19 de desembre de 2020

おらが春 -12- LA MEVA PRIMAVER 小林 一茶 Kobayashi Issa (1763-1828)

おのれ住る郷は、おく信濃黒姫山のたら/\下りの小隅なれば、雪は夏きへて霜は秋降る物から、橘のからたちとなるのみならで、萬木千草上々國よりうつし植るに、こと%\く變じざるはなかりけり。 九輪草四五りん草で仕廻けり 一茶 鎮西八郎爲朝人礫うつ所に 時鳥蠅蟲めらもよつく聞け ゝ 鹿の子や横にくはへし萩の花 一茶 老翁岩に腰かけて一軸をさづくる圖に 我汝を待こと久しほとゝぎす ゝ 幽栖 我家に恰好鳥の鳴にけり ゝ 二三遍人をきよくつて行螢 ゝ 飛螢其手はくはぬくはぬとや ゝ 成蹊子こぞの冬つひに不言人と成りしとなん。鶯笠のもとより此ころ申おこせたりしを つの國の何を申も枯木立 ゝ 白笠を少しさますや木下陰 ゝ まかり出たるは此藪の蟇にて候 ゝ 雲を吐く口つきしたり引蟇 ゝ 赤い葉の榮耀にちるや夏木立 ゝ 稻妻や一切づゝに世が直る ゝ 石川はくはらり稻妻さらり哉 ゝ 夕霧や馬の覺えし橋の穴 ゝ 秋風に歩て迯る螢かな ゝ 二番休 乳呑子の風よけに立かゝし哉 ゝ 連にはぐれて 一人通ると壁に書く秋の暮 ゝ 七月七日墓詣 一念佛申だけしく芒かな ゝ 木啄のやめて聞かよ夕木魚 ゝ 木つゝきが目利して居る菴かな ゝ 經堂 蟲の屁を指して笑ひ佛かな ゝ 得手ものゝ片足立や小田の雁 ゝ 山寺や 椽の上なる鹿の聲 ゝ 下手笛によつくきけとやしかの聲 一茶 茸狩のから手でもどる騒かな ゝ さと女三十五日墓 秋風やむしりたがりし赤い花 ゝ さをしかの喰こぼしけり萩の花 ゝ 我やうにどつさり寐たよ菊の花 ゝ のらくらが遊びかげんの夜寒哉 ゝ 露の玉つまんで見たるわらは哉 ゝ El llogaret on visc és un raconet en una suau vessant de la muntanya de Kurohime al fons de la contrada de Shinano. Tot just l'estiu desfà la neu que la tardor hi deixa el gebre. No només les mandarines esdevenen taronges bordes sinó que tots els arbres i plantes de contrades riques s'arrossinen al plantar i no hi ha manera de canviar açò. De la prímula a la fi només quatre o cinc floretes. On Chinzei Hachirô Tametomo atacà amb pedres. (97) Vosaltres cucuts i mosques i insectes escolteu-ho bé. Un jove cérvol té d'una lespedeza flor a la boca. Retrat d'un vell assegut en una pedra amb un rotlle de paper. Durant molt de temps que soc en esperada per tu cuquella. Vida solitària. A casa meva la cuquella ha cantat encertadament. I dos i tres cops se'n fum de la gent i fuig la cuca de llum. No m'agafareu no m'agafareu vola la cuca de llum. Ôryû (98) em féu saber que Seikeishi (99) el passat hivern havia finalment entrat en el gran silenci. Contrada de Tsu i què hi diuen també els arbres marcits? (100) Refredar un xic el meu capell de palla l'ombra d'un arbre. Des d'aquells matolls el gripau es presenta amb modèstia. I amb sa boca un gripau gitaria de fet un núvol. Fulles vermelles cauen esplendoroses dels arbres d'estiu. Lluor i lluor dels llampecs que d'aquest món fan guarició. Un riu de pedres la resplendor d'un llampec durant un instant. Boira del vespre el cavall et recorda rodera del pont. Vent de la tardor fa via i s'escapa la cuca de llum. Segon instant de repòs. Protegeix del vent l'infant que és alletant amb un espantall. La pèrdua d'un company. Fent via tot sol escric en una paret vespre de tardor. Visitant sa tomba el setè jorn de la setena lluna. (101) Faig en silenci tot just un prec sobre jaç fet d'eulàlies. El toc del pigot parat se sent el tambor potser del temple. Un pigot negre esguarda molt la fusta de ma cabana. Lloc on es guarden textos religiosos. El Buda somriu i senyala l'insecte que s'ha fet un pet. Cofoia sobre solament una pota l'oca d'arrosar. Temple d'un turó sobre la galeria la veu d'un cérvol. Escolteu-ho bé una flauta maldestra la veu d'un cérvol. Escandalosos els caçadors de bolets amb les mans buides. Trenta-cinc jorns de l'enterrament de ma filla Sato. El vent de tardor voldria arrabassar les flors vermelles. D'un cérvol mascle de sa boca cauen flors de lespedeza. I com jo mateix són les flors de crisantem ben adormides. Frescor de la nit fins al punt d'esbargir-se tot gandulejant. Fa per agafar les perles de rosada la criatura. - - - - - 97 – Chinzei Hachirô Tatemono (鎮西八郎爲朝), era Minamoto no Tametomo (源 為朝, 1139 –1170). Soldat famós per la seva força. 98 - Ôryû (鶯笠, ¿-1846). Poeta d'Edo. Amic personal d'Issa. 99 – Seikeshi (成蹊子, ¿-?). Poeta d'Edo. 100 – Referència al poema no. 625 del Shinkokinwakashû : 津の国の難波の春は夢なれや葦の枯葉に風わたるなり Autor : Saigyô (西行1118-1190). 101 – Aniversari de la mort de sa filla, la petita Sato. o0o