10 de desembre de 2011

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS-17-

日暮れぬれば、かの寮におはして見たまふに、まことに燕巣つくれ り。くらつまろ申やう、尾浮けてめぐるに、粗籠に人をのぼせて釣りあげさせて、燕の巣に手をさし入させて探るに、「物もなし」と申に、中納言、「惡しく探 ればなき也」と腹立ちて、「誰ばかりおぼえんに」とて、「吾上りて探らむ」とのたまうて、籠に乘りて釣られ上りて、窺ひ給へるに、燕、尾をさゝげていたく めぐるに合はせて、手をさゝげて探り給に、手に平める物さはる時に、「われ、物握りたり。いまは下してよ。翁、し得たり」との給。集まりてとく下さんと て、綱を引きすぐして、綱絶ゆるすなはちに、八島の鼎の上に、のけざまに落ち給へり。人々あさましがりて、寄りて抱えたてまつれり。御目は白目にて臥し給 へり。人々水をすくひ入たてまつる。からうじて息出給へるに、又、鼎の上より、手取り足取りして、さげ下したてまつる。からうじて、「御心地はいかゞおぼ さるゝ」と問へば、息の下にて、「物はすこし覺ゆれども、腰なん動かれぬ。されど子安貝をふと握りもたれば、うれしくおぼゆる也。まづ紙燭さして來。この 貝、顔見ん」と、御髪もたげて、御手をひろげ給へるに、燕のまりおけるふる糞を握り給へるなりけり。それを見たまひて、「あな、かひなのわざや」との給け るよりぞ、思ふにたがふ事をば、「かひなし」とは言ひける。貝にもあらずと見給けるに、御心地もたがひて、唐櫃のふたに入れられ給べくもあらず、御腰はを れにけり。中納言は、わらはげたるわざして病むことを、人に聞かせじとし給けれど、それを病にて、いと弱く成たまひにけり。貝をばえ取らずなりにけるより も、人の聞き笑はんことを、日にそへて思ひ給ひければ、たゞに、病み死ぬるよりも、人聞き恥づかしくおぼえ給なりけり。これをかぐや姫聞きて、とぶらひに やる歌、
  年をへて浪たちよらぬ住の江の松かひなしときくはまことか
とあるを、よみて聞かす。いとよわき心に、頭もたげて、人に紙を持たせて、苦しき心ちにからうじて書き給、
  かひはかく有ける物をわびはてゝしぬる命をすくひやはせぬ
と書きはつる、絶え入給ひぬ。これを聞きて、かぐや姫すこしあはれと思しけり。それよりなん、すこしうれしき事をば、「かひある」とは言ひける。

Quan es feu fosc el Conseller anà al Dipòsit i esguardà. Era cert, les orenetes hi feien niu. I com havia dit Kuratsumaro, quan dreçaren la cua i giravoltaren féu hissar un home dintre d'una cistella fins a un niu i quan hi furgava amb la mà l'home digué :
- No hi ha res.
El Conseller digué tot enutjat :
- És perquè no cerques bé!
Pensà que no podia refiar-se de ningú.
- Pujaré jo mateix a cercar-la.
Es ficà en una cistella, s'hi féu hissar i esguardà.
Quan l'oreneta dreçà la cua i giravoltava més allargà la mà per furgar i notant una cosa plana digué :
- La he agafada! Baixeu-me, ara. Vell, la tinc!
S'aplegà la gent i mentre l'abaixaven estiraren tant la corda que es trencà i el Conseller caigué d'esquena damunt d'una de les calderes del Dipòsit.
La gent esparverada s'hi apropà a recollir-lo. Jeia amb els ulls en blanc. Li feren beure un glop d'aigua. Respirava amb dificultat i agafant-lo per les cames i els braços el llevaren de la caldera.
Li preguntaren :
- Com us trobeu?
I ell amb veu feble respongué :
-M'adono d'on sóc, emperò, no puc moure l'esquena. Mes, si tinc la petxina a la mà ja sóc content. Porteu-me un llum. Vull veure-la bé.
Alçà el cap i obrí la mà, emperò, el que havia pres eren excrements secs. Quan ho veié digué :
-Ah, tants d'afanys per no res!
D'aquí l'expressió “no hi ha petxina” per dir “endebades”.
Quan el Conseller veié que no era una petxina restà abatut. Amb l'esquena trencada no el pogueren posar dintre d'una caixa xinesa i el portaren sobre la tapa.
El Conseller no volia que la gent s'assabentés de que s'havia ferit en una acció tant pueril, emperò, allò el feu emmalaltí i s'afeblí molt.
Jorn rere jorn es capficà en que era la riota de la gent a l'assabentar-se del que li havia succeït al no poder prendre la petxina, i la vergonya que això li feia era pitjor que no pas la malaltia o la mort.

Quan Kahuyahime ho sabé li envià aquests versos que algú llegí al Conseller :

---Els anys passen, com els pins de Suminoe on les onades no s'hi apropen, he sentit que no hi ha la petxina esperada, veritat?

Molt afeblit, dreçà el cap, es feu portar un full de paper i, afligit. escriví dificultós :

---No ha estat endebades car m'heu escrit, no salvareu aquesta vida que mor en la pena?

