29 d’octubre del 2016




YAMATO MONOGATARI (大和物語) 122
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百二十二】


としこか志賀にまうてたりけるにそうきゝみといふ法師ありけりそれはひえにすむ院の殿上もする法しになん有けるそれこのとしこのまうてたる日志賀にまうてあひにけりはしとのにつほねをしてゐてよろつの事をいひかはしけりいまはとしこ帰りなんとしけりそれにそうきのもとより
逢みては別るゝことのなかりせはかつ/\物は思はさらまし
かへし
いかなれはかつ/\物を思ふらん名残もなくそ我はかなしき
となん有けることはもいとおほくなん有ける

Quan Toshiko anà en pelegrinatge al temple de Siga, allà hi havia un monjo dit Zôka. Aquest monjo vivia a Hiei i tenia accés al palau de l'emperador retirat (216). Era en pelegrinatge a Shiga el mateix jorn que Toshiko i es trobaren. Com s'hostatjaven al “Hashidono” (217) parlaren de moltes coses. Toshiko es preparava per tornar-se'n i, llavors, li arribà de Zôshi :

---Si no hi hagués la partença del després de la tornada no seria pas tan gran el desfici que sento. (218)

Toshiko li tornà :

---Com podeu parlar del desfici que sentiu que no és tan gran quan és mon aflicció, no ho dubteu, sencera. (219)

A més de mots molts altres poemes hi hagueren.

- - - - - -

216 - L'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).
217 – Era un edifici construït sobre una vall, en forma de pont.
218 – Poema no. 729, llibre 11, Gosenwakashû (後撰和歌集).
219 – Poema del Shinshokukokinshû (新続古今和歌集), llibre 11.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 121
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百二十一】


さねたうの少弐といひける人のむすめのおとこ
笛竹の一よも君とねぬ時は千種の声にねこそなかるれ
といへりけれは女
ちゝのねはことはのふきかふえ竹のこちくの声もきこえこなくに

L'amant de la filla d'un tal Sanetô no Shôni digué :

---No dormir amb vós encara que una nit, flauta de bambú, el so de la veu s'alça profusa en complantes.

La dona :

---Profusos els planys tot això són paraules, flauta de bambú, i no m'arriba la veu dient-me que hi vindreu.

