27 d’octubre del 2018

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 156

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百五十六】



信濃国さらしなといふ所に男すみけりわかきときにおやはしにけれはをはなんおやのことくにわかくよりあひそひてあるにこの めの心いと心うきことおほくてこのしうとめのおいかゝまりてゐたるをつねにゝくみつゝ男にもこのをはのみ心のさかなくあしきことをいひきかせけれはむかし のことくにもあらすをろかなることおほくこのをはのためになりゆきけりこのをはいといたうおいてふたへにてゐたりこれを猶このよめところせかりていまゝて しなぬことゝおもひてよからぬことをいひつゝもていましてふかき山にすてたふひよとのみせめけれはせめられわひてさしてんとおもふなり月のいとあかき夜を うなともいさたまへ寺にたうときわさすなるみせ奉らんといひけれはかきりなくよろこひておはれにけりたかき山のふもとにすみけれはその山にはる/\といり てたかき山の峯のおりくへくもあらぬにをきてにけてきぬやゝといへといらへもせてにけて家にきておもひをるにいひはらたてけるおりにはらたちてかくしつれ と年比おやのことやしなひつゝあひそひにけれはいとかなしくおほえけりこの山のかひより月もいとかきりなくあかくていてたるをなかめて夜ひとよいもねられ すかなしくおほえけれはかくよみたりける
我心なくさめかねつさらしなやをはすて山にてる月をみて
とよみてなん又いきてむかへもてきにけるそれより後なんをはすて山といひけるなくさめかたしとはこれかよしになんありける.


En un lloc de nom Sarashina, a la contrada de Sinobu, hi vivia un home. Els seus pares havien mort quan ell era molt jove i fou una tieta qui tingué cura d'ell com una mare.
L'esposa que tenia l'home era de mal cor i detestava aquesta sogra que els anys havien vinclat son cos i no parava de plànyer-se de la malvolença de la tieta, i, cosa que no havia fet mai, ell la desatengué moltes vegades. La tieta era tan, tan vella que era plegada en dos. Per a la jove muller era més un destorb que res i pensava que com era que encara no s'havia mort. Només feia que malparlar d'ella i blasmar l'home.
- Emporteu-vos-la i llanceu-la al fons de la muntanya!
L'home, aclaparat, finalment s'hi decidí.
Una nit de lluna brillant digué :
- Som-hi tieta. Us portaré al temple a veure una gran cerimònia.
La tieta s'hi deixà emportar ben cofoia. Com vivien al peu d'una muntanya alta la portà ben lluny dintre de la muntanya i dalt del cim d'on ella no podria pas tornar la deixà i s'enfugí. Ella cridà mes ell no respongué. Un cop a casa reflexionà. Les paraules de l'esposa l'havien enutjat fins a comportar-se d'aquella manera, emperò, com la tieta havia tingut cura d'ell durant molts anys com una mare s'entristí molt. Tot contemplant la lluna de blancor infinita que s'alçava sobre la muntanya passà la nit sens poder dormir i ple de tristor composà aquest poema :

Consolació
no n'hi ha pas en mon cor
a Sarashina
quan veig la lluna brillant
on deixí la tieta. (291)

Se n'hi tornà i la portà a casa.

Després d'això, se li digué “la muntanya de la tieta abandonada”, i quan es parla de desconsol es vol dir això. (292)
- - - - - -

291 – Entre altres antologies i reculls : poema no. 878, llibre 17, Kokinwakashû (古今和歌集), i Goshûiwakashû (後拾遺和歌集), llibre 15.
292 - En l'obra hi ha dues expressions que van de “tieta”, “dona gran” i “àvia”. De fet, és un terme genèric per a gent gran. El nom més emprat és el de “tieta” (をば/oba, en el text). Vegeu sobre aquest tema : NTCJ 34 - 姨捨 Obasute / “La tieta abandonada”, publicat en aquest mateix bloc l'onze de juny del 2010.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 155
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百五十五】



