15 de febrer de 2020

落窪物語 -69-

Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 少将、左の大殿に参りて、北の方に、「かうかうなむ侍りつる」。そのことは言はで、「恋しく見まほしくしたまふ」と語れば、北の方「ことわりにこそはあめれ。はや渡したてまつりたまへかし」、少将「帥も、渡れとも思ひたまはざらむに、ふと物したまひなむ、便なかるべき」と言へば、北の方「それもさるべきこと。さらば御みづからおはして、帥の聞かむ折に、御消息とて『いと恋しくなむおぼえたまふを、あからさまにもまれ、渡りたまへ。遠くおはすべきほども、いと残り少なうなりにたれば、いとあはれに心ぼそうなむ。これよりまれ、出で立ちたまへ、京におはせむ限りは見たてまつらむ』と宣ふと聞えたまはむにつけて、そこに、おのづからけしき見えなむ。それに従ひて、渡りも迎へもしたまへ。そのちひさき君は、その子とは、な知らせさせたまひそ。御供にて率てくだりたまふとも、『ひとりおはせむが心ばそきに』とて、北の方の添へたてまつらせたまふにてありなむ」と宣へば、少将、いと思ふやうに、思ひやりあり、めでたくぞ宣ふ、うれしうあらまほしき御心かな、わが親の、非道に、ただ腹立ちたまふこそ、物言ふかひなけれ、と思ひて、「いとよく宣はせたり。さらば、しか物しはべらむ」とて、殿へいくも苦しけれど、恋しと思ひたまふにこそあらめ、と思ひて。
 女君も同じ所におはす。「いかで物聞えさせむ」と言へば、帥、「ここにて聞えたまはむに」と、「あへぬべきことならば、とく入りて聞えたまへ」と言へば、少将入りて、「しかじかなむ」と言へば、女君「げに、いかで対面せむ。ここにも、いと恋しくなむおぼえたまへば、いかで参り来むとなむ、昨日聞えたりし」と宣ふ。帥「かしこへ渡りたまはむ、ニ所通ひせむほどに、物しく、おのがためになむ悪しかるべきを、かたじけなくとも、ここに渡らせたまへかし。人待らばこそつつましくも思さめ、幼き人ばかりなむ。それを、便なかるべくは、離れたる方に置きはべりなむ。京に物したまふべきほどは、げに今日、明日ばかりなり。対面はくては、いかでかは」と宣へば、定めしもしるく、「そのことをなむ、かしこにも、いといみじく嘆かるめる」と言へば、帥「はやよろしう定めて、こなたに渡したてまつりたまへ。そち参りたまはむことは、なほ悪しくなむある」と言へば、少将「さらば、かくなむ物しはべらむ」とて立てば、四の君「かならずかならず、よくそそのかしたまへ」と宣へば、「承りぬ」とて出でぬ。
 母北の方の御もとに来て、腹立たせたまへる恐ろしさに、ありつるやうに、かうかう、左の大殿の上宣へること、しかじか、と言ひて、「はかなきことなれど、人に劣るまじく、故あり、かしこくこそ宣ひしか。心さいはひあるものなりける」と言ふ。北の方、行くべきことを限りなく喜びて、「げにげに。よくも思ほし寄りけるかな。三の君も、いざ給へ。夜さりにてもと思ふ」と宣へば、「いとにはかならむ。明日などやよろしうはべらむ」と言ふ.
明けぬれば、渡らむのいそぎしたまふ。すくよかなる衣のなきぞ、いといとほしき。「隠しの方にやあらむ」と宣ふ。左の大殿、渡りたまふと聞きて、御衣などは、あざやかにもあらじ、と思し寄りて、いと清げにし置きたる御衣一具、また、姫君の御料なる一領、「ちひさき人に着せたてまつりたまへ。旅には、あらななることもあるものぞ」とて奉りたまふ。北の方喜ぶこと、さすが限りなし。「人は、生みたる子よりも、継子の徳をこそ見けれ。わが子七人あれど、かくこまかに心しらひ顧みるやはある。物のはじめにし、この子のなりの萎えたりつるを思ひつるに、限りなくもうれしくもあるかな」と、例よりも心ゆき喜ぶも、帥殿へ行けと計らひたるが、限りなくうれしきなりけり。




El Shôshô anà a la residència del ministre i li explicà a Ochikubo allò que li havia dit la Kita no Kata, emperò, no digué res de l'enrabiada.

