26 de maig de 2012

SENDERA D'OKU (おくの細道) 44

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

敦賀

漸白根が嶽 かくれて、比那が嵩あらはる。 あさむづの橋をわたりて、玉江 の蘆は穂に出にけり。鴬 の関を過て湯尾峠を 越れば、燧が城、かへるやま に初鴈を聞て、十四日の夕 ぐれつるがの津に宿を もとむ。
その夜、月殊晴たり。 あすの夜もかくあるべきにや といへば、越路の習ひ、猶明夜 の陰晴はかりがたしと、あるじ に酒すゝめられて、けいの明神 に夜参す。仲哀天皇の御 廟也。社頭神さびて、松の木 の間に月のもり入たる。おまへ の白砂霜を敷るがごとし。 往昔遊行二世の上人、大願 発起の事ありて、みづから草 を刈、土石を荷ひ泥渟を かはかせて、参詣往来の煩 なし。古例今にたえず。神前 に真砂を荷ひ給ふ。これを 遊行の砂持と申侍ると、亭主 かたりける。
月清し遊行のもてる砂の上
十五日、亭主の詞にたがはず 雨降。
名月や北国日和定なき

TSURUGA

Mica en mica desaparegué el cim de Shirane i sorgí el de Hina. Creuàrem el pont d'Asamuzu i aparegueren els canyissos florits de Taema. Passada la barrera de Guisu travessàrem el congost de Yunô fins al castell de Hiuchi, a la vila de Kaeru sentírem els primers ànecs salvatgins, i al vespre del catorzè jorn ens hostatjàrem al port de Tsuruga.
Aquella nit la lluna brillava ben clara. Quan preguntí si seria així de brillant demà la nit, l'hostaler digué, tot oferint-me sake, que era normal en aquelles contrades no saber mai si les nits serien ennuvolades o clares. Anàrem de nit al santuari de Kei. Allà hi ha el mausoleu de l'emperador Chûai (145). L'àmbit era de santedat, la lluna s'entrellucava als pins, la gebrada s'escampava per la sorra del davant del santuari.
L'hostaler havia dit que, antany, el segon bisbe Yugyô (146) féu la ferma promesa que ell mateix en tallaria les herbes i traginaria terra i pedres per assecar els camins enfangats, i des de llavors s'hi pot pelegrinar sens fatics. Un costum antic que avui es segueix i s'hi tragina arena davant del santuari. Això és conegut com “el traginar de sorra de Yugyô”.

---La lluna clara vessa sobre l'arena que porta Yugyô.



El quinzè, com per no contradir l'hostaler, plogué.

---La lluna plena a les contrades del nord és temps malsegur.

- - - - - -

145 - Emperador Chûai (仲哀天皇, ¿-?). No hi ha dates precises. Va ser el catorzè emperador del Japó. Casat amb l'emperadriu Jingû. (神功天皇, que va viure entre els anys 169-269).
146 - Yugyô Shônin (遊行上人. 1237-1319), conegut com a Ta'a Shônin (他阿上人), successor d'Ippen Shônin (一遍上人, 1239-1289), fundador de la secta budista Ji-shu (時宗). Yûgyo també significa “monjo pelegrí”, d'aquí que en altres traduccions s'utilitzi només en aquest sentit.

o0o

19 de maig de 2012

KOKINSHÛ (古今集) -195-

奥山の菅のねしのぎふる雪のけぬとかいはむこひのしげきに

おくやまのーすがのねしのぎーふるゆきのーけぬとかいはむーこいのしげきに

Com la neu que cau i colga l'arrel de la xuflera al cor de la muntanya, potser cremaré d'amor ardent.

Poema no. 551

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -194-

あは雪のたまればがてにくだけつつわが物思ひのしげきころかな

あわゆきのーたまればかてにーくだけつつーわがものおもいのーしげきころかな

Com quan s'acumula la neu tova i s'esllavissa, així, d'aital manera ho fa aquest jorn el meu cor.

Poema no. 550

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -193-

あきのたのほのうへをてらすいなづまのひかりのまにも我やわするる

あきのたのーほのうえをてらすーいなずまのーひかりのまにもーわれやわするる

Ni per un instant, tot i breu com el llampec que il.lumina el blat del camp a la tardor, no he d'oblidar-te.

