30 de novembre del 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-111-


雑 / はるの月あかかりけるに、花またしきさくらの枝を、かせのゆるかしけるをみて

Temes diversos / A la claror de la lluna brillant de primavera tot mirant les branques del cirerer encara sense flors bressolades pel vent.


月見れば風に櫻のえだなえて花よとつぐるここちこそすれ

つきみれば - かぜにさくらの-えだなえて-はなよとつぐる-ここちこそすれ

Tsuki mireba-kaze ni sakura no-eda naete- hana yo tsuguru-kokochi koso sure


Mirant la lluna
les branques del cirerer
cap brot encara
sota el vent el meu cor
diu que ja són florides

Poema no. 1069
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-110-


雑 / 深夜水声と云ふ事を、高野にて人人よみけるに

Temes diversos / A la muntanya de Kôya escrivint amb altra gent sobre el tema de la veu de l'aigua en fosca nit.

まぎれつる窓の嵐のこゑとめてふくるとつぐる水の音かな

まぎれつる-まどのあらしの-こゑとめて-ふくるをつくる-みずのおとかな

Magiretsuru-mado no arashi no-koe tomete-fukuru o tsukuru-mizu no oto kana


Ja és aturat
el clam de la tempesta
a la finestra
és clar el so de l'aigua
i em diu que és ben tard

Poema no. 1049
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-109-


雑 / あひしりたりける人の、みちの国へまかりけるに、別歌よみけるに

Temes diversos / Poema de comiat a un conegut que anava a la província de Michinoku


君いなば月まつとてもながめやらむあづまの方の夕暮の空

きみいなば- つきまつとても- ながめやらむ- あつまのかたの- ゆふぐれのそら

Kimi inaba-tsuki matsu tote mo-nagame yaramu-atsuma no kata no-yuugure no sora

Quan no hi siguis
continuaré mirant
esperant la lluna
cap al cel del capvespre
de la banda de llevant

