25 de novembre de 2017

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-46-




秋 / 雨中虫 Tardor / Insectes en la pluja

かべに生ふる小草にわぶる蛬しぐるる庭の露いとふべし

かべにおふる-こくさにわぶる-きりぎりす-しぐるるにはの-つゆいとふべし

Kabe ni ouru-kokusa ni waburu-ki-shirigirisu-shigururu niwa no-tsuyu itoubeshi


Entre les herbetes
que creixen a la paret
una cigala
es plany de la rosada
que amara el jardí

Poema no. 461

Nota : el primer vers té sis síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû

UNA CASA A LA MUNTANYA
-45-




秋 / 鹿Tardor / El cèrvol

さらぬだに秋はもののみ悲しきを涙もよほすさをしかのこゑ

さらぬだに-あきはもののみ-かなしきを-なみだもよほす-さをしかのこゑ

Saranu dani- aki wa shimo nomi-kanashiki o-namida moyoosu-saoshika no koe

Ja és ben trista
la tardor i ara més
que no pas abans
amb el bramul del cérvol
que fa vessar llàgrimes

Poema no. 432
o0o

18 de novembre de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 141
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百四十一】



よしいへといひける宰相のはらからやまとのそうといひて有けりそれもとのめのもとにつくしより女をゐてきてすへたりけり本 のめも心いとよくかたらひゐたりけりかくて此おとこはこゝかしこひとのくにかちにのみありけれはふたりのみなんゐたりける此つくしのめしのひておとこした りけりそれを人のとかくいひけれはよみたりける
夜半に出て月たにみすは逢ことをしらすかほにもいはましものを
となんかゝるわさをすれともとのめいと心よき人なれはおとこにもいはてのみなんありわたりけれともほかのたより/\かく /\おとこすなりときゝてこのおとこ思ひたりけれと心にもいれてたえさるものにてをきたりけりさてこのおとこ女こと人に物いふときゝてその人とわれといつ れをかおもふととひけれは
花すゝき君かかたにそなひくめるおもはぬ山の風はふけとも
となんいひけるよはふおとこもありけり世中こゝろうしなをおとこせしなといひける物なんこの男をやう/\おもひやつきけんこのおとこの返事なとしてやりてこのもとのめのもとにふみをなんひきむすひてをこせたりける見れはかくかけり
身をうしと思ふ心のこりねはや人をあはれと思そむらん
となんこりすまによみたりけるかくて心のへたてもなくあはれなれはいとあはれと思ふほとにおとこは心かはりにけれはありし こともあらねはかのつくしにおやはらからなと有けれはいきけるをおとこも心かはりにけれはとゝめてなむやりけるもとの女なむもろともにありならひにけれは かくていくことをいとかなしと思ひけり山さきにもろともにいきてなんふねにのせなとしけるおとこもきたりけりこのうはなりこなみひとひひとよよろつの事を いひかたらひてつとめて舟にのりぬいまはおとこもとのめはかへりなむとてくるまにのりぬこれもかれもいとかなしとおもふほとにふねにのり給ぬる人のふみを なんもてきたるかくのみなん有ける
ふたりこし道ともみえぬ浪の上を思ひかけてもかへすめるかな
といへりけれはおとこももとのめもいといたうあはれかりなきけりこきいてゝいぬれとえ返事をもせすくるまはふねのゆくを見てえいかす舟にのりたる人は車を見るとておもてをさし出てこきゆけはとをくなるまゝにかほはいとちいさく成まてみをこせけれはいとかなしかりけり



Entre els germans del conseller Yoshie (250) n'hi havia un anomenat el secretari de Yamato. Instal.là ca la seva primera esposa una dona que havia portat de Tsukushi. La primera esposa era molt bona persona i com la nova no era pas desplaent tingueren una bona entesa. Com l'home havia de desplaçar-se d'una contrada a l'altra deixava ambdues dones soles.
La dona de Tsukushi tingué una relació secreta amb un home. Com la gent murmurava, ella composà :

Si just la lluna
no m'hagués vist sortida
a la mitjanit
jo podria ben fingir
de no haver-nos trobat. (251)

Ella es comportava així, emperò, la primera dona era persona de bon cor i s'ha n'havia estat de fer-ho avinent a l'home, mes ell ho sabé per altres parts. Aquest home l'estimava, emperò, no s'hi amoïnà i ho deixà estar com era. Essent així, quan aquest home sabé de la relació amb un altre li preguntà :

- Qui de nosaltres dos estimeu?

La dona digué :

Tota florida
l'eulàlia cap a vós
del cert s'atansa
però bufa de sobte
el vent de la muntanya. (252)

També un altre home la festejava.

- Es ben penós el món. No n'hauré més d'amants!

Emperò, mica en mica la dona se n'enamorà d'aquest home i es posà a contestar ses lletres. Escriví i envià a la primera esposa una lletra ben nuada :

De mes dolences
aquest cor enamorat
no n'ha après pas
altra vegada semblo
per un home en amor. (253)

Això composà, incorregible.