Poema no. 548

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -192-

ゆふさればいとどひがたきわがそでに秋のつゆさへおきそはりつつ

ゆうさればーいとどひがたきーわがそでにーあきのつゆさえーおきそわりつつ

Costa d'eixugar mes mànigues xopes de plor quan es fosc, ara amb la rosada de la tardor són més molles.

Poema no. 545

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -191-


うき草のうへはしげれるふちなれや深き心をしる人のなき

うきくさのーうえはしげれるーふちなれやーふかきこころをーしるひとのなき

Sóc potser un fondal sota l'exuberància de les herbes a flor d'aigua? Només jo conec el fons del meu cor.

Poema no. 538

Autor : Anònim.
o0o

12 de maig de 2012

雨月物語 06
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

院長嘘をつがせ給ひ。 今事を正して罪をとふ。ことわりなきにあらず。されどいかにせん。この嶋に謫れて。高遠が松山の家に困められ。日に三たびの御膳すゝむるよりは。まいりつ かふる者もなし。只天とぶ雁の小夜の枕におとづるゝを聞けば。都にや行らんとなつかしく。暁の千鳥の洲崎にさわぐも。心をくだく種となる。鳥の頭は白くな るとも。都には還るべき期もあらねば。定て海畔の鬼とならんずらん。ひたすら後世のためにとて。五部の大乗經をうつしてけるが。貝鐘の音も聞えぬ荒礒に とゞめんもかなし。せめては筆の跡ばかりを洛の中に入りさせ給へと。仁和寺の御室の許へ。經にそへてよみておくりける
濱千鳥跡はみやこにかよへども身は松山に音をのみぞ鳴
しかるに少納言信西がはからひとして。若呪咀の心にやらと奏しけるより。そがまゝにかへされしぞうらみなれ。いにしへより倭漢士ともに。國をあらそ いて兄弟敵となりし例は珎しからねど。罪深き事かなと思ふより。悪心懺悔の為にとて写しぬる御經なるを。いかにさゝふる者ありとも。親しきを議るべき令に もたがひて筆の跡だも納給はぬ叡慮こそ。今は舊しき讐なるかな。所詮此經を魔遠に回向して。恨をはるかさんと。一すぢにおもひ定て。指を破り血をもて願文 をうつし。經とゝもに志戸の海に沈てし後は。人にも見えず深く閉こもりて。ひとへに魔王となるべき大願をちかひしが。はた平治の乱ぞ出きぬる。まづ信頼が 高き位を望む驕慢の心をさそふて義朝をかたらはしむ。かの義朝こそ悪き敵なれ。父の為義をはじめ。同胞の武士は皆朕ために命を捨しに。他一人朕に弓を挽。 為朝が勇猛。為義忠政が軍配に贏目を見つるに。西南の風に焼討せられ。白川の宮を出しより。如意が嶽の嶮しきに足を破られ。或は山賎の椎柴をおほいて雨露 を凌ぎ。終に擒はれて此嶋に謫られしまで。皆義朝が姦しき計策に困められしなり。これが報ひを虎狼の心に障化して。信頼が陰謀にかたらはせしかば。地祗に 逆ふ罪。武に賢からぬ清盛に遂討る。且父の為義を弑せし報せまりて。家の子に謀られしは。天神の祟を蒙りしものよ。又少納言信西は。常に己を博士ぶりて。 人を拒む心の直からぬこれをさそふて信頼義朝が讐となせしかは。終に家をすてゝ宇治山の坑に竄れしを。はた探し獲られて六条河原に梟首らる。これ經をかへ せし諛言の罪を治めしなりそれがあまり應保の夏は美福門院が命を窮り。長寛の春は忠道を祟りて。朕も其秋世をさりしかど。猶嗔火熾にして盡ざるまゝに。終 に大魔王となりて。三百余類の巨魁となる。朕けんぞくのなすところ。人の福を見ては轉して禍とし。世の治るを見ては乱を発さしむ。只清盛が人果大にして。 親族氏族こと/\く高き官位につらなり。おのがまゝなる國政を執行ふといへども。重盛忠義をもて輔くる故いまだ期いたらず。汝見よ。平氏も又久しからじ。 雅仁朕につらかりしほどは終に報ふべきぞと。御聲いやましに恐しく聞えけり。西行いふ。君かくまで魔界の悪業につながれて。佛土に億万里を隔給へばふたゝ びいはじとて。只黙してむかひ居たりける。

L'emperador sospirà profundament.

