30 de maig de 2020

おらが春 -04-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828).



今年みちのくの方修行せんと、乞食袋首かけて、小風呂敷せなかに負たれば影法師はさながら西行らしく見えて殊勝なるに、心は雪と墨染の袖と思へば /\入梅晴のそらはづかしきに、今更すがた替へるもむつかしく、卯の花月十六日といふ日、久しく寐馴れたる菴をうしろになして、二三里も歩みしころ、細杖 をつく/\思ふに、おのれすでに六十の坂登りつめたれば、一期の月も西山にかたぶく命、又ながらへて歸らんことも、白川の關をはる%\越える身なれば、十 府の菅菰の十に一ツもおぼつかなしと、案じつゞくる程に、ほとんど心細くて、家々の鶏の時を告る聲もとつてかへせとよぶやうに聞へ、畠々の麥に風のそよ吹 くも、誰ぞまねくごとく覺へて、行道もしきりにすゝまざれば、とある木陰に休らひて、痩脛さすりつゝ詠るに、柏原はあの山の外、雲のかゝれる下あたりなど おしはかられて、何となく名殘りおしさに

思ふまじ見まじとすれど我家かな 一茶
おなし心を
故郷に花もあらねどふむ足の
迹へ心を引くかすみかな ゝ
あまひらをおどろかさじと青麥に
ほどよき風の吹すぐるかな [note]
日々懈怠不惜寸陰
けふの日も棒ふり蟲よ翌も又 一茶
無限欲有限命
此風に不足いふなり夏坐敷 ゝ
起/\の欲目引張る青田哉 ゝ
心に思ふことを
故郷は蠅まで人をさしにけり ゝ
直き世や小錢程でも蓮の花 ゝ
松陰や寐蓙一ツの夏坐敷 ゝ
題童唄
三度掻て蜻蛉とまるや夏座敷 希杖
片息に成て逃入る螢かな 一茶
夕顔の花で洟かむおばば哉 ゝ
あついとてつらで手習した子哉 ゝ
大螢ゆらり/\と通りけり ゝ
田中川原如意湯に晝浴みして
なを暑し今來た山を寐て見れば ゝ
なむあみだ佛の方より鳴蚊かな ゝ
とべよ蚤同し事なら蓮の上 ゝ
かくれ家は蠅も小勢でくらしけり ゝ
ひいき鵜は又もから身で浮みけり ゝ
松の蝉どこまで鳴て晝になる ゝ
今迄は罰もあたらず晝寐蚊屋 ゝ
はなれ鵜が子のなく舟に戻りけり ゝ


Enguany aní cap a Michinoku amb l'afany d'estudiar l'art del “haiku”. En pengí la bossa de mendicant al coll tot traginant qualques coses en un mocadoret de fer farcells. Semblava que fos l'ombra de Saigyô (26), cosa admirable, emperò mentre pensava que la diferència entre nostres cors era com la neu i el color negre de les mànigues sentí vergonya com el cel a l'època de les pluges, mes era ja difícil canviar d'aparença. El setzè jorn de la quarta lluna, lluna de les flors de dèutzia, deixí enrere la cabana on havia fet llargues dormides. Fiu dues o tres llegües amb mon bastó tot decidit.
Ja he pujat el turó dels seixanta anys (27) i la lluna de ma vida s'atansa a les muntanyes de ponent. Si per cas pogués travessar la barrera de Shirakawa és tan incert de ma tornada i continuar viu és com si es pogués travessar els deu fils de les estores de Tofu. Quant més anava més era mon angoixa. Àdhuc els cants dels galls casolans anunciant l'hora jo ho sentia com una crida a tornar-me'n i inclús la brufada del vent sobre els bladars semblava convidar-me al retorn.
No avançava massa en mon camí. Reposí a l'ombra dels arbres i em fiu unes fregues a les cames esprimatxades tot mirant cap a Kashiwabara enllà d'aquesta muntanya i que jo imaginava en algun lloc sota els núvols, i d'alguna manera sentí enyorança.

Sense pensar-hi
sense ni contemplar-la
la meva casa.

Amb el mateix estat d'ànim.

Al meu llogaret
cap flor ja no s'hi troba
mes a cada pas
diu a mon cor de tornar
la bromallada.


La papallona
no és pas temorenca
quan al blat tendre
una bona ventada
s'hi és ja atansada.

Tots els jorns mandrejant i ni un moment pesarós.

També avui és
una larva de mosquit
i demà també.

Desitjos infinits, vida breu.

Aquesta brisa
diuen que no n'hi ha prou
al saló d'estiu.

Tot just ben despert
cap als camps que verdegen
els ulls se me'n van.

Desitjos del cor.

Al meu llogaret
fins i tot les mosquetes
ens fan picades.

En un món com cal
com petites monedes
les flors de lotus.

A l'ombra dels pins
hi ha una estora
mon saló d'estiu.

Cançons d'infants.

Fent tres passades
la libèl·lula para
al saló d'estiu. (Kijô -28)

Tota panteixant
s'escapoleix en dintre
la cuca de llum.

Una velleta
amb una meravella
es moca el nas.

I amb la calor
cara i mans ben brutes
el nen fa lletra.

Es bransoleja
una gran libèl·lula
mentre va passant.

A Tanakagawabara al migdia després de banyar-me.

Més xafogosos
són els puigs avui passats
des del llit estant.

De l'oració
“Namu Amida Butsu”
brunzir de mosquits. (29)

Salta puceta
i si altre cop fes-ho
sobre el lotus.

En el meu recés
també les mosques viuen
en família.

Amic cormorà
un altre cop a l'aigua
amb el pap ben buit.

Cigala del pi
fins quan penses en cantar
abans de migjorn?

I bé sens càstig
sota la mosquitera
faig migdiada. (30)

Cormorà lliure
te'n tornes a la barca
on plora ton fill.

- - - - - -

26 – Saigyô (西行 法師, 1118-1190).
27 – De fet, Issa en tenia cinquanta-set.
28 - - Kijô (希杖). El seu nom era Yumoto Gorôji (湯本五郎治), mort l'any 1836.
29 - 南無阿弥陀仏 (Namu Amida Butsu). És la versió japonesa de la frase original en sànscrit de “Namo Amitābhāya ”, frase dedicada a Buda que es pot traduir com “Homenatge a la Llum Infinita”.
30 – Poema repetit. Vegeu 03.

o0o

23 de maig de 2020

与謝蕪村 - 120

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



夜を寒み小冠者臥たり北枕
Yo wo samumi kokaja fushitari kita makura.


En la freda nit
amb la testa cap al nord
jeu el jovencell. (57)


山鳥の枝踏かゆる夜長哉
Yamadori no eda fumikayuru yonaga kana.

En la llarga nit
camina per les branques
tot coix el faisà.
- - - - - -

57 - Els morts eren situats amb el cap senyalant el nord.
o0o

与謝蕪村 - 119

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



猿どのゝ夜寒訪ゆく兎かな

Saru-dono no yosamu toiyuku usagi kana.

Al senyor mico
fa visita el conill
en la freda nit.


缺/\て月もなくなる夜寒哉

Kake kakete tsuki mo nakunaru yosamu kana.

Minva i minva
la lluna fins no ser-hi
en la freda nit.

o0o

与謝蕪村 - 118

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR

o0o


須磨寺にて Al temple de Suma.

笛の音に波もより來る須磨の秋
Fue no oto ni nami mo yori kuru Suma no aki.


So d'una flauta
les ones prop de Suma
són a la tardor. (55)


落穗拾ひ日あたる方へあゆみ行
Ochibo hiroi hi ataru kata e ayumi yuku.

Fent espigolada
i cap a la llum del sol
va tot caminant. (56)

- - - - - -
55 - Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Yoshida Kenko (吉田 兼好,1283?-1350?), capítol no. 09 : 。。。。。女のはける足駄にて作れる笛には、秋の鹿必ず寄るとぞ言ひ傳へ侍る。みづから戒めて、恐るべく愼むべきは此のまどひなり。
56 - El primer vers té sis síl·labes.

o0o

16 de maig de 2020

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-130-


雑 / さぬきにまうてて、まつやまのつと申す所に、院おはしましけん御あとたつねけれと、かたもなかりけれは

Temes diversos / Aní a Sanuki i en un lloc dit el Port de Matsuyama cerquí on l'emperador retirat havia vfiscut, mes no en trobí cap resta.

松山の波にながれてこし舟のやがてむなしく成りにけるかな

まつやまの-なみにながれて-こしふねの-やがてむなしく-なりにけるかな

Matsuyama no-nami ni nagarete-koshi fune no-yagate munashiki-narinikeru kana


La nau vinguda
portada per les ones
de Matsuyama
ha estat esvaïda
a l'instant en la buidor

Poema no. 1353
-----------------------------------

Nota : Es tracta de l'emperador Sutoku (崇徳天皇, 1118-1164).
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-129-



雑 / 恋百十首

Temes diversos / Cent deu poemes d'amor

何事につけてか世をばいとはましうかりし人ぞ今はうれしき

なにことに-つけてかよをば-いとはまし-うかりしひとぞ-けふはうれしき

Nanigoto ni-tsukete ka yo oba-itowamashi-ukarishi hito zo-kyô wa ureshiki


Quina casa és
aquella que fa el món
tan detestable?
El dol que algú em féu
m'és avui felicitat

Poema no. 1349
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-128-


雑 / 恋百十首

Temes diversos / Cent deu poemes d'amor

とにかくに厭はまほしき世なれども君がすむにも引かれぬるかな

とにかくに-いとはまほしき-よなれども-きみがすむにも-ひかれぬるかな

Tonikaku ni-itowamahoshiki-yo naredomo-kimi ga sumu ni mo-hikarenuru kana


Sigui com sigui
el món és detestable
i tot i així
mentre que tu hi visquis
jo m'hi sento ben atret

