30 de setembre del 2017

小林 一茶 -42-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.








初空にならんとすらん茶のけぶり
はつぞらに ならんとすらん ちゃのけぶり
Hatsuzora ni-karan to suran-cha no keburi

I resulta ser
que el primer cel de l'any
és del baf del te.



うす墨の夕ながらもはつ空ぞ
うすずみの ゆうながらも はつぞらぞ
Usu zumi no-yuu nagara mo-hatsuzora zo

Vespre de tinta
aigualada el cel
del jorn de cap d'any.


Nota : El segon vers té 6 síl·labes.

o0o


小林 一茶 -41-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.







初空へさし出す獅子の首哉
はつぞらへ さしだすししの かしらかな
Hatsuzora e-sashidasu shishi no-kashira kana

Primer cel de l'any
que el cadell del lleó
presenta son cap.




初空を拵へているけぶり哉
はつぞらを こしらえている けぶりかな
Hatsuzora o-koshiraete iru-keburi kana

És la fumera
la que fa el primer cel
del jorn de cap d'any.

o0o

23 de setembre del 2017

与謝蕪村 - 33

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




玉川に高野ゝ花や流れ去
Tamagawa ni Kouya no hana ya nagaru saru

Puig de Kouya
tes flors pel riu de Tama
arrossegades.


なら道や當皈ばたけの花一本
Nara michi ya toukibatake no hana hitoki

Camí de Nara
les herbes remeieres
prat d'un cirerer.


日暮るゝほど嵐山を出る Deixant la muntanya d'Arashi al capvespre.

嵯峨へ歸る人はいづこの花に暮し
Saga e kaeru hito wa izuko no hana ni kureshi

Ja de tornada
cap a Saga a on són
les flors al vespre?
o0o

与謝蕪村 - 32

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




花に暮て我家遠き野道かな
Hana ni kurete waga ie tooki nomichi kana

Flors al capvespre
sóc lluny de la meva llar
camí entre camps.


花ちるやおもたき笈のうしろより
Hana chiru ya omotaki oi no ushiro yori

Flors de cirerer
de la motxilla pesant
cauen a terra.


阿古久曾のさしぬきふるふ落花哉
Okokuso no sashinuki furuu rakka kana

I Okokuso
de ses amples pantalons
fa caure les flors. (09)

- - - - - -
09 - Okokuso (阿古久曾) era el nom d'infant de Ki no Tsurayuki (紀 貫之, 872 –945), l'autor del Tosa Nikki (土佐日記).
o0o

16 de setembre del 2017


西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-42-




秋 / 旅宿月
Tardor / De viatge la lluna en un hostal.


都にて月をあはれとおもひしは數よりほかのすさびなりけり
みやこにて-つきをあはれと-おもひしは-かずよりほかの-すさびなりけり
Miyako nite-tsuki o aware to-omoishi wa-kazu yori hoka no-susabi narikeri


A la capital
tots pensem en la lluna
com emoció
però no deixa de ser
només un esbargiment

Poema no. 418
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-41-




秋 / 春日にまゐりたりけるに、つねよりも月あかくてあはれなりけれは

De visita al santuari de Kasuga la lluna brillava més que mai i en fui pesarós.

ふりさけし人の心ぞ知られける今宵三笠の月を眺めて
ふりさけし-ひとのこころぞ-しられぬる-こよひみかさの-つきをながめて
Furi sakeshi-hito no kokoro zo-shirarenuru-koyoi mikasa no-tsuki o nagamete

Miro la lluna
al vespre a Mikasa
i sé certament
com se sent el cor d'aquell
que et mira de tan lluny.

Poema no. 407

Nota : Referència al poema d'Abe no Nakamaro (阿倍 仲麻呂,698? – 770?) :

天の原 ふりさけ見れば 春日なる 三笠の山に 出でし月かも

あまのはらーふりさけみればーかすがなるーみかさのやまにーいでしつきかも

Ama no hara furisake mireba Kasuga naru Mikasa no yama ni ideshi tsuki kamo

Kokinwakashû (古今和歌集), poema no. 406.