- No us manca pas raó d'interrogar-me sobre mes ofenses. Emperò, què hi podia fer? Exiliat em aquesta illa, turmentant-me a cal Takatô (45), a Tatsuyama, i llevat d'aquell que cada tres jorns em portava la menja, cap altra visita. De nit només sentia les oques salvatges que volant sovintejaven mon coixí, potser cap a la capital, pensava jo enyoradís; a l'alba també la clamadissa dels estornells als bancs de sorra em trencava el cor. Ni que s'emblanquinés el cap dels corbs (46) no arribaria pas l'hora de tornar a la capital! Sembla cert que esdevindré l'esperit maligne d'aquests arenys. Sincerament, només pel món a venir copií els cinc “sutres” del Gran Vehicle” (47). Consirós d'haver de deixar-ho en aquesta desolada costa on no sonen cargoles ni campanes (48), permeteu-me almenys que el traç de mon pinzell entri a la capital, i els envií al temple de Naniwaji juntament amb un poema :
----Estornell de la platja, tes petges van cap a la capital, emperò, a Matsuyama tot mon cor és un plany. (49)
Tanmateix, el Conseller Shinzei (50) amb ses manipulacions féu insinuacions a l'emperador de que mon intenció era malèfica, i per això em foren retornats, i m'omplí de rancúnia. Des d'antany, tan al Japó com a la Xina, no són rars els exemples de germans enemistats disputant-se l'imperi, emperò, tot pensant en la greugesa de mes faltes copií els “sutres” com un acte de penediment per ma malvolença. Gent hi havia, emperò, que s'hi oposava, i fou només sa voluntat que en contra de les lleis del parentiu refusà fins i tot les traces de mon pinzell, i ara ha esdevingut mon etern enemic. Així doncs, aquests “sutres” els redrecí cap a la Via demoníaca i per fer palesa de manera absoluta ma rancúnia em fiu un tall a un dit i amb la sang copií un enunciat d'imprecació que juntament amb els “sutres” llencí a la mar de Shido. Després, lluny de tothom, m'aïllí en mon recés, fiu un gran jurament per esdevenir un rei del maligne, i així es manifestaren els disturbis de Heiji. Primer, amb l'orgull de Nobuyori (51) que ambicionava un alt càrrec, el fiu fer conxorxa amb Yoshitomo (52), aquest m'era veritablement un maleït enemic. Mentre tots els guerrers de son llinatge, son pare, Tameyoshi (53), el primer, donaren llurs vides per mi, ell fou l'únic en brandar l'arc contra meu. Amb el coratge de Tametomo (54), l'estratègia de Tameyoshi i de Tadamasa (55), i quan la victòria era a tocar, el vent de xaloc portà el foc cap a nosaltres i la desfeta. Sortí del palau de Shirakawa, em destrossí els peus als espadats del cim de Nyoi, resistí pluges i rosades amb branquillons de roure que havien tallat els llenyataires, i, finalment, fui capturat. Fins a mon exili en aquesta illa tot ho he patit pels perversos ardits de Yoshitomo. M'he venjat, he maleït son cor amb la crueltat del tigre i el desfici del mico, i quan l'haguí impulsat a la conxorxa amb Nobuyori, per aquest greuge contra els déus de la terra fou perseguit i derrotat per Kiyomori (56), un negat per a les arts de la guerra. Més que el càstig per l'assassinat de son pare, Tameyoshi, fou víctima de la conxorxa d'un de ses vassalls, fou haver de patir la maledicció dels déus. El conseller Shinzei, amb ses habituals ínfules d'erudició, era un brètol que posava destorbs a tothom, a ell fiu que esdevingués enemic de Nobuyori i de Yuoshitomo, i, finalment, fugí de casa, s'amagà en una cova de la muntanya d'Uji, fou capturat i son cap fou exposat a la llera del riu a Rokujô. Així fou compensat el greuge de ses paraules capcioses per haver tornat els “sutres”. A més, l'estiu de l'era Ôhô (57), acabí amb la vida de Bifukumo-In. A la primavera de l'era Chôkan (58), Tadamichi rebé ma maledicció, i jo mateix aquella tardor deixí aquest món, emperò, el foc de mon despit era inextingible, i a la fí esdevinguí gran rei dels dimonis, senyor de més de tres-centes classes de dimonis. La feina de mes sequaços és que quan veuen la felicitat dels humans ells la transformen en malaurança, quan el món és ben governat ells en provoquen desoris. Només per a Kiyomori hi ha bona fortuna, sa família i son clan tenen alts càrrecs arreu, i encara que es diu que governa el país de manera absoluta és perquè Shigemori l'ajuda amb sa lleialtat, i no li ha arribat son temps encara. Ja ho veuràs! El clan dels Taira tampoc no durarà. En la mesura de la crueltat de Masahito (60) que he patit, a la fí en serà plenament retribuït.
Sa veu sonà més paorosa encara.