Poema no. 1348
o0o

9 de maig de 2020


落窪物語 -72-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 帥は、左の大殿に、まかり申しに参りたまへり。おとど、対面したまひて、物語したまふ。「よそにても志侍りしを、今はましてなむ。その小さき人のくだりはべらむを、らうたくせさせたまへ。故父殿の、いみじう愛しうしたまひしかば、ここにてもおほしし立てむと物しはべれど、かの母北の方、ひとりものしたまふを、せめて心苦しがりて添へらるるなめれば、えとどめでなむ」と宣へば、帥「堪へむ心の限りは仕うまつらむ」と言ふ。暮れ方にまかり出づれば、御装束一領、被けたまふ。かしこき御馬ニつ奉りたまふ。いとこまかにしたまへり。
 帰りて、帥、四の君に、「かうかう宣へる、小さくおはする君は、いくつぞ」と問へば、四の君「十一ばかり」といらへたまへば、「老いたると見そおとどの、いかに幼き子を持はまへりける」と言ふも、をかし。帥「殿の御達の帰るらむに、何か賜へたる」と問へば、四の君「何か取らせむ。さるべき物もなければ」といらへたまへば、帥「いといふかひなきこと宣ふ。この日ごろ、ありありて、ただに帰したてまつらむと思しけるよ」と、恥すかしげに言うて、これはおろかなる心ぞかしと帥は思ひて、残る物ありけるを取り出でて、大人三人には絹ニ疋、蘇枋一斤、童には絹三疋、蘇枋、下仕には絹ニ疋、蘇枋添へて、取らすれば、帥は情ありけりと思ふ。
 さて、帰りなむことを思ひわびて、四の君をとらへて泣きゐたるほどに、黄金して透箱を衣箱の大きさにむすべるに、朽葉の薄物の包みに包みて、入れたり。「いづこよりぞ」と問へば、「ただ『おのづから北の方御覧ずべきなり』と申して、使まかり帰りぬ」と申せば、あやしくて見れば、薄物、海の色に染めて、敷には敷たり。黄金の洲浜、中にあり。沈の舟ども浮けて、島に木ども多く植ゑて、洲崎、いとをかし。物や書きたると見れば、白き色紙に、いと小さくて、舟の浮たる所に、押しつけたり。放ちて見れば、かく書けり。
    「今はとて島漕ぎはなれゆく舟にひれふる袖を見るぞ悲しき
聞ゆるからに、人わろし。よしよし、聞えじ」と書きたり。面白の駒の手なれば、覚えなく、あさまし。「誰かし
いづらむ」と、北の方も見て驚きぬ。あやしがる。四の君、あはれに言ひ契りなども、例の人のやうにも、せざりしかば、思ひ出づることはなけれど、これを見るにぞ、さすがに思ひ出でらるる。少将は、「これを左の大殿の姫君に奉りたまへ」と言へば、母北の方「をかしき物にこそあめれ。なほ、持らまへれ」と言ふめれど、四の君も、なほよろづにしたまふめるものを、と思ひて、「よかなり」と言ふ。少将も、「なほなほ」と言ひて、「われ奉らむ」とて取りて奉る。面白の駒は思ひも寄らざりけれど、妹どもの心ありければ、子などあればと思ひて、ただにやはとて、そたるなりけり。
 夜更けてなむ、母北の方、帰りける。寅の時に皆くだりぬ。車十余なむありける。おほやけの、「とくまかれ」と重ねて宣旨くだりければ、山崎にゐたらで、やがて急ぎくだりにけり。送りの人も皆、帥、物被けてなむ返しける。
 殿の御達、皆帰り参りて、日ごろの物語、「われやはせし」と宣ふことを語れば、笑ひになむ笑ひたまひける。北の方、しばしは見苦しきまで恋ひ泣きけれど、日ごろ過ぎにければ、うち忘れにけり。帥は、播磨の守待ち受けて、いみじういたはりけることは、書かず。
 左の大殿の「一所は、めやすくなしつ。今一所だににしたてなば」となむ、宣ひける。



El Sochi anà a acomiadar-se del ministre de l'Esquerra.

– Sempre us he tingut amicícia i ara encara més. Tingueu esguard de la nena que anirà amb vós. Son pare, el traspassat Dainagon, li tenia molt d'amor. Nosaltres volíem que visqués ací, mes sa mare, la Kita no Kata, consirosa perquè la quarta dama es separa d'ella, desitja que l'acompanyi. Per açò no ens l'han deixada.
– Faré tot allò que pugui per a ella.

Aquell vespre, abans que el Sochi tornés a sa residència, el ministre, molt cortès, el complimentà amb uns vestits i dos esplèndids cavalls.

Una vegada arribat, el Sochi parlà a la quarta dama de la conversa amb el ministre.

– Quants anys té la nena?
– Onze.
– Com és que la tingué essent ja tan gran? - exclamà sorprès - - Quins regals has fet a les donzelles vingudes de la residència del ministre?
– Com res no se m'havia donat, no hi havia res adient.
– Quina ximpleria de dir! Després de tots aquests jorns ací i s'han hagut de tornar sens res!

I pensà avergonyit que era dona de poc esperit.

Dels regals que restaven féu donar a les tres donzelles més grans quatre rotlles de seda, un de brocat i una lliura de tintura. Les joves n'hagueren tres de rotlles de seda i tintura, i les serventes reberen dos rotlles de seda i tintura. Hom el considerà molt generós.


Arribà el jorn de la partença i hom s'afanyà per a sortir a l'alba. Mentre la Kita no Kata sens esma de tornar-se'n a casa plorava agafada a la quarta dama portaren una caixa d'or traucada, gran com un bagul, fermada amb fils de colors virolats i embolicada amb una filempua de color marronós. Preguntaren d'on venia. El servent digué :

– El missatger ha dit que quan ho veiéreu ho sabríeu.

Ho trobaren molt estrany i l'obriren. Dintre hi havia la representació en or d'una illa estesa en una filempua de color blau marí on surava un vaixell de fusta perfumada i en els turons de l'illa hi havia una profusió d'arbres, tot magnífic. Miraren si hi havia un missatge i trobaren un paper blanc molt petit dintre del vaixell on hi havia escrit :

Quina tristesa
veure com les mànigues
em diuen adéu
mentre la barca se'n va
ben lluny d'aquesta illa. (109)

“Ja es prou malament dir-ho així, doncs no cal dir res més”.

Era de la mà del “Cavall-cara-blanca”. Era tan inesperat que la quarta dama es sentí defallir. També la Kita no Kata restà astorada. La quarta dama ni hi pensava en ell. Era maridada amb un estrany que no estimava i allò li ho féu recordar.
El Shôshô digué de regalar-ho a la filla del ministre de l'Esquerra.

– Açò és massa bo. Queda-t'ho! - exclamà la Kita no Kata.

La quarta dama digué :

– No, per tot allò que el ministre ha fet per mi és el millor.

– D'acord. Ho portaré jo mateix – féu el Shôshô.

No havia estat una pensada del “Cavall-cara-blanca” d'enviar aquell regal sinó de ses germanes perquè havent com hi havia una filla era allò que calia fer.


La Kita no Kata tornà a sa residència de fosca nit. A l'hora del del Tigre (110), amb el permís imperial, la comitiva del Sochi partí amb més de deu carruatges i s'apressaren sens fer parada a Yamazaki (111).

Tots els servents que els havien atès foren recompensats i se'n tornaren. Les dames que havien retornat a la residència del ministre explicaren els esdeveniments d'aquells jorns. Quan el ministre i Ochikubo sentiren allò de la Kita no Kata que ella no havia arranjat aquell casori esclafiren de riure.

Durant un temps la Kita no Kata plorà amb desconsol l'absència de la quarta dama, emperò, després ho oblidà completament.

El Sochi i la quarta dama foren tan magníficament atesos per el governador de Harima que no cal descriure-ho.

El ministre de l'Esquerra digué que com ja havia arranjat l'afer d'una de les germanastres ara li'n restava l'altra.

- - - - - -

109 – Referència a una llegenda japonesa. Durant el regnat de l'emperador Senka (宣化天皇, regnat : ¿536-539 ?) es va enviar una expedició per lluitar a Corea que en aquell temps era en guerra amb el Japó. Els vaixells van salpar de la província de Hizen (肥前). La princesa Sayo, (posteriorment coneguda com a Matsuura Sayo Hime – 松裏佐用姫, ¿-?), esposa d'Ôtomo no Satehiko (大伴挾手彦, ¿-?) era al turó de Matsuura per acomiadar-lo en el seu viatge a Mimasa (任那), un regne coreà. Va ser tanta la intensitat de les seves pregàries perquè ell tornés sa i estalvi que es va transformar en una estàtua de pedra, com un monument a la devoció d'una veritable esposa. Encara actualment és un nom que simbolitza al Japó la fidelitat i l'amor d'una esposa.
Hi ha un poema al Man’yôshû (万葉集), el no. 871, que tracta d'aquests personatges :
[題詞]大伴佐提比古郎子 特被朝命奉使藩國 艤棹言歸 稍赴蒼波 妾也松浦[佐用嬪面] 嗟此別易 歎彼會難 即登高山之嶺 遥望離去之船 悵然断肝<黯>然銷魂 遂脱領巾麾之 傍者莫不流涕 因号此山曰領巾麾之嶺也 乃作歌曰

[原文]得保都必等 麻通良佐用比米 都麻胡非尓 比例布利之用利 於返流夜麻能奈
[訓読]遠つ人松浦佐用姫夫恋ひに領巾振りしより負へる山の名
[仮名],とほつひと,まつらさよひめ,つまごひに,ひれふりしより,おへるやまのな

Hi ha també una obra de teatre Nô de Zeami (世阿弥- dates aprox. 1363-1443), també anomenat Kanze Motokiyo (観世元清), amb aquest mateix nom i argument : Matsuura Sayo Hime (松裏佐用姫).
110 - L'hora del tigre (Tora no toki - 寅の時) : les 04 hores.
111 – Yamazaki (山崎). En aquell temps era el lloc on habitualment la gent s'acomiadava d'aquells que anaven de viatge lluny de la capital.

o0o

2 de maig de 2020

おらが春 -03-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828).




