3 d’octubre del 2009

NTCJ 17


Tomoe

Autor : En el llibre de l'any 1524 "能本作者注文" l'obra està encapçalada per aquesta nota :
作者不分明能 但シ大略金春能 か : “Nô d'autoria incerta. Podria ser de Komparu?” (Komparu Zenchiku - 金春禅竹, 1405-1472 -?-).
Algunes fonts li atribueixen a Kanze Kojirô Nobumitsu (観世小次郎信光, 1435 – 1516), però no hi cap evidència que ho provi.

Argument :
Un monjo arriba a les muntanyes de Kiso on va créixer Minamoto Yoshinaka, també conegut com a Kiso Yoshinaka pel fet d'haver-se criat allà. Vol fer-li un servei funerari en record de la seva dramàtica mort lluitant contra els Taira. Allà es troba una dona del poble i després de parlar sobre els esdeveniments d'aquella lluita ella despareix i torna en forma de l'espectre de Tomoe Gonze, la companya sentimental i d'aventures guerreres de Yoshinaka. Li descriu tots els detalls de la l'escomesa amb els seus enemics i el menyspreu de Yoshinaka a l'hora de la mort quan li va dir que se n'anés del seu costat perquè no volia que els Taira malparlessin d'ell dient que tenia una dona al seu costat. Aquell menspreu després de compartir amb ell les viscissututs d'una vida en comú fa que el seu esperit no pugui descansar en pau. Narra amb detall els darrers moments de l'heroi, la seva mort, la dolorosa separació, i li demana al monjo que pregui per ella.


Nota : Tomoe Gozen (巴 御前, 1157?-1247?). E. Papinot a la seva obra “Historical and Geographical Dictionary of Japan” ens dona el seu nom amb uns caràcters diferents : 鞆絵御前.
Tomoe és un dels pocs casos de dones samurais i va lluitar a les guerres Genpei (源平, 1180-1185).
El Heike ens diu :
........巴は色白く髮長く、容顏誠に勝れたり。ありがたき強弓、精兵、馬の上、歩立、打物持ては鬼にも神にも逢うと云ふ一人當千の兵也。究竟の荒馬乘り...........
“........Tomoe era formosa amb la seva pell blanca, els seus cabells llargs i unes faccions agradoses. Era molt destra amb l'arc i l'espasa, tan a cavall com a peu, llesta a lluitar contra dimonis o déus, i ella sola valia com mil soldats. Podia cavalcar els cavalls més fogosos........”

Estava casada amb Minamoto/Kiso Yoshinaka (源 / 木曾義仲, 1154-1184) i el va acompanyar sempre en les seves lluites contra els Taira. Segons unes fonts després de deixar Yoshinaka moribund perquè aquest no volia que la trobessin al seu costat Tomoe va carregar contra uns grup de soldats i després d'abatre'ls va desaparèixer sense deixar rastre. Altres fonts, concretament el “Genpei Josuiki” o “ Genpei Seisuiki” (源平盛衰記) expliquen va ser presa del vencedor de la lluita, Wada Yoshimori (和田義盛, 1147-1213) que la va fer la seva amant i va tenir un fill amb ella. Asahina Yoshihide o Asahina Saburô (朝比奈義秀 / 朝比奈三朗, ¿-?).

Totes les referències a Tomoe provenen del Heike i del Genpei, no hi ha més documentació històrica i algunes fonts apunten que podria ser una figura de ficció, tot i que hi ha una làpida amb el seu nom al temple de Gichû, a Ôtsu, província de Shiga.
Al Heike al costat de Yoshinaka apareixen dues dones : Yamabuki (山吹) i Tomoe, però a la narració del Genpei la dona que acompanya Tomoe es diu Aoi (葵), i aquest és el nom que surt al Nô que estem comentant.

Referències :

Es parla del monjo Gyôkyô (行教和尚 – segle IX) i del qual no hi ha massa dades. Se sap però que després d'estar-se noranta dies pregant al temple de Hachiman (八幡), a Usa (宇佐), se li va aparèixer la deïtat i li va dir que construís un temple prop de la capital (Kyoto), Va ser l'emperador Seiwa ((清和天皇, 850-880) qui ho va fer : el santuari Iwahimizu Hachiman (石清水八幡宮), a Otoko-yama (男山). Hachiman és el déu sintoista de la guerra.


"Heike Monogatari" :

平家物語 卷第六 飛脚到來 L'arribada del correu
平家物語 卷第七 願書 Les peticions
平家物語 卷第七 北國下向 La campanya contra les províncies del nord
平家物語 卷第七 倶利迦羅落 La masacre de Kurikara
平家物語 卷第九 重衡生捕 La captura de Shigehira


“Genpei Josuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura Jôsuiki com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (1249-1382) i principis del de Nanboku (1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).


“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa Antologia de contes d'antany. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.


“Wakanrôeishû (和漢朗詠集) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa)