9 de juliol de 2011


NTCJ 73

船弁慶 /舟弁慶
Funa Benkei

Benkei a bord del vaixell

Autor : Kanze Kojirô Motomasa (観世小次郎信光, 1435-1450?-1516). net de Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : L'obra gira al voltant de la sortida de Yoshitsune, la seva amant Shizuka i el fidel Benkei de la capital.

Degut a les desavinences entre Yoshitsune i el seu germa Yoritomo i a les falses acusacions de deslleialtat a Yoritomo per part de Kajiwara Kagetoki (梶原景時, 1162-1200), Yoshitsune decideix sortir de la capital, Kyoto, i anar a Shikoku. Acompanyat de Shizuka, Benkei i uns deu homes arriben a Daimotsu per embarcar. Mentre negocien el passatge del vaixell Benkei suggereix que Shizuka hauria de tornar a la capital, les circumstàncies ho aconsellen, i Yoshitsune hi està d'acord. Quan Benkei li ho diu a Shizuka la dona s'hi resisteix però davant de la fermesa i els raonaments de Yoshitsune acaba per accedir amb la promesa de retrobar-se. Yoshitsune demana a Benkei que porti vi per acomiadar-se de Shizuka. Hi ha una llarga escena amb la dona ballant i lamentant la separació. Finalment Shizuka tota plorosa retorna a la capital.
Finalment Yoshitsune, Benkei i el seus homes embarquen cap a Shikoku. El capità parla amb Benkei i diu que espera que la relació entre Yoshitsune i Yoritomo que ara està molt deteriorada millori i que quan pugui tornar a la capital li agradaria que
Yoshitsune li concedís el control marítim de la navegació per l'illa de Shikoku pels seus serveis, cosa que Benkei accepta, i quan el capità diu que quan un home és en perill promet qualsevol cosa però quan tot li va bé oblida les promeses fetes en temps de dissort, i que espera que hi faci honor, Benkei contesta que Yoshitsune sempre ha mantingut la seva paraula siguin quines siguin les circumstàncies. Tot navegant i esperant un vent favorable el vaixell és atacat per l'esperit venjatiu d'un guerrer del clan dels Minamoto vençut per Yoshitsune. L'espectre venjatiu s'atansa a Yoshitsune amb la seva espasa però Yoshitsune li fa front amb la seva arma. Benkei sap que no serà amb la força que el podrà vèncer sinó amb les invocacions religioses. La força de les pregàries de Benkei acaba per destruir l'ésser fantasmagòric que desapareix entre les ones.



“Minamoto no Yoshitsune” (源 義経, 1159-1189), un dels personatges històrics més populars del Japó. És impossible destriar els fets històrics de la llegenda al voltant del gran vencedor dels Taira, especialment en la batalla final de Dan-no-ura (壇ノ浦) que precisament marcaria el punt d'inflexió de la seva vida. Després d'aquella fita van començar els problemes amb el seu germà Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199) i que acabarien amb el final luctuós de Yoshitsune arran de la batalla del riu Koromo al ser traït i que va provocar el seu suïcidi.

“Benkei”. El seu nom complet és Saito- Musashibo- Benkei 西塔武蔵坊弁慶, 1155 – 1189). Amb ell també la història i la llegenda fan una barreja indestriable. En una es diu que era fill d'un monjo d'un santuari que havia violat la filla d'un ferrer. Una altra que era el fill d'una deïtat, i moltes li confereixen els atributs d'un dimoni o d'un monstre, de fet d'infant se l'anomenava “el nen dimoni”. Al setze ja feia més de dos metres.
Va entrar en religió de jovenet, va viatjar molt per tots els monestirs del país i va convertir-se en un “yamabushi”. Era molt expert amb l'espasa. .Una llegenda diu que una vegada es va posar a l'entrada del pont de Gôjô, a Kyoto, on va desafiar a tothom que portava espasa a lluitar amb ell i si perdien Benkei se'ls hi quedava l'arma que anava destinada a la reconstrucció d'un monestir. N'havia vençut 999 abans d'enfrontar-se al jove general Yoshitsune. Benkei va ser derrotat i va jurar servir tota la seva vida Yoshitsune, esdevenint el seu home més fidel. Van lluitar junts en totes les batalles i en la darrera va contenir ell sol l'assalt final de les tropes de Yoshitomo fins a la mort perquè Yoshitsune pogués preparar el seu “seppuku”
(切腹) de rigor.


