25 de febrer de 2012

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -21-

八月十五日ばかりの月に出で居て、かぐや姫いといたく泣き給ふ。人目も、いまは、つゝみ 給はず泣き給ふ。これを見て、親どもゝ「なに事ぞ」と問ひさわぐ。かぐや姫泣く泣く言ふ、「さきざきも申さむと思ひしかども、かならず心惑ひし給はんもの ぞと思ひて、いまゝで過し侍りつるなり。さのみやはとて、うち出で侍りぬるぞ。おのが身はこの国の人にもあらず。月の都の人なり。それを、昔の契りありけ るによりてなん、この世界にはまうで来たりける。いまは帰るべきになりにければ、この月の十五日に、かのもとの国より、迎へに人々まうで来んず。さらずま かりぬべければ、思しなげかんが悲しき事を、この春より、思ひ嘆き侍るなり」と言ひて、いみじく泣くを、翁、「こは、なでふ事のたまふぞ。竹の中より見つ けきこえたりしかど、菜種の大きさおはせしを、わが丈たちならぶまで養ひたてまつりたる我子を、なに人か迎へきこえん。まさに許さんや」と言ひて、「われ こそ死なめ」とて、泣きのゝしる事、いとたへがたげなり。
かぐや姫のいはく、「月の宮の人にて、父母あり。かた時の間とて、かの国よりまうで来し かども、かく、この国にはあまたの年をへぬるになんありける。かの国の父母の事も覚えず、こゝには、かく久しく遊びきこえて、ならひたてまつれり。いみじ からむ心地もせず、悲しくのみある。されどおのが心ならず、まかりなむとする」と言ひて、もろともにいみじう泣く。使はるゝ人々も、年頃ならひて、たち別 れなむことを、心ばへなどあてやかにうつくしかりつる事を見ならひて、恋しからむことの耐へがたく、湯水飮まれず、同じ心になげかしがりけり。


Cap a mitjans de la vuitena lluna Kaguyahime eixí a contemplar-la i plorà amb desfici. Ja no s'amagava de plorar davant de ningú.
Tot veient-ho els pares li preguntaren contorbats i Kaguyahime respongué plorant a cor què vols :
- Fa molt de temps que pensava dir-vos-ho, emperò, no us volia adolorir, i he deixat passar el temps fins avui. Haig de trencar mon silenci i dir-vos-ho. Mon cos no és d'aquest món humà. Sóc un ésser de la capital de la Lluna. Per un compromès d'antany sóc vinguda a aquest món. Com ara és el moment de mon retorn amb la lluna del quinzè jorn vindrà gent de ma terra a recollir-me. Me n'haig d'anar i per això des del principi de la primavera pateixo i em neguitejo.
I no parava de plorar.
El vell respongué :
- Què em dius? Jo et trobí dins d'un bambú i eres com una petita llavor i t'he pujat fins a esdevenir tan alta com jo mateix, com una filla nostrada. Qui gosarà emportar-te? No ho permetré pas!
I esclatí en plors.
- Això em mataria!
Kaguyahime digué :
- D'entre la gent de la capital de la Lluna tinc i pare i mare. Tot i que vinguí per poc temps d'aquell país he passat molts anys ací. No he pensat més en els pares d'allà i he gaudit d'ésser amb vosaltres i m'hi he avesat. No sento pas cap joia ara, ans una gran pena. Tot i que no vull me n'haig d'anar.
I ploraren junts, àdhuc tothom de la casa, tants anys plegats, no s'hi podien separar avesats a sa bellesa i distinció. No podien deixar d'expressar llur estimació i amb la gola serrada ni aigua no es podien empassar, compartien el mateix dolor.