むかし大納言のむすめいとうつくしうてもち給たりけるを御門に奉らんとてかしつき給けるを殿にちかうつかうまつりけるうと ねりにて有ける人いかてか見けむこのむすめを見てけりかほかたちのいとうつくしけなるをみてよろつのことおほえす心にかゝりてよるひるいとわひしくやまひ になりておほえけれはせちにきこえさすへき事なむあるといひわたりけれはあやしなにことそといひて出たりけるをさる心まうけしてゆくりもなくかきいたきて 馬にのせてみちのくにへよるともいはすひるともいはすにけていにけりあさかのこほりあさかの山といふ所にいほりをつくりてこの女をすへて里に出つゝ物なと もとめてきつゝくはせて年月をへて有へけり此男いぬれはたゝひとりものもくはて山中にゐたれはかきりなくわひしかりけりかゝるほとにはらみにけりこの男も のもとめに出にけるまゝに三四日こさりけれは待わひて立出て山の井にいきてかけをみれはわか有しかたちにもあらすあやしきやうになりにけりかゝみもなけれ はかほのなりたらんやうもしらて有けるににはかにみれはいとおそろしけなりけるをいとはつかしとおもひけりさてよみたりける
あさか山かけさへみゆる山のゐの浅くは人を思ふものかは
とよみて木にかきつけていほにきてしにけりおとこ物なともとめてもてきてしにてふせりけれはいとあさましと思ひけり山の井なりける歌をみてかへりきてこれをおもひしにゝかたはらにふせりてしにけり世のふることになむ有ける



Fou una vegada un gran conseller que tenia una filla molt bella que havia educat amb tota cura amb el desig d'oferir-la a l'emperador. Un home de baix rang que servia a palau, com s'ho féu?, aconseguí veure-la. La veié tan bella de rostre i parença que no pogué pensar en res més, trasbalsat, malaurat nit i jorn, pensà que emmalaltiria, i li digué que havia de parlar amb ella com fos. La dona es digué que era estrany, de què es tractaria?, i sortí. Com havia premeditat, l'home la prengué de sobte amb ses braços, muntà a cavall i nit i jorn sens aturar-se s'enfugí cap a la contrada de Miichino. A la muntanya d'Asaka, terme d'Asaka, bastí una cabana on hi allotjà la dona. S'alimentaven de les coses que anava a cercar als pobles veïns, i així passaren llunes i anys.
Un jorn, quan aquest home havia sortit, ella restà sola al mig de la muntanya sens menjar i llavors s'adonà que era embarassada. L'home que havia anat a cercar provisions no tornà en tres o quatre jorns, i ella, tota neguitosa, sortí i anà a una font de la muntanya. Quan s'hi mirà no era ella mateixa, com si fos una estranya. Com no tenia mirall no reconegué son propi rostre, i al veure's així de sobte s'esfereí i sentí molta vergonya, així composà :

Sens fondària
la font on es reflecteix
el puig d'Asaka
i és sens fondària
potser mon amor per ell. (290)

Ho gravà en un arbre i de tornada a la cabana morí.

L'home arribà amb les provisions que havia anat a cercar i quan la trobà morta al terra en fou desesperat. Veié el poema a la font, tornà a la cabana, s'estirà al costat de la dona i morí amb tot allò en son pensament.

Això passà fa molt de temps.
- - - - - -

290 – Aquest poema és troba al llibre 16, poema no. 814, Manyôshû” (万葉集), i també és al Konjaku Monogatari (今昔物語) llibre 30.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 154
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百五十四】



やまとの国なりける人のむすめいときよらにて有けるを京よりきたりける男のかひま見てみけるにいとおかしけなりけれはぬす みてかきいたきて馬にうちのせてにけていにけりいとあさましうおそろしう思ひけり日くれて立田山にやとりぬ草のなかにあふりをときしきてをんなをいたきて ふせり女おそろしとおもふことかきりなしわひしとおもひて男のものいへといらへもせてなきけれはおとこ
たかみそきゆふつけ鳥かから衣立田の山にをりはへて啼
女かへし
たつた川岩ねをさして行水のゆくへもしらぬ我ことやなく
とよみてしにけりいとあさましうてなんおとこいたきもちてなきける



Un home de la contrada de Yamato tenia una filla que era molt formosa. Un home vingut de la capital la veié de cop d'ull, i com era molt agradosa, la manllevà d'una revolada amb son cavall i s'enfugí. La noia era aterrida. Al capvespre feren nit a la muntanya de Tatsuta. L'home estengué les solapes parafangs de la sella damunt de l'herba i hi jagué amb la dona als braços que era ben esgarrifada. Quan tan apesarada l'home li parlava ella no contestava, només feia que plorar, i l'home :

Qui ha fet sortir
l'ocell que amb el cotó
ben purificat
ací al mont Tatsuta
no deixa pas de plorar? (289)

La dona contestà :

Del riu Tatsuta
com l'aigua que s'escola
entre les roques
sens saber cap a on va
així és aquest mon plor.