Saigyô digué :

- Car us heu lligat als actes malèfics del món demoníac, car us heu allunyat cent mil.lions de miríades de llegües del paradís de Buda, ja no diré res més.

I tot just restà davant seu en silenci.

- - - - - -



45 – Referència al Hôgen Monogatari” (保元物語). Veure nota no. 25.

46 – Referència al Hôgen Monogatari” (保元物語), veure nota no. 25, i al Shiji (史記, Annals del gran historiador), monumental obra històrica de la Xina de Sima Qian / Ssuma-Ch'ien - 司馬遷, 145/135 – 86 aC).

47– El Gran Vehicle (sànscrit : Mahayana), els principals llibres sagrats de la branca del budisme del nord, textos fonamentals de la secta japonesa Tendai (天台宗).
Segons el Hôgen Monogatari” (保元物語), nota no. 25, i el Genpei Jôsuiki”, també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), nota no. 24, l'emperador Sutoku (veure nota no. 10) va estar-s'hi tres anys per copiar-ne els cinc “sutres”.

48 – És a dir, on no hi ha temples ni santuaris.

49 – 濱千鳥跡..... (Hama chidori ato......), imatge clàssica per les traces que deixa el pinzell sobre el paper, aquí en clara referència al fet de copiar els “sutres”.

50 – Shinzei (言信西) era el nom religiós de Fujiwara no Michinori (藤原 通憲, 1106-1159).

51 – Fujiwara no Nobuyori (藤原 信頼, 1133-1160).

52 – Minamoto no Yoshitomo ((源 義朝, 1123-1160).

53 – Minamoto no Tameyoshi (源 為義, 1096-1156).

54 - Minamoto no Tametomo (源 為朝, 1139-1170).

55 – Taira no Tadamasa (平忠正, ? - 1156).

56 – Taira no Kiyomori (平 清盛, 1118-1181).

57 – Era Ôhô (応保) : des del l1161 fins al 1163.

58 – Era Chôkan (長寛) : des del 1163 fins al 1165.

59 – Fujiwara no Tadamichi (藤原 忠通, 1094/7-1164).

60 - Masahito (雅仁) ; veure notes 32 i 33.

o0o

6 de maig de 2012

SENDERA D'OKU (おくの細道) 43



Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

福井

福井は三里計なれば、夕飯 したゝめて出るに、たそがれの 路たどたどし。爰に栽等と云 古き隠士有。いづれの年にか 江戸に来りて予を尋。遥 十とせ餘り也。いかに老さらぼひ て有にや、将死けるにやと人に 尋侍れば、いまだ存命して そこそこと教ゆ。市中ひそかに 引入て、あやしの小家に夕顔 へちまのはえかゝりて、鶏頭はゝ 木ゝに戸ぼそをかくす。さては 此うちにこそと門を扣ば、侘し げなる女の出て、いづくより わたり給ふ道心の御坊にや。あるじは 此あたり何がしと云ものゝ方に行 ぬ。もし用あらば尋給へといふ。 かれが妻なるべしとしらる。 むかし物がたりにこそかゝる風 情は侍れと、やがて尋あひて、 その家に二夜とまりて、 名月はつるがのみなとにと たび立。等栽も共に送らんと 裾おかしうからげて、路の枝 折とうかれ立。

