7 de maig del 2016


落窪物語 -26-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



あこき、いかで物参らむ、いかに御心ち悪しからむ、と思ひまはして、強飯を、さりげなくかまへて、いかでと思へど、せむ方なければ、この語らふ小さき子に、「かの君の、かくておはしますをば、いかが思す。いとほしう思すや」と言へば、「いかがは」と言ふ。「さらば、人にけしき見せで、この御文奉るわざしたまへ」と言へば、「いで」とて取りて、あやにくに、かの部屋に行きて、「これ、あけむあけむ、いかでいかで」と言へば、北の方いみじうさいなみて、「何しにあくべきぞ」と宣へば、「沓をこれに置きて。取らむ」と、ののしりて、うちこほめかしてののしれば、おとど、末子にて、かなしうしたまへば、「おごり歩かむと思ふにこそあらめ。早うあけさせたまへ」と宣へば、いみじく宣ひて、「今しばしありて、あけむついでに」と宣ふに、おそばへて、「あれ押しこぼちてむ」と腹立ちののしれば、おとど、手づから、いましてあけて入れたまへれば、沓も取らで、「いづら」とて、ついかがまりて、さし取らせて、「あやし。なかりける」とて出でぬれば、「まさにさかしきことせむや」とて、走り打ちたまふ。
かの文を、はざまより日の光の当りたるより見れば、あこきがよろづのこと書きて、はかなきさまにして、おこせたるなりけり。されども、物食はむともおぼえで、置きつ。
北の方、さすがに、日に一たび物食はせむ、物縫ひにより命は殺さじと思ひて、典薬の助を人間に呼びて、「かうかうなむ、しかじかのことあれば籠め置きたるを、さる心思ひたまへ」と語らひたまへば、いともいともうれし、いみじ、と思ひて、口は耳もとまで笑みまけてゐたり。「夜さり、かの居たる部屋のおはせ」など、契り頼めたまふに、人来れば、去りぬ。
あこきがもとに、少将の御文あり。「いかに。その部屋はあくやと、いみじくなむ。なほ便宜あらば告げられよ。さりぬべくは、必ず必ず奉りたまひて。御返りあらば、慰むべき。いとあはれなることを思ふに」とあり。正身におろかならずいみじきことを書きたまひて、「いと心ぼそげなりし御消息を思ひ出づるに、いとわりなくなむ。
いのちだにあらばと頼む逢ふことを絶えぬといふぞいと心憂き
わが君、心強く思し慰めよ。もろともにだに籠めなむ」と書きたまへり。
帯刀も「さらに、このことを思ふに、心ちもいと悪しくてなむ臥してはべる。いかに思ほすらむと、かたはらいたく、いとほしきに、法師にもなりぬべくなむ」と書きておこせたり。
あこき、御返り、「かしこまりてなむ。いかでか御覧ぜさせはべらむ。戸はいまだあきはべらず。さらにいとかたくなむ。いかにしはべらむ。御文もいかでか御覧ぜさせはべらむとすらむ。御返りは、これよりも聞えさせはべらむ」と聞ゆ。帯刀がもとにも、同じさまに、いみじきことをなむ、言へりける。
ニの巻にぞことごともあべかめるとぞある。



Akogi era preocupada per l'estat d'Ochikubo. Preparà arròs cuit amb mongetes vermelles, i mentre pensava com s'ho faria per a fer-li-ho arribar, passà el tercer fill, el fill petit del Chûnagon amb qui parlava de quan en quan.

- Què en penseu de tot açò que li ha passat a la damisel·la?
- Que em sap molt de greu.
- Així doncs, podríeu donar-li aquesta lletra quan ningú no us vegi?
Sí.

I la prengué. Era conscient de què allò no estava bé, tot i així anà a la cambra.

. Obriu! Obriu!

La Kita no Kata el renyà.

- Per què vols que t'obri?
- Hi tinc les sabates i les vull agafar.

Digué tot cridant i fent soroll. El Chûnagon que n'estava molt de son fill digué :

- Segurament se les vol posar. Obre d'una vegada.

La Kita no Kata, reganyosa :

- Ara que s'esperi. Ja obrirem i les agafarà.

El noi continuava fent enrenou,

- Trencaré la porta! – cridà tot enfadat.

El Chûnagon obrí la porta ell mateix.

- On seran....?

I ajupint-se donà la lletra a Ochikubo que la prengué.

- Que estrany........... no hi són.... - i dient açò sortí.

- Quina poca-soltada!

La Kita no Kata l'agafà i li donà un calbot.

Ochikubo mirà el que havia rebut a la llum del sol que entrava per una esquerda de la porta. Akogi li deia moltes coses i li enviava arròs cuit amb mongetes vermelles, mes com no tenia gana ho deixà.

La Kita no Kata havia dit de donar-li de menjar un cop al jorn, havia de cosir, no fos que es morís.... Quan fou sola cridà al Tenyaku no Suke.

- I açò és el que ha fet. Doncs, l'he reclosa. Amb aquesta intenció us la confio.

L'oncle no hi cabia d'alegria pensant-hi i féu una somriure d'orella a orella.

- Podeu anar-hi aquesta nit.

Ell s'hi mostrà d'acord, i com venia algú se n'anà.

Akogi rebé una lletra del Shôshô.

-Com va tot? És encara tancada en aquella cambra? Sóc molt amoïnat. Aviseu-me si hi ha alguna possibilitat, Si podeu doneu-li açò, una resposta seva em faria conhort. Penso que açò és tan lamentable!

Ses mots expressaven els sentiments de son cor vers Ochilubo.

- Quan penso en vostra darrera lletra, vós tan afligida, no puc expressar ma sofrença.

---Només en vida podrem sempre esperar mes si em dieu que no ens trobarem més mon cor vessa de dolor.

Féu el cor fort estimada, tan de bo pogués ésser reclòs amb vós!

També Tachihaki escriví a Akogi :

-Quan penso en aquest afer em poso tan malalt que m'haig d'allitar. El pensament de com s'ha de sentir la damisel·la m'afecta tant que he pensat en fer-me monjo.

Akogi contestà la lletra del Shôshô :

- Sí, faré com dieu, senyor. La porta continua tancada, i ben tancada, no sé com m'ho faré per a poder donar-la li vostra lletra. Quan vegi una oportunitat us ho faré saber.

També escriví a Tachihaki dient-li el mateix.

La continuació és a la segona part.


o0o