25 d’abril de 2020

与謝蕪村 - 117

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR


菊作り汝は菊の奴かな
Kikuzukuri nanji wa kiku no yakko kana.

Si tu conrees
crisantems seràs esclau
de tes crisantems.


谷水の盡てこがるゝもみぢ哉
Tanimizu no tsukite kogaruru momiji kana.

L'aigua de la vall
assecada s'hi cremen
les fulles d'auró.


よらで過る藤澤寺のもみぢ哉
Yorade suguru Fujisawa-dera no moraji kana.

Ni a prop hi passo
del temple Fujisawa
les fulles d'auró. (54)
- - - - - -

54 - El primer vers té sis síl·labes.

o0o

与謝蕪村 - 116

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



手燭して色失へる黄菊哉
Teshoku shite iro ushinaeru kigiku kana.

Del groc crisantem
amb la palmatòria
fugit el color.


村百戸菊なき門も見へぬ哉
Mura hyakko kiku naki kado mo mienu kana.

Poble de cent llars
ni una sola porta
sense crisantems.

あさましき桃の落葉よ菊畠
Asamashiki momo no ochiba yo kikubatake.

És infàmia
les fulles del presseguer
sobre crisantems!

o0o

与謝蕪村 - 115

Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR



山家の菊見にまかりけるに、あるじの翁、紙・硯をとうでゝほ句もとめければ
Quan aní a una casa de la muntanya a contemplar els crisantems el vell amo portà paper i tinta i em demanà uns versos.

きくの露受て硯のいのち哉
Kiku no tsuyu ukete suzuri no inochi kana.

Amb la rosada
rebuda pels crisantems
reviu el tinter.


菊に古笠を覆たる畫に
En el dibuix d'un vell barret sobre uns crisantems.

白菊や呉山の雪を笠の下
Shiragiku ya gosan no yuki wo kasa no shita.

Uns blancs crisantems
sota barret en la neu
del turó de Go.

o0o

18 d’abril de 2020

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-127-


雑 / 恋百十首

Temes diversos / Cent deu poemes d'amor


むなしくてやみぬべきかな空蝉の此身からにて思ふ歎は

むなしくて-やみぬべきかな-うつせみの-このみからにて-おもふなげきは

Munashikute-yaminubeki kana-utsusemi no-kono mi kara nite-omou nageki wa


L'amor que sento
acabarà debades
i mon planyiment
esdevindrà tan balmat
com cos d'una cigala

Poema no. 1337
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-126-


雑 / 恋百十首

Temes diversos / Cent deu poemes d'amor

吹く風に露もたまらぬ葛の葉のうらがへれとは君をこそ思へ

ふくかぜに-つゆもたまらぬ-くずのはの-うらがへれとは-きみこそおもへ

Fuku kaze ni-tsuyu mo tamaranu-kuzu no ha no-uragaere to wa-kimi o koso omoe


Com fulla d'herba
que no cull la rosada
és capgirada
pel vent que bufa així
és cap a tu ma pensa

Poema no. 1335
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-125-



雑 / 恋百十首

Temes diversos / Cent deu poemes d'amor

あやふさに人目ぞつねによがれける岩のかどふむほきの崖道

あやふさに-ひとめぞつねに-よがれける-いはのかどふむ-ほきのかけみち

Ayausa ni-hitome zo tsune ni-yogarekeru-iwa no kado fumu-hoki no kakemichi


Sóc ben conscient
del perill dels ulls d'altri
que jo defujo
petjo camí de fusta
per les roques del cingle

