29 de desembre de 2018

落窪物語 -56-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 つとめて、贈物見たまひて、「色よりはじめて、翁の身には余りたり。この御帯は、いと名高き帯を、何しに贈はらむ。返したてまつらむ」と宣ふほどに、「衛門の殿より御文あり」と言へば、急ぎ取り入るる人多かり。「昨日は、暮れゆく、惜しくもはべりしかな。急がせたまひしかば、年ごろの御物語も聞えさせずなりにし。今よりだに時々立ち寄らせたまはずは、心憂くなむ。これは、などか忘れさせたまひにし。なほ、はや渡らせたまひね。さらずは、なほ便なきさまに思したると、限りなく思ひたまへ嘆くべくなむ」とあり。四の君の御もとに文あり。「年ごろ、いとおぼつかなく思ひたまへつつ、かくなむと聞えまほしながら、つつましきこと多くて。忘れやしたまひたらむ。
わすれにし常盤の山の岩つつじいはねどわれに恋はまさらじ
と思ひたまふるにこそ、いと心憂けれ。上にも御方々にも、今は対面にと思ひたまふれば、うれしくなむと聞えたまへ」とあり。はらから四人並み居たるほどに、取り交はしつつ見たまひて、姉君たち、「わがもとにも宣へかし」と、今は語らはまほしきぞ、いみじきや。落窪に居たりしほどは、いかにと問ふ人なかりしものを、と思ふ。
 おとどの御返り「やがて昨日はさぶらはむと思ひたまへしかど、方のふたがりてはべりしかばなむ。今よりは、いとうれしく明け暮れもさぶらひぬべしと思ひたまへしを、命のびてなむ。さて賜はせたる券は賜はるまじきよしを聞えはべりしを、なほかうせさせたまふ、御勘当の深きなめりと、かしこまり思ひたまふる。御帯も、さらに、かかる翁の身には闇の夜にはべるければ、返し参らせむと思ひたまふれど、御志のほど、過ぐしてとなむ思ひさぶらふ」とあり。四の君の御返り「年ごろは、杉のしるしもなきやうにて、尋ねきこえさすべき方なくなむ思ひたまふるに、いともいともうれしくてなむ。『人はよも』とは、心憂くもはしはからせたまひけるかな。
うち捨てて別れし人をそことだに知らでまどひし恋はまされり」と聞えたまへり。
 かくてのちは、心しらひ仕うまつりたまふこと限りなし。おとどは、たとしへなきまで訪ねおはす。越前の守、大夫など、ただ今の時の所なれば、恥を捨てて参り仕うまつる。女君は、うれしきものに思して、いかでとしたまふなかに、大夫をば御子のごと思したり。「いかで今は北の方、君達にも対面せむ。こなたにも渡りたまへ。母君には小さくておくれたてまつりて後、見馴れたてまつりしままに、親となむ思ひきこゆる。いかで仕うまつらむと思ふに、この年ごろ思しや疎みにたらむ。君達へも同じ心に聞えたまへ」と宣ふを、越前の守「さなむ宣ふ。われを思したるこのぞ限りなき」と語れば、北の方「いとど徳つきにしかば、さも思ふらむ。われにも、いみじくおぢたり。懲せしを思ひおかば、この子どもをぞ便なく思はまし。男君の思しおきたるにこそありけれ。まこと、かの物縫ひし夜、にかへたりけるは、この君なりけり」と、思ひ弱ることありて、やうやう文はよはして、言ひつく。



L'endemà el Chûnagon mirà els regals que havia rebut. Mentre pensava que ni els colors eren ja per a un vell com ell i que aquell “obi” era massa valuós, ho hauria de tornar, l'avisaren d'una lletra que havia arribat de l'Emon no Kami. Tots s'acuitaren a prendre-la.

– Quin greu que haguéssiu de tornar-vos ahir a l'hora foscant. Fou tan apressat que no hi hagué temps per a dir-vos tot allò que ha succeït en aquests anys. Em sentiria ofès si a partir d'ara no ens visitéssiu sovint. Amb una cosa i l'altra us oblidàreu les escriptures. Podeu traslladar-vos-hi d'immediat, altrament vol dir que no ho trobeu pertinent i açò m'adoloria moltíssim.

Hi havia una lletra per a la quarta dama :

– Fa molt de temps que volia saber de vós i fer-vos arribar mes noves, emperò, diversos motius m'ho han privat. Que m'heu oblidat potser?

No diguis però
que com les azalees
del mont Tokiwa
has oblidat mon amor
que el teu no depassa. (77)

Si ho penseu no teniu cor. Digueu a vostra mare i germanes que seria molt contenta de veure-les aviat.