正月元日の夜の丑刻より始りて、打つゞき八日目/\に、天に音樂あると云ふこと、誰といふともなく云觸らして、いつ/\の夜そんぜうそこにてしかと きゝしと人もあり、又吹風の迹なし事とけなすものもあり。其噂東西南北にはつと弘りぬ。つら/\思ふに、全く有りと信じがたく、又ひたすらなしとかたつけ がたし、天地ふしぎのなせるわざにて、いにしへ甘露を降らせ、乙女の天下りて舞しためしなきにしもあらず、今此天下泰平に感じて、天上の人も腹鼓うち、俳 優してたのしむならめ、それを聞得ざるは其身の罪の程によるべし。何にまれあしからぬとりさたなりと、三月十九日夕過より、誰かれ我菴につどひつゝ、おの /\息をこらして今や/\と待うち、夜はしらしら明て、窓の梅の木に一聲有り、
今の世も鳥はほけ經鳴にけり ゝ一茶
鶯の馳走に掃しかきねかな ゝ
馬までもはたご泊や春の雨 ゝ
雀の子そこのけ/\御馬が通る ゝ
かすむ日やしんかんとして大座敷 ゝ
横乘の馬のつゞくや夕雲雀 ゝ
京島原
入口のあいそになびく柳かな ゝ
藪村やまぐれあたりも梅の花 ゝ
正月や夜はよる迚うめの月 ゝ
茶屋むらの一夜にわきし櫻かな ゝ
翌/\と待たるゝうちが櫻かな 白飛
なぐさみにわらを打也夏の月 一茶
卯月八日
長の日をかはく間もなし誕生佛 ゝ
五月雨も中休みかよ今日は ゝ
病後
ちりの身とともにふは/\紙帳哉 ゝ
五月雨も仕廻のはらり/\かな ゝ
小座頭の天窓にかぶる扇かな ゝ
竹の子と品よく遊べ雀の子 ゝ
入梅晴や二軒並んで煤拂ひ ゝ
谷藤橋
這わたる橋の下よりほとゝぎす ゝ
はつ瓜を引とらまへて寐た子哉 ゝ
人形町
人形に茶を運ばせて門凉み ゝ
今迄は罰もあたらず晝寐蚊屋 ゝ
蚊がちらりほらり是から老が世ぞ ゝ
世がよくばも一ツ泊れ飯の蠅 ゝ
卯の花に一人きりの社かな ゝ
幽栖
蟲にまで尺とられけり此はしら ゝ

身一つすぐす迚山家のやもめの哀さは

おの(が)里仕舞てどこへ田植笠 ゝ
あつぱれの大わか竹ぞ見ぬうちに ゝ
花つむや扇をちよいとぼんのくぼ ゝ
としよりと見るや鳴蚊の耳のそば ゝ
戸隱山
居風呂へ流し込たる清水かな ゝ
此入りはどなたの菴ぞ苔清水 一茶
一つ蚊のだまつてしくり/\かな ゝ
その門に天窓用心ころもがえ ゝ
かくれ家の柱で麥を打れけり ゝ
越後女旅かけて商ひする哀さを
麥秋や子を負ひながらいはし賣 ゝ
笋や人の子なくば花咲ん ゝ
芝でした休み所や夏木立 ゝ
山苔も花さく世話はもちにけり ゝ
孑孑の天上したり三ケの月 ゝ
獨樂坊
寐所見る程は卯の花明りかな ゝ
法の山や蛇もうき世を捨衣 ゝ



Corria la brama que des de l'hora del Bou (10) el matí de cap d'any s'havia sentit una música celestial que es repetia cada vuit jorns. Hi havia gent que la sentia en aital nit o en aital indret, mentre altri deia que passava com bufada de vent sens deixar petja. Aquesta brama s'escampava als quatre vents. Pensí en açò amb molta cura. Era difícil de creure-ho i alhora no deixar de prendre-ho seriosament. Entre les meravelles del cel certament hi havia des de l'antigor la caiguda de la dolça rosada (11) i de la baixada de les verges celestials (12) que feren danses. Potser sentint que el món ha rebut ara la pau els éssers celestials es piquen el ventre d'acontentament i, si per cas, no els sentim, és degut als nostres pecats.
Tot pensant que es tractava d'un rumor estrany, el dinou de la tercera lluna, passat el vespre, alguns amics s'aplegaren a ma cabana. Gairebé sens ni respirar esperàrem frisosos. La nit es féu alba i de la prunera a la finestra es sentí un cant :


També en el mon
d'avui un ocell canta
“Sutra del Lotus” (13)

Per a festejar
el rossinyol netejo
la meva barda.

També el cavall
té aixopluc a l'hostal
pluja del matí

Aparteu-vos i
aparteu-vos pardalets
que passa En Cavall. (14)

Jorn de boirina
seient a la gran sala
tot en silenci.

Muntats al gairó
passen i passen cavalls
alosa de nit.

A Shimabara, Kyoto (15)

A la portada
tremolós és el salze
tot saludant-vos.

Poble de matolls
com a benastrugança
flors de prunera.

Dia de cap d'any
aquesta nit és la nit
lluna del pruner.

Poble de cases
de te de nit han brotat
flors de cirerer.

Demà o passat
jo us sóc en espera
flors de cirerer. (Hakushi - 16)

Entretenint-me
espallusso la palla
en lluna d'estiu.

Vuitè jorn de la quarta lluna

Un dia ben llarg
ni un moment sedegós
fa anys el Buda. (17)

Cinquena lluna
tes pluges semblen haver
un repòs avui

També és de pols
la fràgil mosquitera
i com jo mateix. (18)

Cinquena lluna
tes pluges acabades
mes fan esquitxos

El music ceguet
es cobreix el caparró
amb el seu ventall.

Vinga pardalets
amb els rebrots del bambú
juguem-hi gentils.

Les pluges fetes
dues cases veïnes
fan netejada.

Pont de la vall de les glicines

Tot a rossegons
per al dessota del pont
una cuquella.

Tot arrapant-se
a un meló novençà
s'adorm l'infantó.

El carrer de les nines (19)

Amb el te servit
per les nines sóc al fresc
de la portada.

I bé sens càstig
sota la mosquitera
faig migdiada. (Haiku repetit. Vegeu 04).

Mosquits i mosquits
per ací i per allà
món de vellesa. (20)

Si el món va bé
fins les mosques fan sojorn
en el meu arròs. (21)


És allà tot sol
entre flors de dèutzia
un santuari.

Vida en quietud (22)

Fins i tot el cuc
li fa el mesuratge
a la columna. (23)

La tristor d'una vídua que viu tota sola a la muntanya

La feina feta
poblet on planto l'arròs
amb el meu barret.

Esplèndid i gran
s'ha fet el jove bambú
sens adonar-me'n.

Mentre collint flors
ha posat el seu ventall
entre cap i coll. (24)

Saben que sóc vell
els mosquits que brunzinen
per mes orelles.

A la muntanya de Togakushi

Passa un corrent
d'aigua de la muntanya
per ma banyera.

De qui l'ermita
que és allà amb l'aigua
verda de molsa?

I aquell mosquit
silenciós insisteix
picant i picant.

Passant la porta
ves amb compte amb el cap
que vas endreçat.

En aquell recés
algú contra el pilar
hi bat la palla.

La tristor d'una dona d'Echigo venedora ambulant.

Bladars de tardor
ella hi ven sardines
carregant l'infant.

Rebrots de bambú
si no hi haguessin nens
seríeu en flor.

Faig de la gespa
el meu indret de repòs
als arbres d'estiu.

A la muntanya
la molsa dóna ajut
a la florida.

Pugen cap al cel
xiques larves de mosquit
lluna de tres quarts.


A la residència de Dokuraku (25)

Flors de dèutzia
fins tot el dormitori
me m'il·luminen.

Al clos d'un temple
una serp deixa la pell
d'aquest món sòrdid.
- - - - - -
10 - – Ushi koku (丑刻) : hora del Bou, període de temps comprès entre les 01-03 hores.

11 – Referència a la caiguda d'una rosada dolça en temps de l'emperador Tenmu
(天武天皇, 631 – 686) que era l'elixir de la immortalitat, segons la tradició xinesa.

12 – Una vegada l'emperador Tenmu era la muntanya de Yoshino tocant un “koto” i les verges celestials van baixar del cel per a escoltar-lo. El koto (琴) és un instrument de corda, normalment de tretze cordes, que es toca horitzontalment pinçant les cordes.

13 - Myōhō Renge Kyō (妙法蓮華経) : Sutra del Lotus de la llei suprema. És un mantra que constitueix la part central de totes les formes del budisme Nichiren. Aquest “mantra” li va ser revelat al budista japonès Nichiren (日蓮,1222-1282) l'any 1253.
14 – Referència a una curta peça teatral “kyôgen” (狂言) que s'interpreta durant els entreactes del teatre Nô (能). Els nens hi juguen muntats en un pal tot cridant “Aparteu-vos que passa en Cavall!”.
15 – Barri del plaer de Kyoto.
16 – Hakuhi. Era de Nagano. El seu nom era Kobayashi Eijirô.
17 – Per l'aniversari de Buda es fan moltes libacions i la gent vessa aigua i te sobre les estàtues.
18 – Les mosquiteres eren de paper blanc.
19 – Ningyôchô, Nom d'un barri del Nihonbashi a Tòquio, que en aquell temps es deia Edo (江戸).
20 – Els vells havien de suportar l'hivern i i els mosquits anunciaven l'estiu.
21 – Significa que hi ha hagut una bona collita . Fa referència una cançó popular ”... enguany l'any és bo...”.
22 – Va ser un any sense neguits per a Issa.
23 – Segons una dita de Kitashinano (北信濃の俗諺) : Si un cuc reptador et puja al cap la vida s'ha acabat”.
24 – Durant els tres mesos d'estiu els monjos budistes viuen retirats fent exercicis espirituals i fan ofrenes de flors a Buda.
25 - Dokuraku (獨樂, ¿-?) "El monjo que gaudeix estant sol" o "El monjo que és naturalment feliç". Aquest és el nom artístic d'un poeta amic d'Issa que va ser el seu deixeble durant molt anys. Era el cap d'un temple budista de la secta Shingon (真言宗).
o0o

25 d’abril de 2020

与謝蕪村 - 117

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR


菊作り汝は菊の奴かな
Kikuzukuri nanji wa kiku no yakko kana.

Si tu conrees
crisantems seràs esclau
de tes crisantems.


谷水の盡てこがるゝもみぢ哉
Tanimizu no tsukite kogaruru momiji kana.

