12 de març de 2011

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 07

Kamo no Chômei (鴨長明)

 又、いとあはれなること侍りき。さり難(がた)き女・男持ちたるものは、その思ひまさりて深きもの、必ず先だちて死しぬ。その故は、我が身をば次にし て、人をいたはしく思ふ間に、たまたま得たる食い物をも、まづ讓るによりてなり。されば、親子あるものは、定まれる事にて、親ぞ先だちける。また、母の命 つきたるをも知らずして、いとけなき子の、なお乳を吸ひつゝ臥せるなどもありけり。

 仁和寺に、慈尊院に隆曉法印といふ人、かくしつゝ數知らず、死ぬることを悲しみて、その首(こうべ)の見ゆるごとに、額に阿字(あじ)を書きて、縁を結 ばしむるわざをなむせられける。人數を知らむとて、四・五兩月が程數へたりければ、京の中(うち)、一條より南、九條より北、京極より西、朱雀より東、道 のほとりにある頭、すべて四萬二千三百餘りなむありける。

況んや、その前後に死ぬるもの多く、河原・白河・西の京・もろもろの邊地などを加へていはば、際限もあるべからず。いかにいはんや、七道諸國をや。崇徳院 の御位のとき、長承のころとか、かゝる例はありけりと聞けど、その世のありさまは知らず。まのあたり、めづらかなりしことなり。


Encara n'hi hagué de més desgràcies. Aquells que tenien esposa, marit , de qui no volien separar-se, qui tenia els sentiments més profunds moria sens dubte el primer, perquè pensant en l'altre davant de tot i compadint-se'n li'n donava el poc menjar que podia trobar. Per això, era natural en les famílies que fossin els pares els primers en morir. Casos hi hagué que sens saber que la vida de la mare s'havia extingit el nadó encara jeia al seu costat xuclant-li el pit (31).
Un abat del temple de Ninna, de nom Ryûgyô (32), afligit per tants morts, cada cop que veia un cadàver l'hi escrivia el signe “A” (33) al front, un ritual perquè tinguessin un lligam amb Buda. Tot volent saber el nombre de difunts s'hi estigué dos mesos comptant-los. Dintre de la capital, al sud de la Primera Avinguda i al nord de la Novena, a l'oest de Kyôgoku i a l'est de Suzaku, tota la llargada dels carrers, hi havia més de quaranta-dos mil tres-cents caps. Sens afegir-ne el gran nombre que moriren abans o després, a Kawara, a Shirakawa, a l'oest de la capital i a totes les rodalies, impossible de fixar-ne els límits. També tots aquellls de les Set Rutes (34) i totes les províncies. Havia sentit dir que durant el regnat de l'emperador Sutaku (35), crec que fou a l'era Chôjô (36), hi hagué un flagell semblant, en desconec, emperò, les circumstàncies.
Això que he vist amb els meus ulls ha estat una experiència esfereïdora.

- - - - - -

31.- Qui no recorda els grans versos de mossèn Cinto Verdaguer? :

“Veu a gavells cadàvers passar d'infants i dones, lo seu alguna encara duent estret al pit......” L'Atlàntida – Cant 6è. Hesperis.

32.- Ryûgyô Honin (隆曉法印, ¿-1206).

33.- La lletra “A”, a més de ser la inicial d’Amida (Buda), era també la primera de les dotze vocals del sànscrit, i com a tal era considerada l’origen de la veu i de totes les altres lletres. Per extensió indicava el fonament de totes les coses. Segons l’escola Shingon se li atribueix una importància vital com a matriu del mateix Buda i es creia que meditant sobre ella es podia aconseguir l’alliberament de les passions terrenals.  Escrivint l’ A al front dels difunts Ryûgyô els alliberava dels lligams del món. Ryûgyô era fill de Minamoto no Toshitaka. Ostentava la jerarquia més alta entre els monjos budistes. El temple Ninna era un dels grans santuaris de la secta Shingon.

34.- Els set districtes administratius en què es dividia el Japó : Tôkai, Tôsan, Hokuriku, San’i, Sanyô, Nankai i Sakai. Tots porten el sufix “dô” al final si s’utilitzen per separat, i.e. Tôkaidô.

