30 de juny de 2012

KOKINSHÛ (古今集) -203-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

ゆふされば蛍よりけにもゆれどもひかり見ねばや人のつれなき

ゆうさればーほたるよりけにーもゆれどもーひかりみねばやーひとのつれなき

Al capvespre més que la lluerna cremo jo; potser ella no pas veu la meva llum i roman indiferent.

Poema no. 562

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.
Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.
És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -202-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

よひのまもはかなく見ゆる夏虫に迷ひまされるこひもするかな

よいのまもーはかなくみゆるーなつむしにーまどいまされるーこいもするかな

Efímer sembla l'insecte a l'estiuada quan arriba la foscúria, més perplex sóc jo pel meu amor.

Poema no. 561

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.
Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.
És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -201-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

わがこひはみ山がくれの草なれやしげさまされどしる人のなき

わがこいはーみやまがくれのーくさなれやーしげさまされどーしるひとのなき

És mon amor com l'herba arrecerada al cor de la muntanya? Creix exuberant, però ignorat de tots.

Poema no. 560

Autor : Ono no Yoshiki (おののよしき, ¿ - 902)

Diplomat en Lletres per l'Institut d'Estudis Superiors de la Cort (Daigakuryô,大学寮).
L'any 900 va ser nomenat sotsgovernador de la província de Shinano.

o0o

23 de juny de 2012

雨月物語 08
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

菊花の約

青々たる春の柳。家園に種ることなかれ。交りは輕薄の人と結ぶことなかれ。楊柳茂りやすくとも。秋の初風の吹に耐めや。輕薄の人は交りやすくして亦 速なり。楊柳いくたび春に染れども。輕薄の人は絶て訪ふ日なし。播磨の國加古の駅に丈部左門といふ博士あり清貧を憩ひて。友とする書の外はすべて調度の絮 煩を厭ふ。老母あり。孟子の操にゆづらす。常に紡績を事として左門がこゝろざしを助く。其委女なるものは同じ里の佐用氏に養はる。此佐用が家は頗富さかえ て有けるか。丈部母子の賢きを慕ひ。娘子を娶りて親族となり。屡事に托て物をおくるといへども。口腹の為に人を累さんやとて敢て承ることなし。
一日左門同 じ里の何某が許に訪ひて。いにしへ今の物がたりして興ある時に。壁を隔て人の痛楚聲いともあはれに聞えければ。主に尋ぬるに。あるじ答ふ。これより西の國 の人と見ゆるが。伴なひに後れしよしにて一宿を求らるゝに士家の風ありて卑しからぬと見しまゝに。逗まいらせしに。其夜邪熱劇しく。起臥も自はまかせられ ぬを。いとをしさに三日四日は過しぬれど。何地の人ともさだかならぬに。主も思ひがけぬ過し出て。こゝち惑ひ侍りぬといふ。左門聞て。かなしき物がたりに こそ。あるじの心安からぬもさる事にしあれど。病苦の人はしるべなき旅の空に此疾を憂ひ給ふは。わきて胸窮しくおはすべし。其やうをも看ばやといふを.

CITA PER LA FESTA DEL CRISANTEM



No planteu pas al jardí de casa el salze que verdeja a la primavera! No tingueu pas lligams amb aquell que és inconstant dels vostres coneguts! Tot i que el salze floreix aviat, pot resistir la primera ventada de la tardor? L'inconstant fa prompte amics, emperò de poca durada. El salze a cada primavera li tornen els colors. L'inconstant quan trenca amb tu no torna més a veure't.
A la província de Harima, a la posta de Kako, hi vivia un lletrat de nom Hasebe Samon. Era content de sa vida humil i honesta, i llevat els llibres que li eren amics, menystenia tots els objectes que li feien destorb. Tenia una mare ja gran que no desmereixia pas en virtut amb la mare de Menci (75). Sempre era amb sa filosa i ajudava Samon en ses propòsits. La germana petita de Samon feia part de la família Sayo en el mateix poble. Aquests Sayo eren molt pròspers i tenien en gran estima el seny de la mare i els fills Hasebe, i amb el maridatge de la filla s'havien unit ambdues famílies. Moltes vegades, amb qualsevol pretext, els hi enviaven provisions, emperò, Samon no les acceptava pas tot dient :
-- Hauria d'amoïnar ningú per mes queviures?
Un jorn, Samon era de visita a casa d'algú del mateix poble, i quan estaven ben entretinguts parlant de coses d'abans i d'ara sentiren des de l'altra banda de la paret la veu d'algú queixant-se de dolor. Preguntaren l'amo de la casa qui respongué :
Un home que sembla ésser de les contrades de ponent, amb l'excusa d'haver-se endarrerit respecte a ses companys de viatge em demanà hostatge per una nit. Com tenia aspecte de guerrer i gens vulgar l'acollí. I aquesta nit li ha agafat una febre molt forta i virulenta, i no es pot valdre per ell mateix. Ha passat tres o quatre jorns en un estat lamentable, i com no sé d'on és em trobo d'improvís en una situació incòmoda. No sé pas què fer!
Samon sentint això digué :
Una història ben llastimosa. És normal que estigueu amoïnat, emperò, per una persona que pateix veure's malalt , de viatge, en un lloc desconegut, sens conèixer ningú, ha d'ésser realment preocupant. Puc veure son estat?