o 0 o

22 d’octubre del 2016




– 落窪物語 -31-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 明けぬれば、帯刀、急ぎ参りぬ。少将「いかが言ひつる」と宣へば、「しかじかなむ、あこきが言ひし」と申すに、典薬の助のことを、あさまし、ねたし、げにいかにわびしからむ、と思ひやるも、いとあはれなり。「ここには、しばし住まじ。二条の殿に住まむ。行きて格子上げさせよ。清めせよ」とて、帯刀遣はしつ。胸うち騒ぎて、うれしきこと限りなし。
 あこき、人知れず心ち騒ぎて、せむやうを構へ歩く。午の時ばかりに、車二つ三つ、三、四の君、われやなど乗りて出でたまふ騒ぎにあはせ、北の方、典薬がもとに鍵持ちて乗りたまひぬることを、いみじく憎しと、あこき思ふ。おとども、婿出だし立てて、ゆかしがりて、出でたまひぬ。皆ののしりて、ささとして出でたまふすなはち、あこき告げに走らせやりたれば、少将、心ちたがひて、例乗りたまふ車にはあらぬに、朽葉の下簾かけて、をのこども多くて、おはしぬ。帯刀、馬にて先立ちて、おこせたまへり。中納言殿には、婿の御供に、おとど、北の方の御供人、ひとかたにをのこども分ち参りて、人もなし。御門にしばし立ちて、帯刀、隠れより入りて、「御車あり。いづくにか寄せむ」と言へば、「ただ、この北面に寄せよ」と言ふ。引き入れて寄するを、からうじてこのをのこ一人出で来て、「あらず。御達の参りたまふぞ」と言ひて、ただ寄せに寄す。御達のとまりたりけるも、皆下におりて、人もなきほどなり。あこき「早うおりたまへ」と言へば、少将おり走りたまふ。部屋には鎖しさしたり。これにぞ籠りけると見るに、胸つぶれて、いみじ。はひ寄りて、鎖ひねり見たまふに、さらに動かねば、帯刀を呼び入れたまひて、うちたてを二人してうち放ちて、遣戸の戸を引き放ちつれば、帯刀は出でぬ。いともらうたげににて居るを、あはれにて、かき抱きて、車に乗りたまひぬ。「あこきも乗れ」と宣ふに、かの典薬が近々しくやありけむと、北の方思ひたまはむ、ねたういみじうて、かのおこせたりし文、ニたびながら、おし巻きて、ふと見つくべく置きて、御櫛の箱ひきさげて乗りぬれば、をかしげにて、飛ぶやうにして出でたまひぬ。誰も誰も、いとうれし。門だに引き出でてければ、をのこども多くて、二条殿におはしぬ。
 人もなければ、いと心安しとて、おろしたてまつりたまひて、臥したまひぬ。日ごろのことども、かたみに聞えたまひて、泣きみ笑ひみしたまふ。かのひりかけのことをぞ、いみじく笑ひたまひける。「不覚なりける御懸想人かな。北の方、いかにあさましと思ひたまはむ」と、うち解けて、言ひ臥したまへり。帯刀、あこきと臥して、今は思ふこともなきよしを言ふ。暮れぬれば、御台参りなどして、帯刀あるじだちて、しありく。
 かの殿には、物見たまひて、御車よりおりたまふままに見たまへば、部屋の戸うち倒して、うちたても、うち散らしければ、誰も誰も驚き惑ひて見れば、部屋には人もなし。いとあさましく、「こはいかにしつることぞ」と、騒ぎ満ちてののしる。「この家には、むげに人はなかりつるか。かく寝る所まで入り立ちて、打ちわり引き放ちつらむを、とがめざりつらむは」と、腹立ちて、「誰かとまりたりつらむ」と尋ねののしる。北の方、いはむ方なき心ちして、ねたくいみじきこと限りなし。あこきを尋ね求むれど、いづくにかあらむ。落窪をあけて見たまへば、ありと見し几帳、屏風、一つもなし。北の方「あこきといふ盗人の、かく人もなき折を見つけて、したるなり。やがて追ひうたむと思ひしものを、使ひよしと宣ひて、かく負けぬること」と、「心肝もなく、相思ひたてまつらざりしものを、強ひて使ひたまひて」と、三の君を、いみじく申したまふ。おとど、とまりたりけるをのこ一人尋ね出でて問ひたまへば、「さらに知りはべらず。ただいと清げなる網代車の、下簾かけたりし、出でさせたまひてすなはち入りまうで来て、ふと出でじ。」と申す。「ただそれにこそあなれ。女はえさは打ち破りて出じ。をのこのしたるなめり。何ばかりの者なれば、かくわが家を、あかひる入り立ちて、かくして出でぬらむ」と、ねたがり惑ひたまへど、かひもなし。
 北の方、この置きたる文を見たまひて、まだ寝ざりけりと思ふに、ねたさまさりて、典薬を呼び据ゑたまひて、「かうかうして逃げにけり。ぬしにあづけしかひもなく、かく逃したまへる。近々しくは物したまはざりけるか」と宣ひて、「置きたるそこの文ども見れば」と言へば、典薬がいらへ「いとわりなき仰せなりや。その胸病みたまひし夜は、いみじう惑ひて、御あたりにも寄せたまはず、あこきも、つと添ひて、『御忌日なり。今宵過ぎして』と、正身も宣ひて、いみじく惑ひたまひしかば、やをらただ寄り臥しにき。のちの夜、責めそさむと思ひて、まうで来てあくるに、内ざしにして、さらにあけぬを、板の上に夜中まで立ち居、ありはべりしほどに、風引きて、腹ごほごほと申ししを、一ニ度は聞過ぐして、なほ執念くあけむとしはべりしほどに、乱れがはしきことの出でまうで来にしかば、物もおぼえで、まづまかり出でて、し包みたりし物を洗ひしほどに、夜は明けにけり。翁の怠りならず」と述べ申して居たるに、腹立ち叱りながら、笑はれぬ。まして、ほの聞く若き人は、死に返り笑ふ。「いでや。よしよし。立ちたまひぬ。いとかひなく、ねたし。異人にこそあづべくかりけれ」と宣ふに、典薬、腹立ちて、「わりなきこと宣ふ。心には、いかでいかでと思へど、老いのつたなかりけることは、あやまちやすくて、ふとひちかけらるるをば、いかがせむ。翁なればこそ、あけむあけむとはせしか」と、腹立ち言ひて、立ちて行けば、いとど人笑ひ死ぬべし。
 童なる子の言ふやう、「すべて上の悪しくしたまへるぞ。何しに、部屋に籠めたまひて、かくをかなる者にあはせむとしたまひしぞ。いかにわびしく思しけむ。御むすめども多く、まろらも行くとも、先侍れば、いきあひ来あひ、聞こえ触るる事もこそあれ、いみじき事なりや。とおよずけいへば、北の方、「すやつはいつち行くとも,よくありなむや。今逢ふとも、、われらが子ども、いかがせむ」と、いらへたまふ。をのこ三人ぞ持たまへりける。太郎は越前の守にて国に、二郎は法師、三郎ぞこの童なりける。かく言ひ騒げど、かひなければ、皆臥しぬ。