Poema no. 1046
Nota : el tercer vers té 6 síl·labes.
o0o

23 de novembre del 2019

落窪物語 -66-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 「今は、いかで三、四の君によき人あはせむと、人知れず見るに、さるべき人のなきこそ、くちをしけれ」と宣ひわたる。北の方、三、四の君に、夏冬の御衣、御物など、ゆたかに、故殿の生きて奉りたまひしにもまさりて、いとゆたかに、位のまさるままに、よろづを領りたまふ。心もとなきことなし。
 御子生み、御袴着たまふことどもも、暇なくて書かず。はじめの男君、十二 にて、いと大きにおはすれば、春宮の殿上せさせたまふ。書を読み、聡く、らうらうじく、心がらもいと賢ければ、若うおはしける帝におはしませば、遊びがたきに召し使ひ、をかしきものに思して、笙の笛吹かせ給ふ時、教えさせ給ひければ、父大臣、いとかなしとおぼしたり。祖父大臣の御殿に養はれ給ふ君は、九(つ)になんのはしける。此(の)兄君のの殿上し給ふを羨ましげに思して,「われも内裏に、いかで参らむ」と申すたまへば、おとど、うつくしがりて,「などか今まで言はざりつる」とて、にはかに殿上せさせたまへば、父おとど「いと幼くはべるものを」と申したまへど、「何か。その太郎にはまさりて賢くなむある。弟まさりなり」と宣へば、父おとど笑ひたまひぬ。内裏に参りて奏したまふ、「これなむ、翁の限りなく愛しとおぼえはべる。思し召して顧みせさせたまへ。兄の童に思し増せ。司を得さすとも、兄にはまさらむ」と、「すべて、この子を太郎にはせさせたまへ」と常に宣ひて、御名も弟太郎となむ、つけたまへりける。この御妹の女君は八つにて、いみじうをかしげになむ、おはしければ、今より二つなくかしづきたまふ。その御妹も六つ、男子四つにてなむ、おはしける。また、このころ、生みたまふべし。かかるままに、おろかならず思ひきこえたまへる、ことわりなり。
 太政大臣殿、今年なむ六十になりたまひければ、左の大殿、賀のこと仕うまつりたまふ。事の作法、いとめでたし。ただ思ひやるべし。舞は、このニ所、せさせたてまつりたまふ。劣らずをかしく、ニ所ながら舞ひたまひければ、祖父おとど涙を落してなむ見たてまつりたまひける。かく、奉るべきことは、すごさず、いかめしうしたまへど、御徳は、いやまさりなり。
はかなくて月日過ぎて、女君、服ぬぎたまふ。いづれもいづれも、子ども、あひ栄ゆるほどにて、御果てのことなど、し尽したまひけり。継母、かく子どもの喜びをしけるを、御徳と喜びければ、いとうれしとなむ思しける。
 左のおとど、いかでこの君達によき婿取りせむと思して、見るに、さるべきがなきと思しわたるほどに、おほやけの選びにて、中納言の、筑紫の権帥にてくだるが、にはかに妻うせたりけるを、聞きたまひて、人がらもいとよき人なりと思しきざして、内裏に参りたりたるにも、心とどめて語らひたまひて、さるべきをりに、このことのすぢを、ほのめかしたまひければ、「よきことに侍るなり」と申し契りてけり。左の大殿、北の方に申したまふ、「しかじかの人をなむ、言ひ契りたる。上達部にもあり、人がらもいとよしとなむ思ふ。三の君にやあはすべき、四の君ひやあはすべき。いづれにか」と宣へば、北の方、「いざ、御心に定めたまへ。まろは四の君にとなむ思ふ。いとほしきことありしかば、思ひも直したまふばかり」と宣へば、「このつごもりにくだりぬべかなり。疾くしてむ。北の方に、さ宣へ。よろしう思ひたらば、ここにてあはせむ」と宣へば、「文にては、いかが長々とも書かむ。みづから渡らむとすれば、所せし」、「少将、播磨の守などにくはしく宣へ」など聞えたまふ。
 つとめて、少将を北の方呼びたまひて、みそかに宣ふ、「みづから渡りて聞えむと思へども、見さしたることありてなむ。かうかうのことを宣ふ、いかなるべきことにかあらむ。『心にくくはあれど、ひとりある女には、思ひのほかなることもあり。この人、いとよき人なめり。誰も誰もよろしと思ひたまへることならば、ここに迎はたてまつりて、ともかくもせむ』となむ宣ふめる」と宣へば、少将「いともかしこき仰せにこそ侍るなれ。悪しきことにても、殿のしか宣はせむは、否び聞えさすべきにもあらず。まして、いとめでたきことにこそ侍るなれ。かくなむと物しはべらむ」とて、親の御もとに行きて、「しかじかなむ宣ふ。いみじうよきことなり。いかなる人なりとも、ただ今の時の大臣ばかりの、御むすめのやうにて宣ひあはせむを、おろかには思はじ。面白の駒に、いふかひなく笑はれ、そしられたまひしも、これにて恥隠したまへと、しか思しけるなめり。年は四十余ひなむある。故おとどおはして、はじめてしたまふとも、かばかりのも、えしたまはじ。親にまさりて、あはれに、とざまかうざまに、いたくよろしうなさむと思したる、限りなくうれしきこと。はやう四の君、かの殿に参らせたまへ」と宣へば、北の方「われなからむあとに、かくてのみあるを、うしろめたなし、ただの受領のよからむをがなとこそ思ひつるに、まして上達部にもあなり。いといとうれしきことななり。かくこまかに後見る、あはれなること。女君よりは殿こそ御心ばへあはれなれ」と言へば、「殿も北の方をいみじう思ひこきえたまふあまりの、まろまでは来るぞと聞きえはべる時もあり。『まろを思さば、この腹の君達を、男も女も、思ほせ』とこそ申したまへ。いみじきさいはひおはしける。数はらぬ影政らだに、女は見まほしくなむあるを、この殿は、すべて北の方よりほかに女はなしと思したり。内裏に参りたまひても、后の宮の女房たち、清げなるに、ただぶれに目見入れたまはず。夜中にも暁にも、かきただりてぞまかでたまふ。女の、夫に思はれたまふためしには、この北の方を、したてまつるべし」など言ひて、「いかが宣ふと正身に聞かせたてまつりたまへ」と宣へば、「四の君、渡りたまへ」と呼べば おはしたり。


El Sadaijin digué a Ochikubo :

– Ara ens cal trobar uns bons pretendents per a la tercera i quarta dames. He cercat molt discretament, mes, en sap greu dir-ho, no n'he trobat cap de prou adient.


La Kita no Kata i la tercera i quarta dames foren fornides amb roba escaient per a cada estació de l'any i molts altres regals, tot més agençat que quan el Dainagon fou en vida i amb tanta abundor que no hagueren res a menester.


El Sadaijin i Ochikubo tingueren altres fills i es feren les celebracions de la majoria d'edat, emperò, no hi ha temps per a descriure-ho.

El fill gran tenia dotze anys i com era molt crescut es comportaria encertadament a la cort. Era eixerit i el deixaren estar amb el jove príncep hereu. Estudiava literatura xinesa i com demostrava intel·ligència i capacitat li permeteren ésser company de jocs del príncep que li tenia afecte, i li ensenyà a tocar el “Sô no ue” (99). Son pare, el Sadaijin, n'estava molt d'ell.

El segon fill s'havia criat a la residència de son avi i havia fet ja nou anys. El noi fou molt gelós quan son germà gran fou permès d'entrar a la cort.

– Jo també hi vull anar – digué a son avi, el qual l'estimava molt.
– Per què no m'ho havies dit fins ara?