L'aigua de la vall
assecada s'hi cremen
les fulles d'auró.


よらで過る藤澤寺のもみぢ哉
Yorade suguru Fujisawa-dera no moraji kana.

Ni a prop hi passo
del temple Fujisawa
les fulles d'auró. (54)
- - - - - -

54 - El primer vers té sis síl·labes.

o0o

与謝蕪村 - 116

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



手燭して色失へる黄菊哉
Teshoku shite iro ushinaeru kigiku kana.

Del groc crisantem
amb la palmatòria
fugit el color.


村百戸菊なき門も見へぬ哉
Mura hyakko kiku naki kado mo mienu kana.

Poble de cent llars
ni una sola porta
sense crisantems.

あさましき桃の落葉よ菊畠
Asamashiki momo no ochiba yo kikubatake.

És infàmia
les fulles del presseguer
sobre crisantems!

o0o

与謝蕪村 - 115

Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR



山家の菊見にまかりけるに、あるじの翁、紙・硯をとうでゝほ句もとめければ
Quan aní a una casa de la muntanya a contemplar els crisantems el vell amo portà paper i tinta i em demanà uns versos.

きくの露受て硯のいのち哉
Kiku no tsuyu ukete suzuri no inochi kana.

Amb la rosada
rebuda pels crisantems
reviu el tinter.


菊に古笠を覆たる畫に
En el dibuix d'un vell barret sobre uns crisantems.

白菊や呉山の雪を笠の下
Shiragiku ya gosan no yuki wo kasa no shita.

Uns blancs crisantems
sota barret en la neu
del turó de Go.

o0o

18 d’abril de 2020

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-127-


雑 / 恋百十首

Temes diversos / Cent deu poemes d'amor


むなしくてやみぬべきかな空蝉の此身からにて思ふ歎は

むなしくて-やみぬべきかな-うつせみの-このみからにて-おもふなげきは

Munashikute-yaminubeki kana-utsusemi no-kono mi kara nite-omou nageki wa


L'amor que sento
acabarà debades
i mon planyiment
esdevindrà tan balmat
com cos d'una cigala

Poema no. 1337
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-126-


雑 / 恋百十首

Temes diversos / Cent deu poemes d'amor

吹く風に露もたまらぬ葛の葉のうらがへれとは君をこそ思へ

ふくかぜに-つゆもたまらぬ-くずのはの-うらがへれとは-きみこそおもへ

Fuku kaze ni-tsuyu mo tamaranu-kuzu no ha no-uragaere to wa-kimi o koso omoe


Com fulla d'herba
que no cull la rosada
és capgirada
pel vent que bufa així
és cap a tu ma pensa

Poema no. 1335
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-125-



雑 / 恋百十首

Temes diversos / Cent deu poemes d'amor

あやふさに人目ぞつねによがれける岩のかどふむほきの崖道

あやふさに-ひとめぞつねに-よがれける-いはのかどふむ-ほきのかけみち

Ayausa ni-hitome zo tsune ni-yogarekeru-iwa no kado fumu-hoki no kakemichi


Sóc ben conscient
del perill dels ulls d'altri
que jo defujo
petjo camí de fusta
per les roques del cingle

Poema no. 1333
o0o

11 d’abril de 2020


落窪物語 -71-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


 あさてくだりたまふとて「左の大殿に対面したてまつりでは、いかでか」とて、参りたまふ。車の多からむ、所せしとて、三つばかりしてなむ、帥、渡しける。北の方、対面して、聞えたまへることどもは、書かず、思ひやるべし。誰も誰も、御供にくだる人々に、北の方、いとよくしたる扇二十、貝すりたる櫛、蒔絵の箱に白粉入れて、ここの人の語らにけるして、「形見に見たまへ」とて取らす。御達も、いと思ふやうに心ばせありて人に思はるると、うれしくもおぼゆる、人もめでたういみじと思ひて、おのおの語らひ契りて、帰りて、「この殿をよしと思へれど、かの殿を見つれば、儀式よりはじめて、けはひ異に見はべるに、心こそ移りぬれ。あはせ仕うまつらばや」と、忍びつつ言ひあへり。
 つとめて、御文あり。「昨夜は、ほど経む年の積りを取り添へて聞えむと思ひたまへしを、夜短き心ちして。はかなき身を知らぬこそ、あはれに思ひたまふれ
はるばると峰の白雲たちのきてまた帰りあはむほどのはるけさ
まことに、道のほど見たまへ」とて、蒔絵の御衣櫃一よろひに、片つ方には被け物一襲に袴具しつつ、今片つ方には、正身の御装束三領、色々の織物うち重なりたり。上には、唐櫃の大きさに満ちたる幣袋、中に扇百入れて、うち覆ひたまへり。また、小さき衣箱一よろひあり。この御むすめにおこせたまへるなるべし。片つ方には、御装束一具、片つ方には、黄金の箱に白粉入れて据ゑ、小さき御櫛の箱入れたり。くはしく書くべけれど、むつかし。姫君の御文には、「今日のみと聞きはべれば、『何心ちせむ』となむ。
惜しめどもしひてゆくだにあるものをわが心さへなどかおくれぬ」
とあり。
 帥見て、「いと多くの物どもなりや。いとかくしも賜はでありなむものぞ」と言ふ。御使どもに物被く。四の君「さらに聞えさせむ方はくて。
白雲の立つ空もなくかなしきはわかれゆくべき方もおぼえず
賜はせたる物どもを、人々見るもうれしく、いみじうもの騒がしうて」となむある。むすめの君の御返り、「これよりも、近きほどにだに聞えさせむと思ひたまふるほどになむ。おくれぬものは、ここにも。
身をわけて君にし添ふるものならばゆくもとまるも思はざらまし」
となむありける。
 北の方の、こよひの返りをなむ見て、母北の方、泣くとなおろかなり。かなしうするめになむありける。「七十にわれはなりなむとす。いかでか六、七年生けらむとする。会ひ見で死なむこと」と泣けば、四の君、いみじく悲しうて、「さればこそ、いかがとは聞えはばりしか。しひて御心と遣はすにこそ侍るめれ。今はとまりはべるべきにもあらず。心尽しにな思しそ。さりとも、会ひ見はべらでは、やみはべらじ」と言へば、母北の方「われやはこのことはせし。左の大殿のしたまひしかば、悲しき目を見せたまはむとて、腹きたなきわざをしたまへるなりけり。何かうれしと思ひけむ」と宣へば、四の君「今はいふかひなし。しばしのほどにても御手離るべき宿世こそは侍りけめ」と言ひなぐさむ。少将「世に、かくばかりやは親子の別れはすれど、かかること言ひ続けて泣かずかし。聞きにくしや」と制しゐたり。





Dos jorns abans de sa partença la quarta dama volgué anar a la residència del ministre de l'Esquerra. Es decidí que amb tres carruatges n'hi hauria prou i hi anà.
Com no cal dir allò que es digueren no ho farem.

Ochikubo féu haver vint (107) preciosos ventalls a les donzelles que anirien amb la quarta dama, pintes de nacre i capses lacades en or amb pólvores blanques de maquillatge. Les dames que les distribuïren pensaren que era molt generós per part de llur mestressa, i aquelles que ho reberen foren agraïdes i prometeren servir fidelment la quarta dama.

Quan les dames del governador tornaren a sa residència es confessaren entre elles.

– Sempre havíem pensat que servir ací era molt bo, mes ara que hem estat a l'altra casa veiem que és de més categoria i es reflecteix en el comportament de la gent. Com ens agradaria servir allà!


Al matí següent la quarta dama rebé una lletra d'Ochikubo :

– Com seràs absent molt de temps anit hauria volgut parlar més amb tu, i la nit se'm féu molt curta. Em trenca el cor quan penso en la brevetat de nostra existència.

Com un núvol blanc
que es separa del cim
de la muntanya
quant de temps ha de passar
fins veure't de tornada.

Desitjo de tot cor que feu ús de tot açò.

Ochikubo envià la lletra amb dues caixes lacades en or. En una hi havia vestits i un “hakama” per a regals, i en l'altra tres conjunts de vestits i diverses teles per a la quarta dama. A més d'açò hi havia una bossa gran com un cofre xinès plena de retalls de paper per a ofrenar als déus del camí i cent ventalls. També hi havia dues capses per a la filla de la quarta dama. Una amb vestits i en l'altra una capseta d'argent amb pólvores blanques per a la cara i una per a les pintes. Seria fatigós descriure-ho tot.

La lletra d'Ochikubo a la nena deia :

– Només seràs ací un jorn, com serà allò que sento......(108)

Tot i la pena
ta partença és un fet
només el dolor
resta en aquest mon cor
sens poder allunyar-se.


Quan el Sochi veié tots els regals digué :

– N'hi ha massa de coses, no ens n'hauria d’haver enviat tants.

Recompensà els missatgers que partiren.

La quarta dama contestà a Ochikubo :

– No puc expressar-te allò que sento.

Amb la gran pena
de separar-me de tu
soc com núvol blanc
que vagareja pel cel
sens saber on anirà.

Després de veure els regals tothom estigué més animat fent els aparells.

La filla envià una lletra a Ochilkubo :

– També jo volia escriure-us mentre era encara ací.

Ja sia que lluny
si pogués restar amb vós
el fet d'anar-me'n
o de romandre ací
no em faria patir.


Aquell vespre quan la Kita no Kata llegí les lletres enviades a Ochikubo son plor fou indescriptible car es tractava de la quarta dama, sa filla predilecta.

– Aviat faré setanta anys. Com viuré els sis o set anys que em resten de vida? Em moriré sens poder reveure't – digué tota plorosa - No he estat pas jo a decidir aquest casament. Ha estat cosa del ministre de l'Esquerra. Ho ha fet amb el mal cor d'humiliar-me. Per què tanta felicitat quan m'ho proposà?

– Ara ja no s'hi pot fer res. És cosa del fat que em separi de vós. - digué la quarta dama per a conhortar-la.

