31 d’agost del 2013

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 27
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


 
【二十七】

かいせうといふ人法師になりて山にすむあいたにあらはひなとする人のなかりけれはおやのもとにきぬをなんあらひにをこせたりけるをいかなるおりにか有けんむつかりておやはらからのいふこともきかて法師になりぬる人はかくうるさきこといふものかといひけれはよみてやりける
今は我いつちゆかまし山にても世の憂ことはなをも絶ぬか

Quan un home de nom Kaisen (61) que s'havia fet monjo vivia a la muntanya no tenia ningú que li fes la bugada enviava la roba a ses pares perquè la hi restessin. En una certa ocasió, els pares s'enutjaren :
- Algú que sens consultar res amb els pares s'ha fet monjo, ens ha d'amoïnar d'aquesta manera?.
Llavors, ell composà ;
---En aquests moments on podria jo anar si ací al cim les fretures d'aquest món encara les haig d'haver? (62)
- - - - - -

61 – El text original posa “Kaisô” (かいそう), però es tracta de “Kaisen” (戒仙, ¿-?), que te diversos poemes en el Gozenwakashû (後撰和歌集). En aquell temps “う” també s'utilitzava per a “ん”.
62 – Potser Inspirat en el poema no. 956, llibre 18, del Kokinshû (古今集), d'Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒, 859–925) :
山のほうしのもとへつかはしける
世をすてて山にいる人山にても猶うき時はいづちゆくらむ
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 26 

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【二十六】

桂のみこいとみそかにあふましき人にあひ給ひたりけりおとこのもとに読てをこせ給へりける
それをたに思ふ事とて我宿をみきとないひそ人のきかくに
となん有ける

La princesa de Katsura es veia molt en secret amb un home que no hauria de veure pas. Un jorn, composà i envià a casa de l'home :

---Per poc que sigui vostre pensada de mi us prego no dir que la meva llar heu vist, se us podria sentir. (60)

- - - - - -

60 - Poema no, 811, llibre 14, del Kokinshû (古今集), d'autor anònim :
それをだに思ふ事とてわがやどを見きとないひそ人のきかくに.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 25

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【二十五】

ひえの山に念かくといふほうしの山こもりにて有けるにしとくにてまし/\ける大とくのはやうしにけるかむろに松の木のかれたるをみて
主もなき宿のかれたる松みれは千世過にけるこゝちこそすれ
とよみたりけれはかのむろにとまりける弟子ともあはれかりけり此念覚はとしこかせうとなりけり

A la muntanya de Hiei un monjo de nom Nengaku hi feia una estada de retir. Un jorn, tot veient un pi assecat prop del lloc on havia traspassat feia poc un monjo de gran virtut :

---Al lloc sens amo quan marcit i assecat veig l'arbre del pi mon cor té el sentiment de que mil anys són passats.

Això composà, i els deixebles que eren al lloc en foren commosos. Aquest Nengaku era el germà gran de Toshiko.

o0o