FUKUI

Com només eren tres llegües fins a Fukui sortí després de sopar fent tentines pel camí fosc.
Tôsai (143) s'havia reclòs allà. Una vegada havia anat a Edo i m'havia visitat. Potser feia més de deu anys. Estaria ja força envellit , fins i tot mort, emperò, quan demaní per ell em digueren que encara hi vivia allà.
Era un lloc separat de la vila, una casa miseriosa on hi creixien meravelles i fregalls, celosies i ginestes colgaven la porta. Havia d'ésser allà, i quan truquí apareguí una dona d'aspecte humil que em preguntà : “D'on veniu? Que sou un monjo en pelegrinatge? L'amo ha anat a veure algú del veïnat . Si us cal res hi podeu anar.”
Suposí que era sa muller. Era com una escena d'un llibre antic (144) pensí mentre anava a trobar-lo.
M'hi estiguí un parell de nits a ca seva i em preparí per anar a veure la lluna plena sobre el moll de Tsuruga. Tôsui s'oferí a acompanyar-me, s'arremangà les faldilles del vestit i em féu de guia ben cofoi.

- - - - - -

143 - Tôsai (栽等, ¿-?). El seu nom era Kanbe (神戸). Tôsai també s'escriu : 洞哉.
144 - Esment al Genji Monogatari (源氏物語), concretament el capítol no. 4 “Yûgao” (夕顔).

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 42
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

汐越の松

越前の境、吉崎の入江を舟に棹して汐越の松を尋ぬ。

終宵嵐に波をはこばせて
月をたれたる汐越の松 (西行)

此一首にて数景尽たり。もし一辧を加るものは、無用の指を立るがごとし。
丸岡天竜寺の長老古き因あれば尋ぬ。又金沢の北枝といふもの、かりそめに
見送りて、此處までしたひ来る。所々の風景過さず思ひつゞけて、
折節あはれなる作意など聞ゆ。今既別に望みて、
物書て扇引さく余波哉
五十丁山に入て永平寺を礼す。道元禅師の御寺也。邦機千里を避て、かゝる
山陰に跡をのこし給ふも貴きゆへ有とかや。
丸岡天竜寺の長老古き因 あれば尋ぬ。又金沢の北枝 といふもの、かりそめに見送りて、 此處までしたひ来る。所〃の 風景過さず思ひつゞけて、 折節あはれなる作意など 聞ゆ。今既別に望みて、
物書て扇引さく余波哉
五十丁山に入て永平寺を礼 す。道元禅師の御寺也。邦機 千里を避て、かゝる山陰に 跡をのこし給ふも貴きゆへ 有とかや。


LA PINEDA DE SHIOGOSHI

A la frontera d'Echizen barquegí la cala de Yoshizawa per veure la pineda de Shiogoshi.

---La nit sencera en la tamborinada rompen les ones, i la lluna es penjada dels pins de Shiogoshi. (Saigyô)



Poema que recull l'essència del paisatge. Si s'hi afegeix una paraula seria com posar un altre dit inútil a la mà.
A Maruoka visití un vell conegut, l'abat del temple de Tenryû. Hokushi (141), de Kanazawa, m'havia acompanyat per acomiadar-me i vingué amb mi fins a Maruoka. Cap paratge no li fou desapercebut i li oí versos molt sentits, ens separàrem i fiu :
---Ratlles escrites sobre el ventall que trenco, l'adéu de comiat.
Penetrí unes llegües en les muntanyes i preguí al temple d'Eiheji del mestre zen Dôgen (143) que sembla tingué bones raons per voler anar-se'n ben lluny de la capital i deixar ses petjades ací.

- - - - - -

141 – Tachibana Hokushi (立花北枝, 1665-1718). Era polidor d'espases i deixeble de Bashô.
142 – Dôgen (道元禅師, 1200-1253). Mestre Zen i fundador del temple.

o0o