o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -20-

天の羽衣



かやうに、御心をたがひに慰め給ほどに、三年ばかりありて、春のはじめより、かぐや姫、 月のおもしろく出でたるを見て、常よりも物思ひたるさまなり。ある人の、「月の顔見るは忌むこと」と制しけれども、ともすれば人まにも月を見ては、いみじ く泣き給ふ。七月十五日の月に出でゐて、切に物思へる気色なり。近く使はるゝ人々、竹取の翁に告げていはく、「かぐや姫の、例も月をあはれがり給へども、 この頃となりては、たゞことにも侍らざめり。いみじく思し嘆く事あるべし。よくよく見たてまつらせ給へ」と言ふを聞きて、かぐや姫に言ふやう、「なんでふ 心地すれば、かく、物を思ひたるさまにて、月を見たまふぞ。うましき世に」と言ふ。かぐや姫、「見れば、世間心ぼそくあはれに侍る。なでふ物をか嘆き侍る べき」と言ふ。かぐや姫のある所にいたりて見れば、なほ物思へる気色なり。これを見て、「あが仏、なに事思ひたまふぞ。思すらんこと何事ぞ」と言へば、 「思ふこともなし。物なん心ぼそくおぼゆる」と言へば、翁、「月な見給ひそ。これを見給へば、物思す気色はあるぞ」と言へば、「いかで月を見ではあらん」 とて、なほ、月出づれば、出でゐつゝ、嘆き思へり。夕やみには、物思はぬ気色なり。月の程になりぬれば、なほ、時々はうち嘆きなどす。これを、使ふ者ど も、「なほ物思す事あるべし」とさゝやけれど、親をはじめて、何とも知らず。


EL VESTIT CELESTIAL DE PLOMES

I així, amb esbarjos amorosos, passaren uns tres anys.
Quan s'encetà la primavera Kaguyahime eixia i contemplava l'esplèndida lluna més consirosa que mai. La gent de son entorn l'assossegava dient-li “Esguardar la cara de la lluna és de mal averany”. Emperò, quan era sola la mirava i plorava amb desfici.
La nit del quinze de la setena lluna Kaguyahime eixí amb aparença consirosa. La gent de son servei li ho digueren al vell :
- Kaguyahime sempre s'ha sentit molt atreta per la lluna, emperò, darrerament ho és més que no pas abans. Quelcom la neguiteja. Observeu-la amb cura.
Sentint això el vell digué a Kaguyahime :
- Què sents quan contemples consirosa la lluna?
- Quan contemplo la lluna la solitud d'aquest món m'entristeix. Què res més em podria neguitejar?
Més tard el vell la veié allà, altre cop amb aparença consirosa.
- En què penses filleta meva? Què t'amoïna?
- Res no m'amoïna. Quelcom fa que em senti sola.
- No la miris la lluna. Quan ho fas tens l'aparença consirosa.
I quan sortia la lluna Kaguyahime eixia i tornava a neguitejar-se.
Les nits sens lluna no tenia l'aparença consirosa, emperò, quan la lluna hi era tornava son neguit.
La gent de son servei xiuxiuejava :
-Quelcom l'amoïna.
Emperò, ningú, ni ses pares no ho sabien.

o0o

18 de febrer de 2012

KOKINSHÛ (古今集) -180-

こむ世にもはや成りななむ目の前につれなき人を昔とおもはむ

こむよにもーはやなりななむーめのまえにーつれなきひとをーむかしとおもわむ

Voldria ésser ja al futur i que aquesta insensible persona d'ara esdevingués passat.

Poema no. 520

Autor : Anònim
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -179-

忍ぶれば苦しき物を人しれず思ふてふ事誰にかたらむ

しのぶればーくるしきものをーひとしれずーおもうちょうことーたれにかたらむ

Quina pena haver d'amagar-ho. Amb qui podria parlar de mes sentiments que els altres ignoren?

Poema no. 519

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -178-

人の身もならはし物をあはずしていざ心みむこひやしぬると

ひとのみもーならわしものをーあわずしてーいざこころみむーこいやしぬると

L'ésser humà es deixa emportar pel costum, així doncs, sense veure'ns provaré si puc morir d'amor.