El Shôshô digué per a contenir l'aflicció de la Kita no Kata :

– La gent no té tant de desfici durant aquestes situacions. No heu de plorar així perquè vostra filla se'n vagi.
- - - - - -

107 - Anteriorment es parla de trenta dames de companyia, llavors sembla una errada el nombre de vint ventalls.
108 - Referència al poema 371, llibre 8, Kokinwakashû (古今和歌集), de Ki no Tsurayuki (紀 貫之(872 – 945) :
をしむからこひしき物を白雲のたちなむのちはなに心地せむ.

o0o

4 d’abril de 2020

おらが春 -02-

LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶

Kobayashi Issa (1763-1828)



妙裏寺のあこ法師たか丸とて、ことし十一に成りけるが、三月七日の天うら/\とかすめるにめでゝ、くはんりうといふ、太くたくましき荒法師を供し て、荒井坂といふ所にまかりて、芹薺など摘みて遊ぶ折から、飯綱おろしの雪解水黒けぶり立てゝ、動々と鳴りわたりて押し來たりしに、いかゞしたりけん、橋 をふみはづして、だふりと落たり。や、あれ觀了たのむ/\と呼はりて、爰に頭出づると見れば、かしこに手を出しつゝ、たちまち其聲も蚊のなくやうに遠ざか ると見るを、此世の名殘として、いたましいかな、逆巻く波にまきこまれて、かげも容も見へざりけり。あはやと村の人々打群りて、炬をかゝげてあちこち捜し けるに、一里ばかり川下の岩にはさまりてありけるをとり上て、さま%\介抱しけるに、むなしき袂より、蕗の薹三ツ四ツこぼれ出たるを見る(に)つけても、 いつものごとくいそ/\かへりて、家内へのみやげのれうにとりしものならんと思ひやられて、鬼をひしぐ山人も皆々袖をぞ絞りける。とみに駕にのせて、初夜 過ぐるころ寺にかき入れぬ。ちゝ母は今やおそしとかけ寄りて、一目見るよりよゝ/\と人目も耻ず大聲に泣ころびぬ。日ごろ人に無常をすゝむる境界も、其身 に成りては、さすが恩愛のきづなに心のむすび目ほどけぬはことはりなりけり。旦には笑ひはやして門出したるを、夕には物いはぬ屍と成りてもどる、目もあて ら(れ)ぬありさまにぞありける、しかるに九日野送なれば、おのれも棺の供につらなりぬ。
思ひきや下萌いそぐ若草を
野邊のけぶりになして見んとは 一茶
長々の月日雪の下にしのびたる蕗、蒲公(英)のたぐひ、やをら春吹風の時を得て、雪間/\をうれしげに首さしのべて、此世の明り見るやいなや、ほつ りとつみ切らるゝ草の身になりなば、鷹丸法師の親のごとくかなしまざらめや、草木國土悉皆成佛とかや、かれらも佛生得たるものになん。
獨坐
おれとしてにらみくらする蛙哉 一茶
梅の花爰を盗めとさす月か ゝ
松島の小隅は暮て鳴く雲雀 ゝ
大猫の尻尾でなぶる小蝶かな ゝ
三月十七日ほしな詣
花ちるやとある木陰も小開帳 ゝ
通りぬけせよと垣から柳かな ゝ
餅腹をこなしがてらのつぎ穂哉 ゝ



Un jove bonze del temple de Myôsenji de nom Takamatsu, que tenia onze anys, gaudia del bon temps una mica emboirat el setè jorn de la tercera lluna, i en companyia d'un bonze toixarrut, gros i cepat de nom Kanryô, anà a un lloc dit Araizaka. Mentre s'entretenien collint julivert i sarronets de pastor un baf ombrívol s'alçà del desgel de la muntanya d'IIzuna que es precipità clamorós...... i què passà llavors? Passà que Takamatsu féu un pas en fals al pont i caigué.
- Ajut, Kanryô, ajut! - cridà el vailet.
Ací se li veia el cap que emergia de les aigüers, allà una mà, i en un instant sa veu s'allunyava com el brunzir d'un mosquit i, quina consternació!, fou engolit per les onades turbulentes i de son estada en aquest món ni son ombra ni sa parença hi restaren. Esglaiada la gent del poble s'aplegà i amb torxes el cercaren ací i allà. El trobaren encastat entre les roques riu avall a gairebé una llegua d'allà i el tragueren.
Mentre feien tot per auxiliar-lo veieren que de ses butxaques sortia un grapadet de poncelles de ruibarbre i pensaren que seria un present que havia collit per a ses pares quan tornava, com era costum. I aquells muntanyencs que doblegaven dimonis escorregueren llurs mànigues amarades de llàgrimes. El posaren prestament en un baiard i el portaren al temple tot just encetada la nit.
Poc després els pares s'hi apressaren. Només de veure'l esclataren en plors sens poder contenir-se. Tot i que cada jorn ens mostra la precarietat de l'existència humana quan açò ens passa a nosaltres és natural que lligats pels nusos de l'afecte aquests no es desfacin. Aquell que eixí a l'alba rialler al vespre era silenciós, mort. Era consirós de veure-ho. Tot i que les exèquies eren per el novè jorn jo m'afegí al seguici funerari.

No creuria pas
una herba tan jove
esdevenir fum
en son apressadament
d'arrencar a germinar.

Els ruibarbres i les dents de lleó que durant llargues llunes i jorns esperen quiets colgats en la neu la brisa de la primavera per treure el cap per entre la neu i tant punt senten la llum d'aquest món són collides blanenques, i essent així no seríem entristits com els pares de Takamaru? Arbres, plantes i terres, completament tot, no es diu que poden esdevenir Buda? Doncs, aquestes herbes tenen també la naturalesa de Buda.

Sol en meditació :

Cara a cara
la granota em fita
tota sorruda.

Flors de prunera
convida a robar-les
la lluna brillant.

A l'illa dels pins
la foscor per tot arreu
canta l'alosa.

Papalloneta
amb la cua del gatot
enjogassada.

En pelegrinatge a Hoshina el disset de la tercera lluna :

Flors escampades
estàtua budista
sota els arbres.

Fes-te drecera
i travessa la tanca
em diu el salze.

Mentre paeixo
aquells pastissets d'arròs
empelto l'arbre.
o0o

28 de març de 2020

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



廣澤 Estany de Hirosawa

水かれて池のひづみや後の月
Mizu karete ike no hizumi ya nochi no tsuki.

Assecat d'aigua
l'estanyol és contrafet
lluna tardana.

山茶花の木間見せけり後の月
Sazanka no konoma miseken nochi no tsuki.

Les camèlies
ullades pels arbustes
lluna tardana.

日でりどし伏水の小菊もらひけり
Hideri-doshi fushimi no kogiku noraikeri.

Any de sequera
Fushimi em regala
petits crisantems.

o0o

与謝蕪村 - 113

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



門前の老婆子薪貪る野分かな

Monzen no roubashi takigi musaboru nowaki kana.

Davant del temple
la vella cull llenya amb avidesa
en la ventada. (53)


梺なる我蕎麥存す野分哉
Fumoto nari ware soba sonsu nowaki kana.

Al peu del turó
protegit el meu fajol
de la ventada.


客僧の二階下り來る野分哉
Kyaku sou no nikai orikuru nowaki kana.

En la ventada
del segon pis de l'hostal
baixa el monjo.
- - - - - -

53 - El segon vers té onze síl·labes.

o0o

与謝蕪村 - 112

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



遠近をちこちとうつきぬた哉

Ochikochi ochikochi to utsu kinuta kana.

De lluny i prop
de lluny i prop hi sento
el batanatge. (52)

鳥羽殿へ五六騎いそぐ野分哉

Toba dono e go rokki isogu nowaki kana.

Palau de Toba
uns cavalls s'hi apressen
en la ventada.
- - - - - -

52 - El primer vers té quatre síl·labes.

o0o

21 de març de 2020

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-124-


雑 / 恋百十首

Temes diversos / Cent deu poemes d'amor


心には深くしめども梅の花をらぬにほひはかひなかりけり

こころには-ふかくしめども-うめのはな-をらぬにほひは-かひなかりけり

Kokoro ni wa-fukaku shimedomo-ume no hana-oranu nioi wa-kai nakarikeri


Encara que és
ben pregona en mon cor
l'olor debades
la flor de la prunera
sense ésser collida

Poema no. 1255
Nota : "La flor de la prunera" es refereix aquí a la persona estimada.

o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-123-


雑 /入道寂然、大原に住み侍りけるに、高野よりつかはしける

Temes diversos / Jakunen vivia a Ôhara i li envií aquests poemes des de la muntanya de Kôya


山深み馴るるかせぎのけ近さに世に遠ざかる程ぞ知らるる

やまふかみ-なるるかせぎの-けじかさに-よにとほざかる-ほどぞしらるる

Yama fukami-naruru kasegi no-kejikasa ni-yo ni toozakaru-hodo zo shiraruru


Al fons del turó
El cérvol s'hi acosta
sense temença
i això em fa saber
que de lluny sóc d'aquest món!

Poema no. 1207
Nota : Jakunen (寂然) era el nom religiós de Fujiwara no Yorinari (藤原頼業, ¿-?).
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-122-


雑 /入道寂然、大原に住み侍りけるに、高野よりつかはしける

Temes diversos / Jakunen vivia a Ôhara i li envií aquests poemes des de la muntanya de Kôya.

