22 de febrer de 2007

林 芙美子 Hayashi Fumiko (1903-1951)


Autora d'una de les novel.les més importants de la post-guerra japonesa: Ukigumo 浮雲 (Núvols a la deriva), i que juntament amb Hôrôki 放浪記(Història d'una rodamón) la van situar al capdavant de la literatura del seu temps.

Va néixer el 1903, a Simonoseki, filla il.legítima d'un venedor ambulant que va abandonar mare i filla. La seva mare va haver de fer mans i mànigues per mantenir-se elles dues i tota la seva infantesa va ser un anar amunt i avall, de pensió en pensió, en una situació d'extrema pobresa. Un altre venedor ambulant va ocupar el lloc de pare, un home vint anys més jove que la seva mare, i del qual sempre en servarà bon record.

Hayashi va canviar d'escola molts cop. Els seus únics companys van ser els altres estadants de les pensions. En el 放浪記 ens parla dels seus coneguts, entre ells un pobre minaire mig trastornat que li netejava els polls del cap (……..この木賃宿には、通称シンケイ(神経)と呼んでいる、坑夫上りの狂人が居て、このひとはダイナマイトで飛ばされて馬鹿になった人だと宿の人が云っていた。
毎朝早く、町の女達と一緒にトロッコを押しに出かけて行く気立ての優しい狂人である。私はこのシンケイによく虱を取ってもらったものだ…..) i una prostituta que tenia una serp tatuada a la panxa (馬屋のお上さんは、片眼で笑いながら母にこう云っていたものだ。或る日、この指のない淫売婦と私は風呂に行った。ドロドロの苔むした暗い風呂場だった。この女は 腹をぐるりと一巻きにして、臍のところに朱い舌を出した蛇の文身をしていた…….).

Després de graduar-se va anar a Tokio rere un jove estudiant que compartia el seu interès per la literatura. Van viure plegats una temporada fins que la família del noi el va obligar a tornar a casa. Aquesta és la primera d'un munt de relacions amoroses que van anar de mal borràs. Va treballar de cambrera en cafeteries de quatre rals, magrejada per clients desaprensius, va pintar ninotets de plàstic en un soterrani, va cuidar nens cobrant una misèria, però sempre, més tard o més d'hora,va haver de tornar a la venda ambulant. Algunes vegades va haver de dormir als lavabos públics i fins i tot en cases abandonades.

Després del seu fracàs sentimental amb l'estudiant va viure amb un actor a qui mantenia, fins que un dia va descobrir que dintre d'una maleta tenia un compte corrent amb molts diners i cartes d'amor d'una altra dona. Després es va embolicar amb un poeta que li donava cops i no només això sinó que una vegada la va tirar a terra d'una puntada de peu, la va posar dintre d'un sac i la va entaforar sota la cuina. El 1926 es va casar amb el pintor Tezuka Rokubin, 手塚
緑敏, però no en sabem res més d'aquella relació.

Tot això i més ho explica en la seva "Història d'una rodamón", publicada el 1930, en forma de diari, i el seu èxit li va permetre realitzar un dels seus somnis de joveneta: anar a Paris. Va estar-s'hi uns mesos i inclús va viatjar fins a Londres (de la seva experiència allà en va sortir una narració curta, molt divertida, sobre el seus esmorzars preferits, Asagohan 朝御飯 (L'Esmorzar).

Quan va tornar del seu periple europeu es va dedicar exclusivament a escriure, ja era una figura en el món literari japonès.

L'any 1937, durant la guerra amb la Xina va ser-hi enviada com a corresponsal pel Mainichi Sinbun, la primera dona que va estar a Nanking després de la massacre. Durant la guerra del Pacífic va estar en una unitat d'informació amb la missió d'aixecar la moral dels combatents escrivint articles patriòtics sobre les victòries nipones. Va estar a Indo-Xina, Java i Borneo, i la seva estada a Dalat, a l'actual Vietnam, va ser especialmente important, d'ella en sortirà el material per a la seva gran obra: 浮雲.

Va tornar al Japó cap al 1943 i a finals d'any va adoptar un nen. Amb ell va passar el que restava de guerra en balnearis per tot el país.

Mentrestant, la seva "Història d'una rodamón" havia estat prohibida per les autoritats perquè no concordava amb l'entorn d'abnegació i sacrifici de la guerra, però el públic no l'havia oblidat , i a la tornada va continuar col.laborant amb el Mainichi.

Va morir el 1951 d'un atac de cor. Va deixar unes quantes obres inacabades, entre elles una que ella considerava molt important : Meshi,
(Arròs bullit).

Dintre de la seva "obra petita" destaquen títols com:

  • Bangiku, 晩菊 (El crisantem tardà). El món reclòs de les geishas on destaca l'obsessió de Kin per la seva bellesa i la seva capacitat de seducció. Un relat trist i amarg on el record del passat i la realitat del present configuren un fracàs a punt d'acabar en tragèdia.

  • Dauntaun, 下町 (La part baixa de la ciutat). L'autora fa servir la fonètica anglesa enlloc de la pronunciació japonesa dels caràcters "Shitamachi". De fet, el títol és enganyòs, la seva accepció significa el barri de moda i la zona de negocis d'una ciutat, però Hayashi en fa un antònim i ho converteix en la part degradada de la ciutat. La pobresa i la soledat són els senyals d'identitat del lloc, on la sensació de benestar és, si arriba, un sentiment fràgil i fugisser. És un món on tothom viu instal.lat en el caos de la indiferència de la post-guerra.


  • Yasushima Kikô,
    屋久島紀行 (Quadern de Viatge a Yasushima). La narració del seu viatge a una illa al sud de Kyûshû. Un paratge extraordinari, amb un únic micro-clima que és, actualment, Patrimoni de la Humanitat. Quan ella hi va anar les condicions de vida eren a nivell de supervivència, amb una gran precarietat que contrastava, brutalment, amb la gran bellesa del lloc. Aquesta illa será protagonista a 浮雲.


  • Asayû, 朝夕 (Matí i tarda). Tot gira al voltant d'un tema constant però mai afrontat: una conversa sobre la separació. Una parella va de fracàs en fracàs, sempre buscant un mitjà de vida que els permeti una estabilitat econòmica, un problema que sempre será recurrent, com la "conversa de la separació".

També va escriure obra infantil, com Mukurô no Daryokô,
梟の大旅行 (El gran viatge del mussol) i Tsuru no fue, 鶴の笛 (La flauta de la Grua), entre moltes altres.

El gran nivell literari de l'autora culminarà en la seva millor obra "Núvols a la deriva". Una història d'amor que comença amb una passió sexual que després de moments de desesperació i moltes vicissituds quedarà reduïda a la resignació. Hayashi hi descriu totes les seves experiències a Borneo encabint-les en una post-guerra que farà sortir el millor i el pitjor de cadascú d'ells. L'esquerda social i política del Japó es trasllada als personatges que la viuen amb tota l'angoixa de la desil.lusió i el desencís. El títol descriu magistralment el tema de la novel.la: ells seran i viuran com núvols a la deriva, extraviats en un viatge sense fí.

 富岡は、まるで、浮雲のやうな、己れの姿を考へてゐた。それは、何時、何處かで、消えるともなく消えてゆく、浮雲である。