28 de setembre de 2019

落窪物語 -64-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 守、北の方、君達に、「かうかうなむ宣へる」と言へば、北の方、この家は、いと惜しかりつるに、いとうれしく宣へば、なほ、われはと領じ代へらるると見ると思ふに、いとねたければ、「落窪の君の、かくしたまふか。いで、あはうれしのことや」と言ふに、越前の守、ただ腹立ちに腹立ちて、爪弾きをして、「うつし心にはおなせぬか。さきざきは、いとほしく恥をか見、懲ぜられたまひし。ひきかへて、かくねむごろに顧みたまふ御徳をだに、かつ見で、かく宣ふ。まして昔、いかなるさまに。人聞きも、わが身も、物ぐるほしや、落窪、何くぼと宣ふ」と言へば、北の方「何ばかりの徳か、われは見はべる。おとどは父なれば、せしにこそあめれ。取りはづして落窪と言ひたらむ、何かひがみたらむ」と言へば、越前の守「あはれの御心や。物思ひ知りたまはぬじぞかし。徳は見ずと。御心にこそ、さしあたりて、見ずと思すらめ、大夫、左衛門の佐になりたるは、誰がしたまふにか。影純はこの殿の家司になりて加階せしは、誰がせしぞ。今にても見たまへ。また、をのこも人々しくならむことは、ただこの御徳。まづは家も賜はぬに、この家領じたまはましかば、いづこに引き続きておはせまし。まづただ思し合はせよ。目の前なることどもを見れば、うれしくあはれにおぼえたまはずやある。影純らも、国を治めて、徳なきにしあらねど、妻をまづ思ふとて、え奉らず。今にてもえ奉るまじきは、子、志の薄きぞかし。おのが生みたらむ子どもだに、かくおろかにて、仕うまつらぬ。御身は、かくあはれなる御心ばへを、泣く泣くこそ喜びきこえたまはめ」と、とにかくに言ひ知らすれば、げにと思ひて、いらへせず。
 「御返り、いかが聞えむ」と言へば、「いさ、物言へば、ひごみたりと、かしがましう言へば、聞きひくし。よきこと知り、物の心知りたらむ人、推しはかりて申せかし」と言へば、守「人のために申すにもあらず、御身のためのことなり。三、四の君、御前をも、『いかに仕うまつらむ』と大将殿の宣へば、北の方の御心に従ひたまふにこそ。一つはらからの御心だに、かくやはある」とあめれば、「かくこの御方の宣ふこと。まろは、いかに。心憂し。わが得たらむ丹波の荘は、年に米一斗だに出で来べきはらず。今一つは越中にて、たはやすく物もはかるべきにあらず。弁の殿の得たまへるは、三百石の物出で来なり。かく遠くあしきは、影純が選り、くれたるなり」と、いみじくさいなみけれど、誰も誰も、おとどのし置きたまひしを皆見たまひて、「かくやは宣ふべき。ただこれにて思せ。隔てなく、かたみに顧みるべき人だに、かかる心を持たまへる」と言へば、北の方「あはかしがまし。いたくな言ひ沈めそ。誰も誰も皆貧しければ、言ふにこそあらめ」と言ふほどに、左衛門の佐の来あひて、心にもあらずおぼえ、「身貧しけれど、よき人は、方異に、操に、をかしうぞある。まづ、北の方の、ここにおはせしほどは、聞いたてまつりたまへしが、いささか、宣へること聞えざりきかし。かく心苦しき御物言ひも、あはれに従ひて、『心やはらまなり』とこそは、みそかに宣ふめりしか」と宣へば、北の方「いかで、われ死なむ。憎き、あしき者に宣へば、罪もあらむ」と宣ふに、「あなかしこ。よしよし、聞えさせじ」とて、二人ながら、かい続きて立てば、さすがに、「やや、この御返事申せ」と招きたまへば、聞き入れぬやうにて、往ぬ。



Quan L'Echizen no Kami tornà a casa ho explicà a la Kita no Kata i a ses germanes.

– M'hauria sabut molt de greu perdre aquesta casa. Soc molt contenta d'haver-la.