– Es deleix per a veure-la perquè l'estima, és ben natural. Porta-la immediatament.
– No serà improcedent que vingui d'improvís sens que el Sochi no ho sàpiga?
– Sí, és cert. Ves-hi tu mateix i li ho expliques davant del Sochi. Digues-li com sa mare l'estima i que voldria veure-la encara que fos un moment abans d'anar-se'n tan lluny, i si la quarta dama podria estar-se amb ella mentre és a la capital i comença el viatge des de sa llar. Si el Sochi s'hi avé ho veuràs per son expressió. Si és així, las Kita no Kata podria venir-hi o la quarta dama anar allà. Respecte a la nena, el Sochi no ha de saber que és filla d'ella. Digues que és una donzelleta que envia la Kita no Kata perquè l'acompanyi en el viatge i no es senti tan sola.

El Shôshô fou molt content de veure la bona disposició i afecció de son caràcter, i ho comparà amb la natura cruel i despitosa de sa pròpia mare.

– Açò és molt bona pensada. Ho faré així.

Al Shôshô no l'abellia gens anar a la residència del Sochi, emperò, per l'amor que sentia sa mare per la quarta dama ho féu.

La quarta dama i el Sochi eren junts.

– Hauria de parlar amb la quarta dama – digué el Shôshô.

El Sochi contestà :

– Si no és desconvenient que jo ho escolti veniu ací i parleu,

El Shôshô entrà i s'explicà.

– Com m'agradaria poder veure-la! - digué la quarta dama – Ahir li escriví dient que l'enyorava i que vingués a visitar-me.
- Si vas a casa de ta mare seria un trasbals per a mi anar i venir d'allà. Jo preferiria que fos ella qui vingués ací. L'única molèstia seria la presència de mes fills, i si així fos, els traslladaria a un lloc separat. Resten només dos jorns per a anar-nos-en, altrament no us podreu veure.

El Shôshô, tot veient que reeixia com havien planejat, digué :

– És per açò que la mare és tan consirosa.
– Que vingui doncs immediatament a son grat. Seria un trasbals que ella anés a casa de sa mare.
– Doncs així li ho diré.

I el Shôshô s'alçà.

– Fes que vingui sens falta – demanà la quarta dama.
– D'acord.

I el Shôshô marxà.

Una vegada a casa li explicà a la Kita no Kata allò que Ochikubo havia dit, tot tement que s'enrabiés.

– És una cosa insignificant, mes n'hi ha prou per a veure que és una persona superior als altres. És una pensada intel·ligent, no us sembla? Açò és propi d'un cor venturós.

La Kita no Kata fou contentíssima de poder anar-hi.

– És certament una bona pensada! Que vingui també la tercera dama, Hi anirem aquest mateix vespre.
– És massa precipitat. Demà seria millor.


Al matí feren els aparells per a anar-se'n. Era una gran pena que no tinguessin millors vestits.

– No n'hi haurà de més nous al guarda-roba? - es preguntaren.

Ochikubo se n'assabentà de llur visita a la residència del Sochi i imaginà que segurament no tindrien roba nova. Els hi féu arribar un conjunt de vestits esplèndids per a la Kita no Kata i un altre per a la nena.

- Els fillastres tenen més cura dels pares que no pas els fills propis. En set de fills, mes cap d'ells no em tracta tan bé com ella. Soc tan contenta que per a aquesta sa primera visita la nena no vesteixi aquella roba arrossinada!

- Us envio açò perquè la gent us mirarà durant el viatge.