35.- Emperador Sutoku (崇徳天皇, 1119-1164). Va regnar entre el 1123 i el 1141. Fill gran de Toba (鳥羽天皇, 1103-1156) a qui va succeir a l’edat de cinc anys. Els regents dels seus primers anys van ser el seu besavi, Shirakawa, i més endavant el seu pare juntament amb el seu favorit, Taira no Tadamori. El 1136 Toba va tenir un altre fill amb la seva esposa favorita, Bifuku-Mon.In (美福門院), Fujiwara no Nariko (藤原得子, (1117-1160), i sis mesos més tard Toba el va declarar el seu hereu, obligant Sutoku a renunciar a favor de la criatura, l'emperador 近衛天皇, 1139-1155), el qual va ser coronat als dos anys i va morir als disset. Toba va fer pujar al tron un altre fill seu, Go-Shirakawa (後白河天皇, 1127-1192). però Sutoku, amb l’ajut de Fujiwara no Yorinaga (藤原 頼長, 1120-1156), va intentar reconquerir el poder. Això va provocar una guerra civil (Hôgen) l’any 1156, però va ser derrotat i el van exiliar a Sanuki on va morir el 1164, als quaranta-sis anys.

36.- Anys 1132-1135.

o0o

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 06

Kamo no Chômei (鴨長明)

 前の年、かくの如く、辛くして暮れぬ。明くる年は、立ちなほるべきかと思ふに、あまりさへ、疫病うちそひて、まさ(勝)様に跡方なし。

 世の人、皆 病み死にければ、日を經つゝ、きはまり行くさま、少水の魚のたとへに叶へり。はてには、笠うち著(き)、足ひきつゝみ、よろしき姿したるもの、ひたすら に、家ごとに乞ひありく。かくわびしれたるものども、歩くかと見れば、即ち倒れ伏しぬ。築地のつら、路のほとりに飢ゑ死ぬる類、數も知らず。

取り捨つるわざもなければ、臭(くさ)き香、世界にみち満ちて、變り行くかたちありさま、目もあてられぬこと多かり。況んや、河原などには、馬・車の行き交う道だになし。

 あやしき賤(しづ)・山がつも、力盡きて、薪さへ乏しくなりゆけば、頼む方なき人は、自ら家を毀(こぼ)ちて、市に出でて之を賣る。一人が持ち出でたる 價、なほ一日が命を支ふるにだに及ばずとぞ。怪しき事は、かゝる薪の中に、丹つき、箔(はく)など所々に見ゆる木、相交れり。これを尋ぬれば、すべき方な き者、古寺にいたりて、佛を盜み、堂の物の具を破り取りて、わりくだけるなりけり。濁惡の世にしも生れ逢ひて、かゝる心憂きわざをなむ見侍りし。



L'any acabà doncs ben precàriament. S'esperava que les coses milloressin amb el nou any, quan, a més a més, s'escampà una plaga, empitjorant-ho tot.
Hom patia fam i a mesura que passaven els jorns esdevenia pitjor.
Recordava aquelles paraules de “Com peixos panteixant en aigua baixa.....” (30).
A la fí, gent amb barret, ben calçada i amb bona presència anaven frisosos pidolant casa per casa. Se'n veia d'altres que, aclaparats, es desplomaven de sobte a terra mentre caminaven. Als costats dels murs i dels camins s'apilaven innombrables els morts per la fam. Com no se'n sabia què fer la fetor ho inundava tot, la vista dels cossos desfigurats era insuportable. Què dir de la llera del riu on n'hi havia tants que ni els cavalls ni els carros no hi podien passar. La pobra gent que vivia a les muntanyes estava exhausta i ni llenya no els n'hi quedava. Així aquells més desesperats enderrocaven llurs cases i anaven al mercat a vendre'n les runes. Allò que un home se'n podia treure no li aprofitava ni per menjar un sol jorn.
Era increïble, emperò, entre el fustam s'hi veien restes de laques vermelles i hi brillava el pa d'or, tot barrejat. Vaig saber que hi hagué gent que absolutament sens res anà als vells temples a robar estàtues dels budes, s'emportà de les capelles els objectes de culte i ho esmicolà tot.
Nat en aquest món embrutit i malvat he hagut de veure aitals fets lamentables.