山深かみほたきるなりときこえつつ所にぎはふ斧の音かな

やまふかみ-ほたきるなりと-きこえつつ-ところにぎはふ-をののおとかな

Yama fukami-hota kiru nari to-kikoetsutsu-tokoro nigiri wau-ono no oto kana


Al fons del turó
sento algú fent llenya
i del lloc s'alça
el so inalterable
de la destral com talla

Poema no. 1205
Nota : Jakunen (寂然) era el nom religiós de Fujiwara no Yorinari (藤原頼業, ¿-?).
o0o

14 de març de 2020

落窪物語 -70-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 暮れぬれば、車二つして渡りたまひぬ。四の君、いとうれしと思ひて、日ごろのありさま語り、むすめは、このごろのほどに、いと大きに、をかしうさうぞきて居れば、まづかき撫でて、いと愛しとおぼゆ。「これを、いかにして率てくだらましと思ひなむ乱れはべる。まろが子と知られむ、恥づかしきこと」と言へば、北の方「左の大殿の上は、しかじか宣ひける。いとよきことなり。まろが着たる物、かの殿より賜はる」と言へば、「かくいみじく宣ひ思しける人を、などて、昔おろかに思ひ聞えけむ。まろが上をなむ、なかなか親たちにまさりて。殿の御ごきをなむ一具賜へる。人々の装束、几帳、屏風よりはじめて、ただ思しやれ。これ、かくしたまはざらましかば、ここの御達も、いかが見ましとなむ、うれしき」と言へば、北の方「いやいや継子の徳をなむ見る。さ知りたまへれ。このあんなる子ども、ゆめゆめ憎みたまふな。おのが子どもよりも、愛しうしたまへ。おのれは、昔憎mざらましかば、しばしにても恥を見、痛き目は見ざらまし」と宣へば、四の君「まことに、ことわり」と言ふ。
 母北の方見るに、帥は、いとものものしく、」ありさまもうよければ、「さ言へども、やむごとなき人のしたまへることは、こよあかりけり」と喜ぶ。
 かくて、いといそがし。今参りども、日にニ三人参りぬ。いと花やかなり。少将、これを見るにも、左の大殿をいみじう思ふ。播磨の守は、国にて、え知らざりければ、人をなむやりける。「左の大殿の北の方、この君ひ、かうかうのことしいでたまへり。この月のニ十八日になむ船に乗りたまふ。その国に着きたまはむ、あるじ設けたまへ」と言ひたれば、守喜び思ふこと限りなし。一つ腹のわれだに婿取りせむとは思ひ寄らざりつるを、この君は、なほわれらを助けたまはむとて仏神のしたまふ、と思ふ。国の守りののしりて、人々着くべき設けしたまふ。この守、母にも似で、よくなつきける。
 左の大殿より渡りし御達「今は帰りなむ」と申したれば、「京におはせむ限りは、仕うまつり果てよ。また、くだらむと思はむ人は、参りみせよ」と言はせたまへれば、「これもいといと苦しきことはあるまじかめれど、しばしのほども見るに、わが君に似たてまつるべくあらざめり、はじめより見たてまつりそめてくだりなむは、いかがせむ、同じほどの殿にだに御心よからむ方にこそ仕うまつらめ、いはむや、さらにこよなや、よろづのこと、浄土の心ちあするわが殿をうち捨ててまからむこそ、物ぐるほしけれ」と下仕まで思ひて、ひとりも、くだらず。大人三十人、童四人、下仕四人なむ、率てくだる数に定めたりつる。
 日の近うなるままひ、はらからたち皆渡り集まりたまひて、今は別れ惜しみ、あはれなることを宣ふ。人々参り集まりて、「さうぞき花めきたるを見れば、大殿にうち次ぎたてまつりては、この君ぞ、さいはひおはしましける」と言へば、「これも誰がしたてまつる。その御さいはひのゆかりぞかし」と口々に言ひあへり。



Aquell vespre s'hi traslladaren amb dos carruatges.

La quarta dama, tota contenta, explicà a sa mare tots els esdeveniments d'aquells jorns. Ara que veia la nena la trobà més crescuda i preciosa, i l'acaronà amb molta tendresa.

– M'enguniejo de pensar com m'ho faré per a emportar-la amb mi. Em fa vergonya de dir al Sochi que és ma filla.

Llavors la Kita no Kata li explicà la pensada que havia tingut Ochikubo.

– Crec que està molt bé. La roba que porto i la de la nena són regals d'ella.
– Que n'és de generosa! I pensar com l'havíem tractada abans.....Amb mi es comporta com una mare. Em regalà una vaixella, roba per al servei, cortines, paravents i moltes altres coses. Sens tot açò què haurien pensat les dames que son ací de mi? Soc tan contenta!
– Ara me n'he adonat de les virtuts dels fillastres. Que ho sàpigues. No desatenguis els fills del Sochi. Tingueu cura més que no pas els teus propis. Si jo no l'hagués maltractada abans no hauria patit totes aquelles humiliacions.

La quarta dama hi fou d'acord.

La Kita no Kata veié que el Sochi era persona seriosa i es sentí molt agraïda al ministre de l'Esquerra per tot allò que havia fet per a ells.

Hom era molt atrafegat amb els aparells del viatge que era imminent. Se'ls afegiren dues o tres donzelles més, ben xamoses. Veient tot açò el Shôshô es sentí molt agraït al ministre. Com el governador de Harima no en sabia res d'aquell afer el Shôshô li ho comunicà explicant-li allò que la Kita no Kata del ministre de l'Esquerra havia fet per a llur germana, la quarta dama.

– Embarcaran el vint-i-vuit d'aquesta lluna i faran parada a ta província. Atén-los com cal.

El governador fou content. Tot i ésser sa pròpia germana ell no s'havia amoïnat gens en cercar-li un espòs. Per la manera d'ajudar-los imaginà que el ministre era un déu o Buda. Féu grans aparells per a rebre'ls. Tot el contrari de sa mare era persona bonhomiosa.

Les donzelles que s'havien traslladat de la residència del ministre a la del Sochi demanaren de tornar, emperò, se les digué de romandre allà mentre hi fes estada la quarta dama, i si qualque volia traslladar-se amb ella ho podia fer.

– No és que hi estiguem malament, i encara que fa poc que hi som, el Sochi i la quarta dama no poden comparar-se als nostres amos de Sanjô. Si haguéssim estat des del principi allà ara hauríem de marxar amb ells. Encara que fossin del mateix rang, nosaltres preferiríem ésser a Sanjô. No cal dir que perquè són molt bons. Amb tot, seria insensatesa deixar llur servei, un paradís, per a anar a Tsukushi. Ni el més humil dels servidors no hi voldria anar.

Es decidí que trenta serventes, quatre donzelletes i quatre servidors els acompanyarien a Tsukushi.

El jorn de partença era a tocar i tots els germans de la quarta dama s'aplegaren per a la separació. Quan veieren totes les donzelles que hi havia allà, esplèndidament abillades, digueren que després de la Kita no Kata del ministre de l'Esquerra la quarta dama era la més venturosa.

– I a qui és degut açò? Sa bona ventura està lligada a la felicitat de la Kita no Kata del ministre.

o0o



7 de març de 2020

おらが春 -01-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828)



昔たんごの國普甲寺といふ所に、深く淨土を願ふ上人ありけり。としの始は世間祝ひ事してざゞめけば、我もせん迚、大卅日の夜、ひとりつかふ小法師に 手紙したゝめ渡して、翌の曉にしか%\せよと、きといひをしへて、本堂へとまりにやりぬ。小法師は元日の旦、いまだ偶々は小闇きに、初烏の聲とおなじくが ばと起て、教へのごとく表門を丁々と敲けば、内よりいづこよりと問ふ時、西方彌陀佛より年始の使僧に候と答ふるよりはやく、上人裸足にておどり出て、門の 扉を左右へさつと開て、小法師を上坐に稱して、きのふの手紙をとりて、うや/\しくいたゞきて讀でいはく、其世界は衆苦充滿に候間はやく吾國に來たるべ し、聖衆出むかひしてまち入候とよみ終りて、おゝ/\と泣れけるとかや。此上人みづから工み拵へたる悲しみに、みづからなげきつゝ、初春の淨衣を絞りて、 したゝる泪を見て祝ふとは、物に狂ふさまながら、俗人に對して無情を演るを禮とすると聞からに、佛門においては、いはひの骨張なるべけれ。それとはいさゝ か替りて、おのれらは俗塵に埋れて世渡る境界ながら、鶴龜にたぐへての祝盡しも、厄拂ひの口上めきてそら%\しく思ふからに、から風の吹けばとぶ屑家は、 くづ屋のあるべきやうに、門松立てず、煤はかず、雪の山路の曲り形りに、ことしの春もあなた任せになんむかへける
目出度さもちう位也おらが春 一茶
こぞの五月生れたる娘に一人前の雜煮膳を居へて
這へ笑へ二ツになるぞけさからは
文政二年正月一日
とし男つとむべき僕といふものもあらざれば
名代にわか水浴る烏かな 一茶
水江春色
すつぽんも時や作らん春の月 ゝ
山の月花 盗をてらし給ふ ゝ
善光寺堂前
灰猫のやうな柳もお花哉 ゝ
さくら/\と唄はれし老木哉 ゝ
櫻へと見えて櫻へと見えてじん/\端折哉 ゝ
初午
花の世を無官の狐鳴にけり ゝ
かくれ家や猫にもすへる二日灸 ゝ
葎からあんな胡蝶の生れけり ゝ
上野遠望
白壁の誹れながらかすみけり ゝ
苗代は菴のかざりに青みけり ゝ
花の陰あかの他人はなかりけり ゝ
二月十五日
小うるさい花が咲とて寐釋迦かな ゝ
み佛や寐ておはしても花と錢 ゝ
猫の子や秤にかゝりつゝじやれる 一茶
玉川
さらし布霞の足しに添(に)けり ゝ



Fa molt de temps (1), a la contrada de Tango, en el temple de Fukôji, hi havia un monjo virtuós que anhelava la Terra Pura (2).
En tot l'enrenou de les celebracions de l'any nou el monjo es digué que ell també volia participar-hi d'una manera o altra, i al vespre del darrer jorn de l'any escriví una lletra que donà a un jove bonze perquè la lliurés. Li digué tot allò que havia de fer a l'alba i el bonze passà la nit al santuari principal. A trenc d'alba quan encara tot era fosc, amb el crit del primer corb de l'any, es llevà prest, i com se l'havia instruït picà a la porta d'entrada. De dintre estant se li preguntà d'on era vingut, i tant punt contestà que portava un missatge d'any nou de part del Buda de la Terra Pura un monjo descalç aparegué d'un salt i ràpidament obrí de bat a bat. Pregà al bonze d'asseure's al lloc d'honor i prengué la lletra de la vetlla. La llegí amb tot el respecte. La lletra deia :
“En aquest món a vessar de sofrença jo us convido a venir d'immediat a la meva contrada. La gernació de sants que us espera us acollirà.”
Es diu que quan acabà de llegir es desfeu en llàgrimes. Aquell monjo virtuós, amb la tristor que ell mateix s'havia fet sentir, s'assecà les llàgrimes que mullaven son vestit blanc de celebració d'any nou. Féu una celebració tot mirant ses pròpies llàgrimes. Podia semblar una bogeria, mes com es diu que els monjos han d'ensenyar als humans la incertesa de la vida puix que açò és la tasca suprema del budisme. essent jo quelcom diferent, colgat en els afers terrenals i confinat en aquesta existència buida crec les expressions per a celebrar els rituals de grues i tortugues (3) que es fan per a foragitar la malastrugança, com correspon a una cabana de drapaire com la meva que el cerç d'hivern s'emportarà, no he dreçat cap pi a l'entrada ni he llevat el sutge i la neu s'apila fent revolts. Aquesta primavera em poso a la vostra disposició amb mes salutacions :
La felicitat
jo la sento com sempre
ma primavera.