Quan ella encara el tenia al cor ell l'estimà molt, emperò, el cor de l'home havia canviat, i res no fou com abans, i quan ella volgué tornar a Tsukushi amb ses pares i germans, ell, com son cor havia canviat, no li ho privà.
La primera esposa, acostumada a estar juntes, se n'entristí de sa partença. L'acompanyà a Yamazaki fins que embarqués. L'home hi anà també.
La segona i la primera esposa passaren el jorn i la nit parlant de moltes coses i a trenc d'alba s'embarcà.
L'home i la primera esposa pujaren al carruatge per tornar-se'n. Tan l'un com l'altre eren molt entristits quan els hi arribà una lletra d'aquella que s'havia embarcat, Només hi havia això :

Ara no sembla
aquell camí fet plegats
no pogués pensar
que sobre les onades
seria de tornada. (254)

A l'home i a la primera esposa els hi arribà al cor i els hi arrencà el plor.
El vaixell ja havia salpat i no pogueren contestar. El carruatge restà aturat mentre veien com s'allunyava el vaixell. La dona que havia embarcat estirava el cap per veure el carruatge, i en la llunyania, mentre son rostre s'empetitia, ells la seguiren mirant molt commosos.
- - - - - -
250 – Podria tractar-se de Michibana Yoshiie (橘良植, 864-920).
251 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.
252 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.
253 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.
254 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.

o0o

11 de novembre de 2017

落窪物語 -42-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 中将の君は、女君の例のやうならず思ひたるは、このこと聞きたるなめりと思しぬ。二条におはして、「御心のゆかぬ罪を聞き明らむつるこそ、うれしけれ」、女君「何事ぞ」、「右の大殿のことなりけりな」と宣へば、女「そらごと」とて、ほほゑみて居たまへれば、「物ぐるほし。帝の御むすめ賜ふとも、よも得はべらじ。初めも聞えしを、ただつらしと思はれきこえじ、となむ思へば、女の思ふことは、また人設くることこそ嘆くなれと聞きしかば、その筋は絶えにたり。人々とかう聞ゆれども、よもあらじと思せ」と宣へば、「さ思はむも、下くづれたるにや」と言へば、「『思ひきこゆ』と聞えばこそ、あやしとも宣はめ、『ただつらき目見せたてまつらじ』と聞ゆれば、志のあるかは」など聞えたまふ。
 帯刀、衛門に会ひて、「さらに、な思ひたまうそ。この世には、御心憂かるべきにあらず」と言ふ。御乳母、いといとほしく言はれて、またもうち出でず。かの殿には、かくおはし通ふ所ありけりと聞えて、思し絶えにけり。
 かく思ふやうにのどかに思ひかはして住みたまふほどに、はらみたまひにければ、ましておろかならず。四月、大将殿の北の方、宮達、桟敷にて物見たまふに、中将の君に、「二条に物見せきこえたまへ。わかく物したまふ人は、物見まほしくたまふものを。おのれも、今まで対面せぬ、心もとなきに、かかるついでにとなむ思ふ」と聞えたまへば、中将、いとうれしと思ひたまへるけしきにて、「いかなるにか侍らむ、人のやうに物ゆかしうもしはべらざめり。今そそのかして参らせむ」と聞えたまひて、二条におはして、「上はかくなむ宣ふぞ」と聞えたまへば、「心ちの悩ましうて、あやしげにはりたるも思ひ知られて。物見に出でたらば、われ見えたらむに、いとわりなからむ」とて物憂げはれば、中将「誰か見む。上、中の君こそは。それ、まろが見たてまつる同じこと」とて、強ひてそそのかし聞えたまへば、「御心」と聞えたまふ。北の方、御文にも、「なほ渡りたまへ。をかしき見物も、今はもろともにとなむ思ひたまふる」と聞えたまへり。見たまふにつけても、かの石山詣での折、ひとり選り捨てたまひしも思ひ出でられて、心憂し。
 一条の大路に檜皮の桟敷いといかめしうて、御前に皆砂子敷かせ、前栽植ゑさせ、久しう住みたまふべきやうに、しつらひたまふ。暁に渡りたまひぬ。衛門、少納言、一仏浄土に生まれたるにやあらむと、おぼゆ。この君にいささか心寄せあらむ人をば、ねたきものに言ひののしりしを見ならひたるに、台の御方の人とて、いたはり用意したまふさま、いとめでたし、と思ふ。乳母のおとど、さこそわびしか、出で来て、心しらひ仕うまつりて、「いづれか惟成があるじの君」と問ひありきて、若き人々に笑はる。女君は、「何か疎々しくは思ひきこえむ。思ふべき仲は、むつまじくなりぬるのみなむ、後もうしろやすく心やすき」とて、上や中の君などおはする所に入れたてまつりたまふ。見たまふに、わがむすめ、姫宮にも劣らずをかしげにて見ゆ。紅の綾の打袷一襲、ニ藍の織物の袿、薄物の濃きニ藍の小袿着たまひて、恥づかしと思ひたまへる、いとをかしうにほへり。姫宮は、げにただの人ならずあてに気高くて、十ニばかりにおはしませば、まだいと若う、いはけなう、をかしけなり。中の君は若き御心に、をかしと思して、こまやかに語らひきこえたまふ。