Quan es féu clar Tachihaki s'apressà a sortir.

El Shôshô li preguntà :

– Què hi diu?

Tachihaki li explicà allò que havia dit Akogi. L'afer amb el Tenyaku no Suke el trobà miserable i es sentí gelós mentre s'imaginava el sofriment d'Ochikubo. Digué a Tachihaki.

– No continuaré vivint ací. Ho faré a la residència de Nijô. Obre les ventalles i fes neteja.

Era excitat i molt content.

Akogi disimulava tota son agitació mentre preparava la manera de rescatar-la. Cap a l'hora del cavall (44) la segona i la primera dama pujaren als carruatges amb la Kita no Kata i sortiren amb molt d'enrenou. Abans, emperò, la Kita no Kata envià un missatger al Tenyaku per demanar-li la clau.

– És perillós ara que hi entri algú mentre som fora i l'obri.

I marxà amb la clau.

Akogi es sentí frustrada. També el Chûnagon hi anà per veure son gendre a la desfilada. Una vegada hom sortí amb molt desori Akogi envià un missatger al Shôshô, el qual sortí molt excitat amb un carruatge diferent de l'habitual, amb unes cortinetes vermelloses i grogues rere les persianes de bambú, acompanyat de molts homes, Tachihaki anava al capdavant a cavall. Els homes de la residència del Chûnagon havien sortit tots escortant els grups del gendre, del Chûnagon i de la Kita no Kata. No hi restava ningú.

El carruatge era a l'entrada principal mentre Tachihaki entrava per la porta del darrera.

– El carruatge és ací. On el posem? - preguntà a Akogi
– Apropeu-lo a la cara nord.

Tot just quan entraven aparegué un home de la casa.

– Què és aquest carruatge? Tothom ha sortit ja.
– Res, és per a les dames de companyia.

Respongué Tachihaki mentre feia entrar el carruatge.

Les dames que havien restat a la casa eren totes en llurs cambres i no es veia ningú.

Akogi els apressà i el Shôshô baixà del carruatge. La cambra on era Ochikubo era tancada amb el cadenat. Li féu mal el cor quan veié on era reclosa. S'hi acostà i intentà forçà el cadenat, mes no es bellugà. Cridà Tachihaki i entre els dos desmuntaren la porta, llavors Tachihaki es retirà. Quan el Shôshô veié Ochikubo allà dintre sentí molta pena. La prengué en ses braços i la portà al carruatge. Cridà Akogi :

– Akogi, puja tu també.

Akogi no volia que la Kita no Kata pensés que el Tenyaku havia intimat amb Ochikubo i deixà a la vista les dues lletres que havia havia lliurat a la damisel·la perquè ella les pogués veure. Agafà la capsa de les pintes i satisfeta sortiren volant, tots molt contents. Travessaren l'entrada principal amb el nombrós seguici i arribaren a la residència de Nijô. Com no hi havia ningú eren desensiats. Baixaren del carruatge i s'allitaren. S'explicaren tot el que havia succeït aquells jorns i ploraren i rigueren. Quan s'arriba al moment en què el Tenyaku es féu de ventre a sobre tots dos esclataren de riure.