Això composà i morí. L'home, desolat, plorà amb son cos als braços.

- - - - - -

289 – Poema no. 995, llibre 18, Kokinwakashû (古今和歌集). Antigament, quan una ciutat era assetjada es posaven uns galls embolicats amb roba de coto a cada punt cardinal com una purificació i ofrena als déus.

o0o

20 d’octubre del 2018

– 落窪物語 -54-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.






今なむ、あはれにはべる」とて、うちしほたれたまへば、督の君、さすがにあはれにて、「ここには、すなはちより、『御夜中、暁のことも知らでや』と嘆きはべりしかど、道頼が思ふ心侍りて、『しばし』と制しはべりしなり。その上は西の方に住みはべりしより、時々忍びてまかり通ひて見はべりしに、御けしきも異御子どもよりも、こよなく思しおとされたりき。また、北の方の御心ばへ、憂くあさましく、使ひたまへる人よりも劣りにさいなみしを見聞きはべりしかば、『世にありと聞えたてまつるとも、よしと思さじ。少し人なみなみになりて、仕うまつりぬべからむほどに知られたてまつれ』と聞えはべりし。部屋に籠めて典薬の助ひ許させたまへりける、いと心憂く思ひたまへしかば、世になきさまに御覧ぜらるるとも、何とも思さじと思ひたまへて。道頼はつらし憂しと思ひおきつることの忘れはべらねば、殿をば便なしとも思ひきこえざりしかども、北の方の情なくおぼえたまひしかば。祭など見はべりしに、『殿の御車』と言ひはべりしを、なめげなるさまに。をのこども、かつはいかにと見知るさまにて。いととくと御覧ぜさせずやとおぼえはべりしも、便なく思ひたまふれど、あけくれ異御子どものやうに見たまふことも難げなりしかど、まづ、夜昼、見たてまつらぬことを申すめれば、人の御親子の中はあはれなりけりと見たまふれば、いかで仕うまつらむとなむ思ひたまへなりにたるを、幼き人々もおよずけまさるめるを、見せたてまつらでやなど、思ひたまへてなむ」と、片端よりつぶつぶと聞えたまふに、中納言、いと恥づかしうて、このことどもを聞きたまひて、思しおきたりけることと、限りなくいとほしくて、えいらへ、はかばかしからず。
 「異子どもより思ふままに曲げられて、げにいとほしきことも侍りけむ。されば、いとことわりなり。述べ聞えさすべきことも侍らず。典薬は、いとゆゆしきこと。さる者には、いかなる者か許しはべらむ。部屋に籠めはべりしことも、思ふやうならぬことをしたりと聞きはべりしかば、ねたくくちをしくてなむ。何事よりも、若君達をまづ見たてまつらむ。いづら、今だに」と宣へば、男君、前に立てたる几帳おしやりて、「ここに侍るめり。出でて対面したまへ」と申したまへば、恥づかしけれど、ゐざり出でたまふ。おとど見たまへば、いみじく清げに、ものものしくねびまさりて、いと白く清げなる綾の単襲、ニ藍の織物の袿着たまひて、居たまへり。見るに、これよりはよしと思ひかしづきしむすめどもにまさりたれば、かかりけるものを、うち籠めておきたりしを、げに、いかに思ひたまひけむ、と、恥づかしうて、「つらき者に思ひおきて、今まで知られたまはざりける。対面しぬるは、限りなくなむ心のびてうれしく」と宣へば、女君「ここには、さらにさ思ひきこえぬを、この君の、さいなみしをりを、おはしあひて聞きたまひて、なほ便なきものに思しおきたるなめかし。『しばしな知られたまひそ』とのみ侍るめるに、つつみてなむ。心には、さらに知りはべらぬなめげさも、御覧ぜられつることをなむ、いかがと限りなく思ひたまへつる」と宣へば、「そのをりに、いみじき恥なり、何事に、思しつめて、かくはしたまふならむ、と思ひたまへしを、今日聞けば、君をおろかに思ひきこえたりとて、勘当したまふなりけり、と承りあはすれば、なかなかいとうれしくなむ」と、うち笑ひたまへば、女君、いとあはれと思して、「さてしもこそ、かしこけれ」と申したまふほどに、督の君、いとうつくしげなる男君を抱きて、「くは御覧ぜよ。心なむ、いとうつくしくはべる。天下に、北の方も憎みたまはじとなむ思ひたまふる」と宣へば、「そもけしからぬことを」と、かたはらいたがりたまふ。中納言は、見るに、老い心ちに、いと愛しうらうたう、ただおぼえにおぼえて、笑みまけて、「こちこち」と宣へば、さる翁におぢて、首にかかりて抱かるれば、「げにや、天下の鬼心の人も、え憎みたてまつらじ」とて、「いといと大きにおはするは、いくつぞ」、「三つになむなりはべりぬる」となむ、父君申したまへば、「またや物したまふ」、「この弟は殿になむ召されにし。また女子侍れど、今日はつつしむこと侍り。のちに御覧ぜさせむ」など申したまひて、御台参り、御供の人にも、わざとの設けにはあらで、牛飼までに、いと清げにあるじしたまふ。