- - - - - -

75 - Lienü Zhuang (列女傳) : Vides de dones exemplars. Obra de l'any 18 aC. És una compilació de biografies de 125 dones exemplars feta per Liu Xiang (劉向, 79-8 aC), i on s'esmenta la mare de Menci (孟子, 372-289 aC) per la seva devoció i dedicació en la formació del seu fill.
o0o

16 de juny de 2012



SENDERA D'OKU (おくの細道) 45

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

種の浜

十六日、空霽たればますほの 小貝ひろはんと種の濱に舟を 走す。海上七里あり。天屋何某 と云もの、破篭小竹筒などこま やかにしたゝめさせ、僕あまた 舟にとりのせて、追風時の まに吹着ぬ。濱はわづか なる海士の小家にて侘し き法花寺あり。爰に茶を飲 酒をあたゝめて、夕ぐれのわ びしさ感に堪たり。
寂しさや須磨にかちたる濱の秋
波の間や小貝にまじる萩の塵
其日のあらまし、等栽に 筆をとらせて寺に残す。


LA PLATJA D'IRO

El setzè, amb un cel esboirat, anàrem amb vaixell a la platja d'Iro a collir petxines. Era a set llegües. Una persona de nom Tenya (147) havia preparat carmanyoles i barralets de sake, i féu que alguns servents ens acompanyessin.
Amb el vent a favor hi arribàrem seguidament. A la platja hi havia unes poques casetes de pescadors i un temple rònec de la secta Hokke. Ací beguérem te i escalfàrem el sake. La solitud del capvespre m'aclaparà.

---En la solitud superant la de Suma, platja de tardor.

---Entre les ones barrejades amb petxines les lespedezes.

Demaní a Tôsai que escrivís el fets del jorn i ho deixí al temple.

- - - - - -

147 – Tenya Gorôemon (天屋五郎右衛門, ¿-?). Era navilier a Tsuruga.

o0o

9 de juny de 2012

KOKINSHÛ (古今集) -200-

住の江の岸による浪よるさへやゆめのかよひぢ人めよくらむ

すみのえのーきしによるなみーよるさえやーゆめのかよいじーひとめよくらま

Inclús de nit quan ve com les ones a la riba de Suminoe, s'allunya l'amada del somni als ulls d'altri.

Poema no. 559

Autor : Fujiwara no Toshiyuki Ason (El noble Fujiwara no Toshiyuki, 藤原敏行朝臣 / 藤原敏行, ¿901?/¿907?)

No hi ha gairebé dades sobre la seva vida.
A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats del quatre emperadors que va servir.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -199-

おろかなる涙ぞそでに玉はなす我はせきあへずたきつせなれば

おろかなるーなみだぞそでにーたまはなすーわれはせきあえずーたぎつせなれば

Vanes són les llàgrimes que com joies cauen a les mànigues i debades puc parar la riuada del plor.

Nota : Aquesta és la resposta al poema anterior, no. 556 (198).

Poema no. 557

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).

La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, fallant la que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -198-

しもついづもでらに人のわざしける日、真せい法し のだうしにていへりける事を哥によみてをののこまちがもとにつかはしける

Un dia que es celebrava una cerimònia per un difunt en un temple al sud d'Izumo, el poeta va compondre aquests versos sobre el sermó del monjo Shinsei que va oficiar el servei de difunts, i els va enviar a Ono no Komachi

つつめども袖にたまらぬ白玉は人を見ぬめの涙なりけり

つつめどもーそでにたまらぬーしらたまはーひとをみぬめのーなみだなりけり

Molt que les guardi no retindré aquestes joies blanques a la màniga, són llàgrimes per qui no puc veure.

Poema no. 556

Autor : Abe no Kiyoyuki (安倍清行朝臣, 825-900)

Poques dades ens han arribat de la seva vida , entre elles que es va diplomar al dotze anys a l'Institut d'Estudis Superiors de la Cort (大学寮 - Daigakuryô), i que va ser governador de diverses províncies.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -197-

秋風の身にさむければつれもなき人をぞたのむくるる夜ごとに

あきかぜのーみにさむければーつれもなきーひとをぞたのむーくるるよごとに

Em glaça de ple a ple la ventada de la tardor com el cor de la persona que espero nit rere nit.