Nakamaro formava part d'una missió del Japó a la Xina i mentre els altres components van tornar a casa al final de la mateixa ell va restar allà. Anys després quan va voler tornar al Japó el vaixell que l'havia de portar es va enfonsar i es va veure obligat a continuar a la Xina. Va tornar a intentar-ho uns anys més tard però el vaixell va naufragar i només va poder tornar a la Xina d'on ja no en va sortir mai més.
o0o

9 de setembre del 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 139
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百三十九】






先帝の御ときに承香殿の御息所の御さうしに中納言のきみといふ人さふらひけりそれを故兵部卿宮わか男にて一宮と聞えていろ このみ給
ひけるころ承香殿はいとちかきほとになんありけるらうありおかしき人々有ときゝ給て物なとのたまひかはしけりさりけるころほひこの中納言の君にし のひてね給ひそめてけりとき/\おはしましてのちこの宮おさ/\とひ給はさりけりさるころ女のもとよりよみてたてまつりける
人をとくあくた川てふつの国のなにはたかはぬきみにそ有ける
かくてものもくはてなく/\やまひになりてこひ奉りけるかの承香殿のまへの松に雪のふりかゝりたりけるを折てかくなん聞え奉りける
こぬ人を松にかゝれる白雪の消こそかへれあはぬ思ひに
とてなんゆめこの雪おとすなとつかひにいひてなむたてまつりける


En el temps de l'anterior emperador (244), en els apartaments de la dama del Sokyôden (245) hi servia una dama de nom Chûnagon. El difunt príncep cap d'afers militars, que de jove anomenaven Ichinomiya (246), era un home voluptuós i el Jôyôden era molt a prop d'on ell era. Com havia sentit dir que allà hi havia dones de talent i bon gust hi anà per canviar impressions amb elles. Fou en aquell temps quan començà a passar en secret les nits amb la dama Chûnagon. Quan després d'un temps deixà de visitar-la, de l'apartament de la dama li arribà aquest poema :

Molt de vós es diu
que com el riu Akuta
del país de Tsu
sou de segur inconstant
i així sou vós del cert. (247)

I així deixà de menjar, emmalaltí i plorant i plorant s'esllanguí d'amor.

Un jorn trencà una branca curulla de neu d'un pi del davant del Sokyôden i li féu saber això :

Aquell que no ve
en atesa la branca
de neu ben blanca
que certament es fondrà
si no torna a veure'l. (248)

Li envià i demanà al missatger de no fer caure la neu.

- - - - - -

244 - L'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
245 - Sokyôden (承香殿), edifici dintre del recinte del palau imperial. Allà hi vivia Minamoto no Kazuko (源 和子, ?-?), concubina de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). En el mateix recinte també hi havia el Jôkyôden
246 – Ichinomiya (一宮) : (liter.) El príncep no. 1.
247 – Poema no. 977, llibre 15, Shinshûiwakashû (新拾遺和歌集).
248 – Poema no. 852, llibre 12, Gosenwakashû (後撰和歌集).

o0o

2 de setembre del 2017

落窪物語 -40-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




さるほどに、右大臣にておはしける人の御ひとりむすめ、「内裏に奉らむと思へど、われなからむ世など、うしろめたなし。この三位の中将、交らひのほどなどに心見るに、物頼もしげありて、人の後見しつべき心あり。これあはせむ。わざとの人のむすめにはあらで、はかばかしき人の妻もなかなり。年ごろ、かく思ひて、心とどめて見るに、思ふやうなる人なり。ただ今なりもて出でなむ」と宣ひて、知りたる便ありて、男君の御乳母のもとに、かうかうなむ思ふ、と言はせたまへれば、御乳母「かくなむ侍る。いとやむごとなく、よきことにこそ侍なれ」と言へば、中将「ひとり侍るほどならましかば、いとかしこき仰せならましを、今はかくて通ふ所あるやうに、ほのめかしたまへ」とて立ちたまひぬれば、御乳母の思ふやう、この御妻は父母もなきやうにて、ただ君にのみこそかかりたまひためれ、花やかにかしづかれたまへらば、よからむかし、と思ひて、君の宣ふやうには、言はで、「いとうれしきことなり。今よき日して御文も取りて奉らむ」と言ひやりたりければ、この殿には、よしと思して、急ぎてと言はば、四月にも取らむ、と思して、御調度、あるよりもいかめしうし変へて、若き人求め、けいめいしたまふ。
 「君は右大臣殿の婿になりたまふべかなり。この殿に知りたまへりや」と言へば、衛門、あさましと思ひて、「まださるけしきも聞えず。たしかなることか」と言へば、「まことに、この四月とて急ぎたまふものを」と告ぐる人ありければ、女君に、「かうかうこそ侍るなれ。さは知ろしめしたるにや」と申せば、まことにやあらむと、あさましく思ひながら、「まださることも宣はず。誰が言ふぞ」と宣へば、「かの殿なる人の、たしかに知る便ありて、月をさへ定めて申しはべる」と言へば、心のうちには、この母北の方して宣ふにやあらむ、さやうなる人のおしたてて宣はば、聞かではあらじ、と人知れず思して、心づきぬれど、つれなくて、宣ひやすると待てど、かけても言ひ出でたまはず。
 女、心憂しと思ひたるけしきや、なほ少し見えけむ、中将「思すことやある。御けしきにこそ、さりげなれ。まづは、世の人のやうに、『思ふぞや、死ぬや、恋しや』なども聞えず、ただ、いかで物思はせたてまつらじとなむ、初めより思へど、わづらはしきけしきの、このほど見ゆるは、いと苦し。心憂しとや思さむとて、初めも、さいみじかりし雨に、わりなくて参りしを、足白の盗人とは興ぜられし。そほどおのが思ひし。なほ宣へ」と宣へば、女「何事をか思はむ」、「いさ。されど、御けしき、いと苦し。思ひこそ隔てたまひけれ」と宣へば、女、
    へだてける人の心をみ熊野の浦のはまゆふいくへなるらむ
男君「あな心憂。さればよな。なほ思すことありけり。
真野の浦に生ふるはまゆふかさねなでひとへに君をわれぞ思へる
心ならでや物しきことも聞きたまはむ。なほ、宣へ」と聞えたまへり。確かならぬことにもこそあれ、と思ひて、物も言はでやむぬ。