– Quin desastre per a un festejador! Quan ho sàpiga la Kita no Kata es sentirà ben humiliada.

I allitats xerraren a plaer. Tachihaki i Akogi eren també allitats i es digueren que ara ja res no els amoïnava.

Cap al vespre es serví el sopar i Tachihaki anà amunt i avall amb posat d'amo.

La gent de la residència del Chûnagon tornà després d'assistir a la desfilada. Quan veieren la porta de la cambra desmuntada, tirada a terra i que allà dintre no hi havia ningú hom fou astorat. Era indignant, alguna cosa terrible havia passat, i hi hagué molt rebombori.

– És que no hi havia prou gent a la casa que han pogut entrar fins a la cambra, desmuntar i treure la porta de lloc? Qui és el culpable? - cridà el Chûnagon enfurismat.

La Kita no Kata no podia ni parlar de tan mortificada que era. Cercà Akogi per a qüestionar-la, mes no era enlloc. Mirà per la cambra d'Ochikubo. La cortina i el paravent tampoc no hi eren.

– És Akogi la lladre! Ha aprofitat que no hi havia ningú per a fer-ho.

La Kita no Kata era rabiosa amb la tercera dama.

– L'hauria d'haver fet fora tan punt ho pensí, emperò, tu digueres que era una bona serventa, i així ens ho ha pagat! És una pèrfida sens cap mena de lleialtat, i si t'ha servit ho ha fet a contracor!

El Chûnagon interrogà l'home que havia restat a la casa.

– No en sé res d'açò jo. Ha aparegut un preciós carruatge de vímet amb persianes de bambú després de vostra sortida, i ha marxat tot seguit.
– Doncs, ha d'ésser així. Una dona no podria pas trencar la porta d'aquesta manera, açò ho ha fet un home. Qui ha pogut entrar a casa meva a ple sol i fer aital cosa?

Era molt enutjat, mes ja no hi havia res a fer.

La Kita no Kata llegí les lletres que Akogi havia deixat i fou encara més enfurismada perquè res no havia passat entre el Tenyaku i Ochikubo. Féu cridar al Tenyaku.

– Doncs, ella s'ha escapat. Ha estat ben inútil que la deixés al vostre càrrec. Tot endebades. No tinguéreu cap mena d'intimitat? Segons aquestes lletres no n'hi hagué pas.
– Em blasmeu injustament! El vespre que ella tingué mal al pit patia molt i no em deixà acostar-m'hi. A més, Akogi era allà, i em digué que era un jorn malastruc i que havia de deixar passar aquella nit. La damisel·la també ho digué, i com es trobava tan malament només poguí jeure quiet a son costat. Decidí doncs, servir-la la nit següent, mes quan hi aní la porta era tancada per dintre i no s'obrí. Passí la nit sobre l'enfustat de la galeria, i mentre esperava que obrís la porta agafí fred i el ventre em començà rondinejar. Al començament no hi fiu cas, mes quan intentí de tornar a obrir la porta se'm revoltà tot i m'adoní que m'havia fet de ventre a sobre. Primer de tot havia de rentar-me la roba emporcada i així passà la nit. No és culpa d'aquest vell.

La Kita no Kata el renyà tota empipada i alhora rigué. Les joves dames de companyia que ho sentiren es morien de riure.

– Està bé, està bé. Podeu anar-vos-en. No sabeu com us detesto. L'hauria d'haver deixat en mans d'algú altre.
– Açò és injust. açò ho volia amb tot mon cor, mes ha passat perquè sóc vell. Per un malencert ridícul em fiu de ventre a sobre tot de sobte, fou inevitable. Aquest vell provà d'obrir la porta com fos.

I se n'anà ben enfadat mentre totes es morien de riure.

