7 de febrer de 2007

Sei Shôganon


Arran de l’última traducció del
枕草紙 (El llibre de capçalera) potser seria adient escriure unes ratlles i explicar algunes coses de l’obra i de la vida de l’autora: 清少納言.

Aquest obra és, de fet, inclassificable. És un aplec de notes que van d’una o dues línies fins a diverses pàgines. L’autora explica les seves experiències a la cort imperial i les seves observacions sobre la natura i el comportament humà. ´Té llistes de coses “bones i dolentes”, crítiques, queixes, rumors i tot allò que li semblava interessant o inclús desagradable. De fet, les llistes són potser la part més famosa del llibre. N’hi ha 77 sobre muntanyes famoses, rius,ocells i un llarg etcètera, i unes 78 sobre coses més personals, inclús sobre coses “amoïnadores”. Hi inclou 17 poemes.


Molts comentaristes han intentat esbrinar possibles fonts xineses de l’obra, però sense cap mena de confirmació i basant-se només en el coneixement de la llengua xinesa que tenia la nostra autora.

També el mateix títol de l’obra és qüestionable. És molt probable que ella no n’hi posés cap de títol . Potser un copista posterior o un estudiós de la seva obra va voler posar-n’hi un al manuscrit i es va inspirar en l’epíleg on s’explica una visita:

宮 の御前に、内大臣の奉り給へりけるを、「これに何を書かまし。うへの御前には、史記といふ文を書かせ給へる」などの給はせしを、「枕にこそはし侍らめ」と 申ししかば、「さば得よ」とて賜はせたりし............................................

“Un dia, Korechika, Ministre del Centre, va portar un munt de fulls de paper a l’emperadriu i ella em va preguntar:

- Què hi podem escriure?
- L’emperador ja ha donat ordres per copiar els Arxius de l’Historiador.
Jo li vaig contestar :
- Em podria fer un coixí........
I sa majestat em va dir :
- Doncs, queda-t’ho.

Però no deixa de ser una suposició sense cap base.

Sembla ser que va concloure el Llibre de Capçalera entre el 1001 i el 1010.

De tota la seva producció poètica només se li coneixen uns 50 poemes (waka).
Aquest poema seu va ser escollit per a la famosa antologia:

小倉百人一首


夜をこめて
鳥のそら音は
よに逢坂の
関はゆるさじ.

Durant la nit
el fals cant del gall
es enganyós,
però no pas pel burot
de la porta d’Ôsaka

En sabem ben poc de la seva vida, inclús del seu nom. El cognom de la família era Kiyohara, o Kiyowara:
清原, i Sei és la pronunciació sino-japonesa del primer caràcter . Referent a Shônagon (少納言) (Conseller Menor) no en sabem el perquè. Era habitual en aquella època anomenar una dona amb el nom del clan i el títol del pare o del seu espòs, però el cas és que ni el seu pare ni cap dels seus dos marits van ser consellers de cap mena. Potser sí que ho va ser un hipotètic tercer espòs històricament desconegut.

Va néixer l’any 966. El seu pare va ser un poeta que va formar part del grup que va compilar l’antologia imperial Gosenshû. El seu avi va ser també poeta, en el seu cas molt reconegut, amb uns 41 poemes inclosos en diverses antologies poètiques.

Es va casar el 983 amb Tachibana Norimitsu i el 986 va començar a distingir-se en els cercles literaris. Sabem que va tenir una filla i és possible que quan entrés al servei de la cort ja fos divorciada.

Va servir-hi fins l’any 1001. L’emperadriu va morir a finals del 1000, 1001 segons el calendari solar, i és lògic pensar que ella va estar-s’hi fins a la mort de la seva mestressa. Poc després es va tornar a casar, aquesta vegada amb Fujiwara Muneyo, un antic governador de Settsu. Pràcticament no sabem res més de la seva vida. Algunes dades apunten que es va retirar a un convent, cosa força habitual en aquell temps, i altres diuen que va morir en la pobresa, cosa que no es pot confirmar i que podria ser un rumor degut a les enemistats que va provocar amb el seu caràcter superb i malcarat. No se’n sap pràcticament res d’ella a partir del 1017, i algun comentarista ha datat la seva mort cap a l’any 1025.