Digué la Kita no Kata, emperò, era enrabiada perquè era Ochikubo qui li havia tornat la propietat que ella considerava com a seva.

– No és deplorable que hagi estat Ochikubo quiens l'ha tornada?

L'Echizen no Kami replicà indignat mentre feia petar els dits :

– Heu perdut el seny? Açò és deshonrós després de la vergonya que hem hagut de patir pels maltractaments que ella rebé de vós. Açò és manera de parlar? Ens voleu la ruïna a tots? Penseu en la infàmia que hem sofert com a càstig, i parleu així quan només ens vol afavorir amb sa generositat després de com l'heu tractada en el passat! És indignant per a tothom que la tracteu com a “Ochikubo” o “no-sé-pas-Kubo”!
– De quina generositat parles? Ho fa perquè el Dainagon era son pare. Se m'ha escapat açò d'Ochikubo..... Per açò m'has de renyar?
– És ben trist. No teniu sentiments – exclamà l'Echizen no Kami – No us adoneu de com són les coses, Dieu que no hem rebut cap favor.... No teniu present qui ha fet que el vostre fill, el Daibu, hagi estat promocionat a Saemon no Suke? Qui m'ha fet nomenar assistent seu? Mireu vostre situació actual. Si nosaltres, gent corrent, hem rebut nous càrrecs és simplement gràcies a ell. Si no haguéssiu aquesta casa que ell us ha tornat, on aniríeu? Primer considereu tot açò que ha fet per a nosaltres, n'hauríeu d'estat ben satisfeta de sa generositat. Jo, Kagesumi, tinc mes rendes com a governador provincial, mes he pensat primer en ma muller, i no he ajudat la mare. He demostrat poca pietat filial al no fer-ho. Per ala manera en què heu estat descurada per vos propis fills hauríeu de vessar llàgrimes de joia per l'atenció que ell us té.

La Kita no Kata sabia que son fill tenia raó, mes res no digué.

– Què hauria de contestar al Taishô?
– No ho sé pas. Qualsevol cosa que sigui m'ho retrauràs. Tu en saps més, ets un home assenyat, doncs digues-li allò que consideris millor.
– Açò que us he dit ha estat per ajudar-vos a vós, ningú altre. El Taishô farà tot allò que pugui per a la tercera i la quarta dames, i per a vós, atenint-se als sentiments de sa muller, ho fa com si de ses pròpies germanes es tractessin.
– Ha dit què faria per a mi? És una pena que de ma propietat de Tanba hagi només un “to” (93) d'arròs a l'any. Àdhuc de la d'Etchû no en trec pràcticament res. La que té l'espòs de la segona dama (94) dona tres-cents “koku” (95). Fores tu, Kagesumi, qui trià aquests llocs tan allunyats i dolents.

Digué la Kita no Kara blasmant-lo, mes tots havien vist com ho havia distribuït llur pare i respongueren :

– No parleu així! Penseu en tot allò que ha fet, i esguardeu com es comporta amb nosaltres sens fer cap mena de diferència.
– Prou, calleu d'una vegada! De què parleu si cap de vosaltres no té res!

Mentre ells parlaven el Saemon no Suke havia arribat, i digué entristit :

– Fins i tot en pobresa la gent com cal es comporta amb honor. Primer quan la Kita no Kata del Taishô era ací, per allò que he sentit dir, no s'havia queixat mai de sa situació. Tot i el que patí us fou obedient i, se m'ha dit en privat, que era de cor gentil.
– Voldria morir-me! - exclamà la Kita no Kata – Em detesteu i parleu malament de mi, per cas no és pecat açò?
– Bé, d'acord, doncs, no en parlem més!

Digueren el Saemon no Suke i l'Echizen no Kami mentre s'alçaven.

– Espereu, Què s'ha de contestar al Taishô?

Els cridà la Kita no Kata, mes ells feren com si no la sentissin i sortiren.

- - - - - -

93 - “To (斗)”, una mesura equivalent a 18,4 litres.
94 - Uchûben (右中辧) : Controlador central de la Dreta. Vegeu la narració no. 03.
95 - “Koku (石)”, una mesura equivalent a uns 180,4 litres.

o0o