetre a la filla que ho recollís mai. La noia s'estava sempre a casa teixint la roba típica de la regió i l'home no va poder veure-la. Durant tres anys va continuar amb l'ofrena, fins arribar al miler, i veient que tot era endebades va caure en una depressió i poc després va morir. La noia va sentir-ho molt, va emmalaltir i també va morir. Llavors els pares van adonar-se del greuge que els hi havien fet i van construir un túmul sobre les seves tombes i van colgar-hi les ofrenes fetes.
Hi ha força referències poètiques i literàries, parlen del dolor de la separació i el penediment. La parella indica al monjo el túmul. Un cop allà la parella es transforma en els espectres dels dos protagonistes de la història i li demanen al monjo que pregui per ells i faci que els seus esperits que no van poder estar junts en vida ho puguin fer després de la mort. El monjo fa el servei religiós corresponent Potser tot ha estat només un somni......... “El ventijol dels pins bufava, i l'endemà al bell mig de la plana un túmul........” ........ 松風颯々たる, 朝の原の野中の塚とぞなりにける..........




És evident la relació amb una anècdota sobre Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900) i un pretendent seu :
Ono no Komachi va prometre a Fukakusa no Shôshô que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, fallant la que feia el centenar degut a una gran tempesta. Desesperat va caure malalt i va morir de pena.
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col·lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom, 小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (新幹線, Shinkansen) que va el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.


Referències :

“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítols 1, 2, 15, 65, 69.

" Goshûiwakashû” (後拾遺和歌集) : Recull posterior de la poesia japonesa. Col.lecció imperial de finals de l´era Heian. Encarregada per l´emperador Shirakawa l´any 1078 i completada el 1086. La selecció va ser feta per Fujiwara no Michitoshi, amb un prefaci. Està basada completament en el Kokinshû.
Té 1200 poemes i la formen 20 llibres.


“Kokinshû” (古今集), diversos poemes, entre ells el no. 484, d'autor anònim :
夕ぐれは雲のはたてに物ぞ思ふあまつそらなる人をこふとて
ゆうぐれはーくものはたてにーものぞおもうーあまつそらなるーひとをこうとて
Al capvespre els meus pensaments vagaregen pels confins dels núvols, allà, al firmament, amb qui estimo.
“Ôgisho” (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica. Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: “Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

"Shikawakashû (詞花和歌集) : “Antologia de flors de paraules de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´era Heian. Encarregada per l´emperador Sutoku l´any 1144 i completada el 1151 per Fujiwara no Arisuke. És la més curta de totes les col.leccions clàssiques : uns magres 411 poemes dividits en 10 parts i representant només vint-i-tres poetes coneguts.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Algunes dades donen l'any 1115 com el de la seva publicació.
Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.
Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per a fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició, les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.
“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
“Manyôshû” (万葉集).
“Heike Monogatari” (平家物語), llibre 8 : Kogô (小督), i llibre 9 : Senju (千手前).
“Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike.

"Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una n'és aquest llibre.
“Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: Ôgisho (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica.
“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Ôtomo no Yakamochi” (大伴家持, 718 – 785).
S'esmenta la seva antologia personal : 家持集.
Poeta prolífic. La seva aportació al Man´yôshû és d’uns 476 poemes, i a més en va ser recopilador i editor.

“Fubokuwakashû” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa, Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.


“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia de 1000 anys de la poesia japonesa.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.


o0o


NTCJ 51

邯鄲
Kantan

Autor : Desconegut.

Una anotació del “Tadasugawara Kanjin Sarugaku” (糺河原勧進猿楽) indica que l'obra va ser estrenada el cinquè dia del quart mes de l'any 1464.

Argument : La mestressa d'un hostal explica que una vegada va tenir d'hoste un ermità dotat en les arts màgiques i com a pagament per la seva estada va donar-li un coixí tot dient-li que qui hi dormís podria veure el passat i el futur. Arriba un home anomenat Rosei, que de bon principi ens diu que no vol entrar en religió, i que va cap a les muntanyes de Yôhi perquè ha sentir parlar d'un monjo molt ben considerat que hi viu i li vol fer una pregunta molt important.




Mishima Yukio (三島 由紀夫, 1925-1970), pseudònim de Kimitake Hiraoka (平岡 公威), en va fer una versió moderna l'any 1960 amb el mateix títol. Forma part d'unes adaptacions modernes de peces clàssiques que va fer entre els anys 1951 i 1969, sota el títol de : 近代能楽集 (Recull de Nôs moderns).