El tercer fill digué expressant-se com un adult:

– Tot és degut a vostre mal tracte. Per què l' havíeu de tancar en aquella cambra i maridar-la a algú tan estúpid? Quant ha hagut de patir! De segur que tots nosaltres ens la trobarem més tard o més d'hora, i llavors serà molt malestant!
– Sigui com sigui, a aquesta no li aniran bé les coses. Si ens la trobem què ens podria fer?

Tenien tres fills. El gran era governador de la província d'Echizen, el segon era monjo i el tercer era encara infant. Com totes aquestes enraonies no anaven enlloc hom anà a dormir.

- - - - - -


44 – Uma no toki (午の時) : migdia.

o0o

16 d’octubre del 2016

与謝蕪村 - 13

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


折釘に烏帽子かけたり春の宿
Orikugi ni eboshi kaketari haru no yado

Penjat en un clau
hostal de primavera
barret d'un noble.

もろこしの詩客は千金の宵をゝしみ、我朝の哥人はむらさきの曙を賞す Als poetes de la Xina plauen els vespres daurats, i els de la nostra cort preuen les albes porpres.

春の夜や宵あけぼのゝ其中に
Haru no yo ya yoi akebono no sono naka ni

De primavera
les nits al mig dels vespres
i matinades. (6)

- - - - - -
06 - Referència a l'obra de Sei Shōnagon (清少納言, 965 -1000/1025) "El llibre de capçalera" (Makura no Shôshi -枕草子-) : 春は曙、やう/\白くなりゆく山際すこしあかりて、紫だちたる雲の細くたなびきたる. Aquesta frase és al començament del llibre. o0o

与謝蕪村 - 12

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


古寺やほうろく捨るせりの中
Furudera ya houroku suteru seri no naka

En un vell temple
la paella llençada
entre juliverts.

肘白き僧のかり寢や宵の春
Hiji shiroki sou no karime ya yoi no haru

Té els colzes blancs
vespre de primavera
sesta d'un monjo.

春夜聞レ琴 Tot sentint un "koto", nit de primavera

瀟湘の鴈のなみだやおぼろ月
Shou-shou no gan no namida ya oborozuki

Són tes llàgrimes
oca dels llacs de Xina
lluna de boira?
o 0 o

8 d’octubre del 2016

小林 一茶 -22-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





爺が世や枯木も雪の花の春
じいがよや かれきもゆきの はなのはる
Jii ga yo ya-kareki mo yuki no-hana no haru


El món del vellard
flor de neu a l'arbre mort
en primavera.




門口や自然生なる松の春
かどぐちや じねんばえなる まつのはる
Kadoguchi ya-jinen bae naru-matsu no haru

A la porxada
un pi ha crescut boscà
en primavera.

o 0 o


小林 一茶 -21-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





すりこ木のやうな歯茎も花の春
すりこぎの ようなはぐきも はなのはる
Surikogi no-yoona haguki mo-hana no haru

Com mà de morter
primavera florida
són mes genives.





大雪の我家なればぞ花の春
おおゆきの わがやなればぞ はなのはる

La gran nevada
primavera florida
mentre a casa.


o 0 o

1 d’octubre del 2016

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-22-



春 / 春のあけほの花みけるに鴬のなきけれは
Primavera / Entre les flors d’un alba de primavera canta un rossinyol.

花の色や声そむらむ鶯のなく音ことなる春のあけぼの
はなのいろや-こゑにそむらむ-うぐひすの-なくねことなる-はるのあけぼの
Hana no iro ya-koe ni somuramu-uguisu no-naku ne kotonaru-haru no akebono

El color de les flors
sembla acolorir-se
pel so de la veu
del rossinyol que canta
l'alba de primavera

Poema no. 91

Nota : El primer vers té sis síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-21-


春 /花の歌あまたよみけるに
Primavera / De : Un munt de poemes sobre les flors.

佛にはさくらの花をたてまつれわがのちの世を人とぶらはば
ほとけには-さくらのはなを-たてまつれ-わがのちのよを-ひととぶらはば
Hodoke ni wa-sakura no hana o-tatematsure-waga nochi noyo o-hito toburawaba

Oferiu als déus
floretes de cirerer
i fora del món
sabria jo si algú
em té en sa pensada

Poema no. 78
o0o