11 d’abril de 2020


落窪物語 -71-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


 あさてくだりたまふとて「左の大殿に対面したてまつりでは、いかでか」とて、参りたまふ。車の多からむ、所せしとて、三つばかりしてなむ、帥、渡しける。北の方、対面して、聞えたまへることどもは、書かず、思ひやるべし。誰も誰も、御供にくだる人々に、北の方、いとよくしたる扇二十、貝すりたる櫛、蒔絵の箱に白粉入れて、ここの人の語らにけるして、「形見に見たまへ」とて取らす。御達も、いと思ふやうに心ばせありて人に思はるると、うれしくもおぼゆる、人もめでたういみじと思ひて、おのおの語らひ契りて、帰りて、「この殿をよしと思へれど、かの殿を見つれば、儀式よりはじめて、けはひ異に見はべるに、心こそ移りぬれ。あはせ仕うまつらばや」と、忍びつつ言ひあへり。
 つとめて、御文あり。「昨夜は、ほど経む年の積りを取り添へて聞えむと思ひたまへしを、夜短き心ちして。はかなき身を知らぬこそ、あはれに思ひたまふれ
はるばると峰の白雲たちのきてまた帰りあはむほどのはるけさ
まことに、道のほど見たまへ」とて、蒔絵の御衣櫃一よろひに、片つ方には被け物一襲に袴具しつつ、今片つ方には、正身の御装束三領、色々の織物うち重なりたり。上には、唐櫃の大きさに満ちたる幣袋、中に扇百入れて、うち覆ひたまへり。また、小さき衣箱一よろひあり。この御むすめにおこせたまへるなるべし。片つ方には、御装束一具、片つ方には、黄金の箱に白粉入れて据ゑ、小さき御櫛の箱入れたり。くはしく書くべけれど、むつかし。姫君の御文には、「今日のみと聞きはべれば、『何心ちせむ』となむ。
惜しめどもしひてゆくだにあるものをわが心さへなどかおくれぬ」
とあり。
 帥見て、「いと多くの物どもなりや。いとかくしも賜はでありなむものぞ」と言ふ。御使どもに物被く。四の君「さらに聞えさせむ方はくて。
白雲の立つ空もなくかなしきはわかれゆくべき方もおぼえず
賜はせたる物どもを、人々見るもうれしく、いみじうもの騒がしうて」となむある。むすめの君の御返り、「これよりも、近きほどにだに聞えさせむと思ひたまふるほどになむ。おくれぬものは、ここにも。
身をわけて君にし添ふるものならばゆくもとまるも思はざらまし」
となむありける。
 北の方の、こよひの返りをなむ見て、母北の方、泣くとなおろかなり。かなしうするめになむありける。「七十にわれはなりなむとす。いかでか六、七年生けらむとする。会ひ見で死なむこと」と泣けば、四の君、いみじく悲しうて、「さればこそ、いかがとは聞えはばりしか。しひて御心と遣はすにこそ侍るめれ。今はとまりはべるべきにもあらず。心尽しにな思しそ。さりとも、会ひ見はべらでは、やみはべらじ」と言へば、母北の方「われやはこのことはせし。左の大殿のしたまひしかば、悲しき目を見せたまはむとて、腹きたなきわざをしたまへるなりけり。何かうれしと思ひけむ」と宣へば、四の君「今はいふかひなし。しばしのほどにても御手離るべき宿世こそは侍りけめ」と言ひなぐさむ。少将「世に、かくばかりやは親子の別れはすれど、かかること言ひ続けて泣かずかし。聞きにくしや」と制しゐたり。





Dos jorns abans de sa partença la quarta dama volgué anar a la residència del ministre de l'Esquerra. Es decidí que amb tres carruatges n'hi hauria prou i hi anà.
Com no cal dir allò que es digueren no ho farem.

Ochikubo féu haver vint (107) preciosos ventalls a les donzelles que anirien amb la quarta dama, pintes de nacre i capses lacades en or amb pólvores blanques de maquillatge. Les dames que les distribuïren pensaren que era molt generós per part de llur mestressa, i aquelles que ho reberen foren agraïdes i prometeren servir fidelment la quarta dama.

Quan les dames del governador tornaren a sa residència es confessaren entre elles.

– Sempre havíem pensat que servir ací era molt bo, mes ara que hem estat a l'altra casa veiem que és de més categoria i es reflecteix en el comportament de la gent. Com ens agradaria servir allà!


Al matí següent la quarta dama rebé una lletra d'Ochikubo :

– Com seràs absent molt de temps anit hauria volgut parlar més amb tu, i la nit se'm féu molt curta. Em trenca el cor quan penso en la brevetat de nostra existència.

Com un núvol blanc
que es separa del cim
de la muntanya
quant de temps ha de passar
fins veure't de tornada.

Desitjo de tot cor que feu ús de tot açò.

Ochikubo envià la lletra amb dues caixes lacades en or. En una hi havia vestits i un “hakama” per a regals, i en l'altra tres conjunts de vestits i diverses teles per a la quarta dama. A més d'açò hi havia una bossa gran com un cofre xinès plena de retalls de paper per a ofrenar als déus del camí i cent ventalls. També hi havia dues capses per a la filla de la quarta dama. Una amb vestits i en l'altra una capseta d'argent amb pólvores blanques per a la cara i una per a les pintes. Seria fatigós descriure-ho tot.

La lletra d'Ochikubo a la nena deia :

– Només seràs ací un jorn, com serà allò que sento......(108)

Tot i la pena
ta partença és un fet
només el dolor
resta en aquest mon cor
sens poder allunyar-se.


Quan el Sochi veié tots els regals digué :

– N'hi ha massa de coses, no ens n'hauria d’haver enviat tants.

Recompensà els missatgers que partiren.

La quarta dama contestà a Ochikubo :

– No puc expressar-te allò que sento.

Amb la gran pena
de separar-me de tu
soc com núvol blanc
que vagareja pel cel
sens saber on anirà.

Després de veure els regals tothom estigué més animat fent els aparells.

La filla envià una lletra a Ochilkubo :

– També jo volia escriure-us mentre era encara ací.

Ja sia que lluny
si pogués restar amb vós
el fet d'anar-me'n
o de romandre ací
no em faria patir.


Aquell vespre quan la Kita no Kata llegí les lletres enviades a Ochikubo son plor fou indescriptible car es tractava de la quarta dama, sa filla predilecta.

– Aviat faré setanta anys. Com viuré els sis o set anys que em resten de vida? Em moriré sens poder reveure't – digué tota plorosa - No he estat pas jo a decidir aquest casament. Ha estat cosa del ministre de l'Esquerra. Ho ha fet amb el mal cor d'humiliar-me. Per què tanta felicitat quan m'ho proposà?

– Ara ja no s'hi pot fer res. És cosa del fat que em separi de vós. - digué la quarta dama per a conhortar-la.

El Shôshô digué per a contenir l'aflicció de la Kita no Kata :

– La gent no té tant de desfici durant aquestes situacions. No heu de plorar així perquè vostra filla se'n vagi.
- - - - - -

107 - Anteriorment es parla de trenta dames de companyia, llavors sembla una errada el nombre de vint ventalls.
108 - Referència al poema 371, llibre 8, Kokinwakashû (古今和歌集), de Ki no Tsurayuki (紀 貫之(872 – 945) :
をしむからこひしき物を白雲のたちなむのちはなに心地せむ.

o0o