29 de gener de 2010

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -70-

この花の一節のうちに百種の言ぞ隠れるおほろかにすな

このはなの,ひとよのうちに,ももくさの,ことぞこもれる,おほろかにすな

No menystinguis aquestes flors, a cada pètal s'hi arreceren cent paraules meves.

Poema no. 1456

Autor : Fujiwara no Hirotsugu (藤原広嗣, ?-740)

Fill de Fujiwara no Umakai (藤原宇合, 694-737), polític i poeta.
L'any 740 Hirotsugu va enviar un memoràndum a l'emperador on criticava el govern. Es va aixecar en armes contra el govern, aviat, però, va ser capturat i condemnat a mort.

KOKINSHÛ (古今集) -63-


やどりせし花橘もかれなくになどほととぎすこゑたえぬらむ

やどりせしーはなたちばなもーかれなくにーなどほととぎすーこえたえぬらむ

Les flors del taronger que l'han acollit encara no s'han marcit. Per què doncs hi manca la veu del cucut?

Poema no. 155

Autor : Ôe no Chisato (大江千里 , va viure cap al 900)

Va ser un funcionari molt valorat per la seva erudició i el seu talent literari.

22 de gener de 2010


NTCJ 22

野宮
No no miya

Autor : Tot i que hi ha fonts que l'atribueixen a Zeami, estudis actuals semblen inclinar-se més per Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-) basant-se en el seu estil literari i gramatical, però no és conclusiu.

Argument : L'obra està basada en l'afer amorós entre el príncep Genji i la Dama Rokujô (六条), aquí surt només amb el seu titol, “Miyasudokoro” (御息所), com s'explica en el G.M, llibre no. 10, “Sakaki” (源氏物語 賢木). El G.M. ens mostra una Rokujô molt orgullosa i la seva gelosia provocarà la mort d'Aoi (葵), l'esposa de Genji, i que té un Nô dedicat : Aoi no ue (葵上).
En aquesta obra, però, el personatge de Miyasudokoro és tractat amb simpatia i res no fa suposar que seria el seu espectre qui acabaria amb la vida d'Aoi.

Un monjo visita l'antic santuari de Nonomiya i es troba amb una jove que li revela que ella és l'esperit de Rokujô i desapareix. El religiós prega per ella i llavors ella torna sota el seu aspecte veritable i li explica la seva història d'amor amb el príncep Genji.


野宮 es basa en dos incidents de la novel·la. El primer (六条御息所の物語 秋の別れと伊勢下向の物語) és la visita de Genji al santuari de Nonomiya on es troba Rokujô amb la seva filla que s'està preparant per servir a Ise . El segon (葵の上の物語 六条御息所がもののけとなってとり憑く物語) tracta de l'incident durant el festival anual de Kamo quan els nobles feien una desfilada per la capital.

Nonomiya era el santuari on les princeses imperials hi passaven un any durant la seva preparació per esdevenir la Gran Sacerdotessa d'Ise.
Degut a que la Gran Sacerdotessa escollida hi havia de servir fins a l'abdicació o mort de l'emperador, Nonomiya estava associada a la tristor i a la separació.



Referències :
“Makura no sôshi” (枕草子).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.


“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.

Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Genji Kokagami” (源氏小鏡) : Petit mirall del Genji / Narració curta del Genji.
Es tracta d'un resum del G.M. en tres volums, fet per Kazan In Nagasaka (花山院長親, ? - 1429). Va ser poeta i prosista. Quan es va fer monjo va estar uns anys sense producció literària, però la va reprendre posteriorment.


“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.


“Daigaku” (大学) : El gran coneixement.
Obra sobre els valors del pensament de Confuci extreta d'un capitol de “El Llibre dels Rituals”, i forma el primer volum de l'obra “Els Quatre Llibres” (四書) on s'exposa la doctrina confuciana.


“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).

El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.

Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

Entre altres poemes en destaquem un de famós d' Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900), exactament el no. 938 :

文屋のやすひでみかはのぞうになりて、あがた見に はえいでたたじやといひやれりける返事によめる
Compost en resposta al missatge de Fun'ya no Yasuhide quan nomenat secretari del govern de Mikawa li va preguntar “Per què no vens i visites el lloc on m'estic?”

わびぬれば身をうき草のねをたえてさそふ水あらばいなむとぞ思ふ

En el meu desconsol extirparia l'arrel del dolor del destí humà, i si hi hagués aigua que em cridés m'hi deixaria emportar.....


La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857. És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom, 小野, han passat a ser sinònim de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -98-

花さそふ嵐の庭の雪ならでふりゆくものはわが身なりけり [96]
hana sasou-arashi no niwa no-yuki nara de-furi yuku mono wa-waga mi nari keri

No és pas la neu de flors que l'oratge escampa pel jardí sinó els anys de la meva vida.