Poema no. 518

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -177-

恋しきに命をかふる物ならばしにはやすくぞあるべかりける

こいしきにーいのちをかうるーものならばーしにはやすくぞーあるべかりける

Si pogués oferir ma vida per la passió amorosa morir seria tan senzill.....

Poema no. 517

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -176-

よひよひに枕さだめむ方もなしいかにねし夜か夢に見えけむ

よいよいにーまくらさだめむーかたもなしーいかにねしよかーゆめにみえけむ

Nit rere nit no sé on posar el coixí. Com dormia aquella nit que et vaig somiar?

Poema no. 526

Autor : Anònim.
o0o

11 de febrer de 2012

雨月物語
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA 02

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

この里ちかき白峰といふ所にこそ。新院の陵ありと聞て。拜みたてまつらばやと。十月はじめつかたかの山に登る。松 柏は奥ふかく茂りあひて。青雲の輕靡日すら小雨そぼふるがごとし。児が嶽といふ嶮しき嶽背に聳だちて。千仭の谷底より雲霧おひのぼれば。咫尺をも欝悒こゝ 地せらる。木立わづかに間たる所に。土たかく積たるが上に。石を三かさねに畳みなしたるが。荊蕀薜蘿にうづもれてうらがなしきを。これならん御墓にやと心 もかきくらまされて。さらに夢現をもわきがたし。現にまのあたりに見奉りしは。紫宸清涼の御座に朝政きこしめさせ給ふを。百の官人は。かく賢き君ぞとて。 詔恐みてつかへまつりし。近衞院に禅りましても。藐姑射の山の瓊の林に禁させ給ふを。思ひきや麋鹿のかよふ跡のみ見えて。詣つかふる人もなき深山の荊の下 に神がくれ給はんとは。万乗の君にてわたらせ給ふさへ。宿世の業といふものゝおそろしくもそひたてまつりて。罪をのがれさせ給はざりしよと。世のはかなき に思ひつゞけて涙わき出るがごとし。終夜供養したてまつらばやと。御墓の前のたひらなる石の上に座をしめて。經文徐に誦しつゝも。かつ哥よみてたてまつる
松山の浪のけしきはかはらじをかたなく君はなりまさりけり
猶心怠らず供養す。露いかばかり袂にふかヽりけん。

Havent sentit que en un lloc anomenat Shiramide, prop d'aquest poble, hi havia el mausoleu de l'emperador retirat, acabat d'abdicat (10), pensà anar-hi i pregar, i tot just encetar-se la desena lluna (11) pujà aquella muntanya.
Pins i rouredes s'hi aplegaven tan serrats que àdhuc en jorns quan els núvols blaus s'esfilagarsaven pel cel semblà plovisquejar (12). Rere seu s'alçava el cim escarpat del Chigogadake, del fons d'una vall pregona s'enlairava una boirassa fent el lloc irreal davant dels ulls. En una clariana entre els arbres, sobre un munt de terra, hi havia tres pedres apilades colgades per bardisses i meravelles. Consirós es preguntà si allò era la tomba imperial, i amb el cor confús no sabé si era somni o realitat (13). Certament, ell l'havia vist amb ses propis ulls al tron, en els pavellons Shishin i Seiryô (14), curós dels afers d'estat; cent oficials el consideraven un emperador sapient i acceptaven amb respecte ses decrets (15). Havia abdicar a favor de l'emperador Konoe (16) i s'havia retirat a la reclosa magnificència dels boscos de la muntanya de Hakoya (17), impensable que allà on només es veuen les petjades dels cérvols, sota els esbarzers, al cor de la muntanya on ningú no s'hi arriba per manifestar-li respecte, acabaria un emperador, ell, senyor dels deu mil carros (18), l'esglai de ses actes en vides anteriors l'acompanya, no s'ha escapolit pas de ses mancaments, i cogitant sobre la vanitat del món sentí les llàgrimes als ulls.
“Pregaré tota la nit”, es digué, i es posà sobre una pedra plana davant de la tomba, cantussà un sutra i li composà uns versos :

---Inalterable la imatge de les ones a Matsuyama, vós ja no hi sereu més. (19)



La rosada.... com ha mullat ses mànigues!