Referències :

Aquest Nô està basat gairebé exclusivament en el text del “Gigeiki”, amb aportacions del Heike Monogatari.

“Gigeiki” (義経記) : Crònica de Yoshitsune. Els caràcters també es pronuncien : “Yoshitsuneki” . Una narració sobre els fets guerrers de Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189) i els seus seguidors. Obra en vuit parts d'autor desconegut.

“Heike Monogatari” (平家物語), llibres nos. :
01 – El monestir de Gion (祇園精舎)
11 - Koshigoe (腰越)
11 - Rems cap enrere (逆櫓)
12 – El prebost surt de la capital (判官都落)

“Azuma Kagami” (吾妻鏡, també s'escriu 東鑑, amb la mateixa pronunciació) : Mirall de l'est.
Autor desconegut. És una crònica medieval de l'època de Kamakura (鎌倉, 1185/1192 – 1333) que cobreix la rebel.lió dels Minamoto contra els Heike entre els anys 1180 i 1266. L'obra també és coneguda com “Hôjôbon” (北条本) perquè el document va estar en possessió de la família d'aquest nom abans de ser lliurat com un regal a Tokugawa Ieyasu (徳川 家康, 1543-1616). Consta de 52 parts però manca la no. 45 que es considera perduda. Tot i les seves mancances és l'obra fonamental d'aquest període històric.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.

“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372. Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.
“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.
“Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps. Té també un altre tractat poètic: Ôgisho (奥儀抄 / 奥義抄) : Notes sobre la profunditat poètica.

o0o


NYCJ 72

紅葉狩
Momijigari

Tot contemplant les fulles d'aurò.

Autor : Kanze Kojirô Motomasa (観世小次郎信光, 1435-1450?-1516). net de Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).

Argument :

Una dona envoltada de les seves companyes admira les fulles d'auró mentre es plany de la solitud en la que viu i que la tardor li recorda l'efímera existència dels humans. Prop d'allà, Taira no Koremochi (平惟茂) és de cacera i tot perseguint un cérvol veu les dones que s'han arrecerat rere uns paravents i unes teles a mena de tancat i envia un dels seus servents perquè pregunti qui són. Koremochi pensa que es deu tractar d'una dama de la noblesa i com a mostra de respecte desmunta del cavall, es descalça i s'hi apropa. En principi la dona no vol ser destorbada però després de parlar Koremochi és benvingut ii ofereix vi per celebrar la trobada i gaudir també de l'espectacle de les fulles d'auró. La dona no para d'omplir-li la copa fins que Koremochi embriac cau en un sopor i jeu allà mateix. Apareix la deïtat Takeuchi (武内の神) i se'ns narra que, de fet, Koremochi és allà complint ordres de l'emperador que li demana que vagi a la muntanya de Tokakujiyama (戸隠山), a la regió de Shinano (信濃の国), per destruir un dimoni que hi viu. Llavors la deïtat mitjançant un somni avisa a Koremochi que la dona en qüestió no és altre que el terrible dimoni i li deixa una espasa per protegir-se d'ell. Koremochi es desperta i recorda l'advertència de Takeuichi. El cel s'esberla amb llamps i trons que fan feredat i la dona que jeia al seu costat es transforma en la seva veritable forma de monstre que alçant-se com una mola gegantina vol escorxar Koremochi amb les flamarades que expulsen els seus narius de foc. Koremochi ja preparat agafa l'espasa i lluita amb el dimoni fins que aconsegueix abatre'l i destruir-lo.


Referències :

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.


“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

“Konjaku Monogatari shû” (今昔物語集).
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.

“Heike Monogatari” (平家物語), llibres no. 1 : El refús als palanquins sagrats (御輿振), i no. 5 : El palau de Kan.yô (咸陽宮).

