27 d’octubre de 2018

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 154
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百五十四】



やまとの国なりける人のむすめいときよらにて有けるを京よりきたりける男のかひま見てみけるにいとおかしけなりけれはぬす みてかきいたきて馬にうちのせてにけていにけりいとあさましうおそろしう思ひけり日くれて立田山にやとりぬ草のなかにあふりをときしきてをんなをいたきて ふせり女おそろしとおもふことかきりなしわひしとおもひて男のものいへといらへもせてなきけれはおとこ
たかみそきゆふつけ鳥かから衣立田の山にをりはへて啼
女かへし
たつた川岩ねをさして行水のゆくへもしらぬ我ことやなく
とよみてしにけりいとあさましうてなんおとこいたきもちてなきける



Un home de la contrada de Yamato tenia una filla que era molt formosa. Un home vingut de la capital la veié de cop d'ull, i com era molt agradosa, la manllevà d'una revolada amb son cavall i s'enfugí. La noia era aterrida. Al capvespre feren nit a la muntanya de Tatsuta. L'home estengué les solapes parafangs de la sella damunt de l'herba i hi jagué amb la dona als braços que era ben esgarrifada. Quan tan apesarada l'home li parlava ella no contestava, només feia que plorar, i l'home :

Qui ha fet sortir
l'ocell que amb el cotó
ben purificat
ací al mont Tatsuta
no deixa pas de plorar? (289)

La dona contestà :

Del riu Tatsuta
com l'aigua que s'escola
entre les roques
sens saber cap a on va
així és aquest mon plor.

Això composà i morí. L'home, desolat, plorà amb son cos als braços.

- - - - - -

289 – Poema no. 995, llibre 18, Kokinwakashû (古今和歌集). Antigament, quan una ciutat era assetjada es posaven uns galls embolicats amb roba de coto a cada punt cardinal com una purificació i ofrena als déus.

o0o