- - - - - -

10 – Emperador Sutoku (崇徳天皇, 1119-1164)

11 - 神無月 ( Kannazuki, també pronunciat : Kaminazuki o Kaminashizuki) és el desè mes. Literalment significa “el mes sense déus” perquè era quan tots els déus (els vuit mil.lions de déus del xintoisme) s'aplegaven al santuari d'Izumo.

12 – Referència a un poema del Man'yôshû, el no. 3886, del llibre XVI :
弥彦おのれ神さび青雲のたなびく日すら小雨そほ降る.

13 – Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), no. 69.
14 – Shishinden (紫宸殿), aquí es celebraven cerimònies, recepcions oficials i festivitats.
Seiryôden (清涼殿), la residència privada de l'emperador.

15 - Referència a un poema del Man'yôshû, el no. 3480, del llibre XIV :
大君の命畏み愛し妹が手枕離れ夜立ち来のかも

16 – Emperador Konoe (近衛天皇, 1139.1155).

17 – Referència al 逍遙遊 de Zhuangzi/Chuang Tzu (莊子, segle IV aC), on s'esmenta que a la muntanya de Miao-ku-shê (Hakoya, en japonès) hi vivia un home sant que s'alimentava d'aire i de rosades.
Nom emprat per designar els palaus dels emperadors retirats, i sinònim del lloc on es recloïen els savis taoistes.

18 – Epítet honorífic xinès al Liang Hui Wang (梁惠王) de Mengzi (孟子, les dates són incertes. Potser les més acurades són : 372 – 289 aC, i/o 385 – 303/302 aC. La referència : 萬乘之國弑其君者.........
19 – Poema procedent del Sankawakashû (山家和歌集 ) de Sangyô (西行, 1118-1190): Hi ha una petita variació que no n'altera el sentit :
松山の波のけしきはかはらじをかたなく君はなりましにけり

o0o

4 de febrer de 2012

SENDERA D'OKU (おくの細道) 37

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

金沢



卯の花山くりからが谷をこえて 金沢は七月中の五日也。爰に 大坂よりかよふ商人何處と云者 有。それが旅宿をともにす。 一笑と云ものは、此道にすける名の ほのぼの聞えて、世に知人も侍し に、去年の冬早世したりとて、 其兄追善を催すに
塚も動け我泣声は秋の風
ある草庵にいざなはれて
秋涼し手毎にむけや瓜茄子
途中吟
あかあかと日は難面もあきの風

KANAZAWA

Creuàrem la muntanya d'Unonohana, la vall de Kurikara i el quinze de la setena lluna érem a Kanazawa.
Allà hi havia un comerciant d'Ôsaka de nom Kasho (130). Ens hostatjàrem en el mateix alberg.
Isshô (131), un apassionat de la poesia i que s'havia fet una certa anomenada, havia traspassat l'hivern passat, i son germà gran organitzà una vetllada en sa memòria.
---Mou-te sepulcre amb ma veu tota de plor, vent de la tardor.
Tot visitant un hermitatge.
---Fredor de tardor, melons, albergínies, en llevo les pells.
Compost de camí.
---Sol abrusador que cremes implacable, vent de la tardor.
- - - - - -

130 - Kasho (何處, ¿ - 1731).
131 - Isshô (一笑, 1653 – 1688).
o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 36

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

那古の浦



くろべ四十八が瀬とかや、数しら ぬ川をわたりて、那古と云浦に 出。擔篭の藤浪は春ならずとも、 初秋の哀とふべきものをと 人に尋れば、是より五里いそ 伝ひして、むかふの山陰にいり、 蜑の苫ぶきかすかなれば、蘆 の一夜の宿かすものあるまじと いひをどされて、かゞの国に入。
わせの香や分入右は有磯海