Gran fou la joia de la Kita no Kata.

Son sentiment de felicitat per a anar allà era tan gran que no era gens habitual en ella.

o0o

8 de febrer de 2020

小林 一茶 -117-

Kobayashi Issa (1763-1828)

Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



我髪を藪と思ふかはふ蛍

わがかみを やぶとおもうか はうほたる

Waga kami o yabu to omou ka-hau hotaru


Que potser penses
que mes cabells són matolls
tu cuca de llum?



我と来て遊ぶや親のない雀 

われときて あそぶやおやの ないすずめ

Ware to kite-asobu ya oya no-nai suzume


Vine pardalet
i jugaràs tu amb mi
que no tens pares.



世の中は地獄の上の花見かな

よのなかは じごくのうえの はなみかな

Yo no naka wa-jigoku no ue no-hana mika na


I en aquest món
som dalt de tot d'un infern
tot guaitant les flors.


冬り


小林 一茶 -116-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




今の世や蛇の衣も銭になる

いまのよや へびのころもも ぜにになる

Ima no yo ya-hebi no koromo mo-zeni ni naru


Quin món el d'ara
inclús la pell d'una serp
és a la venda!




宵~はきたない竹も蛍哉

よいよいは きたないたけも ほたるかな

Yoi yoi wa-kitanai take mo-hotaru kana


Vespre i vespre
inclús en el brut bambú
les cuques de llum.


o0o


小林 一茶 -115-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




おれが田に水がないとや鳴水鶏

おれがたに みすがないとや なくくいな

Ore ga ta ni-mizu ga nai to ya-naku kuina


El meu arrossar
és sec i tot és cridar
la polla d'aigua.




蛇も一皮むけて涼しいか

くちなわも ひとかわむけて すずしいか

Kuchinawa mo-hito kawa mukete-suzushii ka


Tu també serpent
estàs més refrescada
mudada de pell?


o0o

1 de febrer de 2020

与謝蕪村 - 108

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR


秋かぜのうごかして行案山子哉
Akikaze no ugokashite yuku kagashi kana.

Vent de la tardor
aquell espantaocells
fas bellugadís.


故郷や酒はあしくとそばの花
Furusato ya sake wa ashiku to soba no hana.

Al meu llogaret
el sake és ben dolent
les flors dels fajols.


落る日のくぐりて染る蕎麥の莖
Otsuru hi no kugurite somuru soba no kuki.

El sol del vespre
és a ponent i tenyeix
els brins dels fajols.

o0o

与謝蕪村 - 107

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



秋の風書むしばまず成にけり
Aki no kaze kumi mushibamazu nari nikeri.

Vent de la tardor
les arnes no roseguen
els fulls de paper.


金屏の羅は誰カあきのかぜ
Kinbyou no usumono wa ta ga aki no kaze.

I qui ha deixat
la seda al paravent
vent de la tardor?


秋風や干魚かけたる濱庇
Akikaze ya hiou kaketaru hama-bisashi.

Vent de la tardor
peix posat a assecar
sota els ràfecs.

o0o

与謝蕪村 - 106

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



故人に別る Comiat d'un vell amic.

木曾路行ていざとしよらん秋ひとり
Kisoji yukite iza toshiyoran aki hitori.

Pels camins de Kiso
ara sol en la tardor
em vaig envellint. (48)


かなしさや釣の糸吹あきの風
Kanashisa ya tsuri mp ito fuku aki no kaze.

Melanconia
mous el fil de la canya
vent de la tardor.
- - - - - -

48 - El primer vers té sis síl·labes.
o0o

25 de gener de 2020

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-118-


雑 / 入道寂然、大原に住み侍りけるに、高野よりつかはしける

Temes diversos / Jakunen vivia a Ôhara i li envií aquests poemes des de la muntanya de Kôya.