Poema no. 555

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897) Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.

Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890). Poema nº 12.
Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de palau.
Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), capítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen), com el seu pare.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -196-

思ひつつぬればや人の見えつらむ夢としりせばさめざらましを

おもいつつーぬればやひとのーみえつらむーゆめとしりせばーさめざらましを
Et somio perquè és quan sóc al llit que penso en tu? Si ho hagués sabut no m'hauria pas despertat.

Poema no. 552

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).

La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

2 de juny de 2012

雨月物語 07
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

時に峯谷ゆすり動きて。風叢林を僵すがごとく。沙石を空に巻上る。見る/\一段の陰火君が膝の下より燃上りて。 山も谷も昼のごとくあきらかなり。光の中につら/\御気色を見たてまつるに。朱をそゝぎたる龍顔に。荊の髪膝にかゝるまで乱れ。白眼を吊あげ。熱き嘘をく るしげにつがせ給ふ。御衣は柿色のいたうすゝびたるに。手足の爪は獣のごとく生のびて。さながら魔王の形あさましくもおそろし。空にむかいて相模/\と叫 せ給ふ。あと答へて。鳶のごとくの化鳥翔來り。前に伏て詔をまつ。院かの化鳥にむかひ給ひ。何ぞはやく重盛が命を奪て。雅仁清盛をくるしめざる。化鳥こた へていふ。上皇の幸福いまだ盡ず。重盛が忠信ちかづきがたし。今より支干一周を待ば。重盛が命数既に盡なん。他死せば一族の幸福此時に亡べし。院手を拍て 怡ばせ給ひ。かの讐敵こと%\く此前の海に盡すべしと。御聲谷峯に響て凄しさいふべくもあらず。魔道の浅ましきありさまを見て涙しのぶに堪す。復び一首の 哥に随縁のこゝろをすゝめたてまつる
よしや君昔の玉の床とてもかゝらんのちは何にかはせん
刹利も須蛇もかはらぬものをと。心あまりて高らかに吟ける。此のことばを聞しめして感させ給ふやうなりしが。御面も和らぎ。陰火もやゝうすく消ゆく ほどに。つひに龍體もかきけちたるごとく見えずなれば。化鳥もいつち去けん跡もなく。十日あまりの月は峯にかくれて。木のくれやみのあやなきに。夢路にや すらふが如し。ほどなくいなのめの明ゆく空に。朝鳥の音おもしろく鳴わたれば。かさねて金剛經一巻を供養したてまつり。山をくだりて庵に帰り。閑に終夜の ことゞもを思ひ出るに。平治の乱よりはしめて。人々の消息。年月のたがひなければ。深く慎みて人にもかたり出ず。其後十三年を經て治承三年の秋。平の重盛 病に係りて世を逝ぬれば。平相國入道。君をうらみて鳥羽の離宮に篭たてまつり。かさねて福原の茅の宮に困めたてまつる。頼朝東風に競ひおこり。義仲北雪を はらふて出るに及び。平氏の一門こと%\く西の海に漂ひ。遂に讃岐の海志戸八嶋にいたりて。武きつはものともおほく鼇魚のはらに葬られ。赤間が関壇の浦に せまりて。幼主海に入らせたまへば。軍將たちものこりなく亡びしまで。露たがはざりしぞおそろしくあやしき話柄なりけり。其後御廟は玉もて雕り。丹青を彩 りなして。稜威を崇めたてまつる。かの國にかよふ人は。必幣をさゝげて斎ひまつるべき御神なりけらし.

Llavors, cims i valls foren sacsejats, una ventada que semblà abatre l'arbreda aixecà cap al cel una remolinada de sorra. En un instant una bola de foc tenebrós s'alçà flamejant dels genolls de l'emperador i muntanyes i valls s'il.luminaren com si fos migdia. Al mig d'aquell esclat Saigyô veié la presència del sobirà. En son rostre de drac (61) esclatant de roig els cabells hirsuts li queien esbullats fins als genolls, els ulls girats en blanc, son panteix cremava. Son indument de color ocre era ple de sutge, les ongles de les mans i dels peus s'allargaven com les d'una bestia ferotge, un veritable rei dels dimonis, esfereïdor. Aixecant son rostre cap al cel cridà :

- Sagami! Sagami! (62)

- Sí!