Damunt de la tauleta uns pastissets d'arròs bullits en un brou de verdures per a ma filla nascuda la cinquena lluna de l'any passat :
Gateges i caus
tu que ja tens dos anyets
des d'aquest matí.

Primer jorn de cap d'any de l'era Bunsei (4) sens cap servent per a l'any nou :
Representant-me
en la primera aigua (5)
es banya el corb.

Colors de primavera vora un llac :
I la tortuga
lluna de primavera
també diu l'hora.

Dalt la muntanya
la lluna enllumena
el lladre de flors.

Davant del temple de Zenkôji :
Com un gat cendrós
sembla la vimetera
i també les flors.

Cirerer cirerer
és això que canta
l'arbre envellit? (6)

Les flors del cirer
s'afanyen per a veure
vestits retrossats

Primer jorn del “Matsu Uma” (7) :
Al món de les flors
la guineu sense afanys
ella udola.

En el meu recés
i amb el gat segon jorn
cremem la moxa. (8)

Heura de terra
i quina papallona
de tu és nata!

Vistes d'Ueno :
Són ben ofeses
les parets blanquinoses
per la boirina. (9)

Els planters d'arròs
per ornar ma cabana
estan verdejant.

Flors de cirerer
ningú no és pas estrany
allà dessota.

Un xic molestat
per la florida de flors
s'adorm el Buda.

Buda venerat
fins i tot endormiscat
reps flors i diners.

A les balances
s'hi ha ficat el gatet
tot enjogassat.

El riu Tama :
Fa companyia
als vestits emblanquinats
la bromallada.
- - - - -
1 – Referència a una narració del Konjaku Monogatari Shû (今昔物語集) : Recull de contes del passat, capítol no. 15. Obra anònima escrita a l'època Heian (平安時代), anys 794-1115. Sembla, però, que Issa es va inspirar en una història del capítol no. 9 del Shasekishû (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita per Mujû Dôkyô (無住道曉, 1227-1312), un monjo japonès, l'any 1283.

2 - 淨土 (Jôdo): la Terra Pura. En el budisme Mahaiana significa el regne celestial o residència pura dels bodhisattves.

3 - 鶴 (Tsuru) i 龜 (Kame) : Una antiga expressió japonesa que simbolitza la joventut (Tsuru) i la vellesa / la llarga vida (Kame).

4 -文政 (Bunsei) : període que correspon als anys 1818-1830.

5 -若水 (wakamizu) significa "aigua jove". Es refereix a la primera aigua que es treu del pou a l'hora del "Tigre" (tora no koku 寅の刻), de les quatre a les sis del matí el primer dia de l'any nou. Es creia que l'aigua donava salut i benestar a qui la bevia, i que tornava la joventut a la gent, d'aquí la seva etimologia.

6- Aquí la mètrica dels versos és: 6-6-5.

7 -初午 (Hatsu uma): primer dia del festival del cavall. Festa tradicional japonesa d'una antigor de quatre-cents seixanta anys per demanar bona salut pels humans, pels animals domèstics i les collites. Els cavalls eren ornats amb robes de colors, flors i molts picarols al coll. Es celebra el mes de febrer. Està basat en una llegenda en la qual la deïtat Inari, protectora de grans i cereals, especialment d'arròs, va baixar del cel al cim de la muntanya d'Inari aportant feina i riquesa en general.

8 – Era costum el dia dos de la segona lluna (calendari lunar) cremar fulles d'artemisa polvoritzades sobre punts del cos, segons l'acupuntura tradicional, per prevenir malalties.

9 – En aquell temps les parets emblanquinades representaven prosperitat.

o0o

29 de febrer de 2020

与謝蕪村 - 111

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR


丸山氏が黒き犬を畫たるに讚せよを望みければ

Quan Maruyama em demanà un títol per a son dibuix d'un gos negre.


おのが身の闇より吼て夜半の秋
Ono ga mi no yami yori hoete yowa no aki.

Des de la negror
de son cos surt el lladruc
de la mitjanit. (51)


枕上秋の夜を守る刀かな
Makuragami aki no yo wo moru katana kana.

Sobre el coixí
l'espasa que em protegeix
en nit de tardor.

- - - - - -
51 - Maruyama (丸山). Era Maruyama Ôkyo (丸山/円山応挙, 1733-1795).

o0o

与謝蕪村 - 110

Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR


わたり鳥雲の機手のにしき哉
Watari dori kumo no hatate no nishiki kana.

Aus que emigren
en els telers dels núvols
hi fan domassos. (49)


秋雨や水底の草を蹈わたる
Akisame ya minasoko no kusa wo fumi wataru.

Pluja de tardor
Trepitjo les herbes del fons
passant per l'aigua. (50)
- - - - - -

49 - Referència al poema no. 406 del Kokinwakashû (古今和歌集):

夕暮れは雲のはたてに物ぞ思ふ天つ空なる人を恋ふとて.

50 - El segon vers té vuit síl·labes.

o0o

与謝蕪村 - 109

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



綿つみやたばこの花を見て休む
Wata tsumi ya tabako kono hana wo mite yasumu.

Qui cull el cotó
mira les flors del tabac
tot en folgança.


小鳥來る音うれしさよ板びさし
Kotori kuru oto ureshisa yo itabisashi.

Plaents els sorolls
dels moixonets arribats
sobre els ràfecs!


山雀や榧の老木に寢にもどる
Yamagara ya kaya no oiki ni ne ni modoru.

Les mallerengues
a la vella noguera
vénen a dormir.

o0o

22 de febrer de 2020

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-121-


雑 /入道寂然、大原に住み侍りけるに、高野よりつかはしける

Temes diversos / Jakunen vivia a Ôhara i li envií aquests poemes des de la muntanya de Kôya.

山深みけぢかき鳥のおとはせでもの恐しきふ梟のこゑ

やまふかみ-けぢかきとりの-おとはせで - ものおそろしき-ふくろふのこゑ

Yama fukami-kejikaki tori no-oto wa sede-monoosooroshiki-fukurou no koe


Al fons del turó
ni un ocell no canta
aquí al voltant
solament de l'oliba
son esglaiadora veu


Poema no. 1203

Nota : Jakunen (寂然) era el nom religiós de Fujiwara no Yorinari (藤原頼業, ¿-?).

o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-120-



雑 /入道寂然、大原に住み侍りけるに、高野よりつかはしける

Temes diversos / Jakunen vivia a Ôhara i li envií aquests poemes des de la muntanya de Kôya.

やまふかみいはにしだるる水ためんかつがつおつるとちひろふほど

やまふかみ-いはにしだるる-みずためん-かつがつおつる-とちひろふほど

Yama fukami-iwa ni shitaruru-mizu tamen-katsugatsu otsuru-tochi hirou hodo


Al fons del turó
a les roques que l'aigua
allà s'embassa
recullo les castanyes
on suren sorolloses


Poema no. 1202

Nota : Jakunen (寂然) era el nom religiós de Fujiwara no Yorinari (藤原頼業, ¿-?).

o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-119-


雑 /入道寂然、大原に住み侍りけるに、高野よりつかはしける

Temes diversos / Jakunen vivia a Ôhara i li envií aquests poemes des de la muntanya de Kôya.

山深み苔のむしろのうへに居て何心なく鳴くましらかな

やまふかみ-こけのむしろの-うへにゐて-なにこころなく-なくましらかな

Yama fukami-koke no mushiro no-ue ni ite-nanigotoro naku-naku mashira kana


Al fons del turó
sobre una catifa
verda de molsa
un mico fa esgarips
amb posat tot indolent


Poema no. 1201

Nota : Jakunen (寂然) era el nom religiós de Fujiwara no Yorinari (藤原頼業, ¿-?).