Nota : Aquest poema juga amb els verbs “furu” : caure (neu/pluja), i “furu” : passar el temps, envellir...., lligant així la neu i els cabells blancs de la vellesa.

SHINCHOKUSENSHÛ no. 1052. Temes diversos. 新勅撰集 / 雑

Autor : Nyûdô Saki no Daijô Daijin / L´ex-ministre el religiós Kintsune (入道前太政大臣, 1171-1244)
Era Fujiwara no Kintsune (藤原公経). Ministre el 1222 i monjo des de 1231.
Va ser molt actiu en els cercles poètics del seu temps.

15 de gener de 2010

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -69-


巻向の山辺響みて行く水の水沫のごとし世の人我れは

まきむくの,やまへとよみて,ゆくみづの,みなわのごとし,よのひとわれは

Com les bombolles de l'aigua que flueix retrunyint pels turons de Makimuku sóc jo, pobre mortal.

Poema no. 1269

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710)
Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet elscinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

KOKINSHÛ (古今集) -62-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Poema presentat al concurs amb el patronatge de l'emperadriu durant l'era Kanpyô (any 889-898)

五月雨に物思ひをれば郭公夜ふかくなきていづちゆくらむ

さみだれにーものおもいおればーはととぎすーよふかくなきてーいずちゆくらむ

Consirós en la pluja menuda de l'estiu mentre el cucut canta en la foscor de la nit...... cap a on podrà anar?

Poema no. 153

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)
Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.

Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.

És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.
És un dels "Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙).

8 de gener de 2010


NTCJ 21

井筒
Izutsu

Autor : Zeami ( 世阿弥,1363-1443)

Argument : Un monjo està visitant els set grans temples de Nara i arriba al temple d'Ariwara (在原寺) de camí cap a Hase, que, segons es creia, l'havia fet construir Ariwara no Narihira (在原業平, 825-880).
Mentre el religiós prega per les ànimes de Narihira i la seva esposa apareix una vilatana amb una ofrena de flors pels difunt i agafa aigua d'un pou que hi ha al costat. El monjo li pregunta sobre la parella i la dona li parla d' una història d'amor entre Narihira i una filla (井筒) de Ki no Aritsune (紀の有常) . El jove Narihira i la noia comparaven la llargària dels seus respectius cabells a l'estructura de fusta d'un pou i quan van créixer es van casar després d'intercanviar-se poemes d'amor.
La dona revela al monjo que ella es Izutsu i desapareix. El religiós ho troba molt estrany i llavors un home del poble que passa per allà li explica la història d'ells amants i li demana que faci un ritual en memòria d' Izutsu.
Quan arriba la nit l'espectre d'Izutsu se li apareix en somnis. Porta la roba i el pentinat de Narihira i balla descrivint el seu amor i la seva enyorança per l'amat. L'ombra desapareix a trenc d'alba i el monjo es desperta.

Nota : Zeami va interpretar els papers respectius de Narihira i d'Izutsu, i està considerada una de les seves obres mestres.


L'argument està basat en la narració no. 23 de l'Ise Monogatari (伊勢物語), encara que hi ha referències també a les no. 17 i 24.
El títol original és “Tsutsu Izutsu” (筒 井筒).
No poso el text en original perquè es massa llarg per aquest article.

Referències :
"Kingyokushû" (金玉集) : Recull d'or i joies. Obra de Fujiwara no Kintô (藤原公任, 966-1041). Aquí l'autor va incloure els poemes que va considerar “exemplars”.

“Yamato Monogatari” (大和物語) : Històries del Yamato.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu (在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, i inclús podria ser d'una dama de la cort, també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.
“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la fòrmula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Heike Monogatari”, capitol 10 : 平家物語 卷第十維盛入水 : Kanemori es llença a l'aigua.

"Gyokuyowakashû" (玉葉和歌集) : Col.lecció de Fulles enjoiades, títol que es fa ressò del Kin'yo- Wakashû.
Va ser completada entre 1313 i 1314, dos o tres anys després de ser encarregada per l'emperador retirat Fushimi el 1311. El compilador en va ser Kyôgoku no Tamekane (京極為兼, 1273-1332), descendent de Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241).
Té 20 llibres i 2.796 poemes.
Aquesta antologia i la Fugashû van ser les úniques col.leccions imperials demanades pels “liberals” Ryogoku i o Reizei. Potser la raó de que tinguin més poemes que les altres antologies imperials es degut al factor polític d'estar en guerra amb l'emperador Go-Nijo.


"Fûgawakashû” (風雅和歌集) : Col.lecció de l'Elegància”, completada personalment per l'emperador Hanazono entre 1344 i 1346, ei ll mateix també en va escriure els tradicionals prefacis en japonès i xinès.
Té 20 llibres i 2210 poemes.
Considerada “la darrera de les grans antologies poètiques de la cort imperial”.