Poema no. 1333
o0o

11 d’abril de 2020


落窪物語 -71-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


 あさてくだりたまふとて「左の大殿に対面したてまつりでは、いかでか」とて、参りたまふ。車の多からむ、所せしとて、三つばかりしてなむ、帥、渡しける。北の方、対面して、聞えたまへることどもは、書かず、思ひやるべし。誰も誰も、御供にくだる人々に、北の方、いとよくしたる扇二十、貝すりたる櫛、蒔絵の箱に白粉入れて、ここの人の語らにけるして、「形見に見たまへ」とて取らす。御達も、いと思ふやうに心ばせありて人に思はるると、うれしくもおぼゆる、人もめでたういみじと思ひて、おのおの語らひ契りて、帰りて、「この殿をよしと思へれど、かの殿を見つれば、儀式よりはじめて、けはひ異に見はべるに、心こそ移りぬれ。あはせ仕うまつらばや」と、忍びつつ言ひあへり。
 つとめて、御文あり。「昨夜は、ほど経む年の積りを取り添へて聞えむと思ひたまへしを、夜短き心ちして。はかなき身を知らぬこそ、あはれに思ひたまふれ
はるばると峰の白雲たちのきてまた帰りあはむほどのはるけさ
まことに、道のほど見たまへ」とて、蒔絵の御衣櫃一よろひに、片つ方には被け物一襲に袴具しつつ、今片つ方には、正身の御装束三領、色々の織物うち重なりたり。上には、唐櫃の大きさに満ちたる幣袋、中に扇百入れて、うち覆ひたまへり。また、小さき衣箱一よろひあり。この御むすめにおこせたまへるなるべし。片つ方には、御装束一具、片つ方には、黄金の箱に白粉入れて据ゑ、小さき御櫛の箱入れたり。くはしく書くべけれど、むつかし。姫君の御文には、「今日のみと聞きはべれば、『何心ちせむ』となむ。
惜しめどもしひてゆくだにあるものをわが心さへなどかおくれぬ」
とあり。
 帥見て、「いと多くの物どもなりや。いとかくしも賜はでありなむものぞ」と言ふ。御使どもに物被く。四の君「さらに聞えさせむ方はくて。
白雲の立つ空もなくかなしきはわかれゆくべき方もおぼえず
賜はせたる物どもを、人々見るもうれしく、いみじうもの騒がしうて」となむある。むすめの君の御返り、「これよりも、近きほどにだに聞えさせむと思ひたまふるほどになむ。おくれぬものは、ここにも。
身をわけて君にし添ふるものならばゆくもとまるも思はざらまし」
となむありける。
 北の方の、こよひの返りをなむ見て、母北の方、泣くとなおろかなり。かなしうするめになむありける。「七十にわれはなりなむとす。いかでか六、七年生けらむとする。会ひ見で死なむこと」と泣けば、四の君、いみじく悲しうて、「さればこそ、いかがとは聞えはばりしか。しひて御心と遣はすにこそ侍るめれ。今はとまりはべるべきにもあらず。心尽しにな思しそ。さりとも、会ひ見はべらでは、やみはべらじ」と言へば、母北の方「われやはこのことはせし。左の大殿のしたまひしかば、悲しき目を見せたまはむとて、腹きたなきわざをしたまへるなりけり。何かうれしと思ひけむ」と宣へば、四の君「今はいふかひなし。しばしのほどにても御手離るべき宿世こそは侍りけめ」と言ひなぐさむ。少将「世に、かくばかりやは親子の別れはすれど、かかること言ひ続けて泣かずかし。聞きにくしや」と制しゐたり。





Dos jorns abans de sa partença la quarta dama volgué anar a la residència del ministre de l'Esquerra. Es decidí que amb tres carruatges n'hi hauria prou i hi anà.
Com no cal dir allò que es digueren no ho farem.

Ochikubo féu haver vint (107) preciosos ventalls a les donzelles que anirien amb la quarta dama, pintes de nacre i capses lacades en or amb pólvores blanques de maquillatge. Les dames que les distribuïren pensaren que era molt generós per part de llur mestressa, i aquelles que ho reberen foren agraïdes i prometeren servir fidelment la quarta dama.

Quan les dames del governador tornaren a sa residència es confessaren entre elles.

– Sempre havíem pensat que servir ací era molt bo, mes ara que hem estat a l'altra casa veiem que és de més categoria i es reflecteix en el comportament de la gent. Com ens agradaria servir allà!


Al matí següent la quarta dama rebé una lletra d'Ochikubo :

– Com seràs absent molt de temps anit hauria volgut parlar més amb tu, i la nit se'm féu molt curta. Em trenca el cor quan penso en la brevetat de nostra existència.

Com un núvol blanc
que es separa del cim
de la muntanya
quant de temps ha de passar
fins veure't de tornada.

Desitjo de tot cor que feu ús de tot açò.