- - - - -


30.- Paraules del Hokkugyô (法句経). Escriptura budista amb el nom sànscrit de “Dhammapada”, text atribuït al mateix Buda.
També esmentat al “Ôjôyôshû” (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”. Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la fórmula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.


o0o

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 05

Kamo no Chômei (鴨長明)

 世の亂るゝ瑞相(ずいそう)とか聞けるもしるく、日を經つゝ、世の中うき立ちて、人の心も治らず。民の愁へ、遂に空しからざりければ、同じ年の冬、なほ この京に歸り給ひにき。されど、毀ちわたせりし家どもは、いかになりにけるにか、悉(ことごと)くもとのやうにも作らず。

 傳へ聞く、いにしへの賢き御代には、憐みをもて國を治め給ふ。すなはち、殿に茅(かや)を葺(ふ)きて、その軒をだに整へず、煙の乏しきを見給ふ時は、 かぎりある貢物をさへゆるされき。これ、民を惠み、世をたすけ給ふによりてなり。今の世の中のありさま、昔になぞらへて知りぬべし。

又、養和の頃とか、久しくなりて覺えず。二年が間、世の中飢渇して、あさましきこと侍りき。あるは春・夏 日でり、あるは秋・冬 大風・洪水など、よからぬ事どもうち續きて、五穀 悉く實らず。空しく春耕し、夏植うる營みのみありて、秋刈り、冬收むるぞめきはなし。

 これによりて國々の民、あるは地を捨てて、境を出で、あるは、家をわすれて、山に住む。さまざまの御祈り始まりて、なべてならぬ法ども行はるれど、さら に其のしるしなし。京の習ひ、何わざにつけても、みなもとは、田舍をこそ頼めるに、絶えて上るものなければ、さのみやは操も作りあへむ。

念じわびつゝ、樣々の寶物、かたはしより捨つるが如くすれども、更に目みたつる人もなし。たまたま易(か)ふる者は、金を輕くし、粟を重くす。乞食、道の邊べに多く、愁へ悲しぶ聲耳に滿てり。



Era un mal averany , havia sentit dir, i així fou. S'escolaren els jorns, hom era trasbalsat , ple de confusió. El neguit de la gent no fou debades, i aquell mateix hivern es tornava a l'antiga capital. Emperò, què havia passat amb les cases desmuntades? Totes no han estat pas construïdes com eren abans.
Diuen les cròniques antigues que hi hagué temps que el país fou governat amb commiseració per sobirans savis (27), és a dir, llurs palaus tenien sostres de jonc , els ràfecs dissemblants, i que quan veien una minsa fumera eximien de tributs llurs súbdits, encara que fossin mòdics. Això feien perquè se'n preocupaven i els ajudaven.
L'estat del nostre món d'ara és pot saber si el comparem amb el d'antany.

Crec que a l'era Yôwa (28), fa tant de temps que no me'n recordo, durant dos anys hi hagué una fam que portà molta misèria.
A la primavera i l'estiu una sequera, a la tardor turbulències i inundacions.
Els desastres es succeïren i els cinc cereals (29) es perderen completament. Endebades les llaurades de primavera, les tasques d'estiu, la collita de la tardor i la provisió per a l'hivern, sens cap mena de celebracions. Per això, la gent de les contrades abandonà els camps i se n'anà. Altres deixaren llurs cases i anaren a viure a les muntanyes. S'encetaren precs de tota mena, es celebraren rituals extraordinaris, emperò, tot fou debades.
Era costum de la capital de comptar amb el camp per proveir-se de tot, emperò, ara que res no hi arribava qui podia conservar la dignitat?
Al final de l'endurança es malvenia els bens més valuosos, emperò, ningú no en feia cas. Aquells que en alguna situació consentien en fer permuta menystenien l'or i preuaven el gra. Els marges dels camins eren a vessar de gent pidolant, plors i gemecs arreu.

- - - - - -

27,- Referència als “Tres sobirans i Cinc emperadors” (三皇五帝) de la Xina. Figures mig mitològiques i heroiques de l'imaginari cultural del període comprès entre els anys 3500 al 2000 aC. Van dedicar tot els seus poders a ajudar la gent.
El Nihonshoki (日本書紀), i el Kojiki (古事記) esmenten l'exemple de l'emperador japonès Nintoku (仁徳天皇, 313-399) que es va inspirar en aquests personatges per governar. El tema de l'exempció d'impostos ja apareix en aquests dos clàssics.
28.- L'any 1181.
29.- El text especifica “els cinc cereals” : blat, arròs, mongetes i dues varietats de mill.


o0o