8 d’agost de 2020

おらが春 -07-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828)




高井郡六川郷六かはの里山の神の森にて、栗三ツ拾ひ來りて庭の小隅に埋め置たりしに、つや/\と芽を出して嬉しげなりけるを、東隣にて家に家をつく り足しぬるからに、月日の惠みとゞかず、雨露の潤ひうとければ、其としやをら一尺ばかり伸びけり、しかるを此國のならひ、冬に成れば東より西より南より北 より、家の大雪をひたおとしに落しこむからに、恰も越の白山一夜に兀と涌出たるにひとしく、其山に薪水を運ぶ道を作るに、愛宕山の石壇のぼるがごとし、漸 く二三月ごろ、おしなべて長閑なるに、隣々の脊戸畠は草木青みわたりて、花もまれ/\咲けるに、彼山はいまだ眞白妙に風冴えて、嚴寒を欺くけしきにて、 やゝ卯月八日髪さけ蟲の歌を厠に張るころ、山鶯の折しり顏になけば、雪の消え口より見るに、哀なるかな、栗の木末は根際よりほきりと折れて仕まひぬ、人な らば直に無常の烟と立昇るべきを、古根よりそろ/\青葉吹て、かろうして一尺ばかり伸びけるを、又前のごとく、家の雪を落し込れて、ほきりと折れ、年々折 れ/\て、ことし七年の星霜を累ぬれど、花咲き實入るちからなく、されど此世の縁盡ざれば、枯も果ずして、生涯一尺程にて生て居るといふばかりなるべし。 我又さの通り、梅の魁に生れながら、茨の遲生へに地をせばめられつゝ、鬼ばゝ山の山おろしに吹折れ/\て、晴れ/\しき世界に芽を出す日は一日もなく、こ とし五十七年、露の玉の緒の今まで切れざるもふしぎなり。しかるにおのれが不運を科なき草木に及すことの不便なりけり。

なでしこやまゝはゝ木々の日陰花 一茶
さるべき因縁ならんと思へば苦しみも平生とは成りぬ
朝夕に覆かぶさりし目の上の
辛夷も花の盛りなりけり 一茶
其引
子ばかりの布團に蘆の穗綿かな 山崎宗鑑
竹の雪はらふは風のまゝ子哉 正勝
うつくしきまゝ子の顏の蠅打ん 江雪
なげゝとて蚊さへ寐させぬまゝ子哉 未達
貞享四年卯歌仙
葛の繩目をゆるされし文
まゝ子をもいたはる嫁の名をとけて 芭蕉
祇園拾遺
下部ひそかに首理めける
繼母の又口はしる夜の雨 未達
おく五歌仙
山木かくれて草に血をぬる 芭蕉
わづかなる世をまゝ母に僞られ 風流



小さき土鍋のありけるを我腹の子にとらせて、とらせざりければ、鶯の鳴をきゝてよめるとなん
鶯よなどさはなきそちやほしき
小鍋やほしき母や戀しき 貫之娘



親のない子はどこでも知れる爪を咥へて門に立、と子どもらに唄はるゝも心細く、大かたの人交りもせずして、うらの畠に木萱など積たる片陰に跼りて、長の日をくらしぬ、我身ながらも哀なりけり
我と來て遊べや親のない雀 六才彌太郎



Quan era al bosc del déu de la muntanya que es troba al llogaret dels Sis Rius, contrada de Takai, collí tres castanyes que plantí en un raconet de mon jardí. Llurs brots eren delitosos. Fou quan mon veí (49) reféu la casa de la banda de l'est afegint-hi una altra casa. Les benaurances de la lluna i del sol no hi arribarem pas i la humitat de la pluja i la rosada s'hi allunyaren. Aquell any els castanyers creixeren només un pam i mig.
Segons el costum de la contrada, a l'hivern, quan la neu del nord, del sud, de l'est i l'oest s'apila a les teulades, la gent la fa caure i és com si en una nit s'hagués alçat una acimada muntanya blanca. S'hi fa una drecera per a traginar llenya i aigua, i semblen els graons de pedra de la muntanya d'Atago. Tot just cap a la segona i tercera llunes, en l'habitual calma dels camps veïns, rere les cases, quan herbes i plantes verdegen i algunes flors fan brots, aquesta muntanya roman d'una blancor esclatant i sembla com si fes un vent glaçat i un fred extrem. I aviat, al vuitè jorn de la quarta lluna, s'enganxaran poemes a la comuna per a conjurar les larves dels insectes.
A la muntanya el balder es posa a cantar mostrant que coneix les estacions de l'any i jo contemplo cap a on es desfà la neu, quina tristor!
Les puntes de les branques dels castanyers eren arranades. Si així fos l'home s'enlairaria el fum de sa precària existència. Emperò, de les velles arrels brotaren poc a poc fulles verdes i els arbres creixeren amb prou feina un pam i mig com abans. La neu colgà les teulades, llurs banques trencades com cada any, i així han patit set anys d'estrelles i rosades sens ni forces per a donar flors ni fruits, mes no trenquen llurs lligams amb aquest món, ni s'han assecat ni han mort. Tota llur existència serà d'un pam i mig i així viuran.
Jo, de la mateixa manera, nascut com la primera prunera, sóc escanyat per les espines que han aparegut després i esclafat per les glopades de la muntanya d'una bruixa (50) sens ni un jorn per a la brotada en el món ple de llum.
Enguany faré cinquanta-set anys i em sorprèn que fins avui els fils de les gotes de la rosada de ma vida no s'hagin truncat, i és dolença que ma malaurança arribi a plantes i arbres que no tenen cap culpa.