“Ise Monogatari” (伊勢物語). Capítol no. 1

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre no. 4 : Yûgao (夕顔).
“Shunrai Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia. Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums. Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps. Té també un altre tractat poètic: “Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
“Ôgisho” (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica. Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177). També s'escriu 奥義抄, amb la mateixa pronunciació i mateix significat.
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduit com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).
“Kin'yowakashû” (金葉和歌集) : Antologia de fulles daurades de la poesia japonesa.
Recull acabat entre el 1124 i el 1127.
Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Shunrai. És una de les poques col.leccions on no hi van intervenir els Fujiwara.
També està basada en el Kokinshû.
Només té 10 llibres i els seus 716 poemes la converteixen en la segona més curta de totes les antologies oficials.
“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372. Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Shintôshû” (神道集) : Recull del Shintô. Obra en deu parts que aplega cinquanta històries. Sembla que va ser compilada entre 1358-1361 per un o més predicadors del temple de Tendai d'Agui (安居院). A més de recollir històries animistes característiques del xintoïsme també n'hi ha nou de budistes i de no animistes.

o0o


NTCJ 70

黒塚
Kurozuka

En el repertori de l'escola Kanze aquesta obra té el títol d'Adachigahara : 安達原.
Algunes traduccions porten aquest nom en lloc de 黒塚.

Autor : Desconegut, segons el “Jika Denshô” (自家伝抄), obra anònima de principis del segle XVI sobre la tradició literària del Nô. Està dividida en dues parts. La primera tracta sobre els autors i la segona dels textos literaris.


Argument :

Uns monjos arriben a un lloc anomenat Adachigahara en el decurs del seu pelegrinatge. Com és tard decideixen buscar un lloc on dormir però no en troben cap. Tot caminant un d'ells veu una llumeta i s'hi apropen, és una cabana on una dona tot filant es plany de la decebedora existència dels humans. Truquen la a porta i li demanen permís per passar la nit sota aixopluc. La dona es queixa de la pobresa de la casa però els dona allotjament. Els monjos li pregunten què ès el que està fent i la dona explica que és una filadora amb la qual es guanya la vida ben migradament. A continuació es desenvolupa tota una escena amb el sentit metafòric del fil de l'existència, el lligam al món material, etc. La dona diu que les nits són fredes allà i ha de sortir a buscar llenya, però insisteix diverses vegades que en cap circumstància han de mirar dintre de la cambra amb la porta tancada. El monjo principal, (Tôkô-bô Yûkei) li diu que pot estar tranquil·la que no ho faran i li agraeixen les seves atencions. Un dels altres monjos diu que no calia que els hi ho digués això de no mirar dintre de la seva cambra i ho troba sospitós però Yûkei els hi recorda la seva promesa de comportar-se i els envia a dormir. Insisteixen que la dona no té un aspecte normal tot i que és molt amable, però que no se'n refien, Yûkei es manté ferm i es posen a dormir. Després d'una estona d'estar amb els ulls tancats simulant dormir els altres dos monjos no poden reprimir la seva curiositat i van a la cambra, l'obren i allò que veuen els glaça la sang. Van a despertar Yûkei i li diuen que la cambra és a vessar de sang, cadàvers i ossos que arriben fins al sostre i que allò és el que els hi passarà a ells si no fugen d'allà immediatament. Estan a punt d'escapar d'allà quan veuen un dimoni esfereïdor que s'acosta. És la dona que ha recuperat la seva forma original. Sap que els monjos han vist l'interior de la cambra i amb una barra de ferro a les mans es precipita sobre ells.
Els monjos esmaperduts cauen de genolls i comencen a pregar per lliurar-se d'aquella forma paorosa que està a punt de devorar-los. A mesura que les pregàries comencen a fluir dels llavis dels monjos el cos del dimoni comença a encongir-se fins a desaparèixer amb un crit esgarrifós.



Referències :

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítols nos. 6 i 32.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre no. 4 : Yûgao (夕顔).

“Shôryôshû” o “Seireishû” (性霊集), nom abreujat de Henjô Hakki Seireishû (遍照発揮性霊集) : Obres completes de prosa i poesia de Kükai (空海), també conegut com Kôbô Daishi (弘法大師. 774-835)
Obra de compilació feta per un deixeble seu : Shinzei (真済, 800-860).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

o0o