12 de març del 2011

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 06

Kamo no Chômei (鴨長明)

 前の年、かくの如く、辛くして暮れぬ。明くる年は、立ちなほるべきかと思ふに、あまりさへ、疫病うちそひて、まさ(勝)様に跡方なし。

 世の人、皆 病み死にければ、日を經つゝ、きはまり行くさま、少水の魚のたとへに叶へり。はてには、笠うち著(き)、足ひきつゝみ、よろしき姿したるもの、ひたすら に、家ごとに乞ひありく。かくわびしれたるものども、歩くかと見れば、即ち倒れ伏しぬ。築地のつら、路のほとりに飢ゑ死ぬる類、數も知らず。

取り捨つるわざもなければ、臭(くさ)き香、世界にみち満ちて、變り行くかたちありさま、目もあてられぬこと多かり。況んや、河原などには、馬・車の行き交う道だになし。

 あやしき賤(しづ)・山がつも、力盡きて、薪さへ乏しくなりゆけば、頼む方なき人は、自ら家を毀(こぼ)ちて、市に出でて之を賣る。一人が持ち出でたる 價、なほ一日が命を支ふるにだに及ばずとぞ。怪しき事は、かゝる薪の中に、丹つき、箔(はく)など所々に見ゆる木、相交れり。これを尋ぬれば、すべき方な き者、古寺にいたりて、佛を盜み、堂の物の具を破り取りて、わりくだけるなりけり。濁惡の世にしも生れ逢ひて、かゝる心憂きわざをなむ見侍りし。



L'any acabà doncs ben precàriament. S'esperava que les coses milloressin amb el nou any, quan, a més a més, s'escampà una plaga, empitjorant-ho tot.
Hom patia fam i a mesura que passaven els jorns esdevenia pitjor.
Recordava aquelles paraules de “Com peixos panteixant en aigua baixa.....” (30).
A la fí, gent amb barret, ben calçada i amb bona presència anaven frisosos pidolant casa per casa. Se'n veia d'altres que, aclaparats, es desplomaven de sobte a terra mentre caminaven. Als costats dels murs i dels camins s'apilaven innombrables els morts per la fam. Com no se'n sabia què fer la fetor ho inundava tot, la vista dels cossos desfigurats era insuportable. Què dir de la llera del riu on n'hi havia tants que ni els cavalls ni els carros no hi podien passar. La pobra gent que vivia a les muntanyes estava exhausta i ni llenya no els n'hi quedava. Així aquells més desesperats enderrocaven llurs cases i anaven al mercat a vendre'n les runes. Allò que un home se'n podia treure no li aprofitava ni per menjar un sol jorn.
Era increïble, emperò, entre el fustam s'hi veien restes de laques vermelles i hi brillava el pa d'or, tot barrejat. Vaig saber que hi hagué gent que absolutament sens res anà als vells temples a robar estàtues dels budes, s'emportà de les capelles els objectes de culte i ho esmicolà tot.
Nat en aquest món embrutit i malvat he hagut de veure aitals fets lamentables.

- - - - -


30.- Paraules del Hokkugyô (法句経). Escriptura budista amb el nom sànscrit de “Dhammapada”, text atribuït al mateix Buda.
També esmentat al “Ôjôyôshû” (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”. Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la fórmula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.


o0o