I anà immediatament a veure son fill.

– És encara massa petit – fou la resposta del Sadaijin.
– Què dius? És més intel·ligent que Tarô. Sembla que sigui ell el fill gran.

El pare somrigué sens contestar. Llavores l'avi anà a demanar-ho a l'emperador.

– És el net que més estimo. Concediu-li la gràcia de vostra valença. Afavorir-lo més que no son germà gran.

A sa residència donà ordres de que fos tractat com si ell fos el fill gran, i li canvià el nom per el d'Otodarô (100).

El següent fill era una preciosa nena de vuit anys, atesa amb resguard sens parió. A continuació una nena de sis i un nen de quatre. A més, Ochikubo n'esperava un altre de fill, i per açò se l'atenia amb tota cura.


El primer ministre feia seixanta anys aquell any i son fill, el Sadaijin, arranjà una esplendorosa festa de celebració. Podeu imaginar-vos-ho. Els dos fills grans del Sadaijin executaren unes danses tan magníficament que feren vessar llàgrimes a llur avi, el primer ministre. Tot fou tan brillant que féu acréixer son poder.


Passà el temps i s'acabà el període de dol per la mort del Dainagon. Com tots ses fills havien prosperat la commemoració del traspàs de llur pare es féu amb tota esplendor. La Kita no Kata mostrà son goig per llur prosperitat gràcies a la influència del Sadaijin, la qual cosa feu molt contenta Ochikubo.

Mentrestant, el Sadaijin cercava bons marits per a la tercera i quarta dames. Quan inesperadament sabé del traspàs de l'esposa d'un Chûnagon que havia estat escollit com a sotsgovernador de Tsukushi (101) pensà que seria un molt bon pretendent. Es trobà amb ell a la cort i li ho suggerí i ell s'hi avingué.

El Sadaijin li'n parlà a Ochokubo :

– És noble i persona de molt bon caràcter. Creus que faria per a la tercera dama o per a la quarta?
– No ho sé pas. Fes allò que creguis millor. Penso, emperò, en la quarta dama per tot el que ha patit, i açò la conhortaria una mica.
– Ell marxa cap a Tsukushi quan s'acabi aquesta lluna. Ens hem d'afanyar. Digues-ho a la Kita no Kata. Si li és plaent ho podríem celebrar ací mateix.
– No sé com escriure-ho tot açò, i anar-hi jo seria incòmode. Per què no ho expliques personalment al Shôshô i al Harima no Kami?


Açò no obstant, l'endemà matí Ochikubo féu cridar el Shôshô i li ho explicà en privat.

– Voldria anar-hi jo mateixa, mes tinc coses a fer. D'açò que m'ha explicat, què hauríem de fer? M'ha dit que pot ésser plaent per a una dona continuar sola, mes poden passar coses inesperades. Es tracta d'una molt bona persona, i si tothom s'hi avé ho podríem celebrar ací, a casa.
– Seríem molt honorats. Essent del Sadaijin, encara que no ens abellís, no podríem refusar-ho, i molt menys encara si es tracta d'un afer tan venturós. Ara me'n torno a casa a dir-ho a la família.

Quan hi arribà ho explicà :

– És una gran ocasió. Seria molt desconsiderat refusar-ho quan el Sadaijin pren tant d'esguard per a maridar-la, la tracta com si li fos filla, i amb tanta influència com té ara mateix.... Sembla una manera de compensar el ridícul i la vergonya per l'afer amb el “Cavall-cara-blanca” (102). El Tsukushi no Sochi té quaranta anys. Ni mon difunt pare no hauria reeixit tant en un afer com aquest. Hauríem d'ésser molt agraïts al Sadaijin per totes les mercès que ens fa, més que no faria un familiar. La quarta dama hauria d'anar immediatament a la residència de Sanjô.
– Em preocupava molt allò que li podria passar a la quarta dama quan jo no hi sigui. Havia pensat que àdhuc un simple governador estaria bé per a ella, més encara si és un noble. És un afer de molt bon grat. Soc molt agraïda per sa gentilesa. Ens té més consideració que no pas sa dama.
– És pel gran amor que ell li té que ens tracta d'aquesta faisó. Segurament ella li haurà dit que si verament l'estima hauria de pensar també en ses germanes i germans. Per açò som tant afortunats. Tot i que, jo, Kagemasa (103), desitjo haver moltes dones, el Sadaijin no para esment en ningú altre que no sigui sa muller. Quan va a la cort on hi ha tantes precioses dames al servei de l'emperadriu no se les mira ni fent plasenteries i torna a casa només pensant en ella tan si és de nit com si és de matinada. Un veritable exemple d'amor entre un home i una dona. Ara hauríeu de parlar-ne amb la quarta dama.

La Kita no Kata féu cridar-la i li ho explicà tot.