山深み窓のつれずれといふものは色づきそむる櫨の立枝

やまふかみ-まどのつれずれ-とふものは-いろづきそむる-はじのたちえだ

Yama fukami-mado no tsurezure-tou mono wa-irozuki somuru-haji no tachieda


Al fons del turó
qui visita el tedi
de ma finestra
és el brancam del sumac
que enceta nou color

Poema no. 1200

Nota : Jakunen (寂然) era el nom religiós de Fujiwara no Yorinari (藤原頼業, ¿-?).
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-117-


雑 / いりひのかけかくれけるままに、月のまとにさしいりけれは

Temes diversos / Quan l'ombra del capvespre s'esvaí la lluna brillà a la finestra.

さしきつる窓のいり日をあらためて光をかふる夕月夜かな

さしきつる-まどのいりひを-あらためて-ひかりをかふる-ゆふずくよかな

Sashikitsuru-mado no irihi o-aratamete-hikari o kauru-yuuzukuyo kana


Tot bescanviant
la llum del sol de ponent
a la finestra
la lluna del capvespre
amb una altra claror

Poema no. 1153
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-116-


雑 / 木陰納涼と云ふ事を人人よみけるに

Temes diversos / Amb altra gent sobre el tema de "A l'ombra de l'arbre tot gaudint de la frescor de la tarda".

けふもまた松の風ふく岡へゆかむ昨日すずみし友にあふやと-

けふもまた- まつのかぜふく- をかへゆかむ- きのふすずみし- ともにあふやと

Kyô mo mata-matsu no kaze fuku-oka e yukamu-kinou suzumishi-tomo ni au ya to


Altre cop avui
aniré jo al tossal
el vent entre els pins
i potser veuré l'amic
on ahir refrescava

Poema no. 1152

Nota : el tercer vers té 6 síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-115-



Temes diversos

あばれたる草の庵のさびしさは風よりほかにとふ人ぞなき

あばれたる-くさのいほりの-さびしさは-かぜよりほかに-とふひとぞなき

Abaretaru-kusa no iori no-sabishisa wa-kaze yori hoka ni-tou hito zo naki


En la solitud
de ma cabana d'herba
tota rónega
ningú no em visita
llevat de la ventada

Poema no. 1148
o0o

18 de gener de 2020

– 落窪物語 -68-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




帥は、このニ十八日になむ、船に乗るべき日、取りたりければ、出で立ち、さらにいと近し。
 かくて左の大殿には、三日の夜のこと、今始めたるやうに設けたまへり。「人は、ただかしづきいたはるになむ、夫の志も、かかるものをと、いとほしきこと添はりて思ひなる。こまかにと口入れたまへ。ここにて事始めしたることなれば、おろかならむ、いとほし」と宣へば、女君、昔われを見はじめたまひしこと、思ひ出でられて、「いかに思ほしけむ。あこきは、心憂き目は見聞かじと思ほえて。いかに、まろ見はじめたまひしをり、はじめて、やむごろなくのみ思ほしまさりけむ」と宣へば、殿、いとよくほほゑみ、「さて、そらごとぞ」と宣ひて、近う寄りて、「かの『落窪』と、言ひ立てられて、さいなまれたまひし夜こそ、いみじき志は、まさりしか。その夜、思ひ臥したりし本意の、皆かなひたるかな。これが当に、いみじう懲じ伏せて、のちには喜びまどふばかり顧みばや、となむ思ひしかば、四の君のことも、かくするぞ。北の方は、うれしと思ひたりや。影純などは思ひ知りためり」など宣へば、女君「かしこにも、うれしと宣ふ時、多かめり」と宣ふ。
 暮れぬれば、帥いましぬ。御供の人々に物被けさせたまふ。饗などせさせたまふ。
 四日よりは、日たけつつなむ出でける。ものものしく清げにめやすし。面白の駒と一つ口に言ふべきにあらず。帥の言ふ、「まかりくだるべきほどいと近し。したたむべきことどもの、いと多かるを、人もなし、渡りたまひね。また、すだらむと言はむ人召し集めて、はや思ひし立て。日なただ十余日になむある」と宣へば、女君、「遠かなる所に、頼もしき人々を置きたてまつりては、いかで」と宣へば、帥「さは、ひとりんまかりくだれとや。ただかく一ニ日見たまひてやみたまひなむとや思しし」と、うち笑ひたまふさま、いとやすらかなり。女君を、帥、」かたちはをかしげなめり、心いかがあらむと、あかず思ひけれど、かかるやむごとなき人の、わざとしたまへるに、今日明日くだるべきに捨つべきにあらず、と思ひて、「もろ心に何事もしたまへ」とて、にはかに迎ふれば、「けしうはあらぬ婿取り。いととう迎ふるは」と笑ひたまひて、御送り、さるべき人人、むつましき、御前には指したまへり。車三つして渡りたまひぬ。殿よりありける御達「今は何しにか参らむ」など言ひければ、北の方「なほ参れ」と、強ひてやりたまひつ。われ添ひて歩きたまふ所にも有りければ。