o0o

15 de febrer de 2020

落窪物語 -69-

Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 少将、左の大殿に参りて、北の方に、「かうかうなむ侍りつる」。そのことは言はで、「恋しく見まほしくしたまふ」と語れば、北の方「ことわりにこそはあめれ。はや渡したてまつりたまへかし」、少将「帥も、渡れとも思ひたまはざらむに、ふと物したまひなむ、便なかるべき」と言へば、北の方「それもさるべきこと。さらば御みづからおはして、帥の聞かむ折に、御消息とて『いと恋しくなむおぼえたまふを、あからさまにもまれ、渡りたまへ。遠くおはすべきほども、いと残り少なうなりにたれば、いとあはれに心ぼそうなむ。これよりまれ、出で立ちたまへ、京におはせむ限りは見たてまつらむ』と宣ふと聞えたまはむにつけて、そこに、おのづからけしき見えなむ。それに従ひて、渡りも迎へもしたまへ。そのちひさき君は、その子とは、な知らせさせたまひそ。御供にて率てくだりたまふとも、『ひとりおはせむが心ばそきに』とて、北の方の添へたてまつらせたまふにてありなむ」と宣へば、少将、いと思ふやうに、思ひやりあり、めでたくぞ宣ふ、うれしうあらまほしき御心かな、わが親の、非道に、ただ腹立ちたまふこそ、物言ふかひなけれ、と思ひて、「いとよく宣はせたり。さらば、しか物しはべらむ」とて、殿へいくも苦しけれど、恋しと思ひたまふにこそあらめ、と思ひて。
 女君も同じ所におはす。「いかで物聞えさせむ」と言へば、帥、「ここにて聞えたまはむに」と、「あへぬべきことならば、とく入りて聞えたまへ」と言へば、少将入りて、「しかじかなむ」と言へば、女君「げに、いかで対面せむ。ここにも、いと恋しくなむおぼえたまへば、いかで参り来むとなむ、昨日聞えたりし」と宣ふ。帥「かしこへ渡りたまはむ、ニ所通ひせむほどに、物しく、おのがためになむ悪しかるべきを、かたじけなくとも、ここに渡らせたまへかし。人待らばこそつつましくも思さめ、幼き人ばかりなむ。それを、便なかるべくは、離れたる方に置きはべりなむ。京に物したまふべきほどは、げに今日、明日ばかりなり。対面はくては、いかでかは」と宣へば、定めしもしるく、「そのことをなむ、かしこにも、いといみじく嘆かるめる」と言へば、帥「はやよろしう定めて、こなたに渡したてまつりたまへ。そち参りたまはむことは、なほ悪しくなむある」と言へば、少将「さらば、かくなむ物しはべらむ」とて立てば、四の君「かならずかならず、よくそそのかしたまへ」と宣へば、「承りぬ」とて出でぬ。
 母北の方の御もとに来て、腹立たせたまへる恐ろしさに、ありつるやうに、かうかう、左の大殿の上宣へること、しかじか、と言ひて、「はかなきことなれど、人に劣るまじく、故あり、かしこくこそ宣ひしか。心さいはひあるものなりける」と言ふ。北の方、行くべきことを限りなく喜びて、「げにげに。よくも思ほし寄りけるかな。三の君も、いざ給へ。夜さりにてもと思ふ」と宣へば、「いとにはかならむ。明日などやよろしうはべらむ」と言ふ.
明けぬれば、渡らむのいそぎしたまふ。すくよかなる衣のなきぞ、いといとほしき。「隠しの方にやあらむ」と宣ふ。左の大殿、渡りたまふと聞きて、御衣などは、あざやかにもあらじ、と思し寄りて、いと清げにし置きたる御衣一具、また、姫君の御料なる一領、「ちひさき人に着せたてまつりたまへ。旅には、あらななることもあるものぞ」とて奉りたまふ。北の方喜ぶこと、さすが限りなし。「人は、生みたる子よりも、継子の徳をこそ見けれ。わが子七人あれど、かくこまかに心しらひ顧みるやはある。物のはじめにし、この子のなりの萎えたりつるを思ひつるに、限りなくもうれしくもあるかな」と、例よりも心ゆき喜ぶも、帥殿へ行けと計らひたるが、限りなくうれしきなりけり。




El Shôshô anà a la residència del ministre i li explicà a Ochikubo allò que li havia dit la Kita no Kata, emperò, no digué res de l'enrabiada.

– Es deleix per a veure-la perquè l'estima, és ben natural. Porta-la immediatament.
– No serà improcedent que vingui d'improvís sens que el Sochi no ho sàpiga?
– Sí, és cert. Ves-hi tu mateix i li ho expliques davant del Sochi. Digues-li com sa mare l'estima i que voldria veure-la encara que fos un moment abans d'anar-se'n tan lluny, i si la quarta dama podria estar-se amb ella mentre és a la capital i comença el viatge des de sa llar. Si el Sochi s'hi avé ho veuràs per son expressió. Si és així, las Kita no Kata podria venir-hi o la quarta dama anar allà. Respecte a la nena, el Sochi no ha de saber que és filla d'ella. Digues que és una donzelleta que envia la Kita no Kata perquè l'acompanyi en el viatge i no es senti tan sola.

El Shôshô fou molt content de veure la bona disposició i afecció de son caràcter, i ho comparà amb la natura cruel i despitosa de sa pròpia mare.

– Açò és molt bona pensada. Ho faré així.

Al Shôshô no l'abellia gens anar a la residència del Sochi, emperò, per l'amor que sentia sa mare per la quarta dama ho féu.

La quarta dama i el Sochi eren junts.

– Hauria de parlar amb la quarta dama – digué el Shôshô.

El Sochi contestà :

– Si no és desconvenient que jo ho escolti veniu ací i parleu,

El Shôshô entrà i s'explicà.

– Com m'agradaria poder veure-la! - digué la quarta dama – Ahir li escriví dient que l'enyorava i que vingués a visitar-me.
- Si vas a casa de ta mare seria un trasbals per a mi anar i venir d'allà. Jo preferiria que fos ella qui vingués ací. L'única molèstia seria la presència de mes fills, i si així fos, els traslladaria a un lloc separat. Resten només dos jorns per a anar-nos-en, altrament no us podreu veure.

El Shôshô, tot veient que reeixia com havien planejat, digué :

– És per açò que la mare és tan consirosa.
– Que vingui doncs immediatament a son grat. Seria un trasbals que ella anés a casa de sa mare.
– Doncs així li ho diré.

I el Shôshô s'alçà.

– Fes que vingui sens falta – demanà la quarta dama.
– D'acord.

I el Shôshô marxà.

Una vegada a casa li explicà a la Kita no Kata allò que Ochikubo havia dit, tot tement que s'enrabiés.

– És una cosa insignificant, mes n'hi ha prou per a veure que és una persona superior als altres. És una pensada intel·ligent, no us sembla? Açò és propi d'un cor venturós.

La Kita no Kata fou contentíssima de poder anar-hi.

– És certament una bona pensada! Que vingui també la tercera dama, Hi anirem aquest mateix vespre.
– És massa precipitat. Demà seria millor.


Al matí feren els aparells per a anar-se'n. Era una gran pena que no tinguessin millors vestits.

– No n'hi haurà de més nous al guarda-roba? - es preguntaren.

Ochikubo se n'assabentà de llur visita a la residència del Sochi i imaginà que segurament no tindrien roba nova. Els hi féu arribar un conjunt de vestits esplèndids per a la Kita no Kata i un altre per a la nena.

- Els fillastres tenen més cura dels pares que no pas els fills propis. En set de fills, mes cap d'ells no em tracta tan bé com ella. Soc tan contenta que per a aquesta sa primera visita la nena no vesteixi aquella roba arrossinada!

- Us envio açò perquè la gent us mirarà durant el viatge.

Gran fou la joia de la Kita no Kata.

Son sentiment de felicitat per a anar allà era tan gran que no era gens habitual en ella.

o0o

8 de febrer de 2020

小林 一茶 -117-

Kobayashi Issa (1763-1828)

Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



我髪を藪と思ふかはふ蛍

わがかみを やぶとおもうか はうほたる

Waga kami o yabu to omou ka-hau hotaru


Que potser penses
que mes cabells són matolls
tu cuca de llum?



我と来て遊ぶや親のない雀 

われときて あそぶやおやの ないすずめ

Ware to kite-asobu ya oya no-nai suzume


Vine pardalet
i jugaràs tu amb mi
que no tens pares.



世の中は地獄の上の花見かな

よのなかは じごくのうえの はなみかな

Yo no naka wa-jigoku no ue no-hana mika na


I en aquest món
som dalt de tot d'un infern
tot guaitant les flors.


冬り


小林 一茶 -116-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




今の世や蛇の衣も銭になる

いまのよや へびのころもも ぜにになる

Ima no yo ya-hebi no koromo mo-zeni ni naru


Quin món el d'ara
inclús la pell d'una serp
és a la venda!




宵~はきたない竹も蛍哉

よいよいは きたないたけも ほたるかな

Yoi yoi wa-kitanai take mo-hotaru kana


Vespre i vespre
inclús en el brut bambú
les cuques de llum.


o0o


小林 一茶 -115-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




おれが田に水がないとや鳴水鶏

おれがたに みすがないとや なくくいな

Ore ga ta ni-mizu ga nai to ya-naku kuina


El meu arrossar
és sec i tot és cridar
la polla d'aigua.




蛇も一皮むけて涼しいか

くちなわも ひとかわむけて すずしいか

Kuchinawa mo-hito kawa mukete-suzushii ka


Tu també serpent
estàs més refrescada
mudada de pell?


o0o

1 de febrer de 2020

与謝蕪村 - 108

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR


秋かぜのうごかして行案山子哉
Akikaze no ugokashite yuku kagashi kana.

Vent de la tardor
aquell espantaocells
fas bellugadís.


故郷や酒はあしくとそばの花
Furusato ya sake wa ashiku to soba no hana.

Al meu llogaret
el sake és ben dolent
les flors dels fajols.


落る日のくぐりて染る蕎麥の莖
Otsuru hi no kugurite somuru soba no kuki.

El sol del vespre
és a ponent i tenyeix
els brins dels fajols.

o0o

与謝蕪村 - 107

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



秋の風書むしばまず成にけり
Aki no kaze kumi mushibamazu nari nikeri.

Vent de la tardor
les arnes no roseguen
els fulls de paper.


金屏の羅は誰カあきのかぜ
Kinbyou no usumono wa ta ga aki no kaze.

I qui ha deixat
la seda al paravent
vent de la tardor?


秋風や干魚かけたる濱庇
Akikaze ya hiou kaketaru hama-bisashi.

Vent de la tardor
peix posat a assecar
sota els ràfecs.

o0o

与謝蕪村 - 106

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



故人に別る Comiat d'un vell amic.

木曾路行ていざとしよらん秋ひとり
Kisoji yukite iza toshiyoran aki hitori.

Pels camins de Kiso
ara sol en la tardor
em vaig envellint. (48)


かなしさや釣の糸吹あきの風
Kanashisa ya tsuri mp ito fuku aki no kaze.

Melanconia
mous el fil de la canya
vent de la tardor.
- - - - - -

48 - El primer vers té sis síl·labes.
o0o

25 de gener de 2020

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-118-


雑 / 入道寂然、大原に住み侍りけるに、高野よりつかはしける

Temes diversos / Jakunen vivia a Ôhara i li envií aquests poemes des de la muntanya de Kôya.

山深み窓のつれずれといふものは色づきそむる櫨の立枝

やまふかみ-まどのつれずれ-とふものは-いろづきそむる-はじのたちえだ

Yama fukami-mado no tsurezure-tou mono wa-irozuki somuru-haji no tachieda


Al fons del turó
qui visita el tedi
de ma finestra
és el brancam del sumac
que enceta nou color

Poema no. 1200

Nota : Jakunen (寂然) era el nom religiós de Fujiwara no Yorinari (藤原頼業, ¿-?).
o0o