I en acabar el poema traspassà.
Kaguyahime ho sabé i pensà que era una mica trist.
Des d'aleshores ençà d'un xic feliç se'n diu “És una petxina”.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -16-

燕の子安貝



中納言いそのかみのまろたりの、家に使はるゝ男どものもとに、「燕の巣くひたらば、告げ よ」とのたまふを、うけたまはりて、「何の用にかあらん」と申。答へての給やう、「燕のもたる子安の貝を取らむ料也」とのたまふ。男ども答へて申、「燕を あまた殺して見るだにも、腹に何もなき物也。たゞし、子産む時なん、いかでか出すらむ。はらくかと申。人だに見れば失せぬ」と申。又、人の申やうは、「大 炊寮の飯炊く屋の棟に、つくの穴ごとに、燕は巣をくひ侍る。それに、まめならむ男どもをゐてまかりて、あぐらを結ひあげて、窺はせんに、そこらの燕、子産 まざらむやは。さてこそ取らしめ給はめ」と申。中納言喜び給て、「をかしき事にもあるかな。もつともえ知らざりつる。興あること申たり」との給て、まめな る男ども廿人ばかりつかはして、あなゝひにあげ据ゑられたり。殿より使ひまなくたまはせて、「子安の貝取りたるか」と問はせ給。燕も、人のあまた上りゐた るにおぢて、巣にも上り來ず。かゝるよしの返事を申たれば聞き給て、いかゞすべきと思し煩ふに、かの寮の官人、くらつまろと申翁申やう、「子安貝取らんと 思しめさば、たばかり申さん」とて、御前にまゐりたれば、中納言、額を合せてむかひ給へり。くらつまろが申やう、「此燕の子安貝は、惡しくたばかりて取ら せ給なり。さてはえ取らせ給はじ。あなゝひにおどろおどろしく廿人の人の上りて侍れば、あれて寄りまうで來ず。せさせ給べきやうは、このあなゝひをこぼち て、人みな退きて、まめならん人ひとりを粗籠に乘せ据ゑて、綱をかまへて、鳥の、子産まむあひだに、綱をつりあげさせて、ふと子安貝を取らせ給はんなむ、 よかるべき」と申。中納言の給やう、「いとよき事也」とて、あなゝひをこぼし、人みな歸りまうで來ぬ。中納言、くらつまろにのたまはく、「燕は、いかなる 時にか子産むと知りて、人をばあぐべき」との給。くらつまろ申やう、「燕子産まむとする時は、ををさゝげて七度めぐりてなん、産み落すめる。さて、七度め ぐらんをり、引きあげて、そのをり、子安貝は取らせ給へ」と申。中納言喜び給て、よろづの人にも知らせ給はで、みそかに寮にいまして、男どもの中に交じり て、夜るを晝になして取らしめ給。くらつまろかく申を、いといたく喜びて、のたまふ。「こゝに使はるゝ人にもなきに、願を叶ふることのうれしさ」とのたま ひて、御衣ぬぎてかづけ給つ。「さらに、夜さりこの寮にまうで來」との賜て、つかはしつ。


“LA PETXINA QUE AJUDA A INFANTAR” DE L'ORENETA

El Conseller del Centre, Isonokami no Marotari, digué a ses servidors :
- Feu-me avinent quan les orenetes facin el niu.
Sentint això li preguntaren :
- Per alguna raó?
I ell respongué :
- Vull prendre “la petxina que ajuda a infantar” que tenen les orenetes!
Els homes li contestaren :
- Encara que matéssiu moltes orenetes no hi trobaríeu res dintre d'elles. Potser, qui sap, quan ponen els ous deixen anar alguna cosa. Quan veuen un ésser humà desapareixen.
Algú altre digué :
- Les orenetes fan els nius als forats dels ràfecs de la cuina del Dipòsit de Gra. Aneu-hi amb gent de fiança, féu una bastida i aguaiteu, no n'hi haurà cap que no pongui ous, llavors podreu certament prendre-ho.
El Conseller, ben cofoi, digué :
- Esplèndid! No ho sabia pas. M'interessa això que dius.
Hi envià uns vint homes, féu fer una bastida, i despatxà missatgers un rere altre preguntant :
- Teniu “la petxina que ajuda a infantar”?

Les orenetes esporuguides per la gentada allà dalt no tornaren als nius.
Assabentant-se del què passava el Conseller s'amoïnà i no sabia què fer.
Així, un funcionari del Dipòsit, un vell de nom Kuratsumaro, es presentà davant d'ell i li digué :
- Si desitgeu “la petxina que ajuda a infantar” permeteu-me explicar-vos mon pla.
El Conseller acotà el cap per escoltar-lo, i Kuratsumaro digué :
- Vostra manera de voler prendre la petxina d'aquestes orenetes no ha estat adient, i així no l'aconseguireu pas. Vint homes dalt d'una bastida fan molt d'enrenou i les orenetes, espantades, no s'hi acostaran. Allò que heu de fer es desmuntar la bastida, treure-hi la gent, deixar només un home de fiar en una cistella, amb una corda, i quan l'au pongui l'ou l'hisseu i que agafi ràpidament la petxina. Hauríeu de reeixir.
El Conseller digué :
- Com saber quan l'oreneta pon l'ou i hissar l'home?
Kuratsumaro contestà :
- Quan l'oreneta és a punt de pondre dreça la cua, fa set giravoltes i llavors pon. Quan faci les set giravoltes hisseu l'home i que agafi la petxina.
El Conseller molt content i sens que ningú no ho sabés anà d'amagat al Dipòsit i es barrejà amb els homes d'allà jorn i nit per preparar-ho tot i agafar la petxina.
Exultant per allò que li havia dit Kuratsumaro, digué :
- Tu que no ets ni a mon servei has satisfet mon desig, en sóc molt content.
Es tragué la roba que duia i li'n regalà.
- Quan es faci fosc aneu al Dipòsit.
I el féu tornar.

o0o