Les quatre germanes eren presents i es passaren la lletra per a llegir-la, i pensaren que també a elles els hi hauria agradat rebre'n una. Era sorprenent que parlessin així ara i que quan Ochikubo vivia al soterrani no anessin ni a visitar-la.

El Chûnagon contestà a l'Emon no Kami :

– Anit havia pensat de restar amb vós, mes era una direcció malaurada. Saber que puc visitar-vos jorn i nit em fa molt feliç i açò m'allargarà la vida. Bé, com us digué, no puc acceptar les escriptures. Si hi insistiu em semblarà que feu més greu encara el blasme, disculpeu-me. Em quant a aquell “obi”, no és pas adient per a un vell com jo mateix; seria com vestir amb brocats per la nit, i us l'haig de tornar, emperò, per vostra gentilesa l'hauré un temps amb mi.


La resposta de la quarta dama a Ochikubo :

– En aquests anys no em tingut cap senyal del cedre, ni ha hagut manera d'esbrinar on era (78). Sóc molt contenta ara de saber-ho. Crec que em teniu en poca consideració.

Mon enyorament
per aquella persona
que ens va deixar
sens saber res d'on era
fa molt més gran mon amor.


Des de llavors l'Emon no Kami maldà per a afavorir el Chûnagon, el qual el sovintejà més del que fora propi. L'Echizen no Kami i el Daibu deixaren a una banda la vergonya sentida per els maltractaments patits per Ochikubo i els visitaren car l'Emon no Kami havia esdevingut ara molt influent. Ochikubo era molt contenta i volia ésser d'ajut promocionant el Daibu a qui considerava com un fill.

– Crec que ara és el moment de retrobar-me amb la Kita no Kata i mes germanes.- digué Ochikubo a l'Echizen no Kami – Voldria que vinguessin ací. Des que traspassà la mare essent jo petita he considerat la Kita no Kata com si fos ma mare. D'alguna manera hauria volgut demostrar-li mon afecte, mes tots aquests anys hi ha hagut fets desagradosos. Expresseu el mateix a mes germanes.

Quan l'Echizen no Kami arribà a casa ho comunicà a la Kita no Kata.

– Ochikubo em té deferència.

Mentre son fill deia açò la Kita no Kata pensava que potser Ochikubo deia açò ara que era en una posició tan afavorida i que si fos tan ressentida amb ella tindria greuges contra ses fills. Qui de fet en tenia era l'Emon no Kami, ell era allà aquella nit ajudant Ochikubo amb la cosida. Mica en mica acabà conformant-s'hi i es bescanviaren lletres.

- - - - - -
77 - Poema 495, llibre 11, Kokinwakashû (古今和歌集) :
思ひいづる ときはの山の 岩つつじ 言はねばこそあれ 恋しきものを ( 読人知らず).

78 - Referència al poema 982, llibre 18, Kokinwakashû (古今和歌集) :
我が庵は 三輪の山もと 恋しくは とぶらひきませ 杉たてる門 (読人知らず).
o0o

22 de desembre de 2018


小林 一茶 -78-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




鶯よ咽がかはかば角田川
うぐいすよ のどがかわかば すみだがわ
Uguisu yo-nodo ga kawakaba-sumidagawa

Ep tu rossinyol
per a ta gola seca
el riu Sumida!




鶯やあ(き)らめのよい籠の声
うぐいすや あきらめのよい かごのこえ
Uguisu ya-akirame no yoi-kago no koe

Està resignat
el rossinyol amb sa veu
a la gàbia.

o0o

小林 一茶 -77-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




家迹や此鶯に此さくら
いえあとや このうぐいすに このさくら
Ie ato ya-kono uguisu ni-kono sakura

Aquest rossinyol
a la llar enrunada
aquest cirerer.




鶯や雨だらけなる朝の声
うぐいすや あめだらけなる あさのこえ
Uguisu ya-ame tarake naru-asa no koe

Aquell rossinyol
amarada de pluja
sa veu del matí.

o0o

小林 一茶 -76-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




としよりも来い(と)ぞ鳥の鳴にける
としよりも こいとぞとりの なきにける
Toshiyori mo-koi to zo tori no-naki ni keru

Inclús al vellet
el moixonet el crida
perquè hi vagi.




夕暮や親なし雀何と鳴
ゆうぐれや おやなしすずめ なんとなく
Yuugure ya-oya nashi suzume-nan to naku

A la vesprada
com crida el pardalet
que no té pares!

o0o

15 de desembre de 2018

与謝蕪村 - 69
Yosa Buson (1716-1784)
夏 ESTIU


こもり居て雨うたがふや蝸牛
Komori ite ame utagau ya katatsuburi.