“Hakushi Monjû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
Entre altres referències hi ha un famós poema de Narihira, el no. 747 :

五条のきさいの宮のにしのたいにすみける人に、ほ いにはあらでものいひわたりけるを、む月のとをかあまりになむほかへかくれにける、 あり所はききけれどえ物もいはで、又のとしのはる、むめの花さかりに月のおもしろか りける夜、こぞをこひてかのにしのたいにいきて、月のかたぶくまであばらなるいたじ きにふせりてよめる

L'autor tenia relacions amoroses, però la visitava d'amagat a contracor, amb una dama (1) que vivia a l'ala occidental del palau de l'emperadriu Gojô (2). Poc després del dia deu de la primera lluna la dona se'n va anar a un altre lloc. Tot i que va esbrinar on era no aconseguia posar-s'hi en contacte. La primavera de l'any següent, quan florien les pruneres, un vespre de lluna esplèndida, tot recordant les emocions de l'any anterior, va tornar al lloc i estirat a la balconada fins que es va pondre la lluna, va compondre aquest poema.

(1)Posteriorment l''emperadriu Nijô (二条) era Fujiwara noTakaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?) i esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
(2)L'emperadriu Gojô (五条后) era Fujiwara no Junshi (藤原遵子, 809-871), filla de Fujiwara no Fuyutsugu (藤原冬嗣 , 775-826), i esposa de l’emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).

月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして

No és aquella la lluna? No és la primavera aquella d'antany? Només jo sóc el d'abans.

Poema que trobem també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 4, tot i que l'encapçalament és una mica diferent :

むかし、ひむがしの五条に、おほきさいの宮おはしましけるにしのたいに、すむ人ありけり。それをほいにはあらで、心ざしふかゝりける人、ゆきとぶらひけるを、む月の十日許のほどに、ほかにかくれにけり。ありどころはきけど、人のいきかよふべき所にもあらざりければ、なをうしとおもひつゝなむ有ける。又の年のむ月に、むめのはなざかりに、こぞをこひていきて、たちて見、ゐて見ゝれど、こぞにゝるべくもあらず。うちなきて、あばらなるいたじきに月のかたぶくまでふせりて、こぞを思いでゝよめる。

月やあらぬはるやむかしのはるならぬわが身ひとつはもとの身にして


Autor : Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat. És un dels Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙).

1 de gener de 2010

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -97-

おほけなく憂き世の民におほふかなわが立つ杣にすみぞめの袖 [95]
ôkenaku-ukiyo no tami ni-ôu kana-waga tatsu soma ni-sumizome no sode

No sóc digne de protegir tota la gent d´aquest món efímer, jo, amb les mànigues negres del cim dels temples!

Nota :Aquest poema es refereix a un altre de famós de Saichô (Dengyô Daishi - 伝教大師- 767-922), fundador del monestir on es va establir la secta budista Tendai (天台宗) d´origen xinès. El seu poema es troba en el Shinkokinshû, no. 1920 (altres versions : 1921), escrit per celebrar la construcció de l´edifici central del temple, en el qual es demana als budes omnipotents la seva divina protecció :

比叡山中堂建立の時
阿耨多羅三藐三菩提のほとけたちわがたつそまに冥加あらせたま へ

Les mànigues negres del poeta signifiquen el seu estat religiós.

SENZAISHÛ no. 1137.Temes diversos. 千載集 / 雑

Autor : Daisôjô Jien / L´abat Jien (前大僧正慈円, 1155-1225)
Historiador. Fill d´una família noble però no massa influent.
Als trenta-set anys, en part per les relacions de la seva família i també per la seva capacitat, va ser el cap de la secta budista Tendai arribant posteriorment a ser-ne arquebisbe.
Va unir-se al corrent més innovador de la poesia del moment. Va escriure també sobre els “principis del veritable govern”, obra interessant sobretot pels detalls de l´època. Potser és més conegut pel seu treball històric : Gukan Shô (愚管抄), la seva traducció habitual és “El futur i el passat”, ja que es tracta d'una obra sobre la història, però és literalment “Notes d'un foll”, aparegut entre el 1219 i el 1220.
Té un recull, el “Shûgyokushû ( 拾玉集: Col.lecció de les joies recollides.

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -68-


天の海に雲の波立ち月の舟星の林に漕ぎ隠る見ゆ

あめのうみに,くものなみたち,つきのふね,ほしのはやしに,こぎかくるみゆ

Els núvols onegen per la mar del cel i es veu el vaixell de la lluna com s'amaga en un bosc d'estels.

Poema no. 1068

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710)
Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖) : El sant de la Poesia.