L'Emon no Kami digué commòs malgrat tot :

– Des d'un bon principi, vostra filla es lamentava de què us podria passar qualsevulla nit o qualsevol matí, mes jo, Michiyori (74), la retenia demanant-li d'esperar. Durant mes visites a l'ala occidental on ella s'estava jo viu que de tots vostres fills ella era la més desatesa, especialment la manca de sentiments al cor de la Kita no Kata que la tractava com la més baixa dels servents. Diguí que encara que us fes saber que era en vida cap de vosaltres no es sentiria millor i que us ho diria quan jo, aleshores sens massa poder, fos en millor posició. Tot i el fet de pensar que ella ja no era en aquest món no semblà pas amoïnar-vos considerant com la féu recloure en aquella cambra i permetre el comportament del Tenyaku no Suke. Jo no he oblidat pas la sofrença que ha patit. No us blasmo a vós, senyor, penso en la crueltat de la Kita no Kata. Quan a la festivitat del santuari de Kamo se'm digué de vostre carruatge que fiu desconsiderat. Mes homes sabien de mes sentiments i pensaren que jo no els reprovaria llurs insolències. Vostra filla sempre ha lamentat no poder ésser al vostre costat com vos altres filles per a servir-vos matí i nit. Açò m'ha fet adonar dels pregons sentiments que hi ha entre pares i fills, i per açò em poso al vostre servei. També nos fills estan creixent i voldríem que vós en tinguéssiu esguard.

El Chûnagon ho escoltà contorbat i pensà amb una pena infinita que tot allò era a causa de ses actes. Respongué vacil·lant :

– No ha estat mon intenció de tenir-la en menys consideració que mes altres fills, emperò, aquells que encara tenen la mare demanen ésser els primers, açò ho canvià tot i ella ho hagué de patir, certament molt lamentable. No té excusa l'afer del Tenyaku no Suke que fou abominable. Fou molt greu haver-ho permès i també haver-la reclòs. Se m'havia parlat de sa desobediència, molt deplorable ara. Primer de tot voldria veure els petits, on són?

L'Emon no Kami retirà la cortina.

– Són ací. Surt a saludar tot pare.

Tota apocada Ochikubo sortí de genolls. Quan son pare l'esguardà la trobà preciosa. Havia esdevingut una dona esplèndida, abillada amb un domàs blanquíssim i una roba dessota de color porpra. Ben mirada lluïa molt més que ses altres filles. Es sentí avergonyit només de pensar que havia reclòs una persona tan exquisida.

– Ha estat per als maltractaments que has rebut de nosaltres que fins ara no en haguessis fet saber on eres. Reveure't m'omple de joia.
– No penso res d'açò. Quan l'Emon no Kami sabé dels maltractaments em demanà d'esperar una avinentesa adient abans de dir-vos on era, per açò ho havíem amagat. Ha estat molt malament no haver-vos-ho dit quan calia, em sap molt de greu tot allò que ha passat.
– En aquells moments d'humiliació em preguntava perquè havien de succeir, mes ara que ho sé ja no té importància, ha estat el nostre càstig. Sóc molt content.

Digué el Chûnagon amb un somrís. Ella ho sentí per son pare.

– És noble de vós dir-nos açò.

Mentre Ochikubo parlava l'Emon no Kami entrà amb una criatura als braços.

– Mireu! És un nen adorable. Crec que ni cap Kita no Kata sota la capa del cel li podria tenir malícia.
– No hauries de dir açò! - digué Ochikubo incòmoda en veu baixa tot mirant son pare.

Als ulls del Chûnagon, amb sentiment d'avi, era una criatura encisadora, i amb un gran somriure li digué :

– Vine, vine!