Tancat a casa
es pregunta el cargol
si està plovent.

蝮の鼾も合歡の葉陰哉
Ubawami no ibiki mo nemu no hakage kana.

També l'escurçó
ronca sota les fulles
de l'acàcia.

しのゝめや鵜をのがれたる魚淺し
Shinonome ya u wo nogaretaru uo asashi.

Escapa el peix
del cormorà a l'alba
a aigües baixes.

o0o

与謝蕪村 - 68
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU



でゝむしやその角文字のにじり書
Dedemushi ya sono tsuno moji no nijiri gaki.

I amb les banyes
dibuixa un caragol
i fa de lletra. (26)

蝸牛の住はてし宿やうつせ貝
Dedemushi no sumihateshi yado ga utsuse-gai.

Casa del cargol
ara ja abandonada
és clova buida. (27)
- - - - - -

26 - Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Yoshida Kenko (吉田 兼好,1283?-1350?). Capítol no. 62 : 延政門院いときなくおはしましける時、院へ參る人に御言づてとて申させ給ひける御歌、

ふたつ文字牛の角文字直ぐな文字
ゆがみ文字とぞ君はおぼゆる
こひしく思ひ參らせ給ふとなり。
27 - El segon vers té vuit síl·labes.
o0o

与謝蕪村 - 67
Yosa Buson (1716-1784)
夏 ESTIU



離別れたる身を蹈込で田植哉 Sararetaru mi wo fungonde ta-ue kana.

I s'hi afegeix
una divorciada
a plantar l'arròs.


狩衣の袖のうら這ふほたる哉 Kariginu no sode no ura hau hotaru kana.

Per la màniga
del vestit del caçador
repta la cuca. (25)

- - - - - -
25 - Referència al capítol no, 25, titulat Hotaru (蛍), del Genji Monogatari (源氏物語 ).

o0o

8 de desembre de 2018

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-78-



Temes diversos

年月をいかでわが身におくりけむ昨日の人もけふはなき世に

としつきを-いかてわがみに-おくりけむ-きのふのひとも-けふはなきよに

Toshitsuki o-ika de waga mi ni-okurikemu-kinou no hito mo-kyô wa naki yo ni


Per què he passat
tants anys i tantes llunes
en el nostre món
on gent d'abans i d'ara
ja ha deixat de ser-hi?

Poema no. 768
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-77-


雑 / 返し
Temes diversos / Resposta

家を出づる人としきけばかりの宿に心とむなと思ふばかりぞ

いへをいづる- ひととしきけば -かりのやど - こころとむなと- おもふばかりぞ

Ie o izuru-hito to shi kireba-kari no yado-kokoro tomu na to-omou bakari zo


Que has abandonat
la casa he sentit dir
no hauries crec
d'efímera estança
tenir-hi el cor lligat


Poema no. 753

Nota : el primer vers té 6 síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-76-


雑 / 天王寺へまゐりけるに、あめのふりけれは、江口と申す所にやとをかりけるに、かささりけれは

Temes diversos / De camí al temple de Tennô-ji plogué i quan demaní estada en un alberg en un lloc dit Eguchi m'ho refusaren.


世の中を厭ふまでこそかたらはめかりのやどりを惜む君かな

よのなかを-いとふまてこそ-かたからめ-かりのやどりを-をしむきみかな

To no naka o-itou made koso-katakarame-kari no yadori o-oshimu kimi kana


És potser molt dur
que detesti aquest món
mes denegar-me
efímera estança
és una mesquinesa

Poema no. 752
o0o

1 de desembre de 2018

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 159
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百五十九】


そめとのゝ内侍といふいますかりけりそれをよし有のおとゝと申けるなんとき/\すみ給ける物をかくし給けれは御そともをな んあつけさせ給けるにあやともをおほくつかはしたりけれは雲鳥のもんのあやをやそむへきと聞えたりしをともかくものたまはせねはえなんつかうまつらぬさた めうけ給はらんと申奉りけれはおとゝ御返事に
雲とりの綾の色をもおもほえす人をあひみて年のへぬれは
となむのたまへりける


Fou una dona de nom Somedono no Naishi (295). De quan en quan rebia la visita del ministre Yoshiari (296). Com ella era molt destre ell li confiava ses vestits, així una vegada li féu arribar una gran quantitat de domassos i ella li preguntà :

-Haig de tenyir-los amb un disseny de núvols i ocells?

Com ell no respongué ella li digué :

-No puc fer res si no escolliu.