もとの御達「いつしかとも代り居たまふかな」「御心いかならむ。君達の御ため悪しう、いみじうものあるべきかな」「ただ今の時の人の御族とて、おしたちてあらむかし」など、おのがどち、言ひあへり。はじめの腹とて、太郎は権のかみ、二郎は蔵人より叙爵賜はりてある、このごろ死にたる腹の女子十、ニつになる男子なむありける。これニ人をなむ、父かなしくすとはおろかなり。
 権のかみも式部の大夫も、送りせむとて、暇、おはやけに申して、皆くだる。帥、被け物どもしたまへば、人々の装束にとて、絹二百疋、染草ども、皆あづけたまひたれば、四の君、そうそうと並びて、取り触れむ方なし。
 しやらむやうもおぼえで、母北の方に言ひやる。「かうかうの物どもせよとて、絹どもあめれど、いかがはしはべらむ。殿より侍る人々も若うのみありて、言ひあはすべき人もなし。いと恋しくおぼえさせたまふ、幼き人も見まほしくおぼえはべるを、忍びて渡りたまへ」と言ひやりければ、北の方、少将を呼びて「かくなむ言ひたる。夜さり忍びて渡らむ。車しばし」と宣へば、「忍びてと思すとも、人はまさに知らじや。また、旅だたるに、きらきらしき児持たまへる、子引きさげてゐたらむ、いと見苦しからむ。うせにける妻の子たちとて、十ばかりなるを、帥は呼び出でて使ひたまふめれば、いとあはれなめり。わが左の大殿の上に申したまひて、よかなりと宣はば、渡りたまへ」と言へば、北の方、いとあらはず思ひて、「あの殿の許しなくは、親子のおもても見で、くだしてむとするか」。ただにそみにひそみたまひて、「なにごとも、この殿おはせむ限りは、えやすくすまじかめり。われこそ人をば従へしか、人に従ふ身となりにたる、悲しきこと。また、わが言ふこと、同じ心にいらへたる子こそなけれ」と宣へば、少将、例の、御腹立ちたまひぬと見て、「何しにかは。言ひあはせたまふ、便はければ、しか申しはべるに、かくさいなむなむ、いと苦しき」とて立ちぬ。うれしとよ昼喜べど、腹だに立ちぬれば、なほ、癖にて、かくなむありける。



S'acostava la data perquè el Sochi embarqués i que havia estat fixada pel vint-i-vuit d'aquella lluna.

El ministre féu l'aparell per a la tercera nit (105) com si fos el primer casament de la quarta dama.

– L'estimació d'un home s'intensifica amb el caliu de la família de la dona. Sens el pare és a mi d'atendre-la especialment. Tingues cura d'ella. Seria una pena que açò no reeixís després d'haver-me'n fet càrrec des del començament.

Ochikubo recordà el principi de llur relació.

– Què en pensaves de mi aleshores? Akogi era amoïnada i féu molt perquè no t'adonessis de ma trista situació. Com és que des de la primera vegada que en veieres ton amor és més intens?