Ochikubo envià la lletra amb dues caixes lacades en or. En una hi havia vestits i un “hakama” per a regals, i en l'altra tres conjunts de vestits i diverses teles per a la quarta dama. A més d'açò hi havia una bossa gran com un cofre xinès plena de retalls de paper per a ofrenar als déus del camí i cent ventalls. També hi havia dues capses per a la filla de la quarta dama. Una amb vestits i en l'altra una capseta d'argent amb pólvores blanques per a la cara i una per a les pintes. Seria fatigós descriure-ho tot.

La lletra d'Ochikubo a la nena deia :

– Només seràs ací un jorn, com serà allò que sento......(108)

Tot i la pena
ta partença és un fet
només el dolor
resta en aquest mon cor
sens poder allunyar-se.


Quan el Sochi veié tots els regals digué :

– N'hi ha massa de coses, no ens n'hauria d’haver enviat tants.

Recompensà els missatgers que partiren.

La quarta dama contestà a Ochikubo :

– No puc expressar-te allò que sento.

Amb la gran pena
de separar-me de tu
soc com núvol blanc
que vagareja pel cel
sens saber on anirà.

Després de veure els regals tothom estigué més animat fent els aparells.

La filla envià una lletra a Ochilkubo :

– També jo volia escriure-us mentre era encara ací.

Ja sia que lluny
si pogués restar amb vós
el fet d'anar-me'n
o de romandre ací
no em faria patir.


Aquell vespre quan la Kita no Kata llegí les lletres enviades a Ochikubo son plor fou indescriptible car es tractava de la quarta dama, sa filla predilecta.

– Aviat faré setanta anys. Com viuré els sis o set anys que em resten de vida? Em moriré sens poder reveure't – digué tota plorosa - No he estat pas jo a decidir aquest casament. Ha estat cosa del ministre de l'Esquerra. Ho ha fet amb el mal cor d'humiliar-me. Per què tanta felicitat quan m'ho proposà?

– Ara ja no s'hi pot fer res. És cosa del fat que em separi de vós. - digué la quarta dama per a conhortar-la.

El Shôshô digué per a contenir l'aflicció de la Kita no Kata :

– La gent no té tant de desfici durant aquestes situacions. No heu de plorar així perquè vostra filla se'n vagi.
- - - - - -

107 - Anteriorment es parla de trenta dames de companyia, llavors sembla una errada el nombre de vint ventalls.
108 - Referència al poema 371, llibre 8, Kokinwakashû (古今和歌集), de Ki no Tsurayuki (紀 貫之(872 – 945) :
をしむからこひしき物を白雲のたちなむのちはなに心地せむ.

o0o

4 d’abril de 2020

おらが春 -02-

LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶

Kobayashi Issa (1763-1828)



妙裏寺のあこ法師たか丸とて、ことし十一に成りけるが、三月七日の天うら/\とかすめるにめでゝ、くはんりうといふ、太くたくましき荒法師を供し て、荒井坂といふ所にまかりて、芹薺など摘みて遊ぶ折から、飯綱おろしの雪解水黒けぶり立てゝ、動々と鳴りわたりて押し來たりしに、いかゞしたりけん、橋 をふみはづして、だふりと落たり。や、あれ觀了たのむ/\と呼はりて、爰に頭出づると見れば、かしこに手を出しつゝ、たちまち其聲も蚊のなくやうに遠ざか ると見るを、此世の名殘として、いたましいかな、逆巻く波にまきこまれて、かげも容も見へざりけり。あはやと村の人々打群りて、炬をかゝげてあちこち捜し けるに、一里ばかり川下の岩にはさまりてありけるをとり上て、さま%\介抱しけるに、むなしき袂より、蕗の薹三ツ四ツこぼれ出たるを見る(に)つけても、 いつものごとくいそ/\かへりて、家内へのみやげのれうにとりしものならんと思ひやられて、鬼をひしぐ山人も皆々袖をぞ絞りける。とみに駕にのせて、初夜 過ぐるころ寺にかき入れぬ。ちゝ母は今やおそしとかけ寄りて、一目見るよりよゝ/\と人目も耻ず大聲に泣ころびぬ。日ごろ人に無常をすゝむる境界も、其身 に成りては、さすが恩愛のきづなに心のむすび目ほどけぬはことはりなりけり。旦には笑ひはやして門出したるを、夕には物いはぬ屍と成りてもどる、目もあて ら(れ)ぬありさまにぞありける、しかるに九日野送なれば、おのれも棺の供につらなりぬ。
思ひきや下萌いそぐ若草を
野邊のけぶりになして見んとは 一茶
長々の月日雪の下にしのびたる蕗、蒲公(英)のたぐひ、やをら春吹風の時を得て、雪間/\をうれしげに首さしのべて、此世の明り見るやいなや、ほつ りとつみ切らるゝ草の身になりなば、鷹丸法師の親のごとくかなしまざらめや、草木國土悉皆成佛とかや、かれらも佛生得たるものになん。
獨坐
おれとしてにらみくらする蛙哉 一茶
梅の花爰を盗めとさす月か ゝ
松島の小隅は暮て鳴く雲雀 ゝ
大猫の尻尾でなぶる小蝶かな ゝ
三月十七日ほしな詣
花ちるやとある木陰も小開帳 ゝ
通りぬけせよと垣から柳かな ゝ
餅腹をこなしがてらのつぎ穂哉 ゝ