I la resposta del ministre :

Tot és massa fosc
per a saber els colors
d'ocells i núvols
car molt de temps ha passat
sens tornar a veure-us. (297)

Això li manifestà.
- - - - - -

295 – Somedono no Naishi (染殿の内侍, ¿ - 900),filla de Fujiwara no Yoshitsuke (藤原良相, 813-867). També podria ser filla de Fujiwara no Yoruka (藤原因香, ¿-?).
296 – Minamoto no Yoshiari (源能有, 845-897).Fill de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827–858). Va ser ministre de la Dreta.
297 - Poema no. 877, llibre 14, Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 158
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百五十八】


大和国に男女有けり年月かきりなく思ひてすみわたりけるをいかゝしけん女をえてけり猶もあらすこの家にいてきてかへをへた てゝすみてわかゝたにはさらによりこすいとうしとおもへとさらにいひもねたます秋のよのなかきにめをさましてきけはしかなんなきけるものもいはてきゝけり かへをへたてたるおとこきゝ給やにしこそといひけれは何事といらへけれはこのしかのなくはきゝ給ふやといひけれはさきゝ侍りといらへけりおとこさてそれを はいかゝ聞給ふといひけれはをんなふといひけり
我もしか啼てそ人に恋られし今こそよそに声をのみきけ
とよみたりけれはかきりなくめてゝこのいまの女をはをくりてもとのことなんすみわたりける


A la contrada de Yamato hi havia un home i una dona. Durant anys i llunes s'havien estimat amb amor infinit i, sens saber perquè, ell trobà una altra dona, i no només això, la portà a la casa, la hi instal.là separada de la primera dona per un envà i no hi anà més a l'altre costat. La dona se'n sentí molt, emperò, res no digué que semblés gelosia.
Una llarga nit de tardor, era desperta quan sentí el bram d'un cérvol. Escoltà en silenci. L'home que era a l'altre costat de l'envà digué :

-Ho heu sentit, mestressa de l’altre costat?
-El què?
-No heu sentit el bram del cérvol?
-Sí que ho he sentit.
-I què us ha fet sentir?

La dona digué :

És com del cérvol
el plany d'aquell que abans
per mi llanguia
i ara només sento
una veu d'un altre lloc. (294)

Quan això composà, ell ho admirà molt, féu tornar l'altra dona i visqué amb la primera com abans.
- - - - - -

294 - Poema no. 1372, llibre 15, Shinkokinshûwakashû (新古今和歌集), i Konjaku Monogatari (今昔物語) llibre 30.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 157
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百五十七】


下野国に男女すみわたりけりとし比すみけるほとにおとこめまうけて心かはりはてゝ此家に有けるものともを今のめのかりかき はらひもてはこひいく心うしとおもへと猶まかせて見けりちりはかりのものものこさすみなもていぬたゝのこりたる物は馬ふねのみなんありけるそれをこのおと このすさまかちといひけるわらはをつかひけるして此舟をさへとりにをこせたりこのわらはに女のいひけるきむちもいまはこゝに見えしかしなといひけれはなと てかさふらはさらんぬしおはせすともさふらひなんなといひたてり女ぬしにせうそこきこえは申てんやふみはよに見給はしたゝことはにて申せよといひけれはい とよく申てんといひけれはかくいひける
ふねもいぬまかちもみえしけふよりはうきよの中をいかてわたらん
と申せといひけれは男にいひけれはものかきふるひいにしおとこなんしかなからはこひかへしてもとのことくあからめもせてそひゐにける


A la contrada de Shimotsuke hi vivien un home i una dona. Quan feia anys qie eren junts l'home trobà una altra dona i son cor canvià. Traslladà tot allò que hi havia a la casa cap a on s'estava la nova muller. La primera dona se'n ressentí molt mes el deixà fer. Tot s'ho emportà, ni una mota de pols hi deixà, només restà l'abeurador dels cavalls. Per recollir-lo hi envià un servent que de nen li deien Mataji. La dona li digué al noi :

- Tu tampoc no vindràs més a veure'm....

I ell digué :

- Per què no hauria pas de venir? Tot i que l'amo no hi sigui jo vindré!

I s'alçà. La dona :

- Voldria dir-li una cosa al senyor, podries lliurar-li-ho tu? Una lletra segurament no se la llegiria..... seria millor dir-li-ho de paraula.
- Seré molt content de fer-ho!

I així li digué :

Sens abeurador
Mataji que no veuré
des d'avui mateix
per què viure doncs així
en aquest malaurat món? (293)

Digues-li això!

Li ho digué a son amo, l'home retornà tot allò que s'havia endut i, com abans, restà amb ella i mai més no mirà ningú altre.

- - - - - -

293 - Konjaku Monogatari (今昔物語) llibre 30.

o0o