Respongué un ocell fabulós que semblava un xoriguer. Vingué rabent i es prostrà tot esperant ordres. L'emperador l'encarà i digué :
- Per què no t'has apressat a llevar-li la vida a Shigemori, i turmentar encara Masahito i Kiyomori?
L'ocell li respongué :
- La bona fortuna de l'emperador retirat (63) no s'ha exhaurit encara, i la lleialtat de Shigemori és difícil de batre. Si a partir d'ara mateix espereu una volta del cicle (64) els anys de son existència seran finits. Amb sa mort la fortuna de son clan serà extingida.
L'emperador joiós picà de mans.

- Tots aquests enemics han d'acabar en aquesta mar d'ací davant!

Sa veu retrunyí per planes i cimeres, d'un horror indescriptible.



Tot veient l'esfereïdora forma de la Via demoníaca Saigyô no pogué sinó plorar. L'exhortà a ésser conscient de la llei de les causes i els efectes :

----Encara que antany de jade esplendorós fou vostre tron, ara ja traspassat de què us cal canviar-ho? (65)

- Nobles i plebeus, res no els diferencia.

Exclamà amb veu alta ple d'emoció. Aquests mots semblaren ésser agradosos a l'emperador i son rostre s'encalmà, el foc tenebrós s'extingí poc a poc, i finalment com l'aparició s'havia esvaït fins a desaparèixer, l'ocell també es féu fonedís sens deixar petja. La lluna vella de deu jorns s'amagà rere els cims i a l'ombra insondable de l'arbreda li semblà a Saigyô que folgava pels viaranys del somni.
Prest en el cel que esclaria l'albada (66) passaren refilant alegrois els ocells del matí, llavors Saigyô recità una altra vegada un tros del Kongô-Kyô (67) en memòria de l'emperador. Baixà de la muntanya i tornà a son ermitatge on medità asserenament tota la nit. Començà amb els desoris de Heiji i el capteniment dels humans, les dates hi concordaven i, prudentment, se'n guardà de dir res a ningú.
Passaren tretze anys, i a la tardor del tercer any de Jishô (68), quan Taira no Shigemori emmalaltí i deixà aquest món, el ministre d'estat Taira no Kiyomori (69), portat per la rancúnia vers l'emperador (70), el confinà en son palau de Toba, i després en un palau amb teulat rústec a Fukuhara on fou torturat. Llavors, Yoritomo (71) es revoltà com una ponentada i quan Yoshinaka (72) aparegué escombrant la neu del nord tot el clan dels Taira fou deixat a la deriva a la mar occidental per arribar finalment a les aigües de Sanuki, a Shido i a Yashima. Molts guerrers valerosos trobaren sepulcre en els ventres de tortugues i peixos. Reculats a Akamagaseki, a la badia de Dan-no-ura, quan l'infant emperador (73) fou engolit per la mar absolutament tots els caps de l'armada moriren; no passà com si fos una rosada, sinó un fet terrible i estrany alhora.
Després el mausoleu fou incrustat amb pedres precioses, pintat vermell i blau, i es reverencià l'augusta virtut de sa majestat. La gent que passa per aquesta contrada li ofereixen ornaments i fistons venerant aquell que ha esdevingut un déu.

- - - - - -
61 – “Rostre del Drac” (Miomote / Ryôgan - 龍顔) : metàfora d'origen xinès per designar el rostre de l'emperador.

62 – “Sagami” nom que apareix en el Nô “Matsuyama Tengu” (松山天狗), obra anònima.
Tengu : “gos celestial”. Criatura sobrenatural molt popular en la literatura,el teatre i l'art en general.

63 – Jôkô (上皇) : l'emperador Goshirakawa (后 白河 天皇, 1127-1192).

64 – Referència al calendari xinès dels signes del Zodíac, Tot un cicle és de seixanta anys, però, aquí es tracta d'una revolució dels dotze signes, és a dir : dotze anys.

65 – Poema que es troba al Sankashû (山家集), el Hôgen Monogatari (veure nota no. 25), i al Senjûshô (撰集抄) : Recull de narracions del segle XIII. Obra anònima.

66 – Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no. 2022 :

相見らく飽き足らねどもいなのめの明けさりにけり舟出せむ妻

i al Genji Monogatari (源氏物語), capítol 05 : Waka Murasaki (若紫).

67 – Kongokaikyô (金剛頂経), en sànscrit “Vajrasekhara”. És un text budista emprat principalment per les sectes japoneses de Kengo, Tendai i molt especialment pel Zen.

68 – Any 1179.

69 – Veure nota no. 56.

70 - Veure nota no. 63

71 – Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

72 – Minamoto no Yoshinaka (源 義仲, 1154-1184).

73 – Emperador Antoku (安徳天皇, 1178-1175).

o0o