El Chûjô pensà que sa dama no es comportava de son natural perquè segurament havia sentit d'aquell afer. Arribat a Nijô li digué :

– Sóc molt content perquè he capit la raó de ton malestar.
– Què és?
– La proposta del ministre de la Dreta.
– No és açò – digué ella somrient.
– Em faràs parar boig. Fins i tot renunciaria a la filla de l'emperador. Sempre he dit que no et vull malcontenta. Entenc el dolor d'una dona quant se sent abandonada. Qualsevulla cosa que sentis dir no t'ho creguis pas.
– Encara que et cregui “....i no s'esfondra?” com diu el poema (57).
– Tot i que em sentissis dir que t'estimo ho dubtaries. Quan et dic que vull que no tinguis cap malestar aquesta és ma volença.

Quan Tachihaki es trobà amb Emon li digué :

– No n'has de dubtar del Chûjô. La dama no s'ha d'amoïnar per res en aquest món.


La dida, apesarada, no tornà parlar més d'aquell afer. Féu saber al ministre que el Chûjô visitava una dama, i allò s'acabà.

Així doncs, el Chûjô i Ochikubo visqueren desansiats i en placidesa. I quan ella fou prenys no cal dir de l'amatença que ell li tingué.


A la quarta lluna, la Kita no Kata del Taishô decidí d'anar a veure la processó del santuari de Kamo amb sa segona filla i sa néta la princesa.

– Digues a la dama de Nijô de venir amb nosaltres. A la gent jove li agraden aquests espectacles. Em sap greu no haver-la vist en aquest temps. Friso per fer-ho en l'avinentesa.

El Chûjô fou molt content.

– No sé perquè, mes no sembla tenir cap interès en aquestes coses com la majoria de la gent. Avui faré per animar-la.

De tornada a Nijô li ho digué a Ochikubo qui féu apesarada :

– No em trobo bé, ja saps que em sento feixuga. Si hi anés, els hi seria una nosa d'aquesta manera.
– Qui et mirarà? Només hi haurà la mare i ma segona germana, que són com si fos jo mateix.

Son insistència aconseguí convèncer-la.

La mare del Chûjô li envià una lletra.

– Veniu amb nosaltres. És un espectacle molt agradós i ho podem fer plegades.

Tan punt Ochikubo la llegí li vingué a la memòria el pelegrinatge a Ishiyama (58) quan la deixaren sola a casa, i en fou consirosa.

Al camí ral d'Ichijô s'alçà una llotja imposant coberta amb escorça de xiprer, amb sorra blanca escampada al davant i arbres plantats al darrere, tot fet de manera com si s'hi hagués de viure per sempre.

Sortiren a l'alba. Emon i Shônagon es sentiren com si haguessin reviscut al paradís. Havien estat acostumades a ésser escridassades amb malvolença a la més petita expressió d'afecte vers Ochikubo, i ara essent a son servei i tractades amb gentilesa n'eren ben cofoies.

La dida del Chûjô, malgrat tot allò que havia dit, hi anà també i es mostrà tota agradosa.

– Amb qui s'està el senyor de mon fill?

I les joves dames es posaren a riure.

La mare del Chûjo preguntà a Ochikubo :

– Com és que penseu què no us tinc afecte? Només estimant-se una relació esdevindrà estreta.

I la féu asseure al costat de sa filla i ella mateixa.

Observà Ochikubo i no trobà pas son encant inferior al de sa pròpia filla ni al de la princesa. Duia un kimono folrat de domàs de color vermell fosc damunt d'un vestit sens folre de color vermell i blau amb un kimono de seda dessota de tonalitats més fosques. Amb sa parença de timidesa era d'un encant molt especial. La princesa no era pas una persona corrent, de noble aparença i tot i que amb només dotze anys era una bellesa. La segona filla, amb ses maneres jovenívoles, parlava molt afablement amb Ochikubo.

- - - - - -
57 – Referència al poema no. 3009, Kokinwakarokujô (古今和歌六帖) :
あだ人は下崩れゆく岸なれや思うといへど頼まれずしうて.
58 – Veure el capítol no. 3.
o0o

4 de novembre de 2017


小林 一茶 -44-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




よは足を又年神の御せは哉
よわあしを またとしがみの おせわかな
Yowa ashi o-mata toshi gami no-osewa kana

El déu de cap d'any
guarirà mon pobre peu
altre cop amb precs.




すゝけても年徳神の御宿哉
すすけても としとくじんの おやどかな
Susukete mo-toshi tokujin no-oyado kana

Ben ensutjada
ha restat també la llar
del déu de cap d'any.


小林 一茶 -43-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






松間や少ありてもはつ空ぞ
まつあいや すこしありても はつぞらぞ
Matsu ai ya-sukoshi arite mo-hatsuzora zo

Entremig dels pins
tot i només un bocí
el cel de cap d'any.




初空をはやしこそすれ雀迄
はつぞらを はやしこそすれ すずめまで
Hatsuzora o-hayashi koso sure-suzume made

Fins els pardalets
animen el primer cel
del jorn de cap d'any.

o0o