El féu un bon somrís.

– Açò no és així.

I se li acostà.

– Mon amor fou més gran quan aquella nit ta madrastra et digué “Ochikubo” i et maltractà. Tot allò que em proposí aquella nit allitat amb tu ja ho he acomplert. Pensí que després de venjar-me pel maltractament que rebies d'ella els favors per a complaure-la la desconcertarien. Per aquesta raó he fet tot açò per a la quarta dama. Crec que la Kita no Kata en serà satisfeta, Penso que Kagezumi ho està.
– Sí que ella ho està, ho ha expressat moltes vegades.

Cap al vespre arribà el Sochi. El servei que l'acompanyava rebé obsequis i es celebrà un banquet. No marxà abans del pic del migjorn. Hom admirà sa distinció i elegància, ni punt de comparació amb el “Cavall-cara-blanca”.

El Sochi digué a la quarta dama :

– Ma partença és a tocar i hi ha moltes coses a arranjar. Si vinc ací cada nit i me'n torno al matí descuidaré algun afer. A casa no hi ha ningú, per què no vens tu? Podries aplegar el servei disposat a traslladar-se a Tsukushi. Arranja-ho, només manquen deu jorns.
– Com me'n puc anar a un lloc tant lluny i deixar la gent que considero?
– Així me n'haig d’anar tot sol? En vols deixar després d'estar junts només un o dos jorns?

Contestà rient el Sochi tot bonhomiós. Pensà insatisfet que a la bellesa de la dona no s'hi aparellava el caràcter, emperò, tot havia estat agençat per un personatge molt important, a més la partença era immediata i no considerà pas deixar-la.

– Fes-me cas, si-et-plau.

Quan el ministre sabé que la quarta dama anava tan aviat a casa del Sochi comentà rient :

– Gens malament per un gendre. Que aviat se l'emporta!

I envià la quarta dama acompanyada per homes de fidúcia amb tres carruatges.
Les donzelles de la residència de Sanjô que havien estat posades a son servei preguntaren si elles també hi haurien d'anar amb ella i Ochikubo contestà que sí i les féu anar. Ella no podia fer-ho.

Les dames que eren al servei de la residència del Sochi es digueren entre elles :

– Ara tenim una nova mestressa. Com serà? Serà potser desconvenient i malestant per als fills del Sochi? Ella és de la família més important ara mateix i tot es farà a son grat.

El fill gran de sa primera esposa era sotsgovernador d'una província i el tercer era un canceller que havia estat promocionat al cinquè rang. De la segona esposa, traspassada suara, hi havia una noieta de dotze anys i un noi de dos, els quals eren tan estimats per llur pare que seria desraó descriure-ho. Els dos fills grans, els sotsgovernador i el canceller, havien rebut permís de la cort per a acompanyar el Sochi a sa nova destinació.

Per als presents que el Sochi havia de fer i per a la roba per a la gent que es traslladava amb ell rebé dues-centes peces de seda i tints i ho deixà tot a la disposició de la quarta dama. Com ella no sabia què fer-ne escriví a sa mare, la Kita no Kata, i li ho explicà.

– Tinc la seda, mes no sé com fer-ho. Les donzelles que han vingut amb mi de la residència de Sanjô són massa joves i no em poden ajudar. Us enyoro molt i em deleixo també per a veure la nena, veniu i porteu-me-la d'amagat.

La Kita no Kata féu cridar el Shôshô i li ho digué.

– Hi aniré aquest vespre d'amagat. Prepareu-me el carruatge.
– Encara que hi aneu d'amagat creieu que la gent no ho sabrà? Trobo molt fora de lloc que s'emporti la nena en un viatge d'estat. Al Sochi l'acompanya la filla de sa traspassada muller que té uns déu anys. Fer-ho seria molt lamentable. Pregunteu-ho a la Kita no Kata del Ministre (106), i si ho troba bé aneu-hi.