KUROBE

Es parla dels quaranta-vuit ràpids de Kurobe i travessàrem innumerables rius arribant a una cala dita Nago. Tot i no essent primavera pagava la pena de veure les glicines de Tako en la melangia de la tardor primerenca, i quan ho preguntàrem la gent ens digué :
- Des d'aquí seguint la platja hi ha cinc llegües; és al peu de la muntanya del davant. Només hi ha unes poques casetes míseres de pescadors i segurament no us hostatjaran ni una nit.
Esporuguits, entràrem a la contrada de Kago.
---Olor d'arrossars penetrant a la dreta, la mar d'Ariso.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 35

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

一振

今日は親しらず子しらず犬もどり 駒返しなど云北国一の難所を 越てつかれ侍れば、枕引よせて 寝たるに、一間隔て面の方に 若き女の声二人計ときこゆ。 年老たるおのこの声も交て 物語するをきけば、越後の国新 潟と云所の遊女成し。伊勢参宮 するとて、此関までおのこの送りて、 あすは古郷にかへす文したゝめて はかなき言伝などしやる也。白浪 のよする汀に身をはふらかし、 あまのこの世をあさましう下り て、定めなき契、日〃の業因い かにつたなしと、物云をきくきく 寝入て、あした旅立に、我々に むかひて、行衛しらぬ旅路の うさ、あまり覚束なう悲しく 侍れば、見えがくれにも御跡をした ひ侍ん。衣の上の御情に大慈の めぐみをたれて結縁せさせ給へ と泪を落す。不便の事には 侍れども、我々は所〃にてとゞ まる方おほし。只人の行にまか せて行べし。神明の加護かならず 恙なかるべしと云捨て出つゝ、 哀さしばらくやまざりけらし。
一家に遊女もねたり萩と月
曾良にかたれば、書とゞめ侍る。


ICHIBURI

Las de passar avui pels llocs més perillosos de les contrades del nord : Oyashirazu (nens-obliden-pares), Koshirazu /pares-obliden-nens), Inumodori (tornada del gos) i Komagaeshi (retorn del poltre), agafí el coixí per dormir quan de la cambra del costat cap al davant sentí unes veus que semblaven de dues noies joves. Parlaven amb un home gran la qual veu es barrejava amb llurs, i pel que deien entenguí que eren prostitutes de Niigata, de la contrada d'Echigo. Pelegrinaven al santuari d'Ise i l'home les havia acompanyat fins a la barrera d'Ichiburi, i com l'endemà ell se'n tornava a Niigata l'n donaven lletres i encàrrecs.
“Errants com les blanques ones cap a la platja......” (129), filles de pescadors de vida malaurada, de promeses buides, enfonsades en la turpitud nit rere nit, i sentint-les parlar m'adormí.
L'endemà a punt de sortir se'ns adreçaren.

- Sóm espantades de viatjar per camins desconeguts, i ens angoixa molt. Ens permetríeu de seguir-vos, amb dissimul, per no fer-nos veure? Concediu-nos la gràcia i trobar el camí de la salvació. - digueren ploroses.

- És una llàstima, emperò, nosaltres ens aturem a molts llocs. Hauríeu d'ajuntar-vos amb altra gent que faci el camí. Que els déus us protegeixin i tingueu un viatge propici.

Així ens acomiadàrem. Emperò, durant una bona estona em compadí d'elles.



---En aquell hostal dormen també bagasses, herbes i lluna.

Recití i Sora ho escriguí.

- - - - - -

129 – Referència al poema no. 1703 del SKKS :
白浪のよするなぎさによをすぐす. 海人の子なればやどもさだめず
Errants com blanques ones cap a la platja, filles de pescadors sens aixopluc.

També esmentat al “Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041). Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa). Tema “Prostitutes” (遊女).


o0o