27 de juny de 2008



MAN’YÔSHÛ (万葉集) -44-


我が里に大雪降れり大原の古りにし里に降らまくは後

わがさとに-おほゆきふれり-おほはらの-ふりにしさとに-ふらまくはのち

Ha nevat força aquí, al poble. Nevarà, potser, a Ôhara, el vell poble on t’estàs?


Poema nº 103


Autor : Emperador Tenmu (天武天皇, 631? - 686).

Príncep Oama (大海人皇子), fill petit de l’emperador Jomei (舒明天皇, 593-641) I l’emperadriu Saimei (皇極天皇, 594-661), germà petit de l’emperador Tenji (天智天皇, 626-672 ).

Durant el regnat del seu germà es va veure obligat a casar-se amb diverses germanes de l’emperador perquè Tenji va considerar que això l’ajudaria a enfortir els lligams politics entre els dos germans, entre elles la seva neboda la princesa Unonosarara que esdevindria l’emperadriu Jitô (持統天皇,, 645-702 ), i altres dones de famílies molt influents.

Quan Tenji va pujar al tron Tenmu va ser nomenat príncep hereu perquè Tenji no tenia cap hereu adient entre els seus fills i cap de les seves mares no era de prou rang per aconseguir el suport polític que li calia. Tenji temia que amb el temps Tenmu podria ser prou ambiciós com per disputar-li el tron i d’aquesta manera enfortia la seva pròpia posició política.

Tenmu va entendre el perill de la seva posición en aquelles circumstàncies i el 671 va decidir renunciar al seu títol de príncep hereu i va fer-se monjo. Va recloure’s a Yoshino amb els seus fills i una de les seves esposes, la princesa Unonosarara, deixant les altres dones a la capital, Ômikyô.

Tenji va morir l’any 672, i el seu fill, el príncep Ôtomo , l’emperador Kôbun (弘文天皇,, 648-672) el va succeir. Tenmu va veure la seva oportunitat per regnar i va aplegar un exèrcit per atacar la capital. Els dos exèrcits es van enfrontar a Mino, les tropes imperials van ser vençudes i el jove emperador es va suicidar.

El seu regnat es va caracteritzar per les nombroses reformes que va fer i la bona administració.


OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -64-


夜をこめて鳥のそら音ははかるともよに逢坂の関はゆるさじ [62]

yo wo komete-tori no sorane wa-hakaru tomo-yo ni Osaka no-seki wa yurusaji

Durant la nit el fals cant del gall és enganyós, però no pas pel burot de la Porta d´Ôsaka.


Nota :Aquest poema pertany a l´obra de l´autora “Makura Sôshi”, capítol 136, amb aquest comentari :

頭辨の職にまゐり給ひて、物語などし給ふに、夜いと更けぬ。「明日御物忌なるにこもるべければ、丑になりなば惡しかりなん」とてまゐり給ひぬ。つとめて、藏人所の紙屋紙ひ きかさねて、「後のあしたは殘り多かる心地なんする。夜を通して昔物語も聞え明さんとせしを、鷄の聲に催されて」と、いといみじう清げに、裏表に事多く書き給へる、いとめでたし。御返に、「いと夜深く侍りける鷄のこゑは、孟嘗君のにや」ときこえたれば、たちかへり、「孟嘗君の鷄は、函谷關を開きて、三千の客僅にされりといふは、逢阪の關の事なり」とあれば.......

Un vespre el gran conseller Yukinari va anar a la cambra de l´emperadriu i va estar-s´hi fins a la nit. Al sortir va dir que demà era una jornada “d´abstinència imperial” i que romandria a palau tot el dia, per això li calia tornar abans de “l´hora del bou” (període de temps comprès entre la una i les tres del matí). Al dia següent un missatger va lliurar-me uns fulls de paper de Kôya, que fan servir els camarlencs del Departament Privat imperial, en el qual es podia llegir :” Tinc molt viu el record de la nostra trobada d´ahir al vespre. Pensava restar-hi fins al matí i explicar-te coses del passat, però el cant del gall em va obligar a anar-me´n”. I jo vaig contestar : “Potser va ser el cant del gall que va salvar Meng-ch´ang”.

Ell va replicar : “ Diuen que el cant del gall va fer obrir la barrera de Han-ku i així va permetre Meng-ch´ang de fugir i escapar amb els seus homes. Però nosaltres parlem d´una barrera molt més a prop, la d´Ôsaka (La Porta del Retrobament)......”

- Meng-ch’ang (孟嘗)

El seu nom era Tian Wen (田文)

Va néixer cap al segle IV a.e.c. Era fill d’una familia molt important de Qi (), provincia de Shandong.

Va ser ministre del rei Zhao (秦昭王) a Xue (), i com a recompensa pels seus serveis va ser promocionat a primer ministre i traslladat a Qin. Allà, per motius no massa clars, va ser engarjolat pero va poder escapar-se amb l’ajut de dos servents seus, un d’ells era un lladre i l’altre podía imitar a la perfecció el cant del gall.


El comentari que figura en el Goshûishû fa un resum d´aquest episodi.:

大納言行成物語などし侍りけるに内の御物忌にこもればとていそぎ歸りてつとめて鳥の聲にもよほされてといひおこせて侍りければ、夜深かりける鳥の聲は函谷關のことにやといひ遣はしたりけるを立ち歸り是は逢坂の關に侍るとあればよみ侍りける


GOSHÛISHÛ no. 939. Temes diversos. 後拾遺集 /


Autor : Sei Shônagon (清少納言 ,966?-1025?)

La seva data de naixement és incerta però es situa cap al 966 i l´última referència que hi ha sobre ella és cap al 1017, no obstant això, altres fonts daten la seva mort cap al 1025.

Va ser contemporània de les altres dues grans dames de la literatura del seu temps : Murasaki Shikibu i Izumi Shikibu, formant amb elles un trio únic en la història de la literatura japonesa.

Ens ha arribat poca poesia seva, uns 50 poemes, però la seva obra magna és el “Makura no Sôshi” (枕草紙), un llibre impossible de catalogar però un gran clàssic, el qual és encara avui una peça clau per entendre la societat del seu temps.