Les clavellines
flors a l'ombra dels arbres
i les madrastres. (51)

Quan penso en el fat dels humans ma dolença és doncs normal.
Matí i vespre
cobrint-me com ventalla
sobre els meus ulls
també les magnòlies
són ja del tot florides.

Sobre el mateix tema :
L'infantó solet
és sobre jaç de canyes
i d'espigada. (Sôkan - 52)

Escombra la neu
el fill de la madrastra
sobre els bambús. (Masakatsu - 53)

Com fa la mosca
vol picar el bell rostre
del seu fillastre. (Kôsetsu -54)

Plany del fillastre
que fins i tot els mosquits
no deixen dormir. (Mitatsu - 55)

Del recull de Kasen (56) compost l'any quatre de l'Era Jôkyô ( 57) :
Alliberada
dels nusos de la corda
està la lletra. (Bashô - 58)

Ta benvolença
devers el teu fillastre
honora ton nom.

D'històries espigades de Gion (59) :
A la quieta
amb la testa tapada
hi ha un servent. (Mitatsu)

Altra vegada
incongruent madrastra
pluja del vespre.

De l'Oku go kasen (60) ;

Oculta herba amb sang
és als arbres del turó. (Bashô) (61)

Breu és la vida
quan un és ensibornat
per la madrastra. (Fûryû - 62)

Poemes del bol d'arròs (63) :
Una dona donà un bol d'arròs a son propi fill mes no donà res al fillastre. Poema compost al sentir el cant del rossinyol.

Plores rossinyol
perquè vols un xic de llet
o un bol d'arròs
és potser el teu desig
o et manca la mare? (La filla de Ki no Tsurayuki).

Un orfe :
“Hom sap que ets orfe i que davant de la porta et rosegues les ungles”. Açò canten els nens. Amb el cor oprimit no em barrejo amb ells, i passo la llarga jornada arrupit a l'ombra d'un munt de llenya i canyes tallades al camp del darrera, i tot consirós :

Vine pardalet
i jugaràs tu amb mi
que no tens pares. (Yatarô, sis anys - 64)
- - - - - -
49 – Aquest veí es deia Sono Uemon (園右衛問, ¿-?).
50 - Aquí Issa fa referència a la seva madrastra que el va tractar sempre molt malament, fins a tal punt que el seu pare es va veure obligat a enviar-lo d'aprenent a Edo per evitar així que la relació acabés empitjorant. Issa va perdre la mare als tres anys.
51 – Aquest poema fa una referència implícita a la madrastra d'Issa relacionant-la amb les branques d'uns arbres que es tallen per a fer escombres, els quals no tenen cap altre utilitat.
52 - Yamazaki Sōkan (山崎宗鑑, 1465–1553). El seu nom real era Shina Norishige, també anomenat Yasaburô. Poema inspirat en l'obra de teatre Nô “Take no yuki” en que una madrastra, durant l'absència del seu marit, obliga el fillastre a netejar la neu dels bambús fins a la mort. L'autor és Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363 –1443), també anomenat Kanze Motokiyo (観世 元清).
53 - Masakatsu (正勝), ¿-?).
54 - Kôsetsu (江雪, ?-1692).
55 - Nishimura Mitatsu (西村未達, ¿-?).
56 – Kasen (歌仙) es refereix a un recull de “haikus”.
57 - Jôkyô (貞享) : era que correspon als anys 1684 i 1688.
58 - Bashô Matsuo (松尾芭蕉 ,1644 -1694). Aquest poema, però, no és de Bashô, sinó d'un deixeble seu : Hattori Ransetsu (服部嵐雪, 1654-1707).
59 - Gion Shûi Monogatari (祇園拾遺物語). Compilat per Shôhun (?) i imprès l'any 1692.
60 - Oku go kasen (おく五歌仙) : referència a l'obra de Bashô “Sendera d'Oku (おくの細道). Issa va basar-se en l'edició de l'any 1804. Vegeu-ne la meva traducció en aquest mateix “blog”.
61 - “Haiku” irregular de 14 síl·labes (7-7).
62 - Fûryû (風流).
63 - Del recull de poemes “Fukuro Sôshi (袋草紙)” de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔),1104 – 1177), i de la seva antologia personal “Kiyosuke Ason-shū (清輔朝臣集)”. En una altra antologia : Saikôdanshô (西公談抄) apareix aquest poema atribuït a la filla de vuit anys de Ki no Tsurayuki (紀 貫之, 872 – 945). També és al recull de Saigyô (西行,1118-1190) : Saigyô shônin danshô (西行上人談抄), tot indicant que és de la filla de vuit anys de Ki no Tsurayuki.
64 - Yatarô (彌太郎) era el nom d'infant d'Issa.

o0o