El nen gens cohibit del vell Chûnagon se li abraçà al coll.

– Ni la pitjor persona del món no li podria fer cap mal! És molt gran. Quants anys té.
– Tres acabats de fer.
– En teniu més de fills?
– Del més petit en tenen cura a casa de mon pare. També tenim una nena, mes avui no és un bon dia per a ella. Ja la veureu més endavant.

Se'ls oferí un gran àpat, àdhuc per a la gent del seguici del Chûnagon, a més dels homes que menaven els carruatges.

- - - - - -

74 – Michiyori (道頼). Per primera vegada apareix el nom propi de l'Emon no Kami (衛門の督), abans Chûjô (中将) i Shôshô (少将).

o0o

13 d’octubre del 2018

小林 一茶 -72-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





人中を猫も子故のぬすみ哉
ひとなかを ねこもこゆえの ぬすみかな
Hito naka o-neko mo ko yue no-nusumi kana

Per als seus gatets
roba als éssers humans
la gata mare.




蝶を尻尾でなぶる子猫哉
ちょうちょうを しっぽでなぶる こねこかな
Choochoo o-shippo de naburu-ko neko kana

Amb sa cueta
joguineja el gatet
amb el papalló.

o0o

小林 一茶 -71-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






石の上に蝋燭立てつぎ穂かな
いしのうえに ろうそくたてて つぎほかな
Ishi no ue ni-roosoku tatete-tsugiho kana


Sobre la roca
s'alça una espelma
mentre faig empelts.




山猫や恋から直に里馴るゝ
やまねこや こいからすぐに さとなるる
Yama neko ya-koi kara sugu ni-sato naruru

El gat muntanyenc
tot just després de l'amor
és gat vilatà.

o0o

小林 一茶 -70-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





松苗の花咲くころは誰かある
まつなえの はなさくころは だれかある
Matsu nae no-hana saku koro wa-dare ka aru

Quan la semença
del pi hagi ben florit
qui hi haurà lla?




鶯の寝所になれとつぎ穂哉
うぐいすの ねどこになれと つぎほかな
Uguisu no-nedoko ni nare to-tsugiho kana

Ha esdevingut
Dormitori del balquer
l'arbre empeltat.

o0o

6 d’octubre del 2018

与謝蕪村 - 63
Yosa Buson (1716-1784)





夏 ESTIU


浪花の一本亭に訪れて De visita a ca l'Ippontei de Naniwa.

粽解て芦吹風の音聞ん Chimaki toite ashi fuku kaze no oto kikan.

Deslligant pastissets
escolto el so del vent
entre les canyes. (21)


水深く利鎌鳴らす眞菰刈 Mizu fukaku toki tama narasu makomogari.

Soroll de dalla
tallant les zitzànies
per sota l'aigua.

- - - - - -
21 - Ippontei (一本亭. El seu nom era Matsutami (松濤, ?-?). El primer vers té 6 síl·labes.

o0o

与謝蕪村 - 62
Yosa Buson (1716-1784)





夏 ESTIU

青梅に眉あつめたる美人哉 Aoume ni mayu atsumetaru bijin kana.

La pruna verda
una noia bonica
que fa ganyotes.


かはほりやむかひの女房こちを見る Kawahori ya mukai no nyoubou kochi wo miru.

Ratapinyades
la veïna del davant
mira cap a mi.


夕風や水青鷺の脛をうつ Yuukaze ya mizu aosagi no hagi wo utsu.

Brisa del vespre
les potes de l'agró blau
les pica l'aigua.

o0o

与謝蕪村 - 61
Yosa Buson (1716-1784)




夏 ESTIU

丹波の加悦といふ所にて En un lloc dit Kaya a Tanba.

夏河を越すうれしさよ手に草履 Natsu kawa wo kosu ureshisa yo te ni zouri.

Calçat a la mà
creuar el riu a l'estiu
és felicitat.


かりそめに早百合生ケたり谷の房 Karisome ni sayuri iketari tani no bou.

Una estona
a l'ermita de la vall
lliris al gerro. (20)


愁ひつゝ岡にのぼれば花いばら Ureitsutsu oka ni noboreba hanaibara.

Amb ma complanta
pujo la muntanyeta
roses silvestres.

- - - - - -
20 - Els lliris en aquest poema són de la varietat "Hemerocallis" que deriva del grec i vol dir "flor bonica per un dia", fent referència al fet que les seves flors només duren un dia. El primer vers ho fa tot més entenedor.
o0o