Un jove bonze del temple de Myôsenji de nom Takamatsu, que tenia onze anys, gaudia del bon temps una mica emboirat el setè jorn de la tercera lluna, i en companyia d'un bonze toixarrut, gros i cepat de nom Kanryô, anà a un lloc dit Araizaka. Mentre s'entretenien collint julivert i sarronets de pastor un baf ombrívol s'alçà del desgel de la muntanya d'IIzuna que es precipità clamorós...... i què passà llavors? Passà que Takamatsu féu un pas en fals al pont i caigué.
- Ajut, Kanryô, ajut! - cridà el vailet.
Ací se li veia el cap que emergia de les aigüers, allà una mà, i en un instant sa veu s'allunyava com el brunzir d'un mosquit i, quina consternació!, fou engolit per les onades turbulentes i de son estada en aquest món ni son ombra ni sa parença hi restaren. Esglaiada la gent del poble s'aplegà i amb torxes el cercaren ací i allà. El trobaren encastat entre les roques riu avall a gairebé una llegua d'allà i el tragueren.
Mentre feien tot per auxiliar-lo veieren que de ses butxaques sortia un grapadet de poncelles de ruibarbre i pensaren que seria un present que havia collit per a ses pares quan tornava, com era costum. I aquells muntanyencs que doblegaven dimonis escorregueren llurs mànigues amarades de llàgrimes. El posaren prestament en un baiard i el portaren al temple tot just encetada la nit.
Poc després els pares s'hi apressaren. Només de veure'l esclataren en plors sens poder contenir-se. Tot i que cada jorn ens mostra la precarietat de l'existència humana quan açò ens passa a nosaltres és natural que lligats pels nusos de l'afecte aquests no es desfacin. Aquell que eixí a l'alba rialler al vespre era silenciós, mort. Era consirós de veure-ho. Tot i que les exèquies eren per el novè jorn jo m'afegí al seguici funerari.

No creuria pas
una herba tan jove
esdevenir fum
en son apressadament
d'arrencar a germinar.

Els ruibarbres i les dents de lleó que durant llargues llunes i jorns esperen quiets colgats en la neu la brisa de la primavera per treure el cap per entre la neu i tant punt senten la llum d'aquest món són collides blanenques, i essent així no seríem entristits com els pares de Takamaru? Arbres, plantes i terres, completament tot, no es diu que poden esdevenir Buda? Doncs, aquestes herbes tenen també la naturalesa de Buda.

Sol en meditació :

Cara a cara
la granota em fita
tota sorruda.

Flors de prunera
convida a robar-les
la lluna brillant.

A l'illa dels pins
la foscor per tot arreu
canta l'alosa.

Papalloneta
amb la cua del gatot
enjogassada.

En pelegrinatge a Hoshina el disset de la tercera lluna :

Flors escampades
estàtua budista
sota els arbres.

Fes-te drecera
i travessa la tanca
em diu el salze.

Mentre paeixo
aquells pastissets d'arròs
empelto l'arbre.
o0o