La Kita no Kata, malcarosa, no hi fou d'avinença.

– Sens son consentiment jo no puc veure ma filla quan es a punt de marxar? Sembla que mentre visqui el ministre no podrem fer res que ens plagui! Abans era la gent qui m'obeïa a mi, i ara soc jo qui ha d'obeir. Quin enuig! Cap de mes fills s'avé amb mi!

El Shôshô contemplà la característica enrabiada de sa mare.

– Per què parleu així? He dit açò perquè no tenim ningú altre que ens pugui aconsellar. Sento que us ho hàgiu pres d'aquesta manera.

Habitualment la Kita no Kata era prou satisfeta, emperò, quan s'enrabiava tot eren retrets.

- - - - - -

105 – Vegeu la nota no. 25.
106 – Ochikubo.
o0o

11 de gener de 2020


小林 一茶 -114-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




時鳥なけや頭痛の抜る程

ほととぎす なけやずつうの ぬけるほど

Hototogisu-nake ya zutsuu no-nukeri hodo


Canta cuquella
ets a punt de remeiar
el meu maldecap!




鶯や年が寄てもあんな声

うぐいすや としがよっても あんなこえ

Uguisu ya-toshi ga yotte mo-anna koe


Tu també balder
estàs repapiejant
però quina veu!

o0o


小林 一茶 -113-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




時鳥竹がいやなら木に泊れ

ほととぎす たけがいやなら きにとまれ

Hototogisu-take ga iyanara-ki ni tomare


I tu cuquella
si no et plau el bambú
resta a l'arbre.




神ぎ祇や何れまことや時鳥

じんぎしや いづれまことや ほととぎす

Jin gishi ya-izure makoto ya-hototogisu


Quina deïtat
és la més veritable
per a tu cucut?

o0o

小林 一茶 -112-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




母親と同じ枕の手追哉

ははおやと おなじまくらの ておいかな

Haha oya to-onaji makura no-teoi kana


Al mateix coixí
de la teva mare
cervatell ferit.




時鳥橋の乞食も聞れけり

ほととぎす はしのこじきも きかれけり

Hototogisu-hashi no kojiki mo-kikare keri


Una cuquella
el pidolaire del pont
també l'escolta.

o0o

4 de gener de 2020

与謝蕪村 - 105

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR




弓取に哥とはれけり秋の暮
Yumitori ni uta towarekeri aki no kure.

També un arquer
em demanà uns versos
vespre de tardor.


淋し身に杖わすれたり秋の暮
Sabishi mi ni tsue wasuretari aki no kure.

En ma solitud
he oblidat mon bastó
vespre de tardor.


o0o

与謝蕪村 - 104

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR


父母のことのみおもふ秋のくれ
Chichihaha no koto nomi omou aki no kure.

Vespre de tardor
del pare i la mare
tot mon pensament. (46)


門を出れば我も行人秋のくれ
Mon wo izureba ware mo yukuhito aki np kure.

Quan travesso la porta
jo també sóc viatger
vespre de tardor. (47)

- - - - - -
46 - Referència a "Oi no kobumi" (笈の小文): Notes de viatge d'una motxilla. Obra de Bashô Matsuo (松尾芭蕉 (1644-1694). Podeu veure'n la traducció en aquest mateix blog.
47 - El primer vers té set síl·labes.
o0o

与謝蕪村 - 103

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR


紀の路にも下りず夜を行鴈ひとつ
Ki no ji ni mo orizu yo wo yuku kari hitotsu.

Pels camí de Ki
de nit sens aturar-se
l'ànec viatger.


鹿寒し角も身に添ふ枯本哉
Shika samushi tsuno mo mi ni sou kareki kana.

Cérvol fredolenc
son banyam com les branques
d'un arbre marcit.


老懷 Pensaments vells.

去年より又さびしひぞ秋の暮
Kyonen yori mada sabishii zo aki no kure.

Vespre de tardor
més que no pas l'any passat
és ma solitud.

o0o