Alexander Goehr (1932) en va fer una ópera basant-se en el text modern de Mishima l'any 1999.


Referències :

L'obra està basada en una narració del “Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, naturalment anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372. Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô”(南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el pais entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militar, amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.
El fragment és al capítol no. 25 :
...............楚国の君賢才(けんさい)の臣を求(もとめ)給ふ由を聞(きき)て、恩爵(おんしやく)を貪(むさぼ)ら ん為に則(すなはち)楚国へぞ趣(おもむき)ける。路に歩疲(あゆみつかれ)て邯鄲(かんたん)の旅亭に暫(しばらく)休(やすみ)けるを、呂洞賓(りよ とうびん)と云(いふ)仙術の人、此(この)客の心に願ふ事暗(あん)に悟(さとつ)て、富貴の夢を見する一(ひとつ)の枕をぞ借したりける。客此(こ の)枕に寝(いね)て一睡(いつすゐ)したる夢に、楚国の侯王(こうわう)より勅使来(きたり)て客を被召....................
El nom del personatge principal del Nô, Rosei, no surt aquí.

“Tsuma Kagami” (妻鏡) : “Mirall per a dones”.
Obra escrita cap a l'any 1300 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). De fet el títol original significa “Mirall per a dones casades ( 妻)”, però el llibre està adreçat a la dona en general.

“Fubokuwakashû” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa, Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.

o0o

6 de novembre de 2010

KOKINSHÛ (古今集) -110-

ほりかはのおほいまうちぎみの四十賀、九条の家に てしける時によめる

Compost en ocasió de la celebració del 40è aniversari del Gran Ministre Horikawa a la seva residència de Kujô.

(Es tracta de Fujiwara no Motosune (藤原基経, 836-891). Celebrat l'any 875 . El nom de “Horikawa” li ve del barri on tenia la seva residència principal).

さくら花ちりかひくもれおいらくのこむといふなる道まがふがに

さくらばなーちりかいくもれーおいらくのーこむというなるーみちまがうがに

Cau, flor del cirerer, vela la llum i que el camí per on arriba, diuen, la vellesa, no sigui planer.

Poema no. 349

Autor : Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -109-

哥たてまつれとおほせられし時によみてたてまつれ る

Compost per ordre de Sa Majestat de presentar un poema.

ゆく年のをしくもあるかなますかがみ見るかげさへにくれぬと思へば

ゆくとしのーおしくもあるかなーますかがみーみるかげさえにーくれぬとおもえば

Com m'entristeix l'any que se'n va! També en el nítid mirall m'adono de ma decadència.

Poema no. 342

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -108-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Poema presentat al concurs poètic amb el patronatge de l'emperadriu durant l'era Kanpyô (any 889-898).

雪ふりて年のくれぬる時こそつひにもみぢぬ松も見えけれ

ゆきふりてーとしのくれぬるーときにこそーついにもみじぬーまつもみえけれ

Cau la neu i es clou l'any, és llavors que el pi sembla més verd que mai.

Poema no. 340

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -107-

年のはてによめる

Compost al cap d'any.

あらたまの年のをはりになるごとに雪もわが身もふりまさりつつ

あらたまのーとしのおわりにーなるごとにーゆきもわがみもーふりまさりつつ

Cada cop que es clou l'any la neu s'apila més sobre meu.

Poema no. 339

Autor : Aiwara no Motokata (在原もとかた, ?-¿)

Nebot d' Ariwara no Narihira (在原業平, 825-880) i fill adoptiu del Gran Conseller Fujiwara no Kunitsune (藤原くにつね, 827-908).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -106-

物へまかりける人をまちてしはすのつごもりによめ る

Compost el darrer dia de l'any tot esperant algú que se n'havia anat.

わがまたぬ年はきぬれど冬草のかれにし人はおとづれもせず

わがまたぬーとしはきぬれどーふゆくさのーかれにしひとはーおとずれもせず

No espero l'any nou, però heu-lo aquí. L'herba d'hivern s'ha ressecat, però qui m'ha deixat no m'ha escrit.

Nota : かれにし, de かれる, “assecar, ressecar, eixarreir, marcir, etc.” , també vol dir aquí“ aquell que m'ha deixat/abandonat”.

Poema no. 338

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act.lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Va ser un poeta prolífic i té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal Mitsune Shû (躬恒集).

o0o