El ministre de la Dreta tenia una única filla que desitjava que fos dama del palau imperial, emperò, era amoïnat per allò que li podia succeir quan ell ja no hi fos.
“Faré per a relacionar-la amb aquest Chûjô del tercer rang, seria persona de fiança i que vetllaria per ella. El prendria com a gendre. La dona amb la qual s'està ara no és de família massa influent. Fa molt de temps que l'observo i crec que és la persona perfecta. Aviat serà promocionat als càrrecs més importants.”

Envià algú de sa confiança a la dida del Chûjô per a comunicar-li ses intencions. La dida li ho digué al Chûjô :

– És extraordinari, un gran afer.
– Si fos sol sí que seria una oportunitat molt bona. Deixeu-li entendre doncs que ja tinc algú.

S'alçà i sortí.
La dida pensà que si ho acceptés seria una ocasió immillorable. Aquella dona amb qui se s'estava no tenia pares i depenia completament d'ell, així doncs, no donà la resposta del Chûjô al ministre. Digué que el Chûjô era molt content amb aquella proposta i que tan aviat hi hagués un jorn benaurat ell li faria arribar una lletra a sa filla.
El ministre pensà que allò era ja arranjat i convocà les dames de companyia perquè es dediquessin exclusivament a fer tots els aparells.

Quan algú li digué a Emon que el Chûjô es casaria amb la filla del ministre, i quan li preguntà si la gent de Nijô ho sabia ella contestà amb desfici :

– No n'he sentit res. És cert?
– Sí, segur, i tothom s'acuita amb els aparells per a la quarta lluna.

Emon li preguntà a Ochikubo :

– Açò és allò que es diu. Que en sabíeu res vós?

Ochikubo es preguntà si seria cert i digué desficiosa :

– No me n'ha dit res. Qui t'ho ha dit?
– Una persona de la residència del ministre que ho sap del cert, i que ja se n'ha fixat la data.

Ochikubo es digué que la mare del Chûjô l'hauria constret i com ell s'hi hauria sentit obligat a acceptar no havia dit res a ningú. Ella esperà frisosa que ell li ho digués, mes no ho féu.

Ochikubo no pogué dissimular massa son destret i el Chûjô li preguntà :

– Què t'amoïna? Sembla que et passi alguna cosa. Jo no sóc com tothom i no dic “us adoro, fins a la mort, us estimo”. Sempre he desitjat de vetllar per tu, i veure't afligida m'entristeix. Vaig ésser per cas indiferent quan et visití per primera vegada tot i que plovia a bots i a barrals, i em prengueren per un lladre de cames blanques, i em reberes fredament? Digue-m'ho.
– No em passa res.
– Doncs com és que estàs desficiosa? Et sento distant.

I ella féu :

---Com les nombroses fulles dels lliris florits que a la platja de Kumano són crescuts és el cor que s'allunya.

– Ah, quina pena! Certament crec que et passa alguna cosa.

---Ni que nombroses les fulles dels lliris blancs que a la platja de Kumano han crescut només en tu jo penso.

Has sentit res de mi que t'ha afectat, digues-m'ho.

Com no era cert que allò que havia sentit fos veritat no digué res.

o0o