- - - - - -

102 – És el Hyôbu no Shôyû, l'anomenat “Cavall-cara-blanca”. Vegeu el capítol no. 33.
103 – Kagemasa (影政) és el seu nom propi. Es tracta del “tercer fill”, el Shôshô (少将).

o0o

16 de novembre del 2019

小林 一茶 -108-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




かりぎとも子はしらぬ也更衣

かりぎとも こはしらぬなり ころもがえ

Karigi tomo-ko wa shiranu nari-koromogae


La criatura
no sap que és prestada
la roba d'estiu.




誰か又我死がらで更衣

だれかまた われしにがらで ころもがえ

Dare ka mata-ware shinigara de-koromogae


Quan jo sigui mort
qui portarà altre cop
la roba d'estiu?

o0o

小林 一茶 -107-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




衣がへ替ても旅のしらみ哉

ころもがえ かえてもたびの しらみかな

Koromogae-kaete mo tabi no-shirami kana


També canvien
les puces del viatge
a roba d'estiu.




門並にぼろ~衣替にけり

かどなみに ぼろぼろころも かえにけり

Kadonami ni-boroboro koromo-kae ni keri


Com tots el veïns
canvio els meus parracs
per roba d'estiu.

o0o

小林 一茶 -106-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




蝸牛そろ ~ 登れ富士の山

かたつむり そろそろのぼれ ふじのやま

Katatsumuri-sorosoro nobore-fuji no yama


El caragolet
la muntanya de Fuji
puja a poquet.




はら~と汗の玉ちる稲葉哉

はらはらと あせのたまちる いなばかな

Harahara to-ase no tama chiru-inaba kana


Cauen i cauen
sobre les fulles d'arròs
perles de suor.

o0o

9 de novembre del 2019

与謝蕪村 - 99

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR




月天心貧しき町を通りけり
Tsuki tenshin mazushiki machi wo toori keri.

Lluna al zènit
travesso un veïnat
que és empobrit.


名月や雨を溜たる池のうへ
Meigetsu ya ame wo tametaru ike no ue.

La lluna d'agost
la pluja s'acumula
sobre l'estanyol.


月今宵あるじの翁舞出よ
Tsuki koyoi aruji no okina mai ideyo.

Lluna del vespre
i surt el vell nostramo
i fa ballada. (42)

- - - - - -
42 - Referència al capítol no. 08 del Genji Monogatari (源氏物語) : Hana no En (花宴).
o0o

与謝蕪村 - 98

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR






良夜とふかたもなくに、訪來る人もなければ
Ningú per a visitar la nit de lluna i ningú no em visita.


中/\にひとりあればぞ月を友
Nakanaka ni hitori areba zo tsuki o yomo.


Completament sol
doncs faré amb la lluna
bona amistat.


身の闇の頭巾も通る月見かな
Mi no yami no zukin mo tooru tsukimi kana.


Amb la caputxa
i passant amb sa foscor
no veu la lluna.

o0o

与謝蕪村 - 97
Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR




みのむしや秋ひだるしと鳴なめり
Minomushi ya aki hidarushi to nakinameri.

El cuc de bossa
crida que ja és tardor
i que té gana.


小百姓鶉を取老となりにけり
Kohyakushou uzura wo toru rou to narinikeri.

Va el camperol
a fer cacera de guatlles
ara és envellit. (41)

- - - - - -
41 - El segon vers té vuit síl·labes i el tercer sis.

o0o

2 de novembre del 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-108-



Temes diversos

來ん世にもかかる月をし見るべくば命ををしむ人なからまし

こんよにも-かかるつきをし-みるべくば-いのちををしむ-ひとなからまし

Kon yo ni mo-kakaru tsuki o shi-mirubekuba-inochi o oshimu-hito nakaramashi


Si fóssim ben certs
de veure eixa lluna
en el món proper
qui es complanyeria
d'abandonar la vida?

Poema no. 1040
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-107-



Temes diversos

吉野山やがて出でじとおもふ身を花ちりなばと人や待つらん

よしのやま-やがていでじと-おもふみを-はなちりなばと-ひとやまつらん

Yoshinoyama-yagate ideji to-omou mi o-hana chirinaba to-hito ya matsuran


No crec que deixi
el turó de Yoshino
ara per ara
la gent espera que sí
a l'escampall de les flors

Poema no. 1036
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-106-




Temes diversos

わび人のなみだに似たる櫻かな風身にしめばまづこぼれつつ

わびびとの - なみだににたる-さくらかな-かぜみにしめば-まづこぼれつつ

Wabibito no-namida ni nitaru-sakura kana-kaze mi ni shimeba-mazu koboretsutsu


Són les llàgrimes
del dolençós com les flors
que del cirerer
cauen quan bufa el vent
i deixa mon cos glaçat

Poema no. 1035
o0o